Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Què és?
STM report és un estudi que mostra l'evolució del sector de les revistes científiques arreu del món en els darrers tres anys. L'informe ha tingut dos antecedents: Overview of STM journal publishing (Ware, Mabe, 2006), i un altre STM report (Ware, Mabe, 2009), que ja adopta el mateix títol que l'edició ressenyada. Es tracta, per tant, d'una iniciativa amb continuïtat i, per altra banda, de molta utilitat perquè no només presenta l'estat de la qüestió sino que també mostra tendències per als propers anys.
El document és un encàrrec de la STM (International Association of Scientific, Technical & Medical Publishers), una associació internacional que vetlla per la difusió i la defensa (advocacy) dels interessos dels editors científics, siguin comercials o d'accés obert, siguin primaris o secundaris. Entre els membres destaquen les societats científiques (American Chemical Society, entre altres), les universitats (Cambridge University Press, Oxford Univ. Press) juntament amb grans editors comercials (Elsevier, Sage, Springer, Taylor-Francis, Emerald, Nature) i en accés obert (Hindawi). En total, publiquen el 66% dels articles científics. Com es pot veure s'hi troba representada la flor i nata del sector. El seu propòsit és actuar com a plataforma d'intercanvi d'idees i experiències. En aquest sentit, disposen d'una gran quantitat d'informes que tenen a disposició pública en el seu portal web. L'associació utilitza les conegudes sigles en anglès (STM) que fan referència al sector de l'edició científica.
Els autors de l'informe són
Mark Ware, un consultor especialitzat en edició científica, amb àmplia experiència editorial prèvia en el sector i una notable
bibliografia acadèmica d'impacte destacat i, per altra banda,
Michael Mabe, actual CEO de la pròpia STM i també amb notable experiència professional prèvia (Pergamon, Elsevier, etc.).
Contingut
La metodologia emprada per a l'elaboració de l'informe és la revisió bibliogràfica, és a dir, han fet un buidat exhaustiu dels estudis publicats i per tant, es basen en dades d'altres estudis. La selecció és molt completa i els comentaris són molt pertinents i estan ben ordenats.
L'informe està dividit en tres grans apartats, que ja constaven també en l'edició de 2009, tot i que aleshores n'hi havia tres o quatre més.
1) La revista científica
Es dediquen a analitzar el concepte de revista així com la gran majoria d'aspectes que l'afecten com ara els canals de venda, els autors, el peer review, els hàbits de lectura, les citacions, la preservació, etc.
2) L'accés obert
S'analitzen les diverses vies (daurada, verda), així com també l'opció oberta però amb embargament, els models híbris, i s'aporten xifres estimatives.
3) Nous desenvolupaments
Social media, difusió a dispositius mòbils, web semàntica, linked data, big data, etc.
L'informe acaba amb unes conclusions que volen mostrar les tendències per als propers tres anys, mentre s'espera la publicació (esperem) del proper informe.
Algunes de les temàtiques i tendències que es destaquen són les següents:
1) Creixement de l'accés obert
Aquesta qüestió ja era també molt present en l'anterior informe. Algunes de les xifres que destaquen: es troben en accés obert el 28% del total dels títols de revista, el 12% dels articles (1,8 milions), i el 17% dels continguts inclosos a Scopus. Pel que fa a la via verda, els repositoris, es destaca que creixen en nombre però no pas en continguts i es presenta una visió més aviat escèptica sobre la seva evolució. De cara al futur també constaten que continuarà la demanda d'ús de llicències que permetin la reutilització (cc-by).
2) Big Deal
L'informe reconeix la importància d'aquest model en tant que ha facilitat l'accés a unes quantitats ingents d'informació. Això continuarà en els propers anys amb uns usos encara creixents i amb uns costos, segons els autors, encara més baixos (en relació amb les descàrregues). Parlen d'un dòlar per article per als grans usuaris. També queda clara la lluita de les biblioteques per a rebaixar els preus.
3) Àrees emergents
En aquests moments, els països del sudest asiàtic (China en especial) ja tenen la segona posició pel que fa a producció d'articles. USA té el 21% del total i China és la segona potència amb el 10%, tot i que pel que fa a citacions els USA són primers amb el 30% i China, onzena, amb el 4%.
4) Xarxes i dispositius mòbils
Es destaca el creixement de les xarxes acadèmiques (Mendeley i ResearchGate en especial) i altres eines de la web 2.0 però sense aconseguir l'impacte i notorietat en l'activitat acadèmica que han assolit les xarxes socials a la vida quotidiana. Una cosa semblant passa amb els dispositius mòbils que, amb un 10% del total de trànsit d'accessos, encara no han pogut canviar de manera significativa la manera que tenen els científics d'interactuar amb les revistes científiques.
Comentaris
L'informe és rellevant per dos motius. En primer lloc, per tot el què hem anat comentant fins ara, és a dir, perquè descriu els principals reptes de les revistes científiques i, en segon lloc, perquè ens mostra quin és el punt de vista dels editors, és a dir, quines són les temàtiques relacionades amb les revistes científiques que ells consideren rellevants i emergents.
Quin element es troba a faltar? Què demanaríem per a properes edicions? Donat que la STM agrupa una bona part dels editors i distribuïdors de revistes científiques, estaria bé que l'informe recollís les seves dades estadístiques. D'aquesta manera no només es basaria en la bibliografia i els estudis ja publicats sinó que es podria comptar amb dades primàries de molt valor. Aquesta, de ben segur, seria una gran aportació.
Referències
Ware, Mark; Mabe, Michael (2009). The STM report: an overview of scientific and scholarly journals publishing. Oxford, STM. Disponible a: <http://www.stm-assoc.org/2009_10_13_MWC_STM_Report.pdf>. [Consulta: 3 maig 2013].