Versió per a imprimir
Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Open Science Policy Platform Recommendations (2018). [Brussels]: European Commision. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/integrated_advice_opspp_recommendations.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].
Recomendación (UE) 2018/790 de la Comisión de 25 de abril de 2018 relativa al acceso a la información científica y a su preservación (2018). [Brussels]: Comisión Europea. Disponible a: <https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:32018H0790>. [Consulta: 10/09/2018].
Ayris, Paul; San Román, Alea López de; Maes, Katrien; Labastida, Ignasi
(2018). Open science and its role in universities: a roadmap for cultural change. Leuven: LERU. Diponible a: <https://www.leru.org/files/LERU-AP24-Open-Science-full-paper.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].
Aquests tres documents es van publicar entre abril i maig de 2018 i tenen en comú l’enunciat de recomanacions i reflexions pensades per assolir una ciència oberta, transparent, col·laborativa i responsable.
El primer és el publicat per la Comissió Europea (CE) i elaborat per l’Open Science Policy Platform (OSPP). Les recomanacions estan fetes d’acord als vuit punts prioritaris identificats de l’Agenda europea per a l’open science: reconeixement i incentius; nous indicadors de mètriques per a l’avaluació de la investigació, la comunicació científica del futur, l’European Open Science Cloud (EOSC), dades FAIR (findable, accesible, interoperable and reusable), integritat, capacitació i formació, i ciència ciutadana. Seguint aquest ordre les recomanacions han tingut en compte les parts a les quals van adreçades d’acord a la següent classificació: investigació i infraestructures, gestors de la investigació, investigadors, biblioteques universitàries, organitzacions que financen la investigació, societats científiques, universitats i centres d’investigació, editorials i organitzacions de ciutadans implicats amb la ciència.
En síntesi, podem dir que les recomanacions estan orientades a establir nous mecanismes de reconeixement als investigadors que integrin els conceptes de la ciència oberta entre les seves pràctiques habituals d’investigació. També a crear nous indicadors quantitatius i qualitatius que no es basin únicament en les cites a les revistes o el seu índex d’impacte. A fer que l’accés obert a les publicacions i a les seves dades sigui una realitat en un futur no molt llunyà. Contribuir a construir una EOSC robusta, transparent i col·laborativa. A fer que durant l’execució de la investigació es tinguin en compte els codis de conducta ètics reconeguts per la comunitat que correspongui i es faciliti la formació als investigadors sobre aspectes ètics, legals i socials que poden afectar la seva pràctica investigadora. Finalment, les recomanacions també afecten la ciència ciutadana i, en aquest sentit, s’advoca per incentivar i donar suport a projectes de ciència ciutadana.
El segon document tracta d’una recomanació de la Comissió Europea que substitueix l’adoptada el juliol de 2012 (vegeu Recomanació 2012/417/EU) sobre l’accés i preservació de la informació científica. El document original és en anglès, però es troba traduït a tots els idiomes oficials de la CE. La recomanació recull un total de 12 punts agrupats en diferents categories, que de forma resumida són les següents:
- Accés obert a les publicacions científiques
1. Es recomana que els estats membres estableixin polítiques clares d’accés obert i s’assegurin els mitjans per tal que compleixi que totes les publicacions generades de projectes finançats amb fons públics estiguin en obert, a tot tardar el 2020.
2. Els estats membres han de garantir que les organitzacions o institucions que financen projectes d’investigació compleixin amb el que s’assenyala en el punt 1 en l’àmbit nacional i de forma coordinada, de manera que les seves polítiques de finançament incloguin clàusules sobre l’accés obert a les publicacions.
- Gestió de les dades d’investigació, incloent-hi l’accés obert
3. Els estats membres han d’establir polítiques clares per a la gestió de les dades d’investigació resultants de projectes finançats amb fons públics, i assegurar-se que aquestes polítiques incloguin el requisit de facilitar un pla de gestió de dades i intentar que les dades compleixin amb els principis FAIR i ser «tan oberts com sigui possible i tan tancats com sigui necessari».
4. Els estats membres han de garantir que tant les institucions que financen com les que reben el finançament compleixin amb el punt 3 en l’àmbit nacional i de forma coordinada, instant a què les institucions estableixin polítiques que requereixin plans de gestió de dades, i facilitin la formació adequada per complir amb aquests requisits.
- Preservació i reutilització de la informació científica
5. Els estats membres han d’establir polítiques clares per reforçar la preservació i reutilització de la producció científica i assegurar-se que les institucions rebin el finançament adequat per tal que garanteixi la preservació i es dotin de la infraestructura necessària.
- Infraestructura per a la ciència oberta
6. Els estats membres han d’implementar polítiques clares per al desenvolupament d’infraestructures relacionades amb la preservació, accés i reutilització de la informació científica, i promoure que formin part de l’EOSC.
7. Els estats membres han de crear sinergies entre les infraestructures nacionals i amb l’EOSC o d’altres iniciatives internacionals, en aquest sentit complir amb els estàndards d’interoperabilitat és de rellevant importància.
- Capacitats i competències
8. Establir polítiques clares per facilitar la capacitació al personal de la institució en temes relacionats amb l’open science, la qual cosa implicaria el disseny de programes sobre open access, gestió de dades, open data i preservació, entre d’altres.
- Incentius i recompenses
9. Els estats membres han de crear polítiques clares per tal que els investigadors es vegin incentivats i reconeguts per contribuir al canvi a favor de l’accés obert, el que també condueix a la necessitat d’introduir nous indicadors i mètriques que puguin valorar la pràctica de l’open science.
- Diàleg multilateral sobre la ciència oberta en l’àmbit nacional, europeu i internacional
10. Els estats membres han de participar en diàlegs entre diferents espais i sectors, per assolir el canvi cultural cap a la ciència oberta.
- Coordinació estructurada dels estats membres en l’àmbit de la UE i seguiment de la present Recomanació
11. Els estats membres han de nomenar un punt de referència que coordini les mesures necessàries per la posada en marxa d’aquesta recomanació i faci el seguiment del seu compliment i, finalment,
12. els estats membres han d’informar a la Comissió divuit mesos després de la publicació de la present Recomanació al Diari oficial de la Unió Europea i, a partir d’aleshores cada dos anys, sobre les mesures adoptades per al seu compliment.
La ciència oberta (open science) representa un canvi cultural on intervenen totes les parts implicades en la generació de ciència, des de qui la finança fins a qui l’executa i difon. Les universitats juguen un paper rellevant en aquesta transformació i per això la League of European Research Universities (LERU) ha publicat aquest document on se suggereixen algunes mesures que es podrien tenir en compte per assolir aquell nou paradigma de concebre la ciència. El text es divideix en tres seccions, la primera tracta dels principis de la ciència oberta. A la segona es discuteixen els aspectes relacionats amb els vuit pilars de l’open science identificats per la Comissió Europea, ja mencionats en paràgrafs anteriors, i es fan unes recomanacions particulars.
De forma resumida, les recomanacions posen l’accent en l’adopció de polítiques institucionals a favor de l’open science, en la creació de serveis als investigadors de formació i promoció del nou paradigma. Adopció d’estàndards que contribueixin a la interoperabilitat entre sistemes, incentivació als investigadors i reconeixement de l’activitat investigadora basat en noves mètriques. A la secció 3 s’ofereix un conjunt de conclusions que subratllen els valors i desafiaments de la posada en pràctica de la ciència oberta. El canvi no pot ser immediat, hi haurà una transició en la qual les universitats han de donar suport a una estratègia per assolir el nou paradigma de concebre l’execució de la ciència. Les 41 recomanacions fetes a la secció 2 es presenten de forma tabulada i fàcil de visualitzar a l’annex 1, mentre que a l’annex 2 es donen una bateria de 37 qüestions basades en les anteriors directrius i que poden utilitzar-se per mesurar el progrés de les mesures encaminades a afavorir l’open science i fer-ne un seguiment.
