Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Sharp, Phillip A.; Bonvillian, William B.; Desimone, Robert; Imperiali, Barbara; Karger, David R.; Mavhunga, Clapperton Chakanetsa; Brand, Amy; Lindsay, Nick; Stebbins, Michael (2024). Access to science and scholarship: key questions about the future of research publishing. Cambridge, MA: MIT. 58 p. Disponible a: <https://access-to-science.pubpub.org/>. [Consulta: 26/10/2024].
Sharp, Phillip A.; Bonvillian, William B.; Brand, Amy; Stebbins, Michael (2024). The future of open research policy should be evidence based. Proceedings of the National Academy of Sciences. Disponible a: <https://doi.org/10.1073/pnas.2412688121> (editorial). [Consulta: 26/10/2024].
Aquesta ressenya combina l’informe del MIT (Massachusetts Institute of Technology) i també l’editorial que se’n deriva, publicada al Proceedings of the National Academy of Sciences on s’afirma que «necessitem urgentment un enfocament científic per elaborar el futur de la publicació de la recerca».
L’informe del MIT s’organitza en dues parts. La primera, Models de negoci a l'edició de revistes: mirant enrere i endavant i, la segona, Preguntes obertes sobre el futur de l'edició acadèmica en sis àrees clau on es necessiten més investigacions i dades. A la vegada, els continguts estan ordenats en sis àrees generals: models d'accés i negoci; dades de recerca; publicació prèvia a la impressió; revisió d’experts; costos per a investigadors; i universitats i infraestructura.
A la introducció es posen els investigadors al centre i es plantegen reptes i desafiaments actuals i també a mig termini. Seguidament, es fa un repàs de l’evolució del creixement de publicacions, s’explica què van suposar les compres consorciades, es menciona les revisions d’experts d’articles, com també les vendes de les revistes cap a grans grups editorials que lideren actualment l’oligopoli: Elsevier, Wiley, Springer Nature, Taylor and Francis, i l’American Chemical Society (ACS) en Ciències, i el mateix top quatre, però amb Sage Publications en lloc de l’ACS a les Ciències Socials i Humanitats.
S’expliquen les tres modalitats de publicació d’articles: green, gold, hybrid, i no es deixa de mencionar les APC i les desigualtat d’accés que comporta: «En efecte, els països més rics i els investigadors amb subvencions sempre han tingut un avantatge important en la recerca».
Els autors enllacen tot l’anterior amb les tres noves tendències de mercat: la primera són les megajournals, la segona és el model en cascada o transferència (els editors incorren en costos per cada article que s'envien a la seva revista, però sota el model Gold OA només se'ls paguen APC pels articles que s'accepten i es publiquen), i la tercera tendència clau és la creació de nous editors totalment open access (OA). Sense publicacions heretades per a la transició és més fàcil per a aquests editors optimitzar les seves pràctiques per satisfer les noves condicions del mercat i els números especials.
L’informe és una mena de repàs cronològic de l’accés obert i la ciència oberta de les publicacions científiques. Seguidament, es mencionen el Pla S, els acords transformatius, el paper cabdal de cOAlition’S buscant alternatives de «models de pagament per publicar i assolir els objectius més amplis d'accés obert».
«De moment, la publicació de revistes està fragmentada. OA està creixent, però no representa tot el mercat; encara hi ha camps sencers i parts del món que probablement es mantindran amb el model de subscripció de moment. La Xina, tenint en compte la gran i creixent producció d'investigació d'aquest país, hauria d'augmentar enormement la despesa si els seus autors haguessin de publicar sota el model Gold. Les subscripcions no desapareixeran l'1 de gener de 2026 quan entri en vigor el Nelson Memo1. Amb el temps, serà important fer un seguiment de quina proporció dels articles d'una revista ha de ser OA, de mitjana, abans que les vendes de subscripcions disminueixin, especialment de les biblioteques, que representen la majoria dels ingressos per subscripcions».
El document justifica que la secció de l'informe dedicada a les dades de recerca és breu, perquè el grup no va aportar experiència externa sobre aquestes dades durant les converses. Tot i això, afirma que són un tema enorme i polifacètic.
Es menciona la novetat que PLOS ha introduït un model de Publicació d'Acció Comunitària que s'ha descrit com a «subscriure's per publicar», de manera que reparteix els costos de publicació entre tots els autors d'un article, en lloc de demanar una tarifa (gran) al responsable o principal autor.
«A mesura que la transició cap a l'accés obert continua, es necessita més experimentació i estudi, especialment per controlar l'impacte dels diferents models en els investigadors i l'empresa investigadora. No hi ha un model únic en l'edició acadèmica. Els diferents camps d'estudi tenen diferents cultures, normes editorials i models de finançament. Per tant, el futur de la publicació de recerca i l'accés obert continuarà implicant una varietat de models canviant el panorama de les comunicacions científiques i adaptar-se a una nova empresa robusta de ciència oberta».
La salut de la recerca depèn en gran part de la salut de l'ecosistema editorial acadèmic i la interactuació entre investigadors, polítiques, models de negoci i els incentius dels editors formen un encaix complex.
La segona part recull els debats previs que van permetre l'elaboració d'aquest informe. Es van centrar a definir qüestions clau de la investigació per entendre, mesurar i preparar-se millor per a l'impacte de l'accés obert en la publicació de recerca, així com pràctiques de ciència oberta més àmplies com la publicació prèvia a la impressió, la publicació oberta, revisió d’experts, programari obert i protocols oberts.
- Accés i models de negoci
- Dades de recerca
- Publicació prèvia a la impressió
- Revisió d’experts
- Costos per a investigadors i universitats
- Infraestructura
Hi ha una llista àmplia i interessant de preguntes per cada àmbit, necessàries de plantejar i pendents de respondre. A més, inclou un annex amb altres preguntes no incloses anteriorment.
Per altra banda, pel que fa a l’editorial, aquesta té una mirada centrada exclusivament en l’àmbit dels Estats Units. El document és més breu i va directament a plantejar preguntes. La publicació dels resultats de la investigació representa la manera principal de difondre el coneixement, de garantir la qualitat i d’establir-ne la reputació. Els models de publicació en accés obert com afecten els investigadors i com afecten l’accés?
De la totalitat de preguntes recopilades n’he seleccionades algunes, com per exemple:
- Quines mètriques es podrien utilitzar per avaluar la qualitat de la revisió d’experts en diferents revistes? Aquestes mètriques poden indicar el camí cap a nous estàndards i una major transparència en el procés de creació i revisió?
- Quins incentius serien els més efectius per encoratjar els acadèmics —especialment els d'inici de carrera— a participar en el procés de revisió d’experts?
- Com influeixen les polítiques d'OA en el creixement de les revistes que cobren pel processament d'articles sense oferir serveis editorials i de revisió d’experts?
- Com es pot avaluar l'impacte de les noves tecnologies, incloses les eines d'IA, en la revisió d’experts?
Queden més elements per debatre: l’impacte entre els acadèmics i les universitats; el món d’accés a les dades i com fer-ho amb una aproximació basada en l’evidència... Per tant, «s'han d'identificar i planificar les conseqüències posteriors de les polítiques d'OA i el terreny editorial canviant».
Finalment, després de digerir els informes, visualitzo que quan parlem de transició de la ciència oberta hi ha un camí o, fins i tot, un pont per recórrer o saltar la distància entre el model actual i el que marquen els informes, plans estratègics, rutes, etc. publicats per diferents estaments i organitzacions que lideren el moviment. Us recomano altament llegir els documents sencers, sobretot l’apartat on es plantegen un reguitzell de preguntes que necessiten resposta i, és per aquí, des del meu punt de vista, per on hem de continuar. Cal deixar marge de maniobra, però no tants interrogants a l’aire.
1 Iniciativa dissenyada per augmentar l'equitat d'accés.
© Imatge inicial de Gerd Altmann a Pixabay
Durant les darreres dècades, s’ha enaltit l’accés obert a la bibliografia científica com un bé global. La lliure disseminació del coneixement es percep com una font de beneficis a l’accelerar el progrés científic i facilitar l’actuació de professionals i gestors públics. No obstant, en els darrers anys, l’accés obert també ha estat objecte de crítica, i no sempre per part d’editorials comercials que veien perillar el seu model de negoci, sinó que a vegades els retrets procedeixen d’alguns dels seus suposats beneficiaris.
La pregunta que dona títol a aquesta ressenya està ocupant un considerable espai a blogs i xarxes socials,1 revistes científiques2 i, fins i tot, mitjans de comunicació generalistes.3 La pregunta sembla donar a entendre que ara no (però abans, sí) el sistema a través del qual es difonia la recerca funcionava bé. Situem-nos, però no massa lluny, trenta anys enrere; els resultats de la recerca es difonien en revistes impreses que eren subscrites sota cost per les poques institucions que, en l’àmbit mundial, podien pagar-ne una col·lecció àmplia i els articles es publicaven al cap d’un temps considerable respecte la seva redacció, per posar dos exemples. No era tampoc un sistema gaire «científic», però era un sistema acceptat.
Es tracta d’un informe elaborat per l’EOSC Association Task Force «Data stewardship, curricula and career paths» que pretén oferir un panorama de com s’està abordant la incorporació de gestors de dades dins dels centres i equips de recerca.
