digitalització

Europeana i el Renaixement digital europeu: la visió de la Comissió Europea

Eugènia Serra
Coordinació general
Biblioteca de Catalunya
 

Comissió Europea. Comité des Sages on bringing Europe's cultural heritage online (2011). The New Renaissance: Report of the "Comité des Sages", Reflection Group on bringing Europe's cultural heritage online. Brussels: European Comission. Culture. European Commission for the Digital Agenda. <http://ec.europa.eu/culture/pdf/report_Comite_des_Sages.pdf>. [Consulta: 01/04/2011].

DigitalizaciónEl gener passat es va publicar l'informe The New Renaissance sobre el patrimoni digital en línia elaborat pel conegut com a Comitè de Savis. L'objectiu de l'informe és disposar d'un document estratègic amb recomanacions per a la digitalització, l'accés en línia i la preservació del patrimoni cultural europeu en l'era digital, amb especial atenció a les aliances públic-privades per a la digitalització a Europa.

El Comitè de Savis creat a l'abril del 2010 està format per Elisabeth Niggemann (directora de la Deutsche Nationalbibliothek i presidenta de la Europeana Foundation), Jacques De Decker (escriptor i periodista belga) i Maurice Lévy (empresari francès director del grup Publicis).

L'informe presenta, en els primers capítols, la missió i abast de l'encàrrec, la visió -fixada en garantir l'accés al patrimoni cultural a les generacions futures- i el procés d'elaboració de l'informe: cronologia, consulta pública en línia i recollida d'opinions d'experts d'arreu d'Europa; a continuació, en els següents capítols, analitza els aspectes que els autors han considerat més rellevants, incloent-hi unes recomanacions claus per a cadascun d'ells al final de cada capítol.

Biblioteca: només digital?

Asunción Trénor
Biblioteca General
Universitat Politècnica de València
            

The Idea of Order: Transforming Research Collections for 21st Century Scholarship. June 2010, Council on Library and Information Resources <http://www.clir.org/pubs/reports/pub147/pub147.pdf>

Aquest estudi editat pel CLIR (Council on Library and Information Resources) tracta de posar les bases per a una bona gestió del nou ambient digital. Això portarà a una reconceptualització de la universitat moderna i per descomptat de les biblioteques universitàries.

L'estudi té 6 apartats: La idea de l'ordre, Pot una biblioteca nova ser totalment digital?, El que costa mantenir un llibre, Grans projectes de digitalització i la seva utilitat..., Conclusions, Epíleg.

La idea de l'ordre
Charles Henry transmet en aquest apartat de l'estudi la idea de Toulmin que ja ens adverteix el 1972 que els conceptes canvien de generació en generació ("Human understanding: The Collective Utilitza and Evolution of concepts"). Però hi ha grans diferències avui en els procediments de l'educació superior des de que Toulmin publicar el seu treball fins al dia d'avui: amb comunicacions extremadament ràpides, així com amb l'existència de recursos i eines digitals cal preguntar-se si el coneixement/enteniment humà es produeix de forma diferent.

Contractació cooperativa i consorcis: les diferents maneres de fer-ho

Lluís Anglada

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya


Carbone, Pierre (2010) Coûts, bénéfices et contraintes de la mutualisation des ressources électroniques: éléments de comparaison internationale et propositions: Rapport à madame la ministre de l'Enseignement supérieur et de la Recherche ([Paris]: Inspection générale des bibliothèques, Octobre 2010). Rapport - n° 2010-012.  http://media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2009/69/8/rapport_MRE_diffusion_159698.pdf
 

Propuesta para la creación de la BECYT (Biblioteca Electrónica de Ciencia y Tecnología): desarrollo de un marco de contratación consorciada de recursos de información científica electrónica en España (Madrid: FECYT, 2006) http://www.cbuc.cat/cbuc/content/download/5671/35210/version/3/file/BECyT060703.pdf

Alguns dels resultats més espectaculars de la digitalització de la informació han vingut per una banda inesperada, la dels mecanismes que han trobat editors i biblioteques de fer uns acords comercials totalment nous respecte els que han configurat la realitat bibliotecària de la darrera meitat del Segle XX. Aquesta nova realitat ha rebut diferents noms (‘Big deals', acords consorcials, compres conjuntes, etc.) però han consistit bàsicament en el mateix: en el fet que diferents biblioteques actuïn unitàriament en el procés d'adquisició de determinats materials bibliogràfics.

Aquesta actuació conjunta s'ha fet sota una figura organitzativa que ha rebut el nom de consorci (malgrat molts consorcis no siguin, jurídicament parlant, consorcis) i que ha estimulat la cooperació fins superar els alts nivells que aquesta va tenir en els anys 70. Com ha estat això? Què fan els consorcis? Com s'organitzen? Com contracten la informació? Aquestes i altres preguntes són les que es planteja (i a les que parcialment respon) l'informe francès que citem.

Gallica i Google: polítiques de digitalització a França

Lluís Agustí
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

La Bibliothèque nationale de France (BnF) ha estat capdavantera en els projectes de digitalització a Europa des que va presentar la seva primera versió de Gallica en 1997. La biblioteca digital francesa pretenia preservar i difondre a través d'Internet els fons patrimonials de la BnF en particular i de la cultura francesa en general. Però ben aviat va esdevenir alguna cosa més que una biblioteca digital, en certa manera representà i representa encara el gran projecte europeu alternatiu a la digitalització duta a terme per Google.

Aquesta alternativa s'estructurà i prengué forma a partir de la labor bibliogràfica i de selecció dels materials de Gallica, davant la digitalització massiva duta a terme per Google Books; per la vindicació de la "diversitat" de les altres cultures (i.e. la francesa), davant del monopoli anglòfon del cercador; i finalment per la defensa dels drets dels editors i els autors, davant de l'ús legalment dubtós de les obres sota drets vigents per part de Google.

Recordarem que aquesta reivindicació franco-europea davant Google va prendre forma definitiva quan l'antic director de la BnF, Jean-Noël Jeanneney, va publicar a Le Monde el 2005 "Quand Google défie l'Europe". França volia liderar un projecte francès i europeu que fes front a la voluntat totalitzadora del cercador americà.

Han passat alguns anys, molt de temps en termes d'Internet. Les coses han evolucionat: hi ha una experiència acumulada important quant als usos dels materials digitalitzats per part dels usuaris; Jeanneney no és al càrrec des de 2007; la BNF i d'altres biblioteques europees han arribat a acords puntuals amb Google; des de París la digitalització massiva no es veu amb mals ulls, fins i tot ja es planteja la digitalització exhaustiva de les obres arribades per via del Dipòsit Legal; els editors americans han començat a entendre's mínimament amb el gegant; el projecte Live Book Search, l'alternativa de Microsoft, Yahoo i d'altres enfront de Google Books ha deixat d'existir. I sobretot Google Books s'ha fet gran, molt gran, de fet "incontournable" .

Pàgines

Subscriure a RSS - digitalització