Versió per a imprimir
Federal Agencies Digitization Guidelines Initiative (2014). Creating and Archiving Born Digital Video. Part III. High Level Recommended Practices. Disponible: http://www.avarchivering.nl/node/1973 [Consulta: 02/06/2015]
El document forma part d’una sèrie de quatre que analitzen els aspectes més rellevants de la creació i el sistema d’arxiu dels vídeos nascuts digitals. Tots quatre estan redactats i avalats per la FADGI (Federal Agencies Digitization Guidelines Initiative) que va néixer el 2007 per definir pautes comunes, mètodes i pràctiques per a la digitalització d’audiovisuals de contingut històric, però ara ha editat la col.lecció de documents del qual forma part el document que és objecte d’aquesta ressenya i que tracta ja dels documents nascuts digitals.
El document presenta pràctiques recomanades fruit de 8 casos/projectes analitzats al segon document. Els 8 casos analitzats són tots americans: tres de la Library of Congress ( un projecte del testimoni oral de persones vinculades en la lluita pels drets civils, la secció tècnica que adquireix, conserva i proporciona accés a la col·lecció més gran i més completa del món de pel·lícules, programes de televisió, etc i un servei emmagatzemament de vídeos de youtube ); un dels Arxius Nacionals, un projecte de vídeos de l’oceà i de l’espai del Departament de Comerç, dos projectes de la Institució Smithsonian ( organització amb 19 museus, 9 centres de recerca repartits per tot el món) i finalment Veus d’Amèrica, un altre projecte relacionat amb la memòria oral.
El document s’estructura en 3 parts: la primera s’adreça als creadors de vídeos, la segona als arxivers i bibliotecaris, i la tercera als dos a la vegada. Dins cada apartat, cada recomanació s’estructura en: enunciat de la recomanació, justificació i opcions preses en dos o tres dels casos analitzats.
Primera part: Consells per als creadors
Malgrat el títol, s’especifica que s’adreça també als bibliotecaris, arxivers, caps de projecte, especialistes en metadades i tecnòlegs que liderar projectes relacionats amb el vídeo. L’objectiu de les pràctiques recomanades en aquest apartat és tenir clars els beneficis d’una bona planificació en el moment de la creació de cara a la ingesta i emmagatzemament posteriors en un dipòsit digital i compren 10 recomanacions organitzades en dos àmbits
El primer àmbit abasta la planificació de la gravació amb alta qualitat i de la recollida metadades des de l’inici.
Trobarem recomanacions per la selecció dels equips d’enregistrament d’alta qualitat i dels dispositius d’emmagatzematge ( cintes de vídeo, discos òptics, +discs durs, etc); per la planificació en tots els àmbits, incidint molt en la planificació de la recollida de metadades i que cal prendre’s el temps que sigui necessari,
El segon àmbit fa referència a la creació dels arxius de vídeo de la més alta que la teva institució pugui assumir i mantenir. Les recomanacions cobreixen les especificacions tècniques a tenir en compte durant la gravació, la importància de la mida de les imatges, dels bits que es processen per unitat de temps i freqüència; del nombre de bits utilitzats per mostra, del croma i del submostreig, de les taxes de fotogrames, de com capturar informació del temps i de les hores del dia si és necessari.
Segona part: Consells per als bibliotecaris i arxivers
A la segona part trobem consells per a tots aquells que reben vídeos nascuts digitals i tenen la responsabilitat de descriure, preservar i proporcionar accés a aquests vídeos. Les recomanacions ofereixen pràctiques segures d’emmagatzematge, elecció de formats sostenibles, incrustració de metadades, aspectes a tenir en compte per a futures migracions i per tant s’entra també en el camp de la interoperabilitat.
Aquesta segona part s’estructura en 3 àrees: la primera fa referència a la documentació de la procedència i context de l’arxiu, la segona i la tercera fan referència a l’emmagatzemament estable i a llarg termini i a la capacitat de control dels canvis tècnics que es donen amb el temps. Tots aquests continguts es despleguen en 13 recomanacions.
Tercera part : Consells per a creadors i bibliotecaris/arxivers
En aquesta tercera part es recullen recomanacions relacionades ja sigui en relació al codi en el moment de la captura o per normalitzar un format d’arxiu comú. Conté tota una sèrie de recomanacions pel que fa a la captació i l’estructuració de les metadades des del moment de la gravació fins a la ingesta en un repositori, i com en la segona part es despleguen 13 recomanacions que abasten: models de dades, metadades tècniques, codificacions sense compressió, compressió sense pèrdues, procediments per evitar múltiples compressions i descompressions, la importància de mantenir-se dins la mateixa família de còdecs. I en relació als formats: recomanacions per a escollir un format, com valorar el futur d’un format, aposta pels formats oberts i no propietaris, formats compatibles amb les aplicacions posteriors, formats el més estàndards possibles i sobretot ben documentats, formats que permetin metadades tècniques, formats de metadades integrat que no dupliqui metadades al llarg del procés i formats que permeten contenir configuracions complexes d’àudio.
Opinió
El document pertany a una sèrie de quatre i crec que cal conèixer-los tots quatre. Són documents de referència que cal tenir en compte en qualsevol projecte relacionat amb el vídeo.
Un dels punts més forts del document es troba en l’èmfasi que es posa en la viabilitat dels projectes, per això es remarca la importància de la planificació de tots els àmbits i aspectes, així com la tria de les opcions que es puguin mantenir. I en coherència amb aquest esperit es pot veure com més d’una vegada organitzacions importants no sempre opten per l’opció tècnicament més recomanable perquè es prioritza la viabilitat dels projectes. Crec que la frase “ crea arxius de la més alta qualitat que la teva institució pugui mantenir “ resumeix l’article.
