Versió per a imprimir
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Journal TOCs: The latest Journal Tables of Contents. Institute for Computer Based Learning (ICBL), School of Mathematical and Computer Sciences at Heriot-Watt University.<http://www.journaltocs.ac.uk/>. [Consulta: 23/04/2011].
La veritat és que quan vull comprar una cosa, normalment m'agrada anar a la botiga i triar i remenar, però quan es tracta d'un producte que conec no tinc cap inconvenient, i de fet ho agraeixo, que m'ho portin a casa. En el món de la documentació em passa una cosa semblant i un clar exemple d'això és la distribució de sumaris de revistes.
Els que ja tenim una certa edat sabem molt bé que aquest tipus de serveis no són pas nous de l'era d'Internet, ni tan sols dels formats digitals. Als anys 80 un dels meus primers treballs com a becari a la biblioteca de la Facultat de Medicina a la Universitat de Barcelona va ser fotocopiar les taules de continguts de les revistes i fer dossiers per distribuir entre els metges. Ho recordo com un servei molt agraït per part dels usuaris, tot i que l'esforç i despeses, tant en temps com en paper, difícilment ho justificarien en el marc de la crisi actual.
Amb l'arribada dels ordinadors i del món digital aquest tipus de serveis van adquirir un nom propi: disseminació selectiva de la informació (DSI). Recordo perfectament els disquets de 3'5 polsades del Current Contents que arribaven setmanalment a la biblioteca i els perfils de cerca a bases de dades que es guardaven i actualitzaven periòdicament.
Internet ha contribuït a desenvolupar canvis significatius en aquest tipus de serveis. L'aparició del correu electrònic va substituir els butlletins en paper per butlletins que s'alimentaven de taules de continguts entrades manualment als sistemes informàtics o carregades de fitxers provinents dels distribuïdors de revistes. En aquest grup de serveis recordem la distribució de sumaris de revistes a biblioteques espanyoles com la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universidad de Alicante o el Consorci de Biblioteques Universitàries Catalanes (CBUC) entre d'altres. Aquest sistemes depenien inicialment dels sumaris facilitats per agregadors de continguts com EBSCO o Swets i els formats facilitats no sempre eren prou estandarditzats, ni els sumaris arribaven de manera puntual.
En la actualitat, i a nivell espanyol parlant, sembla ser que un dels pocs serveis que encara es mantenen amb força és Dialnet, promocionat per la Universitat de la Rioja i que compta amb la participació de més de 50 universitats amb la recent incorporació del CBUC. Dialnet combina la distribució de sumaris amb l'hostatge de textos complerts, tant de revistes com tesis i llibres col·lectius.
Una inflexió en aquest tema sorgeix quan són els propis editors els que distribueixen les taules de continguts i ho fan fent servir formats estandarditzats aprofitant tecnologia XML/RSS. Aquests serveis permeten combinar la distribució per correu electrònic amb al possibilitat de recuperar el sumari amb un lector de RSS evitant, per tant, els problemes de correu no desitjat que de vegades es produeixen amb aquests tipus de missatges.
Jounal TOCs és un bon exemple del que estem parlant. Aquest servei és pròpiament un agregador de taules de contingut de revistes desenvolupat per l'Institute for Computer Based Learning de la Heriot-Watt University. Sorgeix inicialment d'un projecte d'investigació subvencionat pel JISC (Joint Information Systems Committee) que té com a investigador principal al Dr. Santiago Chumbe.
Journal TOCs aprofita l'estàndard OPML (Outline Processor Markup Language) http://www.opml.org/ per recol·lectar taules de contingut de més de 750 editors. Aquest estàndard es fa servir bàsicament per llistar varies fonts RSS juntes i és aprofitat pels editors per difondre conjuntament les taules de continguts de les diferents revistes que publiquen.
JournalTOCs actualment conté informació sobre més de 15.000 revistes. El servei és gratuït de manera que qualsevol usuari pot subscriure's a qualsevol de les revistes i rebre al seu correu electrònic o incorporar al agregador de feeds els nous continguts a mesura que van apareixent. Aquest últim punt és important doncs en molts casos els continguts no segueixen la periodicitat clàssica de les publicacions sinó que van arribant a mida que es van publicant en línia. Tanmateix han desenvolupat també una interfície de programació (API) que permet als webmasters accedir a la totalitat de la base de dades i encabir els resultats en els seus catàlegs, portals o "widgets".
La pàgina principal conté informació sobre la distribució d'articles per disciplines així com estadístiques sobre la distribució de subscripcions per revistes. Veient les dades hi ha algun fet que em sobta (o potser no) i que mereix un comentari. El gruix d'articles ho concentra la Medicina amb un 20% del total, seguit d'especialitats com la Biologia, Enginyeria i informàtica. En la relació d'especialitats no figura la Biblioteconomia i Documentació entre les 25 primeres.
Fins aquí tot sembla lògic. L'entorn biomèdic sempre ha estat punter en aspectes relacionats amb la normalització bibliogràfica. Convé recordar que el format de cites bibliogràfiques Vancouver neix de la proposta del International Commitee of Medical Journal Editors i que revistes com Nature van ser pioneres en desenvolupar el enviament de sumaris per RSS (http://www.prismstandard.org/news/2004/0806.asp) adoptant estàndards com PRISM --Publishing Requirements for Industry Standard Metadata (http://www.idealliance.org/specifications/prism/)
El que resulta com a mínim curiós és que analitzant les revistes més subscrites a Journal TOCs, entre les 15 primeres, 11 són del entorn de biblioteconomia i documentació i les altres quatre de medicina. Sembla lògic que en aquest rànquing figurin Nature, Lancet o Jama però que per davant d'aquestes figurin Library Hi. Tech. Journal, The Electronic Library, J. of Information Science o D-Lib Magazine em fa que pensar. Potser si que en la nostra especialitat estem molt conscienciats de la importància d'aquests tipus de serveis que fan arribar la informació al punt que es produeix o potser és que aquests tipus de serveis no són prou coneguts en la resta de disciplines.
És cert que els investigadors poden subscriure's individualment en cadascuna de les revistes directament a l'editorial, però serveis com Journal TOCs faciliten no haver d'anar editorial per editorial. És el mateix paper que han desenvolupat pels distribuïdors de bases de dades clàssicament o en un marc més actual, els portals recol·lectors de repositoris com Recolecta http://www.recolecta.net/ o OAISTER (actualment formant part de OCLC).
En definitiva, serveis com Journal TOCs ens fan arribar a casa la informació més actual d'aquelles especialitats que ens interessa, sense moure'ns del sofà i sense haver de navegar erràticament per Internet per trobar-los.
