Cap on van les revistes científiques

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ware, Mark; Mabe, Michael (2012). The STM report: an overview of scientific and scholarly journals publishing. 3rd ed. Oxford, STM. Disponible a: <http://www.stm-assoc.org/2012_12_11_STM_Report_2012.pdf>. [Consulta: 3 maig 2013].

serials Què és?
 
STM report és un estudi que mostra l'evolució del sector de les revistes científiques arreu del món en els darrers tres anys. L'informe ha tingut dos antecedents: Overview of STM journal publishing (Ware, Mabe, 2006), i un altre STM report (Ware, Mabe, 2009), que ja adopta el mateix títol que l'edició ressenyada. Es tracta, per tant, d'una iniciativa amb continuïtat i, per altra banda, de molta utilitat perquè no només presenta l'estat de la qüestió sino que també mostra tendències per als propers anys.
 
El document és un encàrrec de la STM (International Association of Scientific, Technical & Medical Publishers), una associació internacional que vetlla per la difusió i la defensa (advocacy) dels interessos dels editors científics, siguin comercials o d'accés obert, siguin primaris o secundaris. Entre els membres destaquen les societats científiques (American Chemical Society, entre altres), les universitats (Cambridge University Press, Oxford Univ. Press) juntament amb grans editors comercials (Elsevier, Sage, Springer, Taylor-Francis, Emerald, Nature) i en accés obert (Hindawi). En total, publiquen el 66% dels articles científics. Com es pot veure s'hi troba representada la flor i nata del sector. El seu propòsit és actuar com a plataforma d'intercanvi d'idees i experiències. En aquest sentit, disposen d'una gran quantitat d'informes que tenen a disposició pública en el seu portal web. L'associació utilitza les conegudes sigles en anglès (STM) que fan referència al sector de l'edició científica.

Big deals vistos des d'una altra perspectiva

Reme Melero
Científica Titular CSIC
Membre del grup Acceso abierto a la Ciencia (www.accesoabierto.net)
Odlyzko, Andrew (2013). Open Access, library and publisher competition, and the evolution of general commerce. Disponible a: <http://arxiv.org/abs/1302.1105>. [Consulta 3 maig 2013].

OA cake 1
El treball és una revisió-discussió dels costos de les revistes científiques i de l'efecte de l'accés obert sobre els mateixos, a més dels rols que juguen les biblioteques universitàries i les editorials en aquesta lluita permanent per obtenir un major accés i un major benefici, respectivament. En aquest sentit el treball se centra en analitzar els efectes dels injuriats big deals sobre l'accés a les revistes científiques. Malgrat la seva mala reputació en alguns fòrums, l'argument al seu favor és que han permès l'accés a un major nombre de revistes, d'acord amb l'opinió de l'autor de l'article.
 
Andrew Odlyzko és un matemàtic que treballa actualment a la University of Minnesota, amb un ampli currículum en ciències exactes i a més en aspectes socials d'internet, neutralitat de la xarxa, xarxes socials, usos d'Internet, etc. i amb publicacions en revistes acadèmiques però també en premsa de masses (The Economist, Wall Street Journal, Forbes, etc.). En els seus articles aprofita la seva formació en matemàtiques per analitzar, amb dades quantitatives, les qüestions sobre les que polemitza. En aquest cas, no és una excepció. A continuació anem a resumir les principals idees que s'aporten en l'article.

Polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques: el cas d’Anglaterra

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni
William Sieghart. An Independent Review of E-Lending in Public Libraries in England (2013). London: Department for Culture, Media & Sport. Disponible a: <https://www.gov.uk/government/publications/an-independent-review-of-e-lending-in-public-libraries-in-england?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts>. [Consulta: 29 abril 2013].

"Perfect."

Com actuen els països del nostre entorn davant del repte de dissenyar polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques? En aquest document hi tenim un bon exemple aplicat a Anglaterra.

Es tracta d'un document molt ben pautat on s'expliquen les conclusions d'un grup de treball intersectorial per redactar consells a l'hora d'endegar un servei de préstec digital a les biblioteques públiques.

Es parteix del problema que els editors no acaben de donar llum verda al préstec de llibres electrònics a les biblioteques públiques perquè creuen que aquest desequilibraria el sector i repercutiria disminuint les seves vendes.

Principalment, s'exposa la por per part d'aquest sector de que la facilitat d'accedir al llibre digital faci la compra innecessària (la "manca de fricció" comparant-lo al préstec físic). El desconcert per part dels sectors és evident i Cristóbal Urbano ho explica perfectament al seu post al Blok de BiD1.

La necessària confluència de les competències informacionals i la comunicació científica

Nieves González Fernández-Villavicencio
Biblioteca Universidad de Sevilla
Área de Biblioteconomía y Documentación. Universidad P. de Olavide (Sevilla)


Association of College and Research Libraries. Working Group on Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy (2013). Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy: Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. Disponible a: <http://acrl.ala.org/intersections>. [Consulta: 29 abril 2013].

IKBLC Group Study43

Les biblioteques universitàries i de recerca porten diversos anys oferint serveis de suport a la investigació i la comunicació científica. El Scholarly Communications Committee de l'ACRL, considerant que aquest àmbit entrava de ple dins de les competències d'aquest tipus de biblioteques, va desenvolupar un pla formatiu perquè els bibliotecaris, en gran mesura bibliotecaris temàtics, poguessin estar millor preparats per assumir aquesta nova responsabilitat en l'entorn universitari. Alhora, l'Information Literacy Coordinating Committee de l'ACRL, desenvolupava el seu programa formatiu i ampliava el concepte de competències informacionals, per incloure les altres alfabetitzacions (digital, mitjana i visual) i el paper de l'estudiant com a creador de continguts.

Amb el desenvolupament en paral·lel de tots dos programes, es van adonar que existia solapament i que, per diversos motius, no havien de ser aliens entre si. Per mostrar les interseccions existents entre tots dos i fer una sèrie de recomanacions, el grup de treball de l'ACRL dirigit per DeFelice (Dartmouth), acaba de publicar el Llibre Blanc "Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy. Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment". En aquest document s'aporten una sèrie d'estratègies perquè els bibliotecaris de les dues àrees, col·laborin dins dels seus propis campus universitaris.

Despeses derivades de la publicació en accés obert, intermediaris i finançament

Francesc García Grimau
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Research Information Network CIC (2012). The Potential Role for Intermediaries in Managing the Payment of Open Access Article Processing Charges (APCs) [en línia]. [London]: UK Open Access Implementation Group. Disponible a: <http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/11/APC-report-as-published.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].
 
Waugh, Laura (2012). UNT Libraries: Open Access Fund Research Report [en línia]. [Denton, Texas]: University of North Texas Libraries. Disponible a: <http://digital.library.unt.edu/ark:/67531/metadc111007/m2/1/high_res_d/OA%20Fund%20Proposal%20Report.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].

P1130141

La publicació d'articles en accés obert pot comportar despeses1 també als seus autors o a les institucions de les que depenen. Aquestes despeses són les que permeten que les editorials comercials puguin adoptar l'accés obert com a model de negoci2. En la literatura anglosaxona, les despeses derivades de la publicació d'articles s'anomenen Article Processing Charges (APCs). En previsió de l'augment en la publicació mitjançant aquest sistema, i per la complexitat de la seva gestió, els agents implicats han de repensar els processos i, fins i tot, contemplar la possibilitat de l'entrada d'intermediaris per tal de millorar la seva eficàcia i eficiència.

Els dos informes que es ressenyen, encaren aquests nous reptes des de dues perspectives diferents.

El primer, basat en un estudi elaborat per Wellcome Trust i el JISC, va ser encarregat pel UK Open Access Implementation Group, amb la finalitat d'esbrinar si convé o és necessari el concurs d'intermediaris en el procés de pagament de les APCs entre les universitats i les editorials. Aquest informe s'ha d'entendre dins del context de les polítiques i accions de foment de la publicació dels resultats de la investigació en accés obert dutes a terme per part dels consorcis de recerca del Regne Unit3.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS