arxius

Capbussar-se en la comunitat arxivística

Enviat per Candela Ollé el Dc, 06/11/2013 - 12:06
Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 
Washburn, Bruce; Eckert, Ellen; Proffitt, Merrilee (2013). Social Media and Archives: A Survey of Archive Users. Dublin, Ohio: OCLC Research: Agost 2013. 32 p. [Consulta el 5/11/2013]. Disponible a <http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2013/2013-06.pdf> ISBN: 1-55653-462-0 (978-1-55653-462-1).

Buceo. Pato pescando en un estanque del Alcázar. Sevilla

 
Conèixer els hàbits i les preferències de la comunitat arxivística és l'objectiu principal de l'informe que us ressenyem. Fins ara al Blok de BiD havíem parlat del comportament dels usuaris, però mai centrant-nos en el sector dels arxius i les col·leccions especials. L'interès per information behaviour té una trajectòria consolidada, permet focalitzar en perfils concrets d'usuaris i repetir l'anàlisi al llarg del temps per veure l'evolució i tendències.
 

Durant el període d'un mes es van recollir dades del professorat, estudiants graduats i genealogistes, tant d'Estats Units com del Regne Unit, mitjançant una enquesta que combinava metodologies quantitatives i qualitatives. Aquesta estava estructurada en les següents  àrees d'interès:

Els usos, les necessitats i les eines dels historiadors del segle XXI (documents primaris vs. documents digitals)

Enviat per Josep M. Turiel el Dc, 16/10/2013 - 18:42

Josep M. Turiel
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona

National Endowment for the Humanities; Ithaka S+R (2012). Supporting the Changing Research Practices oh Historians. Roger C. Schonfeld; Jennifer Rutner. Washington DC; Nova York: National Endowment for the Humanities Ithaka S+R: desembre2012. 52 p. [Consulta el 15/10/2013]. <http://www.sr.ithaka.org/research-publications/supporting-changing-research-practices-historians>.

An Old Book

Escriu Nancy R. John a La ètica del clic: los usuarios y la información digital en la era de Internet que cal no perdre de vista l'objectiu, encara avui, de la nostra feina, la qualitat objectiva de les fonts d'informació i el reconeixement de les necessitats dels investigadors, els usos de la informació en qualsevol suport o les seves mancances. John aclareix: […] Si és així, la propera vegada que utilitzem internet ens demanarem si ho fem perquè és allà o si hi ha una font millor per a aconseguir la informació. Potser no ens ho qüestionem però si ho fem, encara que només sigui per un segon, la revolució contra l'ús d'internet d'una manera mecànica i la creació d'una comunitat d'usuaris formats haurà començat […].

En el petit paràgraf anterior rau l'eix i l'ànima del treball que us parlaré: Supporting the Changing Research Practices of Historians, obra de dos autors de prestigi (Roger C. Schonfeld i Jennifer Rutner ) i, es clar, de les organitzacions que li han donat suport: National Endowment for the Humanities i Ithaka S+R. L'informe presenta, qüestiona , aborda i analitza el resultats d'un treball de camp dut a terme entre els anys 2011-2012 , oferint –molt important- conclusions, bones pràctiques i arguments per a la reflexió en un àmbit sempre dificultós, les humanitats i concretament, la història i la seva relació amb les fonts històriques (arxius). Com a molts estudis d'aquesta mena es basa en un nombre important d'enquestes realitzades a especialment a professionals de la informació i a investigadors de l'entorn acadèmic, tot i que finalment també es van incloure editors i/o proveïdors de serveis.

Les col·leccions especials: l’experiència del Regne Unit i Irlanda

Enviat per Lourdes Prades el Dc, 10/07/2013 - 10:42
M. Lourdes Prades Artigas
Cap del CRAI Biblioteca Pavelló de la República
Universitat de Barcelona

Dooley, Jackie M. [et al.] (2013). Survey of Special Collections and Archives in the United Kingdom and Ireland. Dublin, OH: OCLC Research, 2013. <http://www.oclc.org/research/publications/library/2013/2013-01r.html?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts>. [Consulta: 2 juliol 2013].

Trinity College Library

L'any 2009, Jackie M. Dooleey1, per encàrrec de l'OCLC, emprèn l'obra2 pionera d'avaluar l'estat de les col·leccions especials als Estats Units i al Canadà. L'any 2012, adaptant al context europeu aquest informe i juntament amb la col·laboració de la RLUK3 (Research Libraries United Kingdom), elabora Survey of special collections and archives in the United Kigndom and Ireland.

Dins del Pla Estratègic 2011-2014, The power of knowledge : RLUK Srategic Plan 2011-20144, la RLUK es marca l'objectiu d'identificar les oportunitats per potenciar al màxim les col·leccions especials per a la recerca, la docència i la comunitat i elabora l'informe Promoting unique and distinctive collections5. S'adquireix el compromís de "demostrar el valor de les col·leccions a la Universitat en els moments difícils, la necessitat de millorar el compromís amb la recerca i l'aprenentatge dins del programa acadèmic i complir amb la responsabilitat social de la biblioteca, tant dins de la comunitat universitària com a la societat en general".

Els professionals de la informació al 2050

Enviat per Tony Hernández el Dc, 30/01/2013 - 09:43

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Marchionini, G., & Moran, B. B. (Eds.). (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. June 4-5, 2012 (p. 157). Chapel Hill: School of Information and Library Science. Disponible a: <http://sils.unc.edu/sites/default/files/publications/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 30 gener 2013].

Future Librarian

Per què definim la nostra professió pel lloc on treballem en comptes de per les habilitats que tenim? Què farà el professional de la informació quan els recursos siguin de lliure accés i no estiguin en les prestatgeries del seu centre? Quin paper jugarà la biblioteca en aquest entorn? Google i mitjans socials com Facebook han trencat les regles del joc. Com seran les sales de lectura per aquests nens? Seran sales de lectura? Com seran els perfils d'aquests usuaris? Quines necessitats d'informació tindran? Quins continguts han de començar a ensenyar les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-school) per estar preparats en el futur?

No, no es tracta d'un exercici de ciència ficció. La idea no era tant endevinar què es pot esperar en la professió el 2050, una tasca que tots van reconèixer impossible donada la magnitud i la rapidesa amb què es produeixen els canvis en la societat, com reflexionar sobre què i com reestructurar la formació dels professionals de la informació en funció de les tendències actuals, que marquen el camí que ens està conduint cap a aquesta data.

La School of Information and Library Science de la Universitat de North Carolina at Chapel Hill (SILS-UNC) va organitzar el juny de 2012 amb motiu del seu 80 aniversari unes jornades de reflexió sobre els professionals de la informació el 2050 en què van intervenir uns vint professionals i acadèmics d'ampli prestigi entre els quals hi havia L. Dempsey, vicepresident d'OCLC, M. Breeding, director de Innovative Technologies and Research, Vanderbilt University Libraries, D. Smith, cofundador d'Ebsco o E. Liddy, de la Universitat de Syracuse. Amb els textos dels ponents i un resum dels panells de discussió van editar aquest llibre que es pot trobar en accés obert.

PEER Economics Report

Enviat per Ignasi Labastida el Dc, 30/05/2012 - 11:52
Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona
Università Bocconi. Centro ASK (Art, Science and Knowledge) (2011). PEER Economic Report. November 2011. Milano: Università Bocconi. Centro ASK. (PEER Reports). <http://www.peerproject.eu/fileadmin/media/reports/PEER_Economics_Report.pdf>. [Consulta: 28/05/2012]

Aquest informe econòmic sobre l'accés obert s'emmarca dins del projecte PEER (Publishing and the Ecology of European Research), finançat per la Comissió Europea dins del programa eContentplus. El principal objectiu del projecte PEER és investigar els efectes de la via verda per arribar a l'accés obert, és a dir l'estratègia que aposta per dipositar sistemàticament en repositoris digitals una còpia dels manuscrits resultants de la recerca un cop ja han estat revisats i publicats. Entre els efectes a analitzar hi ha la visibilitat de l'autor, de l'article, de la revista i si això queda afectat per tots els mandats que estan apareixent. El projecte es va iniciar l'any 2008 i acabarà aquest any 2012. Cal destacar que en el projecte participen les principals editorials que publiquen els articles dels acadèmics com Elsevier, Springer, Taylor & Francis, Oxford University Press, Cambridge University Press o el grup Nature, entre altres.

En aquest informe econòmic publicat per el grup ASK de la Università Commerciale Luigi Bocconi de Milà s'analitza principalment el cost de la publicació i la difusió dels articles ja sigui en una revista com en un repositori, tenint en compte les activitats incloses en tot el procés de publicació. Respecte a altres estudis realitzats darrerament la novetat que es proposa aquí és l'anàlisi del cost estructural de cada organització. Per aquesta raó s'han analitzat els costos de totes les activitats incloses en el procés de publicació: revisió, maquetació, gestió de subscripcions, producció física, distribució, vendes, màrqueting i promoció.

Pàgines

Subscriure a RSS - arxius