Versió per a imprimir
Ernest Abadal
Presentació
Els estudis econòmics sobre el model de publicació en accés obert no són encara tan nombrosos com els que es poden trobar sobre els antecedents, principis teòrics i característiques del moviment OA, els repositoris, o l'impacte dels textos en accés obert, entre d'altres temàtiques.
Aquesta singularitat és un tret inicial a destacar de l'informe Economic implications of alternative scholarly publishing models, que analitza les costos i beneficis de la publicació acadèmica a la Gran Bretanya. Es tracta d'un encàrrec del JISC (proveïdor de serveis tecnològics per a la docència, la recerca i la gestió a les universitats britàniques) a un grup d'experts liderats per l'economista australià John Houghton (Victoria University) i per l'especialista britànic en documentació Charles Oppenheim (Loughborough University).
El text es va publicar fa un any i mig (gener 2009) i ha generat un impacte notable, tant pel que fa al seu enfocament novedós com per la polèmica, que comentarem més endavant, suscitada entre els editors comercials, que s'han sentit agredits per les seves conclusions. Disculpeu per l'extensió de la ressenya però es tracta d'un informe extens i complex.
Els continguts
L'objectiu de l'estudi és analitzar no només els costos sinó també els beneficis de tres models de publicació acadèmica: per subscripció, en accés obert i l'autoarxivatge en repositoris. Després de caracteritzar amb detall el procés de comunicació científica i de definir les característiques d'aquests tres models d'edició, l'informe passa, en primer lloc, a identificar totes les dimensions dels costos i beneficis (dels tres models) en el context de la comunicació científica i, en segon lloc, a quantificar i, quan és possible, comparar els costos i beneficis per als tres models. Finalment acaba amb unes conclusions i recomanacions.
El punt de partida de l'informe és la identificació dels costos associats al sistema de comunicació científica. S'estableix un model explicatiu del procés de comunicació científica que contempla una gran activitat ("Do research, communicate and apply results") que se subdivideix en cinc grans apartats:
Es tracta d'un model molt complet (consta de 53 diagrames i 190 activitats, en diversos nivells per sota dels cinc grans apartats), sense tancar (segueixen millorant-lo), complex (a part de les activitats, també inclou les entrades, les sortides i els agents) i molt útil per a entendre amb minuciositat el procés de la comunicació científica. Val la pena donar una ullada a les pàgines 25 a 28 on es troba resumit el model.
Per a cada una de les diverses activitats establertes han indicat diverses fonts de referència (estadístiques, estudis, etc.) que poden servir de base per a quantificar els costos. Per exemple, l'estudi Towards electronic journals (2000) de Carol Tenopir i D.W. King serveix per a quantificar el temps necessari per a escriure un article (90-100 hores), per a revisar-lo (3-6 hores) o per a llegir-lo (34 minuts), entre d'altres.
Després passen a identificar els beneficis que l'edició en accés obert suposaria als investigadors, a les administracions, a les agències finançadores, als gestors d'infraestructures tecnològiques, etc. a partir de considerar els estalvis generats per una major accessibilitat (en cost per l'ús i immediatesa) i a l'absència de permisos d'ús.
Amb aquesta metodologia aplicada a les dades de 2007 fan una estimació del costos de diversos aspectes entre els quals en destaquem els següents:
- Costos del sistema de comunicació científica per a Gran Bretanya: 5.400 milions de lliures (4.800 milions, concentrats en les universitats). Aquesta estimació econòmica surt de la suma dels valors assignats a totes les activitats abans desglossades.
- Costos anuals en infraestructures per a la comunicació científica (per a les universitats): uns 1.800 milions de lliures repartits entre les adquisicions de les biblioteques, altres costos de les biblioteques, les quotes per a publicació d'articles en OA, els costos en repositoris.
- Costos de l'editor per article (segons format i model): per a la subscripció serien 3.247 lliures (imprès-digital), 2.728 (només imprès) i 2.337 (només digital) i per a l'accés obert, 2.003 lliures (imprès-digital), 1.831 (només imprès), i 1.524 lliures (només digital).
- Costos dels processos bibliotecaris sobre els títols de revista, és a dir, selecció, negociació, catalogació, enllaçar, etc. etc.: 20 lliures (OA digital), 28 lliures (subscripció digital) i 122 lliures (subscripció impresa),
- Costos globals per article en format digital: subscripció (8.296 lliures), accés obert (7.486), i autoarxivatge (7.115). D'aquí es desprèn, per exemple, que l'estalvi anual a Gran Bretanya seria de 80 M de lliures si tot es publiqués en revistes OA o de 116 M si s'utilitzés l'autoarxivatge.
Tal i com s'indicava abans, l'estudi no només es fa referència als costos, sinó també als beneficis. A part d'aquestes diferències pel que fa als costos directes, hi ha altres potencials estalvis de costos que elevarien les xifres anteriors i, en el cas de l'edició OA, podrien ser d'uns 215 M lliures per any (165 M dels quals a les universitats) i una mica superiors si es tracta d'autoarxivatge (260 M). Aquestes xifres procedeixen d'aplicar un model per determinar l'impacte econòmic en la millora de l'accessibilitat i l'eficiència resultants en el sistema R+D britànic suposant que s'ampliés l'edició en accés obert. El seu estudi indica que els retorns addicionals al sistema R+D derivats de l'ampliació de l'accessibilitat i l'eficiència serien suficient, per sí sols, per tal de cobrir els costos de manteniment dels repositoris sense cancel·lar subscripcions.
No es pot oblidar, però, que el model només serviria per apropar la recerca feta a Gran Bretanya i que caldria seguir mantenint les subscripcions per a la recerca duta a terme a altres països (molta no és en accés obert, és clar).
La part final de l'estudi detalla les implicacions per als diversos agents de la comunicació científica (finançadors, investigadors, indústria editorial, biblioteques, etc.) així com diverses recomanacions orientades a facilitar que els autors puguin publicar en accés obert (assegurant el finançament en els projectes de recerca, per exemple) i autoarxivar (donant, per tant, suport a les infraestructures de repositoris).
L'estudi es va dur a terme posteriorment als països Baixos i a Dinamarca, utilitzant la mateixa metodologia i, fins i tot, s'ha publicat un informe comparatiu. També disposa d'un model en línia, que conté els diversos fulls de càlcul on hi ha les dades que s'han utilitzat per a les quantificacions. Es poden localitzar totes aquestes referències a la pàgina del Centre for Strategic Economic Studies (http://www.cfses.com/EI-ASPM/).
Les repercussions
Com es pot deduir del què s'ha explicat fins aquí, es tracta d'un estudi transgressor en el sentit que l'enfocament que proposa posa en qüestió el negoci de les editorials científico-tècniques i el contrasta amb un altre model que té menys costos i que genera més beneficis per al sistema.
Això explica que els editors comercials hagin reaccionat immediatament i amb contundència. En un detallat document han recriminat al grup d'investigadors utilitzar un model defectuós, partir d'una posició anti-editors, tenir nombroses errades tècniques, analitzar només un país i no tota la globalitat, etc. A totes elles han respost els autors, demanant models d'anàlisi alternatius als seus, afirmant que es tracta d'una aproximació oberta, acadèmica, sense cap presa de partit previ, sol·licitant que es concretin les errades tècniques i assenyalant que si no s'han fet estudis globals és per manca de finançament.
No és freqüent la rèplica detallada i per escrit a una investigació científica. En aquest cas, a més, hi ha la contra-rèplica dels autors (http://www.jisc.ac.uk/media/documents/publications/responseoneiaspmrepor...). Val la pena llegir-la perquè és un exercici de contrast d'opinions que ajuda encara més a entendre l'abast de l'informe i a valorar-ne el seu contingut.
En fi, per acabar, més enllà de xifres concretes, el valor de l'estudi se situa en establir un model per a l'anàlisi econòmica de la comunicació científica i, especialment, en posar l'accent en què la utilització de l'accés obert suposa un notable estalvi econòmic en el sistema de la recerca.
