dades de recerca

Preservació de dades de recerca: estratègies pràctiques

Enviat per Fernanda Peset el Dm, 11/07/2017 - 18:14

Antonia Ferrer Sapena, Universitat Politècnica de València
Enrique A. Sánchez Pérez, Universitat Politècnica de València
Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València

Johnston, Lisa R. (ed.) Curating research data. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2017- . «Volume one: practical strategies for your digital repository». 285 p. Disponible a:  http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/bo.... [Consulta: 03/07/17].

Aquest primer volum d’una obra major tracta diferents aspectes que van units a la conservació de dades d’investigació.

La introducció de Lisa R. Johnston resumeix de manera clara cadascun dels principals apartats del llibre. Johnston ha estat bibliotecària dels serveis d’investigació i codirectora del repositori institucional de la University of Minnesota, capacitació que li permet assenyalar els reptes als quals s’enfronten els professionals encarregats del tractament de les dades. Els considera els primers usuaris, per la qual cosa són qui des del primer moment han d’identificar els problemes que pot tenir la seva reutilització. En aquesta introducció, a més, es defineix la terminologia que s’utilitza com també els motius pels quals es desenvolupen els serveis de conservació, els requisits que han de tenir i les polítiques per al seu intercanvi.

Dades de recerca obertes: visió global dels científics i casos a considerar

Enviat per Alexandre López... el Dc, 08/03/2017 - 18:06

Alexandre López i Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

The state of open data: a selection of analyses and articles about open data, curated by Figshare (2016). London: Digital Science. 48 p. Disponible a: https://figshare.com/articles/The_State_of_Open_Data_Report/4036398. [Consulta: 03/03/2017].

L’octubre de 2016, Figshare, el conegut repositori de dades, juntament amb Digital Science, una empresa tecnològica, publicaven un dossier monogràfic sobre dades obertes, The state of open data. Com un dels actors principals en el sector de les plataformes multidisciplinàries per dipositar dades en obert, aquest dossier esdevé una bona forma de promoció de les dades obertes, per les reflexions i els punts de vista que hi apareixen però, sobretot, per la presentació de l’enquesta que hi podem trobar. Certament, Figshare no és un grup d’interès neutre, i com més dades en obert millor per a l’empresa, però això no treu el valor del contingut que ofereix en aquest dossier. Anem a veure, doncs, quines parts conté i algunes de les principals reflexions. Avancem també que un dels col·lectius que més es posen en valor és el dels bibliotecaris en particular i els professionals de la informació en general.

El paper de les dades de recerca en les Arts i les Humanitats

Enviat per Mireia Alcalà el Dc, 23/11/2016 - 09:25

Mireia Alcalá
Tècnica de Recursos d'Informació
Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Buddenbohm, Stefan; Cretin, Nathanael; Dijk, Elly; Gaiffe, Bertrand; Jong, Maaike de; Le Tellier-Becquart, Nathalie; Minel, Jean-Luc (2016). State of the art report on open access publishing of research data in the humanities. [S.l.]: DARIAH. <halshs-01357208v2>. [Consulta: 14/10/16]

En els últims anys, la publicació en obert de les dades de recerca ha anat en augment a la vegada que els organismes de finançament anaven requerint les dades resultants de la recerca, no només les publicacions. Aquest era, doncs, un dels objectius d’Horitzó 2020 de la Comissió Europea i, particularment, de l’Open Research Data Pilot (ORD Pilot). Algunes àrees de coneixement ja gaudien d’una llarga experiència en l’intercanvi i la reutilització de dades però en d’altres disciplines, com és el cas de les arts i les humanitats, això no era així.

El projecte Humanities at Scale (HaS), finançat per Horitzó 2020, forma part de Digital Research Infraestructure for the Arts and Humanities (DARIAH) i té com objectiu desenvolupar una plataforma de dades obertes en el camp de les humanitats. Recentment, HaS ha publicat en un dels seus lliurables un informe sobre els diferents aspectes relacionats amb la publicació en accés obert de les dades de recerca en el camp de les humanitats anomenat State of the art report on open access publishing of research data in the humanities.

Allau de dades

Enviat per Isabel Bernal el Dc, 08/01/2014 - 11:52
Isabel Bernal
Unidad de Recursos de Información Científica para la Investigación
CSIC
 
Wilma Mossink, Magchiel Bijsterbosch, and Joeri Nortier. European Landscape Study of Research Data Management. Utrecht: SURF, 2013.
http://www.sim4rdm.eu/sites/default/files/uploads/documents/SIM4RDM%20landscape%20report%20vs1%204_14.08.13.pdf

SIM4RDM (Support Infrastructure Models for Research Data Management, http://www.sim4rdm.eu/) és un projecte europeu iniciat a l'octubre de 2011 i finançat pel 7è Programa Marc de la Comissió Europea que s'enquadra en el creixent nombre d'iniciatives que, davant l'allau de dades científiques, promouen bones pràctiques i estàndards en la seva gestió per garantir el progrés científic i econòmic mitjançant el seu accés, reutilització i preservació digital. En concret, SIM4RDM es marca com a objectiu facilitar a la comunitat científica l'ús efectiu d'infraestructures emergents per a dades de recerca i parteix de la consideració prèvia del relatiu desconeixement pels investigadors de metodologies, instruments i capacitats necessàries. Per a això, el consorci SIM4RDM es beneficia d'experiències acumulades per les organitzacions participants en el projecte, entre les quals destaquen JISC (Regne Unit) i SURF (Holanda).

La pedra angular de l'informe European Landscape Study of Research Data Management, publicat al maig de 2013, gira al voltant dels resultats -desiguals en la seva cobertura geogràfica i representativitat de les respostes- dels qüestionaris enviats a 4 grans grups involucrats en la gestió de dades científiques a Europa (agències de finançament, organismes nacionals, institucions de recerca i editors) per definir les seves accions perquè la comunitat científica millori el maneig de les seves dades un cop finalitzats els seus projectes de recerca. L'informe es completa amb una introducció força exhaustiva que recorre, a partir de bones pràctiques existents, els elements que han de formar part de les polítiques i els plans de gestió de dades, i amb un parell de seccions annexes a l'anàlisi de les respostes als qüestionaris: d'una banda, entrevistes a un grup d'investigadors sobre les seves necessitats i un paquet de recomanacions generals i específiques per a cada grup enquestat.

Tres en un, tres informes sobre la gestió de les dades de recerca

Enviat per Fernanda Peset el Dc, 04/09/2013 - 14:57
Alicia García-García
Universidad Católica de Valencia
 
Fernanda Peset
Universitat Politècnica de València
Grupo de Trabajo de "Depósito y Gestión de datos en Acceso Abierto" del proyecto
RECOLECTA (2012). La conservación y reutilización de los datos científicos en España. Informe del
grupo de trabajo de buenas prácticas. Madrid: Fundación Española para la Ciencia y
la Tecnología, FECYT. <http://www.recolecta.net/buscador/documentos/informe_datos_cientificos_en_esp.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].
 
The Royal Society (2012). Science as an open enterprise: open data for open science. London: The Royal Society. <http://royalsociety.org/uploadedFiles/Royal_Society_Content/policy/projects/sape/2012-06-20-SAOE.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].
 
Tenopir, Carol; Birch, Ben; Allard, Suzie (2012). Academic Libraries and Research Data Services: Current Practices and Plans for the Future. Chicago: Association of College and Research Libraries. <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/Tenopir_Birch_Allard.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].

El fil conductor d'aquests informes és la gestió de les dades derivades de la recerca. Tres treballs recopilatoris, fets des de tres escenaris diferents. Com començava un clàssic acudit, "Va un anglès, un espanyol i un nord-americà...", que abordant un mateix objecte d'estudi, les dades de recerca, són en essència diferents entre si.

Els tres s'aproximen al tema des d'una perspectiva d'escala nacional. Però les dades de recerca, igual que molts altres aspectes de la comunicació científica, tenen una dimensió internacional ineludible. Per aquesta raó, s'observen punts comuns en els tres documents. Com a exemple, veiem que la definició de dades de recerca utilitzada en l'espanyol prové de la Universitat de Melbourne:

Les dades de la investigació són fets, observacions o experiències en què es basa l'argument, la teoria o la prova. Les dades poden ser numèriques, descriptives o visuals. Les dades poden ser en estat brut o analitzat, poden ser experimentals o observacionals. Les dades inclouen: quaderns de laboratori, quaderns de camp, dades de recerca primària (incloses les dades en paper o en suport informàtic), qüestionaris, cintes d'àudio, vídeos, desenvolupament de models, fotografies, pel·lícules, i les comprovacions i les respostes de la prova. Les col·leccions dades per a la investigació poden incloure diapositives; dissenys i mostres. En la informació sobre la procedència de les dades també es podria incloure: el com, quan, on es va recollir i amb què (per exemple, instruments). El codi de programari utilitzat per generar, comentar o analitzar les dades també poden ser considerats dades.

Pàgines

Subscriure a RSS - dades de recerca