Versió per a imprimir
Andrea Sixto-Costoya
Universitat Politècnica de València. Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada (IUMPA)
Universitat de València. Unidad de Información e Investigación Social y Sanitaria (UISYS); Instituto de Gestión de la Innovación y del Conocimiento – Ingenio (CSIC-Universitat Politécnica de València)
Universitat de València. Departamento de Historia de la Ciencia y Documentación
Ali, Ibraheem; Atwood, Thea; Curty, Renata; Ghaphery, Jimmy; McGeary, Tim; Muilenburg, Jennifer; Ruttenberg, Judy (2022). Research data services: partnerships. Association of Research Libraries; Canadian Association of Research Libraries. Washington, DC: Association of Research Libraries. 26 p. Disponible a: <https://www.arl.org/wp-content/uploads/2022/01/2022.01.13-research-data-services-partnerships.pdf>. [Consulta: 19.12.2022].
Aquest document ens presenta una visió sobre com podrien organitzar-se les aliances en el context dels serveis enfocats en les dades de recerca. A més de descriure en què consisteixen aquestes aliances i els seus avantatges, ofereixen als lectors un marc de treball format per cinc fases lògiques i flexibles que poden orientar a l’hora de plantejar-les. D’altra banda, descriuen amb detall les diferents tipologies d’aliances i ofereixen recursos d’utilitat per tal que qualsevol servei que es dediqui a les dades de recerca (en qualsevol dels seus aspectes) pugui iniciar o millorar el procés d’establir i mantenir agents aliats.
Si hi ha una qüestió rellevant en el moviment per la Ciència Oberta és l’èmfasi en les fortaleses de la col·laboració i les aliances. Quan parlem de dades obertes, aquest èmfasi és encara més evident. El concepte «dades obertes» va estretament lligat a la pràctica de compartir dades de dades (data sharing), i tota l’estructura conceptual i tecnològica desenvolupada a aquest efecte està pensada per tal que aquesta compartició pugui ser viable.
Actualment, són diverses i variades les demandes per al personal investigador i institucions en relació amb el maneig de les dades de recerca. Cada cop més, les demandes per part de les revistes o de projectes competitius pel que fa a la gestió i compartició de les dades de recerca estan passant de ser recomanacions a mandats i el personal investigador pot veure’s fàcilment desbordat. Conceptes com el de repositori de dades, pla de gestió de dades, principis FAIR, metadades o llicències d’ús estan a l’ordre del dia i el seu coneixement i maneig s’uneixen a la llista de tasques d’un personal investigador a voltes molt saturat.
En aquest context, les biblioteques de les universitats i dels centres de recerca juguen un important paper com a nexe per crear i mantenir els mecanismes necessaris per tal que aquesta pràctica es pugui dur a terme. Per a això, és fonamental la capacitat de les biblioteques per establir aliances entre actors clau. I, precisament, aquest és el quid de la qüestió en el treball escrit per l’Association of Research Libraries/Canadian Association of Research Libraries en el seu document sobre els serveis relacionats amb les dades de recerca. El grup posa l’accent en la importància d’establir xarxes de col·laboració i aliances de diversos tipus depenent dels objectius que es desitgin assolir. Una frase que crec que resumeix molt bé la necessitat d’aquestes aliances és la que utilitzen els autors quan descriuen com una àrea complexa els serveis relacionats amb dades de recerca. En paraules seves, es tracta d’una àrea que requereix de flexibilitat i d’una sèrie d’esforços complementaris que cap grup, ni tan sols una institució, pot abordar en solitari.
Avui dia, existeixen en el context de la recerca diversos exemples d’èxit d’aliances que han facilitat d’una o altra forma la pràctica de compartir dades. Des de l’elaboració de guies i l’assessorament directe, passant per la construcció i manteniment d’infraestructures compleixes com són els repositoris, les biblioteques han mostrat estar en una posició privilegiada per acompanyar els investigadors en aquest repte. Per a això, subratllen que és molt important que dediquin esforços a establir aliances de qualitat.
Per a això, el que els autors d’aquest treball ens plantegen és un marc de treball format per una sèrie de passos lògics que puguin ser adaptats als diferents escenaris i tipologies de les aliances. Aquest marc estaria format per cinc fases: 1) establiment de l’abast i planificació, 2) implicació i construcció, 3) manteniment, 4) mesurar i avaluar, i 5) revisar o concloure. Els autors destaquen la importància de la naturalesa cíclica del procés d’establir aliances i posen especial accent en la revisió i avaluació a la qual ha d’estar sotmès. Aquesta revisió i avaluació és especialment important i, de fet, forma part de les últimes fases del marc de treball, donat que determinen si l’aliança segueix tenint sentit o utilitat o, al contrari, ha arribat el moment que conclogui.
D’altra banda, el document també resumeix de manera molt útil i efectiva els diferents tipus d’aliances que poden donar-se entre les parts. Basat en la dificultat mencionada anteriorment que una sola institució assumeixi del tot un repte com el de la gestió de les dades de recerca, les distintes tipologies d’aliances poden ajudar a orientar les biblioteques i serveis de suport en la gestió de dades a planificar estratègies efectives. Aquestes tipologies proposades van en funció de l’objectiu de l’aliança, del grau d’involucració de les partes i del nivell de formalitat, estabilitat i durada en el temps que es vulgui dotar a la col·laboració. D’aquesta manera, distingeixen set tipus diferents, que serien: aliances directes, aliances entre infraestructures, aliances espontànies, aliances contractuals, aliances estacionals, aliances consorcials i aliances multiinstitucionals.
Finalment, el treball inclou una sèrie de recomanacions i de suggeriments sobre com les biblioteques poden elaborar un catàleg d’aliances que les ajudi a tenir una millor visió i una estratègia definida sobre qüestions relacionades amb les dades de recerca. Per facilitar la tasca, els autors afegeixen al final del document una sèrie de recursos relacionats amb la gestió de les dades de recerca, que poden ser útils de cara a la redefinició o establiment d’aliances, com també exemples de catàlegs d’aliances que podrien servir de plantilla per a biblioteques o altres serveis relacionats si volguessin començar o millorar-ne un de ja existent.
A tall de valoració final, considero de gran rellevància que documents com el que es presenta puguin arribar a calar realment en la pràctica diària de biblioteques i altres serveis de gestió de les dades de recerca. En un context de constant canvi com és el de les dades de recerca, no es pot esperar a veure què passa ni improvisar sobre la marxa, i les aliances de diversos tipus són una garantia tant d’estabilitat com d’alineació i treball conjunt en un tema on l’aïllament pot ser sinònim de fracàs a mitjà-llarg termini.
Imatge de John Hain a Pixabay
