Per una comunicació científica oberta i equitativa per a un futur més inclusiu

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada

Maron, Nancy; Kennison, Rebecca; et al. (2019). Open and equitable scholarly communications: creating a more inclusive future. Chicago, Ill.: Association of College and Research Libraries. viii, 139 p. Disponible a: <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/booksanddigitalresources/digital/resec.pdf>. [Consulta: 26/01/2020]. 

1. A mitjan 2019, l’Association of College and Research Libraries (ACRL-ALA) va anunciar la publicació de l’informe Open and equitable scholarly communications: creating a more inclusive future. Es tracta d’una agenda per a la recerca-acció que ajudi les institucions implicades en tasques de comunicació científica, però sobretot el personal de les biblioteques universitàries i de recerca que s’hi dediqui, en part o totalment, en la identificació dels problemes actuals del sector que s’ha de tractar de resoldre i les possibles vies de solució mitjançant una política d’anàlisi i indagació sostinguda.

2. L’abast d’aquest informe resulta més ampli i innovador que el de plantejaments anteriors sobre la comunicació científica, donat que les definicions a l’ús de «comunicació científica» se centraven en els resultats de recerca, tals com entendre qüestions en relació amb la digitalització o amb els models de pagament per a la distribució de continguts digitals. Avui dia, es reconeix que la comunicació científica comença amb el procés mateix de creació del producte (recerca, redacció, col·laboració); continua a través de la producció, distribució i avaluació del producte; i inclou la seva sostenibilitat. El concepte operatiu de comunicació científica i d’entorn de recerca que a l’informe s’aplica inclou tots els passos que un investigador segueix, des de començar un nou projecte de recerca i aconseguir el finançament, passant per la recollida i anàlisi de les dades, per la redacció, edició i publicació del treball en un format i suport concrets dels molts ara disponibles, fins a tenir l’obra compartida i distribuïda per tot el món, incloent-hi la seva possibilitat de recuperació i/o preservació per a ús dels altres.

3. L’informe s’alinea amb el compromís estratègic de l’ACRL-ALA amb totes les qüestions relacionades amb l’obertura, la inclusió i l’equitat, conceptes que es defineixen, als efectes de l’informe, tal com segueix:

• Obertura es refereix a l’erradicació de barreres a l’accés, especialment a les eines de producció de contingut científic i als resultats del treball.
   
• Inclusió es refereix a (1) crear oportunitats per a una major participació en sistemes, institucions i processos implicats a crear, compartir i consumir recerca, i (2) erradicar barreres que puguin dificultar tal participació.
   
• Equitat es refereix a assegurar que sistemes, institucions i processos funcionen d’una manera que demostra equanimitat, imparcialitat i objectivitat en totes les seves pràctiques.

4. A més d’assenyalar els reptes més importants de la comunicació científica per a tots els àmbits que hi estan implicats, i no tan sols per a les biblioteques universitàries i de recerca, l’informe es proposa específicament animar tot el personal d’aquest tipus de biblioteques a que identifiquin activament les qüestions clau que necessiten més estudi i anàlisi i a que es duguin a terme projectes de recerca-acció en els quals es conjuguin, de forma participada, l’acció amb la reflexió i la teoria amb la pràctica concreta en entorns específics.

5. Assentades aquestes premisses, l’agenda per a la recerca s’estructura en tres grans apartats: Persones: adopció de la diversitat i la inclusió, millora de la vida laboral del personal implicat en la comunicació científica, i augment de la comprensió dels drets dels creadors. Continguts: reconsideració del que cal «explicar» a l’hora del reconeixement i de la recompensa, com també de la millor manera de mesurar-lo, i creació de col·leccions més representatives i obertes. Sistemes: suport a una infraestructura tecnològica escalable i sostenible, creació de sistemes que permetin més i millor accés a més persones, finançament i organització més alineada amb la missió institucional, i augment de la innovació a les biblioteques universitàries i de recerca.

6. Per a cadascun d’aquests grans apartats, es descriuen àrees de progrés detectades, possibles accions pràctiques i noves línies de recerca, amb llistes de comprovació de qüestions a abordar i exemples de projectes per a cadascuna d’elles. Per a l’apartat de Persones, les àrees de progrés inclouen el compromís de les organitzacions professionals amb la diversitat i la inclusió, la millora de la formació dels creadors en temes de drets d’autor, el respecte als continguts de patrimoni cultural de grups i minories i a la disponibilitat en obert de dades públiques, i l’augment d’activisme de les biblioteques en temes de justícia social. I entre les noves línies de recerca, sota l’epígraf «Adoptar amb entusiasme la diversitat i la inclusió», es proposa millorar la representació dels diversos grups de personal a les biblioteques, i crear uns grups de treball més amplis per a la comunicació científica. Sota l’epígraf «Millorar l’entorn laboral de la comunicació científica», es tracta de crear incentius per a la participació, o entendre els costos de la mà d’obra dedicada però no reconeguda o infrarepresentada. I per a l’epígraf «Augmentar els coneixements sobre els drets dels creadors», l’enfocament de la recerca s’adreça a la retenció i protecció dels drets intel·lectuals, o als àmbits on són d’aplicació limitacions d’accés, per exemple, a les formes tradicionals de coneixement de determinades comunitats i grups socials.

7. Per a l’apartat de Continguts, les àrees de progrés detectades inclouen l’estímul a la comunicació oberta i l’augment de la transparència, la presa en consideració per a la carrera docent i investigadora de diferents tipus de producció científica, experimentació en noves formes d’avaluació, o directrius sobre millors pràctiques en les publicacions de les biblioteques. Quant a les noves línies de recerca, per a l’epígraf «Reconsideració del que ha d’ “explicar”», cal investigar sobre els biaixos implícits i explícits, o sobre la creació de mètriques basades en una expansió dels valors a mesurar; per a l’epígraf «Creació de col·leccions més obertes i representatives», cal assegurar la diversitat de les col·leccions, o aplicar estratègies eficaces per reconsiderar els drets d’autor. 

8. I quant a l’apartat de Sistemes, les àrees de progrés tenen a veure amb la infraestructura digital (escala, repositoris, estàndards, accessibilitat per a discapacitats, innovació, suport a la presa de decisions), i la sostenibilitat i els models de negoci (finançament de l’accés obert, finançament col·lectiu). En aquest cas, les noves línies de recerca poden dirigir-se, sota l’epígraf «Suport a una infraestructura tecnològica sostenible», a determinar l’escala i abast adequats, o a gestionar les dades de recerca i potenciar el seu descobriment; i, sota l’epígraf «Creació de sistemes que permetin més accés a més persones», les recerques s’hauran de centrar a facilitar major i millor accés a les persones amb discapacitats, o a dissenyar sistemes centrats en els usuaris i en l’audiència. Per a l’epígraf «Creació de sistemes de finançament i d’organització en línia amb la missió institucional», crear models de negoci en suport específic de la comunicació científica, i invertir en infraestructures que siguin propietat de la comunitat. Finalment, sota l’epígraf «Promoure la innovació a les biblioteques universitàries i de recerca», es tracta d’investigar sobre com estimular la innovació tecnològica i el desenvolupament continu, o com dirigir la transformació dins de les biblioteques.

9. Per ressaltar la naturalesa pràctica d’aquest informe, com a instrument per a la reflexió i per a l’acció dins de les condicions i possibilitats específiques de cada biblioteca, oferim la traducció exacta de dues llistes de comprovació de qüestions a suscitar; la primera per a l’apartat Personal, epígraf «Creació d’uns grups de treball més amplis per a la comunicació científica»:

1. Existeix una comprensió compartida sobre la definició de «comunicació científica» entre la professió? Qui es dedica a aquestes tasques? Qui no?
    
2. Dins de l’organització de la biblioteca es valora més el treball de qui, i per què? Canvia la resposta a aquesta pregunta depenent de a qui se li pregunta i de la posició que aquesta persona ocupa a l’organigrama? Qui defineix el «valor»?
    
3. Com interactuen amb el sistema de comunicació científica els treballadors de la biblioteca? Existeix algun tipus de barrera en relació amb qui pot investigar i publicar? Quines són aquestes barreres i com se les podria superar?
    
4. Com coordinen les diferents unitats de la biblioteca els seus esforços i tasques relacionades amb la comunicació científica? Qui dirigeix aquest esforç de coordinació? Quina és la funció de la direcció de la biblioteca en aquest esforç? Es pot millorar aquesta coordinació?
    
5. Quin és –o hauria de ser– el rol dels consorcis i associacions professionals a l’hora d’ampliar la definició de la comunicació científica? Com podrien estar millor connectades entre si aquestes xarxes de professionals?

I la segona llista de comprovació per a l’apartat Continguts, epígraf «Creació de mètriques basades en una expansió dels valors a mesurar/avaluar»:

1. Quin aspecte tindria un nou sistema d’avaluació? Quines classes d’evidència podrien crear-se o adoptar-se per fer possible l’èxit d’aquest nou sistema? A què s’assemblaria aquest èxit?
    
2. Quins tipus addicionals de productes intel·lectuals s’haurien de considerar com a part de l’avaluació de la producció d’un científic? Existeixen tipus de continguts que podrien ser reconeguts i que, no obstant, ara mateix no ho són (p. ex., conjunts de dades, programari, exposicions, actuacions, prepublicacions, recursos educatius oberts (REO)? Quines són les barreres de les comissions de promoció acadèmica per canviar les pràctiques d’avaluació? Quines serien les estratègies per vèncer aquestes resistències?
    
3. Quins són els valors específics dins de la professió BiD que podrien servir de base per a un sistema de promoció basat en els valors dins de la professió? Quins són els reptes específics dins de la BiD a l’hora de posar en pràctica aquest canvi? Com poden ser afrontats i superats aquests reptes?
    
4. Quines serien les vies més eficaces per tal que el personal de les biblioteques pugui incidir en aquests canvis a la universitat, fora del camp de la BiD?
    
5. Existeixen disciplines que podrien ser pioneres a l’hora de reconèixer i premiar l’obertura, la inclusió, l’equitat i d’altres valors? Quins plantejaments seran possibles per dur a terme el canvi en aquestes disciplines? Quins debats locals, regionals, nacionals i internacionals farien falta? I entre qui?
    
6. Quines associacions i organitzacions professionals a banda de les de BiD estan afrontant aquests mateixos debats, i com podrien els bibliotecaris advocar per aquests canvis en l’avaluació per a la promoció en aquests àmbits?

10. La naturalesa eminentment pràctica (i fàcil de replica en d’altres entorns i contextos) d’aquest informe de 33 pàgines es veu potenciada gràcies als diversos apèndixs que s’inclouen en les més de 90 pàgines restants. D’entre aquests es destaquen el número 2, una detalladíssima «Request for proposals» que ben bé podria servir de modelo per a l’elaboració de propostes de projectes del més divers tipus; l’apèndix 3, Metodologia (revisió bibliogràfica; consultes a la comunitat –seminaris web, consultes a experts i grups focals–; tallers; enquestes en línia; revisió d’experts); l’apèndix 5, guia de treball per als grups focals; els apèndixs 7 i 8, resultats complets de l’enquesta en línia, amb inclusió del text complet de les preguntes i de les respostes alternatives; i, per descomptat, l’apèndix 9, amb les lectures recomanades, anotades i destriades per a cada apartat i epígraf.

11. En conclusió, resultarà molt útil llegir i consultar aquest informe com un intent de sistematització de les possibles i necessàries aportacions de les biblioteques universitàries i de recerca a l’ecosistema sempre canviant de la comunicació científica, com també a la conscienciació de les autoritats acadèmiques i de la comunitat universitària i científica en el seu conjunt sobre la imperiosa necessitat de descobrir i fomentar sinergies per afrontar de manera cabal i coordinada els reptes d’aquest sector d’activitat la importància del qual cada cop resulta més capital per a la bona gestió i la imatge institucional i, en definitiva, per al benefici dels seus membres i de la societat que finança la recerca i l’educació.

12. Una vegada més es confirma l’evidència que és des dels entorns de les biblioteques universitàries i de recerca des d’on acostumen a sortir a la llum pública i a la reflexió de la comunitat acadèmica i científica problemàtiques transversals que necessiten una gestió com més holística i coordinada millor. Va ser el cas de l’alfabetització informacional, per exemple, a través de les diferents normes i marcs aprovats i difosos per les diferents associacions professionals, on es posava l’accent sobretot en la necessitat de plantejaments globals però inserits en els plans d’estudis i ajustats als diferents estadis educatius i a les diferents titulacions i per a les disciplines i assignatures concretes. 

13. Fil que ens du al que semblaria un oblit imperdonable en aquest informe: malgrat que a partir d’una lectura superficial es pot comprovar immediatament que moltes de les reflexions i propostes incloses a l’informe tenen molt a veure amb tot el cicle de l’alfabetització informacional (des de l’accés a la informació científica, el seu ús ètic per a l’aprenentatge i la recerca, fins a la producció i difusió de resultats per les maneres i mitjans més variats), no obstant no hi ha cap referència directa i primària a ella ni dins del text ni entre les fonts addicionals utilitzades per conjuminar el projecte. Hauríem d’anar a les primeres pàgines (93-94) de les lectures recomanades a l’apèndix 9 per descobrir un informe de l’any 2013 de l’ACRL-ALA sobre Intersections of scholarly communication and information literacy: creating strategic collaborations for a changing academic environment, i per saber, gràcies a l’anotació a la pàgina 94, que es tracta d’un dels dos informes de l’ACRL-ALA que aporten la base de l’informe de 2019 objecte d’aquesta ressenya. Mai no s’hauria de donar per fet, sense més ni més, que tot el món s’adonarà del que és obvi. (És just i saludable, i ens honora com a professió, deixar constància que en aquest blog ja se’n va fer ressò d’aquest informe de 2013 la nostra estimada col·lega Nieves González). I és que l’evolució a l’ecosistema de la comunicació científica al llarg dels darrers anys ha convertit en cada cop més ineludible aquesta col·laboració estratègica entre ambdues esferes d’activitat institucional. I aquí trobem un exemple de la rapidesa amb què els col·legues britànics, per exemple, han respost a les crides d’atenció de 2019 sobre aquesta intersecció.

14. Per acabar, mentre sí mentre no, tot esperant que s’arribi a un percentatge mínimament acceptable d’aquesta coordinació i fins i tot integració de les principals unitats de gestió acadèmica que tenen a veure amb l’agenda de la comunicació científica, podem fer un seguiment del que es cou cada dia en aquest àmbit a The Scholarly Kitchen, on col·legues com ara Roger C. Schonfeld (ben conegut en aquest Blok de BiD) ens serviran magnífics plats, per exemple, amb el que estan fent les grans editorials científiques per guanyar la novíssima carrera del model de comunicació acadèmica centrat en l’investigador, o com Lisa Janicke Hinchliffe, que ens aclarirà per què els bibliotecaris estan preocupats amb aquest Get Full Text Research (GetFTR), o què és això d’una «revista transformativa». Així és que, parlant de plats i de cuines, que aprofiti!