Versió per a imprimir
Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Kamposiori, Christina (2017). The role of research libraries in the creation, archiving, curation, and preservation of tools for the Digital Humanities. [London]: RLUK. 38 p. Disponible a: http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2017/07/Digital-Humanities-repo.... [Consulta: 10/09/2017].
«Digital Humanities: opportunities and risks» (2017). Digital Humanities Satellite Meeting: Berlin: 15-17 August. IFLA. Disponible a: https://www.ifla.org/node/11268. [Consulta: 10/09/2017].
A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.
Tenint en compte les incògnites d’aquest canvi, el RLUK (consorci de les principals biblioteques de recerca del Regne Unit i d’Irlanda) ha publicat l’informe que ressenyem, i que té per finalitat «explorar el paper que tenen les biblioteques, o que potencialment poden tenir, en la creació, arxiu, curació i preservació d'eines per a la investigació d’Humanitats Digitals». L’informe s’emmarca en l’objectiu més ampli del RLUK de «comprendre el paper que juguen les biblioteques de recerca en la investigació digital, identificar àrees específiques on les biblioteques puguin afegir valor, com també facilitar la compartició de millors pràctiques».
L’informe està fet partint d’una enquesta als membres del RLUK completada amb informació addicional proporcionada per biblioteques actives en l’àrea (les biblioteques de les universitats de Sussex, St Andrews i Sheffield), i té una part inicial d’antecedents, definicions i metodologia. Els temes tractats a l’informe són:
- Iniciatives i serveis de suport de les DH que fan i proporcionen les biblioteques que han respost el qüestionari
- El mateix pel que fa a les eines per a les DH i (important!) les habilitats (skills) que han de tenir els bibliotecaris que treballin en aquesta àrea
- Tres casos pràctics (els de les biblioteques de les universitats de Sussex, St Andrews i Sheffield) sobre com s’organitza la col·laboració entre la biblioteca i els investigadors en DH
- Una discussió final i conclusions
- Annexos amb el qüestionari, el full de recollida de dades per als casos pràctics i la relació d’eines i serveis en DH de les biblioteques
L’informe ve a concloure que hi ha una clara implicació de les biblioteques en la recerca en DH, però que està encara en una fase inicial en la qual no hi ha models consolidats de col·laboració. Queda clar també que les biblioteques tenen un paper potencial important en aquest tipus de recerca.
Afegit a aquest informe, aprofitem per ressenyar mínimament una de les reunions satèl·lit de l’IFLA d’enguany que es va dedicar a les Humanitats Digitals, organitzada per la BBAW (l’acadèmia de ciències i humanitats de Berlín-Brandenburg), DARIAH-EU, DINI (la iniciativa alemanya per a la informació en xarxa), IFLA (Academic and Research Libraries Standing Committee), LIBER i la biblioteca de la Humboldt-Universität de Berlín.
Els organitzadors de la reunió expressaven com a motiu de la reunió la importància creixent de les DH per als arxius, les biblioteques i els museus, donat que aquestes institucions proporcionen accés a les seves col·leccions cada vegada més de forma digital.
La reunió va iniciar-se amb una keynote de Toma Tasovac, director del BCDH (centre per a les DH de Belgrad): Libraries in the age of digital infrastructures (and other catastrophes). La resta de la reunió va consistir en tretze presentacions de projectes de DH de biblioteques de: Alemanya, Argentina, Brasil, Estats Units d’Amèrica, Finlàndia, França, Itàlia i Suïssa. Per als bibliotecaris que llegeixin aquestes línies pot ser interessant mirar-se les presentacions de Sally Chambers (Towards a DARIAH-EU "Libraries" Working Group) i de Lotte Wilms i Andreas Degkwitz (LIBER Digital Humanities Working Group).
El contingut de les presentacions em va semblar que no s’allunyava massa de les experiències que per aquí hem anomenat «biblioteques digitals», és a dir, digitalització de continguts i bases de dades digitals sobre col·leccions especials.
La meva impressió és que la recerca que es fa en arts i humanitats està canviant més ràpidament del que ho estem fent des d’arxius, biblioteques i museus i que hauríem de ressuscitar les sessions de «Intensiu de Col·leccions Digitals: intercanvi d'experiències expertes en el desenvolupament de col·leccions digitals» que es va «inventar» en Ciro Llueca i que va tenir la seva darrera edició ara fa dos anys sota els auspicis del CSUC i de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
