Lluís Anglada

«Cuando se jodió lo nuestro», o, de la devolució dels continguts acadèmics als acadèmics

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Fyfe, Aileen; Coate, Kelly; Curry, Stephen; Lawson, Stuart; Moxham, Noah; Røstvik, Camilla Mørk (2017). Untangling academic publishing: a history of the relationship between commercial interests, academic prestige and the circulation of research. [S.l.]: Zenodo. 23 p. Disponible a: http://doi.org/10.5281/zenodo.546100 . [Consulta: 17/09/17].


La novel·la de Mario Vargas Llosa, Conversación en La Catedral, comença amb el protagonista preguntant-se: «¿En qué momento se jodió el Perú?»1. L’informe que ressenyem podia haver començar de forma similar2, preguntant-se quan ‘se jodió’ lo nuestro, les revistes científiques i acadèmiques, en aquest cas.

El pas al digital ha impactat de forma disruptiva en el mercat dels continguts (llibres, revistes, pel·lícules) on les empreses comercials líders en el mercat de l’analògic han hagut de deixar pas a noves alternatives per al consum, iniciatives aquestes conduïdes o per noves formes d’accés o per noves empreses. No ha passat el mateix en el mercat de la comunicació científica on, després d’algunes compres i fusions, cinc editorials comercials (les big five), a les que cal sumar-hi no més de 30 societats científiques, publiquen la majoria de les revistes que ‘compten’ (és a dir, les incloses als índexs de Web of Science o d’SCOPUS).

Les biblioteques i les Humanitats Digitals

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Kamposiori, Christina (2017). The role of research libraries in the creation, archiving, curation, and preservation of tools for the Digital Humanities. [London]: RLUK. 38 p. Disponible a: http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2017/07/Digital-Humanities-repo.... [Consulta: 10/09/2017].
 
«Digital Humanities: opportunities and risks» (2017). Digital Humanities Satellite Meeting: Berlin: 15-17 August. IFLA. Disponible a: https://www.ifla.org/node/11268. [Consulta: 10/09/2017].


A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.

Tenint en compte les incògnites d’aquest canvi, el RLUK (consorci de les principals biblioteques de recerca del Regne Unit i d’Irlanda) ha publicat l’informe que ressenyem, i que té per finalitat «explorar el paper que tenen les biblioteques, o que potencialment poden tenir, en la creació, arxiu, curació i preservació d'eines per a la investigació d’Humanitats Digitals». L’informe s’emmarca en l’objectiu més ampli del RLUK de «comprendre el paper que juguen les biblioteques de recerca en la investigació digital, identificar àrees específiques on les biblioteques puguin afegir valor, com també facilitar la compartició de millors pràctiques».

La necessària i difícil transició cap a un sistema editorial en accés obert

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Johnson, Rob; Fosci, Mattia; Chiarelli, Andrea; Pinfield, Stephen; Jubb, Michael (2017). Towards a competitive and sustainable open access publishing market in Europe: a study prepared for the OpenAIRE 2020 project, on behalf of the European Commission. [S. l.]: Research Consulting: OpenAIRE.  Disponible a:
https://blogs.openaire.eu/wp-content/uploads/2017/03/OA-market-report-28.... [Consulta: 16/04/2017].


Des de la seva primera formulació, el 2001, en forma de carta oberta en la qual es demanava suport als científics, el moviment de l’accés obert no ha deixat de guanyar adeptes. El que llavors podia semblar una petició ingènua per a eliminar les barreres per accedir a la producció científica mundial s’ha consolidat com un dret (que la recerca finançada públicament pugui ser usada públicament) i una necessitat (la de millorar la qualitat de la recerca a través de l’accés universal als seus productes).

Compres, plataformes i l’obert: el programari per a biblioteques el 2016

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)


Breeding, Marshall (2016). “Power plans: Library Systems Report 2016”. American Libraries Magazine, May 2. Disponible en: https://americanlibrariesmagazine.org/2016/05/02/library-systems-report-... [Consulta: 08/05/2016].

Chad, Ken (2016). “Rethinking the Library Services Platform”. Higher Education Library Technology briefing paper, January. Disponible en: http://helibtech.com/file/view/Rethinking_the_LSP_Jan2016a.pdf [Consulta: 08/05/2016].

Grant, Carl (2016). “The OLE Merry-Go-Round spins on…”. Thoughts from Carl Grant,
Wednesday, April 27. Disponible en: http://thoughts.care-affiliates.com/2016/04/the-ole-merry-go-round-spins... [Consulta: 08/05/2016].

Matt, Enis (2016). “All Systems Go: Library Systems Landscape 2016”. Library Journal, April 6. Disponible en: http://lj.libraryjournal.com/2016/04/technology/all-systems-go-library-s... [Consulta: 08/05/2016].


Per als qui segueixen el mercat de la informatització de biblioteques, la primera setmana d'abril és una data de culte. Des de fa molts anys, el primer número d'aquest mes de Library Journal ens portava l'informe Library automation marketplace. El d'aquest any (i el de l'anterior) el signa Matt Enis sota el títol de Library Systems Landscape. Continua sent interessant, però ho és menys que quan el signava Marshall Breeding. Aquest (sota el títol genèric de Library Systems Report) publica ara els seus informes a l’American Libraries Magazine. A aquests informes ja 'tradicionals' se li suma el del consultor Ken Chad, i afegim a la cistella un post molt interessant de Carl Grant sobre el mateix tema.

Reflexionant per a la pràctica i practicant la reflexió

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)


OCLC Research: 2014 Highlights (2015). Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a:
www.oclc.org/content/dam/research/publications/2015/oclcresearch-2014-hi....


La biblioteconomia ha estat i és, essencialment, una pràctica, una techne, però no per això els coneixements tècnics són acientífics. Sí que sorgeixen (i tornen) de la pràctica. És per això que la ‘recerca’ en biblioteconomia, en el passat, l’han exercida bàsicament persones que tenien com a feina principal la de fer de bibliotecaris.

Vaig poder ser una mica al III International Seminar on LIS Education and Research, celebrat recentment a Barcelona (Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB) i me’n vaig endur la impressió que la recerca s’havia independitzat en una part important de la praxi bibliotecària. Ens n’hem d’alegrar ja que això significa que els nostres coneixements professionals són útils més enllà de les biblioteques i ens obre nous camins. Però la recerca acadèmica està sotmesa a les seves pressions, i entre les quals no figura la d’orientar els ‘practicants’ de la biblioteconomia.

Pàgines

Subscriure a RSS - Lluís Anglada