Versió per a imprimir
Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Puebla, Iratxe; Polka, Jessica; Rieger, Oya Y. (2022). Preprints: their evolving role in science communication. ATG LLC (Media). VII, 74 p. Disponible a: <https://doi.org/10.3998/mpub.12412508>. [Consulta: 29/05/2022].
El llibre es divideix en nou capítols amb una extensa bibliografia al final de l’obra. El primer comença fent un recorregut històric del sorgiment dels servidors de preprints i del seu ús com alternativa a una ràpida difusió dels avenços científics. Malgrat que, actualment, existeixen nombrosos servidors de preprints, aquesta monografia se centra en BioaRxiv, ArXiv, Research Square i SSRN.
El 1991, Paul Ginsparg va crear el repositori de preprints Arxiv a través d’una llista de distribució que va passar al web el 1993. L’SSRN es va crear el 1994 per facilitar la distribució de treballs abans de la seva publicació formal, i el 1997 es va crear Repec amb l’objectiu de millorar la comunicació científica en economia. No obstant, en disciplines de ciències de la vida no van tenir èxit fins al 2013, any en què es van crear el PeeJ Preprints i el Bioarxiv, i va ser el 2016 quan ASAPbio va contribuir a coordinar i conjuminar esforços per a l’adopció de les preprints en matèries de ciències de la vida.
Algunes agències finançadores també han apostat i adoptat polítiques que insten a l’ús de preprints com a evidència de la seva producció científica (com NIH, Wellcome Trust, Simons Foundation o el Medical Research Council). L’auge del fenomen preprints ha arribat també a servidors a escala nacional i regional com AfricArXiv o l’IndiaRxiv. L’èxit de les preprints també ha assolit el món editorial com alternativa a l’enviament tradicional. Així, Research Square, associat a revistes de Springer Nature, va arribar a 100.000 preprints en tres anys.
L’adopció de la cultura preprint varia segons disciplines i existeix una correlació directa amb comunitats que practiquen la ciència oberta. Amb la pandèmia de la COVID-19, les preprints han jugat un paper molt important a l’accelerar els avenços en la prevenció del virus, cosa que ha comportat que la cultura i ús de les preprints hagi augmentat i s’hagi popularitzat entre comunitats que abans no participaven. Aquestes publicacions no només acceleren la comunicació de resultats, sinó que donen als autors la llibertat de difondre els seus treballs ràpidament i avançar la seva publicació molt abans que per les vies «tradicionals».
A més de la rapidesa, les preprints ofereixen altres avantatges:
- l’accés obert i gratuït,
- la constància de la productivitat científica,
- la comunicació de resultats difícils de publicar tradicionalment, com per exemple, els resultats negatius o no concloents,
- l’establiment de la prioritat dels descobriments, els avenços, i la visibilitat, no tan sols dels treballs sinó de l’equip de treball,
- la retroalimentació de la comunitat científica a través de fòrums oberts per comentar l’avenç dels resultats,
- la prevenció, també, d’assajos no eficaços que ja s’han fet prèviament, de manera que es redueixen els esforços en duplicats.
També existeixen reticències a l’ús i dipòsit de les preprints, entre les quals la por a ser copiat o aprofitar-les per publicar abans resultats similars. No obstant, no hi ha evidència que això sigui un pràctica habitual. A més, el dipòsit en un repositori dona un segell d’inclusió que avala la primícia.
Altres opinen que les preprints poden difondre treballs de baixa qualitat o fins i tot oferir informació fraudulenta, no obstant, això no és exclusiu de les preprints, ja que existeixen casos en revistes avaluades per experts que han estat posteriorment denunciats i retractats per errors, o males pràctiques.
Un altre tema és si la revista accepta treballs prèviament dipositats com a preprints, encara que en el cas de les revistes de ciències de la vida, la majoria ho permeten. El paper de les xarxes socials en la difusió d’aquestes publicacions és bastant rellevant donat que els autors mateixos les utilitzen per donar publicitat als seus avenços. Els servidors de preprints també compten amb els seus canals per incorporar comentaris i la seva discussió pública. També existeixen plataformes que permeten, de forma externa, revisar les preprints entre elles (PubPeer, PREreview y Peerage). Una altra possibilitat que ofereixen és la creació de les overlay journals, revistes que coordinen la revisió i procés editorial a partir de les preprints dipositades en repositoris.
El llibre acaba amb un capítol de conclusions i qüestions obertes, com la sobrecàrrega d’informació, conseqüència de l’emergència de les preprints; els recursos humans i tecnològics que faran falta per suportar aquest creixement i garantir la preservació dels continguts; el model de negoci sostenible que cal dissenyar; el paper que jugaran les preprints en l’ecosistema de la comunicació científica i en quina forma es poden incorporar al cicle de la publicació acadèmica; i com establir el control de qualitat.
Des del meu punt de vista les preprints han demostrat, sobretot durant la pandèmia de la COVID-19, ser un fenomen d’acceleració de la comunicació i dels avenços en recerca malgrat que ja existien anteriorment nombrosos servidors de preprints. L’efecte de la disciplina i els hàbits dels investigadors són clau perquè el seu desenvolupament i preservació es consolidin com una alternativa a nous models de comunicació i nous sistemes d’avaluació.
