Afegeix un nou comentari

Els usos, les necessitats i les eines dels historiadors del segle XXI (documents primaris vs. documents digitals)

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Josep M. Turiel
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona


National Endowment for the Humanities; Ithaka S+R (2012). Supporting the Changing Research Practices oh Historians. Roger C. Schonfeld; Jennifer Rutner. Washington DC; Nova York: National Endowment for the Humanities Ithaka S+R: desembre2012. 52 p. [Consulta el 15/10/2013]. <http://www.sr.ithaka.org/research-publications/supporting-changing-research-practices-historians>.

An Old Book

Escriu Nancy R. John a La ètica del clic: los usuarios y la información digital en la era de Internet que cal no perdre de vista l'objectiu, encara avui, de la nostra feina, la qualitat objectiva de les fonts d'informació i el reconeixement de les necessitats dels investigadors, els usos de la informació en qualsevol suport o les seves mancances. John aclareix: […] Si és així, la propera vegada que utilitzem internet ens demanarem si ho fem perquè és allà o si hi ha una font millor per a aconseguir la informació. Potser no ens ho qüestionem però si ho fem, encara que només sigui per un segon, la revolució contra l'ús d'internet d'una manera mecànica i la creació d'una comunitat d'usuaris formats haurà començat […].

En el petit paràgraf anterior rau l'eix i l'ànima del treball que us parlaré: Supporting the Changing Research Practices of Historians, obra de dos autors de prestigi (Roger C. Schonfeld i Jennifer Rutner ) i, es clar, de les organitzacions que li han donat suport: National Endowment for the Humanities i Ithaka S+R. L'informe presenta, qüestiona , aborda i analitza el resultats d'un treball de camp dut a terme entre els anys 2011-2012 , oferint –molt important- conclusions, bones pràctiques i arguments per a la reflexió en un àmbit sempre dificultós, les humanitats i concretament, la història i la seva relació amb les fonts històriques (arxius). Com a molts estudis d'aquesta mena es basa en un nombre important d'enquestes realitzades a especialment a professionals de la informació i a investigadors de l'entorn acadèmic, tot i que finalment també es van incloure editors i/o proveïdors de serveis.

És cert que en aquests relliscós i gegantí àmbit de les ciències humanes la serendipitat, el treball individual i la solitud de l'investigador, la dispersió dels fons, la tradició oral i una certa endogàmia acadèmica han dibuixat uns usos de la informació sovint baixos. És per tot això que cal saber més: què es fa servir, on, perquè i per a qui i sobre tot com.

L'estudi és de l'any 2012 cosa que permet trobar abundants i serioses ressenyes en línia. En general es destaca que el treball és instructiu, fàcil de llegir, que aporta bones conclusions i algunes molt bones pràctiques, però que en alguns casos potser és massa obvi. Potser, fins que, com ara, algú com Rutner i Schonfeld recullen ‘les obvietats' en un treball i passen a ser realitats contrastades.

Us concreto alguns aspectes de l'informe que considero destacables:

  • - L'estructura de l'estudi facilita la lectura, la comprensió del 'problema' i les solucions proposades. L'ampli resum inicial és una declaració de principis i gairebé us estalvia la lectura de tot el treball si no esteu especialment implicats en els àmbits de les humanitats i més concretament de la història. Per cert, parlem d'humanitats, en el text es parla de ciències socials -res, matisos culturals.
  •  
  • - Els autors es plantegen clarament 5 preguntes: Com han afectat els recursos digitals a les pràctiques d'investigació dels historiadors?, quines eines de recerca necessiten però no troben i què s'ha de canviar?, cal un nou model de suport i de formació pels historiadors?. I, finalment, com els podem ajudar?
  •  
  • - Les conclusions de les enquestes potser no són, en general, massa reveladores però si necessàries: "… aquest projecte s'ha trobat que els mètodes d'investigació subjacents de molts historiadors són força reconeixibles, fins i tot amb la introducció de noves eines i tecnologies, però en el dia a dia les pràctiques de recerca de tots els historiadors, essencialment, han canviat [...]."
  •  
  • - Important: Pocs entrevistats declaren treballar únicament amb fonts primàries tangibles. La convivència de les fonts digitals i les tradicionals és d'allò més natural.
  •  
  • - Es suggereix un plec de millores que especialment els arxius però també algunes biblioteques podrien implementar per a satisfer les diferents necessitats d'informació dels investigadors. La naturalesa canviant del material d'arxiu, les dimensions dels fons i els problemes d'accés es destaquen com a greus inconvenients en la recerca. L'ús d'eines com ara càmeres digitals i la difícil gestió de tal quantitat d'imatges compliquen el dia a dia d'investigadors i arxivers.
  •  
  • - L'alternativa al costosos viatges que han de fer molts historiadors a la recerca de fonts primàries és la digitalització, l'anàlisi i la descripció dels fons arxivístics, per tant, són bàsics. Però sense oblidar mai els instruments de comunicació que permetin fer consultes directes i ràpides, dels acadèmics als arxivers, però també a l'inrevés, si calgués. És el que els autors anomenen viatjar de manera més estratègica. Es resumeix en aquestes frases: "L'ús d'instruments de consulta en línia facilita en gran mesura, i de vegades desplaça, aquestes visites. Amb un bon instrument de descripció està disponible en línia podria fer-se innecessària una visita d'exploració [...]."
  •  
  • - El material no textual continua sent una font de conflictes per als historiadors i pels professionals de la informació. Calen alternatives per a una gestió eficaç i per a una bona anàlisi i descripció d'aquests documents.
  •  
  • - Els autors consideren bàsica la creació de bases de dades. Vist el problema que suposa la localització de cada col·lecció de manera independent, sobre tot si tenim present com poden ser de diferents els arxius i els seus fons: "El procés d'identificació d'arxius - en alguns casos petits, locals [però també] internacionals poden representar un desafiament increïble per als investigadors". Aposten, doncs, per una recerca creuada i normalitzada entre arxius.
  •  
  • - No sorprèn massa que Google, malgrat reconèixer l'enquesta el baix ús de Google Scholar, sigui la porta d'inici de moltes cerques: "En general, els historiadors descobreixen els mitjans de localització a través de cerques a Google i llocs web d'arxiu." La possibilitat de ‘navegar' en els text complerts ha guanyat adeptes.
  •  
  • - Es menciona més d'un cop la necessitat de millorar l'accés a les dades, als documents originals (sempre que no hi hagin restriccions legals) i a un ‘tu a tu' més directe i eficaç. Aquesta és la recomanació més clara de tot el treball: més proximitat, més identificació de les necessitats, més personalització.
  •  
  • - S'incideix en que cal una bona gestió de cites que permetin a l'investigador un control normalitzat de la informació amb la que treballa. També es destaca la necessitat d'una la millora constant dels mètodes d'investigació digital.
  •  
  • - L'enquesta s'adreçà a doctorands: la resposta més comuna és el desconeixement total de les eines i la manca de suport en tècniques de recerca en general i historiogràfiques en particular. En aquest sentit: Feu una ullada la guia Guide to Using Archives for the Inexperienced elaborada per Archives Hub. Intenten solucionar aquesta mancança.
  •  
  • - Caldria que els arxivers fessin una lectura a fons de les recomanacions: la seva opinió és bàsica. La realitat de cada arxiu o d'algunes biblioteques i centres de documentació és molt variant i en un entorn com el nostre les possibilitats reals d'aplicar les recomanacions que es descriuen poden ser, sinó impossibles, si molt dificultoses.

Resumint els eixos claus del treball diríem que: calen més instruments de descripció en línia, cal multiplicar i normalitzar l'ús d'escàners i càmeres digitals, calen més projectes de digitalització, eliminar les barreres entre arxius i altres fonts documentats amb bases de dades que creuin la seva informació (multicerca); calen arxivers intrèpids (més encara) i això només s'aconsegueix amb més recursos i, finalment, cal incorporar polítiques de comunicació fluïdes entre historiadors i arxius que incloguin la formació metodològica dels estudiants de doctorat.


Uns consells de lectura relacionats:
López Yepes, José (2001) "Las bases de datos históricas". Biblios: Revista electrónica de bibliotecología, archivología y museología, ISSN 1562-4730, Nº. 9. <http://revistas.um.es/analesdoc/article/view/3071/3041>.
Arriola Navarrete, Oscar; Rivero Zambrano, Luis Francisco (2013). "Archivos y tecnología: una relación necesaria". Códices, vol. 9, n. 1, pp. 125-146. <http://revistas.lasalle.edu.co/index.php/co/article/view/2377/2122>.