Europeana en fase Danubi

No cal insistir que Europeana és ara un projecte perfectament integrat a l'Agenda Digital Europea (Diario Oficial de la Unión Europea del 26 d'agost de 2010). Aquesta Agenda Digital Europea ja va ser objecte d'una encertada ressenya en aquest mateix "Blok de BiD" a càrrec d'Ernest Abadal. Encara que es va concretar en el segon semestre de 2010, l'Agenda Digital havia estat elaborada durant la presidència espanyola en el primer semestre d'aquest mateix any. Una de les característiques fonamentals del projecte Europeana és que disposa d'un model de dades específic, Europeana Data Model (EDM). Gràcies a aquest model i les especificacions funcionals (30 d'agost de 2010) es va iniciar l'1 de maig de 2011 l'anomenada Fase Danubi en la qual actualment ens trobem.

Tres importants documents van veure la llum en el primer semestre de 2011: l'anomenat informe del Comitè des Sages, titulat The New Renaissance, el Pla Estratègic 2011-2015 i el Pla de Negoci corresponent a l'any en curs. Igual d'important ha estat la posada en funcionament dels diferents Core Groups, elements constitutius fonamentals del Council of Content Providers and Aggregators (CCPA). Si faig referència al CCPA és per instar, una vegada més, des d'aquesta privilegiada tribuna a que tots els proveïdors de dades espanyoles, al voltant d'una trentena, es donin d'alta en un o diversos dels cinc grups de treball, almenys en l'anomenat Reflection Group, o preferiblement en els Core Groups, on es porta a terme treball efectiu i es prenen les decisions. El 22 de setembre es va fer oficial el Europeana Data Exchange Agreement que, entre altres moltes coses, advoca decididament pel Creative Commons Universal Public Domain Dedication, i, el que és més important, inclou l'autorització per a la reutilització dels continguts agregats per Europeana a càrrec de terceres parts. El 6 de desembre passat va tenir lloc a Rotterdam el CCPA Annual General Meeting on es van prendre importants decisions sobre l'estructura organitzativa. Aquests aspectes organitzatius i polítics tenen sempre un fonamental correlat, el pressupost.

EDM està constituït per la reutilització de namespaces com RDF, RDFS, OAI-ORE, SKOS i DCMI Terms. L'anomenat Ingestion Team que dirigeix ​​Antoine Isaac, summament actiu així mateix en el W3C Library Linked Data Incubator Group, ha elaborat unes especificacions per l'anomenat CHO (sigles de Cultural Heritage Object) que és l'estructura central que els diferents proveïdors i agregadors de dades han d'enviar la informació a Europeana, probablement utilitzant mecanismes de recol·lecció basats en el protocol OAI-PMH, o potser com s'ha apuntat en algun fòrum, ampliant determinats verbs d'HTTP, del qual PMH és òbviament un subconjunt. Jo mateix he proposat en les reunions del Technical Group que per a això s'utilitzés METS, basant-me en l'experiència que DIGIBIS posseeix a partir de múltiples projectes de digitalització per a la gran majoria dels proveïdors de dades espanyoles d'Europeana, així com per al propi Ministeri de Cultura que afegeix, mitjançant Hispana, a més del 96% dels objectes digitals que proporciona Espanya i que és en aquest moment el quart proveïdor de dades al gran projecte de la Unió. Aquesta opinió meva també està basada en una recomanació de la Digital Library Federation que es troba amb problemes anàlegs als Estats Units.

S'ha dit en més d'un document que el Europeana Data Model és un gust de Linked Open Data i no deixa de ser significatiu que el juny de 2011 aparegués ia un projecte pilot Europeana Linked Open Data amb més 3,5 milions de registres. Com si s'hagués tractat d'un tret de sortida, en molt pocs mesos han aparegut en Linked Open Data les dades de SUDOC, la Xarxa de Biblioteques Universitàries Franceses, de la British Library i de la National Library Diet del Japó, que encara que no està relacionada amb el projecte Europeana però és molt significatiu. Molt més important des del punt de vista espanyol és la publicació de la Llista d'Encapçalaments de Matèria per a Biblioteques Públiques que estableix un closeMatch amb els LCSH i recentment amb RAMEAU i els Schalgwortnormendatei. Entre el més sonat es troba la publicació, comunicada amb la seva sobrietat habitual per Sally McCallum, del LC Names Authority File al qual ha afegit el set de subencapçalaments de forma i de gènere, no només en SKOS sinó també MADS/RDF.

No deixa de ser curiós que en el I Seminari Internacional de Biblioteques Dixitais intervinguessin tant Sally McCallum com Stefan Grandma i qui escriu aquesta ressenya, que presento la Biblioteca Virtual Larramendi coneguda com Polymath Virtual Library en els use cases del W3C LLD, mostrant el desenvolupament que havia realitzat DIGIBIS per exportar acord amb EDM els registres de l'esmentada biblioteca. Posteriorment, la Biblioteca Virtual de Patrimoni Bibliogràfic també va incorporar aquesta funcionalitat i les dues biblioteques han estat recollides per Hispana, on es pot veure amb claredat, l'estructura EDM de la qual s'està parlant. Molt significatiu ha estat, així mateix, l'Ordre Ministerial de 2011 per la qual es convoquen ajudes per a la creació de dipòsits digitals d'acord amb EDM i que permetrà que l'any vinent diversos centenars de milers de registres, fins i tot més d'un milió, adoptin aquesta estructura.

Gràcies a l'adopció de l'Europeana Data Model les biblioteques europees i espanyoles s'incorporaran clarament a moviment Linked Open Data que s'està estenent mundialment i que, no ho oblidem, gràcies al precepte del sameAs permetrà vincular, afegir, reutilitzar i enriquir els noms de persona i institució i els encapçalaments de matèria en les cinc llengües més utilitzades a occident i que coincideixen amb les principals àrees d'edició del món, l'anglès, l'alemany, l'espanyol i el francès.

El Europeana Data Model s'ha vist consolidat amb l'edició d'una sèrie de documents. Aquests documents són: el Europeana Data Model Primer, que resol des d'un punt de vista pràctic la implementació del Europeana Data Model en la seva versió 5.2.2 i que actua clarament a manera de directriu. Va aparèixer el 26 d'octubre de 2011. Al dia següent es va publicar el Europeana Data Model Mapping Guidelines en què es descriuen minuciosament els mapejos per transformar el Europeana Semantic Elements a les classes, tant bàsiques com contextuals, i propietats de EDM. Es pot dir que si bé aquestes directrius no suprimeixen l'Europeana Semantic Elements -que seguirà sent acceptat durant algun temps- si deixen clarament de manifest el insuficient que aquest resulta per a un entorn Linked Open Data o, per dir-ho en europeu, en EDM. Aquestes directrius van acompanyades de dos apèndixs, un el que es refereix al mapatge a EDM des de dades en format LIDO, l'esquema de metadades bàsic que s'utilitza per recol·lectar objectes digitals en el món museològic, així com una presentació de les dades en EDM després de la conversió de dades.

El mateix dia 27 d'octubre va aparèixer publicat el resum Europeana Data Model Fact Sheet dirigit als anomenats policy makers ia qui han de prendre decisions basant-se en premisses tècniques. Efectivament, en el document s'expressa de forma admirablement sintètica l'objectiu Europeana i la solució que no és altra, com pot figurar el lector, que EDM. També de forma molt breu es descriu com es poden enriquir les dades mitjançant la reutilització d'altres procedents de terceres fonts i s'assenyala, com és lògic, l'exemple de la DBpedia que per alguna raó figura al centre del famós diagrama en forma de núvol de LOD. Queda clar, també en aquest document com contribueix EDM a la web de les dades o Web Semàntica i la manera que es recomana per a la implementació de EDM.

A aquesta concatenació de successos cal afegir que el dia 25 d'octubre es va publicar l'informe final del World Wide Web Consortium Library Linked Data Incubator Group, dividit per facilitar la seva gestió en tres documents titulats respectivament: Final Report, l'informe sobre Use Cases i l'informe sobre Datasets, Value vocabularis, and Metadata Element Sets. Des del punt de vista espanyol no deixa de ser molt cridaner que la Polymath Virtual Library figuri com un dels casos d'estudi i que hagi utilitzat els procediments per enriquir les dades recomanats per Europeana, com ara la DBpedia o VIAF en el seu projecte Biblioteca Virtual de l'Escola de Salamanca, en què també s'utilitzen, com és lògic, el MARC 21 i les RDA tal com aquestes van sent codificades en les successives versions del format MARC 21.

En aquests mateixos dies, el 21 d'octubre, va tenir lloc un esdeveniment fonamental anunciat en la Europeana Tech Conference de Viena, l'acord de cooperació entre la Digital Public Library of America i Europeana. Convé esmentar l'ús de l'eina MINT per assegurar la interoperabilitat de les metadades i desenvolupat, al contrari del que sol ser l'habitual, a Europa per ser utilitzada als Estats Units.

Finalment, el 31 d'octubre Europeana publicar un últim document d'una importància excepcional, em refereixo al final Technical and Logical Architecture and Future Work Recommendation que aclareix del tot el panorama de com ha de construir Europeana a mitjà termini. És l'últim entregable d'Europeana version1 el recorregut ha acabat i que serà substituït per Europeana version2 (2011-2014) que va entrar en funcionament en el mateix mes d'octubre.

D'aquesta manera, Europeana ha cobert el seu primer any d'acord al seu Pla Estratègic i al seu Model de Negoci, havent perfilat extraordinàriament les seves especificacions funcionals, el seu model de dades i els seus estàndards que no són altres que els de Linked Open Data, al mateix temps que supera els 20 milions d'objectes digitals, als quals cal afegir el extraordinàriament important Europeana Data Exchange Agreement i que converteix els objectes culturals digitals en subjectes al CCO 1.0 Universal Public Domain Dedication.

Sens dubte un gran any per a Europeana, per als qui treballem en ella i per a les biblioteques, arxius i museus en general.