accés obert

Com finançar l’accés obert en ciències humanes i socials? Una benintencionada proposta

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Kennison, Rebecca; Norberg, Lisa. A scalable and sustainable approach to open access publishing and archiving for Humanities and Social Sciences. KN Consultants, 2014.
(http://knconsultants.org/toward-a-sustainable-approach-to-open-access-publishing-and-archiving/) [Consulta:01/09/2014].

És ben clar que l'accés obert ha avançat molt més en la teoria que no pas en la pràctica i això és degut, en bona mesura, a l'absència d'un model de finançament adequat. Els APC (article processing charge) —les quantitats que paga l'autor per a compensar els costos d'edició— només han tingut èxit en revistes de ciències experimentals, tecnologia i biomedicina. És un sistema poc adequat per a determinades disciplines, com les ciències humanes i socials (CHS), en les quals els autors tenen moltes dificultats per a finançar la seva recerca.

Establiment d'un mercat just de pagaments per publicar en accés obert

Tomàs Baiget
El profesional de la información (EPI)


Björk, Bo-Christer; Solomon, David J. (2014). Developing an effective market for open access article processing charges. Final report to a consortium of research funders comprising Jisc, Research Libraries UK, Research Councils UK, Wellcome Trust, Austrian Science Fund, Luxembourg National Research Fund and Max Planck Institute for Gravitational Physics. http://www.wellcome.ac.uk/About-us/Policy/Spotlight-issues/Open-access/Guides/WTP054773.htm

Nota:el següent text és la traducció del resum executiu de l'informe

Objectiu i abast d'aquest informe

Diverses agències europees finançadores d'investigacions van comissionar aquest informe per conèixer el mercat de les tarifes de procés d'articles (article processing charges), d'ara endavant APC, que apliquen les revistes de la via daurada a l'accés obert (open access), d'ara endavant OA. L'objectiu fou poder aplicar determinats criteris a l'hora de concedir subvencions.

Dins de la "via daurada" hi ha revistes que estan subvencionades al 100% per les seves institucions o per la publicitat, i que no cobren APCs (alguns d'això en diuen "via platí"). Aquestes també es consideren en aquest estudi.
Es tenen en compte les revistes híbrides, que segueixen finançant-se per les subscripcions, però ofereixen l'anomenada opció oberta (open choice), de manera que els autors poden alliberar els seus articles individuals pagant una APC.

Què s’ha escrit fins ara sobre la publicació en accés obert?

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Frosio, Giancarlo F. (2014) "Open Access Publishing: A Literature Review." http://www.create.ac.uk/wp-content/uploads/2014/01/CREATe-Working-Paper-... [Consulta: 09/04/2014].

Amb aquest títol que he triat intento resumir l'objectiu principal que té l'extens informe de Giancarlo Frosio, publicat a principis d'aquest any per CREATe1, recollir-hi tot allò que s'ha escrit els darrers anys sobre la publicació en accés obert: articles, estudis, informes,... sobre avantatges, problemes, models, sistemes, reptes,...

A més de presentar-nos aquest complet recull, que ens pot servir de llibre de consulta per a tots aquells que treballem en aquest àmbit, Frosio ens planteja una llista de temes, que en la seva opinió, encara cal analitzar més a fons o que no s'han tractat fins ara. Entre els temes que troba a faltar en la literatura sobre la publicació en accés obert apareguda fins ara, destaquen: recerques històriques sobre el procés de tancament i d'obertura del coneixement científic; anàlisis sobre els incentius o les motivacions que tenen els investigadors a l'hora d'escollir la via de difusió dels resultats de la recerca; o estudis econòmics sobre el sistema de publicació basat en l'accés per subscripció o mitjançant pagament individual. Tampoc ha trobat textos que relacionin la publicació en accés obert amb altres iniciatives acadèmiques obertes com poden ser els recursos educatius en obert2.

L’Accés Obert en quin punt està? Com es mesura?

Paola Gargiulo
Consorzio per le Applicazioni di Supercalcolo per Università e Ricerca
CASPUR


Eric Archambault, Didier Amyot, Philippe Deschamps,Aurore Nicol, Lise Rebout & Guillaume Roberge( 2013). Proportion of Open Access
Peer-Reviewed Papers at the European and World Levels—2004-2014. European Commission DG Research & Innovation Science-Metrix Inc. http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Availability_2004-2011.pdf

Julie Caruso, Aurore Nicol & Eric Archambault (2013). Open Access Strategies in the European Research Area.
European Commission DG Research & Innovation Science-Metrix Inc. http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Policies.pdf

Aurore Nicol,Julie Caruso,& Éric Archambault Open Data Access Policies and Strategies in the European Research Area
and Beyond (2013). European Commission DG Research & Innovation Science-Metrix Inc. http://www.science-metrix.com/pdf/SM_EC_OA_Data.pdf

La Comissió Europea - DG Research & Innovation ha encarregat a la societat Science – Metrix1, especialitzada en els estudis de mesura de serveis i avaluació bibliomètrica, tres estudis publicats a l'agost de 2013, destinats a desenvolupar, analitzar i reflectir sobre un conjunt d'indicadors per mesurar l'accés obert2.

Fa ja diversos anys que la CE finança projectes els objectius dels quals són aquells de promoure l'implementació de l'accés obert, mitjançant la realització d'infraestructures per la interoperabilitat entre els repositoris (DRIVER, DRIVER II), per la recollida, la individualització, la disseminació i el monitoratge d'articles Open Acces (OA a partir d'ara) peer reviewed i dades de recerca (OpenAIRE, OpenAIREPLus), mitjançant anàlisis i investigacions per individualitzar la sostenibilitat econòmica de les estratègies o dels models de negoci per les publicacions OA (SOAP), finançant per exemple els projectes per la coordinació en l'elaboració d'estratègies i de polítiques per l'execució d'estratègies d'èxit en una base geogràfica com el projecte MedOANet. A part, el juliol de 2012 ha publicat un paquet de Comunicacions i Consells sobre la informació científica on hi ha inclosos els Consells per l'accés obert a la comunicació científica i la seva conservació (2012/417/UE). Recentment s'ha estès l'obligació de dipositar els articles peer reviewed resultants de tots els projectes de recerca europeus finalitzats en el programa recent estrenat Horizon 2020 (2014-2020) i al mateix temps ha llençat un projecte pilot pel dipòsit i accés obert de les dades de la recerca.

La implementació del mandat RCUK sobre l'accés obert a les universitats britàniques

Miguel Navas
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Research Information Network (2013). Policies and Procedures Adopted by Universities in Implementing RCUK Open Access Requirements. Regne Unit: Research Information Network. 36 p. [Consulta: 9/12/2013]. Disponible a: <http://www.researchinfonet.org/publish/rcuk-oa-requirements>.  

Balancing The Account By Hand / By Ken Teegardin

Després de la polseguera aixecada per l'informe Finch1, l'organisme Research Councils UK (RCUK) va publicar un mandat que exigia la publicació en Accés Obert a partir l'1 d'abril de 2013 de tots els articles i comunicacions provinents d'investigacions finançades per un dels seus membres. Des de llavors, les universitats britàniques s'han posat a treballar per intentar satisfer aquests requisits.

L'informe que ara ens ocupa va ser publicat pel Research Information Network el setembre passat per encàrrec del RCUK. Es tracta d'un breu i esquemàtic document de 36 pàgines que analitza sistemàticament el compliment per part de les universitats britàniques de l'esmentat mandat i que descriu el progrés realitzat, els problemes trobats i les solucions proposades.

Tot i que el sector està contínuament en moviment, s'ofereix una radiografia del moment actual i una sèrie de recomanacions que poden ser útils per a la implementació del mandat. El treball té en compte que les característiques i punts de partida de les universitats difereixen molt entre si, de manera que no és possible apuntar cap a una única via o model de bones pràctiques. D'altra banda, les polítiques i procediments de les universitats són encara "massa immadurs".

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert