Versió per a imprimir
Remedios Melero
Grup Accés Obert a la Ciència
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Chiarelli, Andrea; Johnson, Rob; Richens, Emma; Pinfield, Stephen (2019). Accelerating scholarly communication: the transformative role of preprints. Bristol: Knowledge Exchange Office. 58 p. Disponible a: <https://repository.jisc.ac.uk/7525/1/Knowledge_Exchange_Accelerating_Scholarly_Communications_Sept_2019.pdf >. DOI: 10.5281/zenodo.3357727. [Consulta: 19/12/2019].
Aquest informe forma part de l’activitat duta a terme pel consorci internacional Knowledge Exchange (KE), en relació a l’evolució i el paper que juguen les preprints en el paisatge de la comunicació científica i l’accés obert a la ciència. L’estudi es basa en la informació obtinguda d’una revisió bibliogràfica sobre el tema i de l’anàlisi de les entrevistes fetes a 38 persones, entre les quals, investigadors, representants de centres de recerca i d’entitats finançadores. Els objectius que es plantegen en aquest treball, i és així com s’estructura el text, són els d’analitzar els beneficis i ús de les preprints per part dels investigadors, quines són les polítiques o criteris de les institucions dedicades a la recerca i de les agències investigadores, i quines són les estratègies i valors que proporcionen els servidors de preprints. A l’informe també es fa una anàlisi del creixement dels servidors de preprints des de la dècada de 1990, quan es crea ArXiv i Repec, fins avui dia. En total, comptabilitzen al voltant de 60 servidors/repositoris de preprints temàtics.
Actualment, el concepte de preprint està vinculat a l’accés obert a la producció científica, però inicialment el que es pretenia era poder compartir de forma oberta la recerca de determinades comunitats, com en el cas de la Física que, altrament, hagués estat difícil treballar de forma col·laborativa. D’altra banda, el Pla S, requereix que els treballs de recerca de projectes finançats per entitats que subscriguin el Pla s’han de publicar a revistes open access o a plataformes digitals que compleixin amb els criteris del Pla, incloent-hi els repositoris, per bé que també insta a compartir les preprints abans de la seva publicació. Tenint en compte el cost de la via daurada, mencionat per algun entrevistat, la via de les preprints pot ser una alternativa a considerar per part de les entitats finançadores. En aquest sentit, i una mica en contraposició al Pla S, es va concebre el Pla U, que proposa que el dipòsit de les preprints sigui un requisit de les polítiques de finançament d’aquestes entitats. L’efecte de la disciplina a la qual pertanyen els investigadors és important a l’hora de compartir preprints i de veure els avantatges de fer-ho. Alguns dels beneficis del dipòsit de les preprints resideixen en la ràpida difusió dels resultats, la potencial retroalimentació com a resultat d’aquella visibilitat, i l’augment de l’accés als resultats de la recerca. Alguns autors temen que aquesta obertura pugui suposar que hom pugui apropiar-se de la primícia dels treballs, i d’altres tot el contrari, donat que el repositori li dona el segell de prioritat en cas d’algun conflicte. De la mateixa manera que s’identifiquen avantatges, també s’han definit els possibles riscos de les preprints, com ara la falta de control de qualitat (abans de la peer review) o que algunes revistes apliquin la regla d’Ingelfinger per la qual un manuscrit només podrà ser considerat per a la seva publicació si el seu contingut no s’ha compartit públicament prèviament a l’enviament. Un dels mitjans que més contribueix a la difusió de les preprints és Twitter, que va ser la forma més acceptada pels enquestats pel que fa a la via de difusió. No obstant, els servidors de preprints han d’implementar altres serveis que facilitin la comunicació dels seus continguts.
Alguns dels reptes mencionats en aquest informe són com fer que les preprints s’integrin en el flux editorial, sense que quedin com a fitxers aïllats, és a dir, vincular la versió acceptada o publicada amb aquesta versió inicial, i qui ha d’assumir el cost i el manteniment i la preservació d’un servidor de preprints.
L’informe conclou amb el futur de les preprints en funció del model de negoci que pugui prevaldre, un centrat en l’investigador, on es creen nous fluxos que connectin els servidors preprints amb els sistemes de publicació, i un altre centrat en les editorials, que serien qui gestionarien les preprints des del seu dipòsit fins a la seva publicació, d’aquesta manera l’actualització dels registres els assumiria la revista. D’aquestes dues opcions sembla que la primera sigui més difícil d’implementar, encara que a l’estudi no s’arrisquen a apostar per una o per l’altra, per raó dels canvis permanents en aquesta matèria. A l’informe també s’assenyala la importància de l’ús de llicències a les preprints que en permetin fer un ús posterior. Les preprints també poden jugar un paper important en els sistemes d’avaluació, ja que són documents accessibles immediatament, sense necessitat d’esperar a la seva publicació formal, cosa que faria que el focus es dirigís cap al producte i no cap al seu recipient (impacte de la revista). L’estudi acaba amb un seguit de qüestions adreçades a investigadors, institucions i entitats finançadores sobre el paper que podrien jugar en el futur les preprints.
