Universitat de Barcelona
Matthew Long and, Roger C. Schonfeld (2014). Supporting the changing research practices of art historians. Disponible a: http://www.sr.ithaka.org/sites/default/files/reports/SR_Support-Changing... [Consulta: 26/09/2014]
Escriu Johanna Drucker, una de les grans especialistes en la recerca a l'àmbit de les humanitats a l'entorn digital: "El disseny de recursos digitals per a la investigació acadèmica en les Humanitats no és una tasca tècnica, sinó una responsabilitat intel·lectual"i. Entenem el repte. Potser podem començar per mirar-nos amb lupa les diferències reals en els mètodes de treball dels historiadors de l'art i quins suports els estem oferint des de les nostres biblioteques, per exemple. L'art, la seva història, presenta reptes diferents i per tan caldran solucions diferenciades.
Comentava en una trobada amb investigadors fa uns dies que sempre que pensem en les humanitats, en general, ens ve al cap la idea de l'investigador com un ésser solitari, gairebé aïllat, a la descoberta de la seva parcel·la de coneixement amagada, única, particular, per descobrir. No és del tot cert, però s'apropa. Jo mateix he insistit en aquest clixé més d'un cop en altres ressenyes. L'art, i més concretament la seva vessant històrica, no s'escapa d'aquesta idea. En un entorn cada cop més digital i globalitzat, com s'ho han de fer els professionals de la informació per apropar-se als investigadors d'aquest camp, per tal de detectar necessitats?. Són tants i tant diferents els mètodes de treball dels investigadors?. Hi ha tantes històries de l'art com a historiadors i crítics?
