accés obert

Accés obert: actituds, percepcions i comportaments

Enviat per Àngel Borrego el Dc, 14/03/2012 - 08:31

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Fry, J.; Probets, S.; Creasa, C.; Greenwood, H.; Spezia, V.; White, S. PEER Behavioural Research: Authors and Users vis-a-vis Journals and Repositories. Final Report. August 2011. http://www.peerproject.eu/fileadmin/media/reports/PEER_D4_final_report_29SEPT11.pdf [Consulta: 13/02/2012].

El projecte PEER (Publishing and the Ecology of European Research) investiga els possibles efectes de l'autoarxiu a gran escala per part dels investigadors dels resultats de la seva recerca, l'anomenada "ruta verda" de l'accés obert. És a dir, quines conseqüències tindria l'adopció generalitzada de l'autoarxiu sobre l'accés a la informació per part dels usuaris, la visibilitat dels autors i, sobretot, la viabilitat de les revistes científiques?

En el marc d'aquest projecte s'estan desenvolupant diversos estudis, un dels quals, realitzat per investigadors de la Loughborough University, ha analitzat les percepcions, motivacions i comportament d'autors i lectors. Quin és el seu grau de coneixement de les iniciatives d'accés obert i quins són els factors motivadors i desmotivadors que influeixen en la seva adopció?

La preservació de les dades de recerca i les agències de finançament de la R+D

Enviat per Alice Keefer el Dm, 11/10/2011 - 00:00
Alice Keefer
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
Maron, Nancy L.; Loy, Matthew (2011). Funding for sustainability: how funders' practices influence the future of digital resources. (http://www.ithaka.org/ithaka-s-r/research/funding-for-sustainability/FundingForSustainability.pdf)

Aquest informe, encarregat pel JISC i la Strategic Content Alliance i preparat per Ithaka S&R, analitza què fan i què poden fer les agències de finançament de la recerca per tractar que els materials digitals recollits o generats durant els projectes d'investigació –sobretot les dades científiques i altres recursos complexos– siguin accessibles i utilitzables en el futur.

Els últims anys han vist créixer el nombre d'iniciatives a escala internacional dedicades a la gestió a llarg termini de la "informació científica". Aquest concepte, tot i tenir un abast molt ampli ara se centra principalment en les dades científiques generades o recollides durant els projectes d'investigació i no tant les publicacions que resulten de la investigació. Una consulta recent de la Comissió Europea sobre la informació científica a l'època digital defineix les dades d'investigació de la següent manera:

"‘Research data' … may be numerical/quantitative, descriptive/qualitative or visual, raw or analysed, experimental or observational. Examples are digitised primary research data, photographs and images, films, etc."

Quant costa un article: les xifres de l'edició en accés obert

Enviat per Ernest Abadal el Dj, 08/07/2010 - 09:11
Ernest Abadal
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

Presentació

Els estudis econòmics sobre el model de publicació en accés obert no són encara tan nombrosos com els que es poden trobar sobre els antecedents, principis teòrics i característiques del moviment OA, els repositoris, o l'impacte dels textos en accés obert, entre d'altres temàtiques.

Aquesta singularitat és un tret inicial a destacar de l'informe Economic implications of alternative scholarly publishing models, que analitza les costos i beneficis de la publicació acadèmica a la Gran Bretanya. Es tracta d'un encàrrec del JISC (proveïdor de serveis tecnològics per a la docència, la recerca i la gestió a les universitats britàniques) a un grup d'experts liderats per l'economista australià John Houghton (Victoria University) i per l'especialista britànic en documentació Charles Oppenheim (Loughborough University).

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert