Versió per a imprimir
Antonia Ferrer Sapena, Universitat Politècnica de València
Enrique A. Sánchez Pérez, Universitat Politècnica de València
Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València
Johnston, Lisa R. (ed.) Curating research data. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2017- . «Volume one: practical strategies for your digital repository». 285 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/bo.... [Consulta: 03/07/17].
Aquest primer volum d’una obra major tracta diferents aspectes que van units a la conservació de dades d’investigació.
La introducció de Lisa R. Johnston resumeix de manera clara cadascun dels principals apartats del llibre. Johnston ha estat bibliotecària dels serveis d’investigació i codirectora del repositori institucional de la University of Minnesota, capacitació que li permet assenyalar els reptes als quals s’enfronten els professionals encarregats del tractament de les dades. Els considera els primers usuaris, per la qual cosa són qui des del primer moment han d’identificar els problemes que pot tenir la seva reutilització. En aquesta introducció, a més, es defineix la terminologia que s’utilitza com també els motius pels quals es desenvolupen els serveis de conservació, els requisits que han de tenir i les polítiques per al seu intercanvi.
Aquest primer volum, dividit en tres parts, explora les raons per les quals existeixen els serveis de preservació de les dades. La primera part aborda els temes relacionats amb la preservació, les polítiques existents per a l’intercanvi de dades i assenyala alguns dels treballs de col·laboració endegats. Incideix en qüestions ja conegudes. Per exemple, la influència dels incentius –positius o negatius– acadèmics i dels organismes de finançament per obrir dades ha contribuït a què s’estengui la col·laboració en àrees on fins ara era escassa. En aquesta primera part destaca la recopilació de polítiques de foment per compartir dades tant en l’àmbit nacional com internacional en diferents països. Juntament amb els mandats dels països, també s’aborda la política que estan seguint les revistes per al dipòsit de dades, i assenyala les diferents publicacions i estudis que s’hi han dut a terme fins avui. Indubtablement, pren com a referència els estudis de Heather A. Piwowar. Polítiques que, tal com s’indica, no tan sols s’han estès, sinó que ha aparegut un nou format de revistes, les revistes de dades. Aquesta primera part del llibre es tanca amb estudis de casos d’èxit, normes per a la reutilització i la trajectòria històrica dels científics a l’hora de compartir dades.
La segona part aborda aspectes clau per al manteniment dels serveis sobre dades d’investigació. Alguns dels factors clau que identifica són els costos, les estratègies de màrqueting i on han de focalitzar l’esforç els professionals que s’enfronten al repte de posar en marxa un nou repositori de dades. Jon Wheeler mostra com les biblioteques acadèmiques han anat prenent un paper cada cop més significatiu en la prestació de serveis tant bàsics com avançats. Planteja, per exemple, com oferir plataformes per a la publicació de dades juntament amb el repositori. Estableix, a més, de quina manera aquests repositoris poden ser complementaris als repositoris temàtics, cosa que il·lustra amb diferents exemples i presenta, a més, models de finançament que poden fer-los sostenibles a llarg termini.
Al capítol 9, Katherine J. Gerwig, de la Metropolitan State University, mostra els mètodes de màrqueting i difusió emprats per més d’una dotzena d’institucions acadèmiques. Això pot ser útil per generar noves idees als qui comencin amb polítiques de difusió en els repositoris de dades.
La tercera part aborda el cicle de vida de les dades. Tracta qüestions pràctiques i ètiques que els professionals han de tenir en compte quan es preparen les dades per a la preservació. En aquest context, assenyala alguns aspectes d’interès. El primer dels quals es xifra en el fet que si aquestes dades es conserven per a la seva posterior reutilització, l’usuari final ha de tenir disponibles totes les metadades: com es van dissenyar i construir; quan, on i com es van recopilar; i una minuciosa descripció del seu processament. Documentar tots aquests detalls no acostuma a agradar al científic que ho considera una tasca merament tècnica i no lligada al seus interessos investigadors. De forma addicional, a vegades tampoc no són partidaris d’una transparència extrema de les dades, donat que això els fa més vulnerables als atacs i a l’apropiació de treballs. Davant d’aquests problemes, es planteja que el curador de les dades pot adoptar un rol que contribueixi a eliminar aquestes suspicàcies, promovent la seva reutilització ètica i adequada.
Un punt poc tractat és el que s’aborda al capítol 12 i que és crucial per a la preservació: què succeeix quan les dades ja són obsoletes? També es presenten problemes a l’hora de recuperar dades de serveis que ja han desaparegut, o d’altres lligats a les dades òrfenes. En aquests casos, s’atribueix als curadors la tasca d’aplicar les metadades (en alguns casos) per tal que puguin ser reutilitzats.
Finalitza aquest volum amb una reflexió sobre dos aspectes. Un primer aspecte que tracta sobre si aquestes col·leccions digitals de dades són catalitzadores del progrés i contribueixen a la democratització de l’educació i la ciència. Un segon aspecte que aborda és si el fet d’obrir i compartir les dades contribuirà a millorar el desenvolupament econòmic i social i si, finalment, aquestes podran arribar a ser econòmicament rendibles.
