Versió per a imprimir
Comissió Europea. Comité des Sages on bringing Europe's cultural heritage online (2011). The New Renaissance: Report of the "Comité des Sages", Reflection Group on bringing Europe's cultural heritage online. Brussels: European Comission. Culture. European Commission for the Digital Agenda. <http://ec.europa.eu/culture/pdf/report_Comite_des_Sages.pdf>. [Consulta: 01/04/2011].
El gener passat es va publicar l'informe The New Renaissance sobre el patrimoni digital en línia elaborat pel conegut com a Comitè de Savis. L'objectiu de l'informe és disposar d'un document estratègic amb recomanacions per a la digitalització, l'accés en línia i la preservació del patrimoni cultural europeu en l'era digital, amb especial atenció a les aliances públic-privades per a la digitalització a Europa.
El Comitè de Savis creat a l'abril del 2010 està format per Elisabeth Niggemann (directora de la Deutsche Nationalbibliothek i presidenta de la Europeana Foundation), Jacques De Decker (escriptor i periodista belga) i Maurice Lévy (empresari francès director del grup Publicis).
L'informe presenta, en els primers capítols, la missió i abast de l'encàrrec, la visió -fixada en garantir l'accés al patrimoni cultural a les generacions futures- i el procés d'elaboració de l'informe: cronologia, consulta pública en línia i recollida d'opinions d'experts d'arreu d'Europa; a continuació, en els següents capítols, analitza els aspectes que els autors han considerat més rellevants, incloent-hi unes recomanacions claus per a cadascun d'ells al final de cada capítol.
Accés i models d'ús del material digitalitzat de domini públic. El Comitè recomana facilitar l'accés i la reutilització del material sense entrebancs (marques d'aigua, filigranes, ...), unificar les pràctiques de les institucions quant a drets d'ús i promoure la inclusió de les metadades que facilitin la identificació, localització, intercanvi i preservació.
Digitalització i accés en línia de material amb drets d'autor. Es destaca l'absència d'obres accessibles del segle XX, el "forat negre" produït del fet que bona part de les obres "clàssiques" no són digitals, estan fora de distribució i sovint són òrfenes. Al respecte de les obres òrfenes, el Comitè recomana crear-ne un instrument legal europeu que les reguli, evitar que es continuïn generant obres òrfenes en el futur mitjançant la creació d'alguna mena de registre previ com a condició per a exercir els drets d'autor, i promoure l'ús de llicències col·lectives.
Europeana. L'informe posa de relleu el paper que ha de jugar Europeana com a punt de referència de la cultura europea en línia. Recomana concentrar-ne esforços polítics i financers, i condicionar la inversió pública a l'accés gratuït dels continguts digitals resultants a través d'Europeana. Proposen que a mig termini Europeana esdevingui un repositori digital per a materials digitalitzats i un arxiu fosc per a recursos nascuts digitals.
Sostenibilitat del patrimoni cultural d'Europa en línia. L'informe fa especial èmfasi en el fet que la preservació digital és responsabilitat de les institucions culturals com ho és la preservació dels documents físics. Recomana evitar la duplicació d'esforços en preservació i crear un sistema que permeti tenir una única còpia dipositada. Apunten a que s'arxivi a Europeana una còpia tots els recursos digitals culturals creats. Posen de relleu la necessitat que les legislacions sobre drets d'autor permetin a les institucions patrimonials guardar i transformar el material a efectes de preservació.
Finançament per a la digitalització i Europeana, costos i oportunitats. El Comitè reforça la idea del finançament públic com a font principal de la digitalització de continguts culturals i del manteniment del portal Europeana, aquest finançament s'ha de fer a nivell regional o nacional, però no europeu; recomana l'increment de la inversió pública per part dels estats i la promoció de noves formes de desenvolupament a través de la cooperació entre empreses, institucions i el mon acadèmic.
Col·laboració públic-privada per a la digitalització, oportunitats, reptes i esculls. L'informe destaca la necessitat de la col·laboració amb el sector privat com a proveïdor de recursos econòmics complementaris, tecnològics i d'expertesa. Proposa un model de preferència d'explotació de set anys màxim per part del sector privat dels continguts digitals que finança, respectant sempre els criteris de qualitat, no exclusivitat i gratuïtat d'accés als continguts, sota un acord transparent i que respecti la legislació.
The New Renaissance aporta algunes dades significatives, com per exemple, l'estimació de 100 bilions d'euros com a inversió necessària per a dur a terme la digitalització de la totalitat del patrimoni cultural europeu, o el fet que la British Library situï en un 40% les obres òrfenes de les seves col·leccions amb drets vigents, o el càlcul de la BBC de 72 milions de lliures en costos de persones i 3 anys de treball per esbrinar els drets de les obres orfes del seu arxiu. Són dades que il·lustren en bona mesura part de la problemàtica actual, per un costat, la magnitud dels recursos econòmics necessaris per completar i mantenir el patrimoni europeu en línia -empresa difícil d'abordar amb finançament públic i fins i tot privat, especialment en un moment de crisi econòmica global- i la necessitat d'adequar a curt termini un marc legislatiu que no facilita l'accés en línia universal a la cultura.
Com a novetat, la recomanació de que Europeana esdevingui a mig termini, a més d'un portal/agregador per a la difusió del patrimoni cultural europeu, un arxiu fosc de preservació.
Personalment, valoro positivament disposar d'un document de recomanacions generals sobre un seguit de qüestions a les han de fer front les institucions en abordar les seves iniciatives de digitalització. No és però un document innovador, que aporti punts de vista diferents als ja coneguts ni solucions massa concretes, però de fet tampoc era l'objectiu de l'encàrrec.
Les recomanacions del Comitè de Savis haurien de servir per estimular canvis i actuacions, si realment es vol assolir el "Renaixement digital" al que fan referència els autors, si no el seu interès quedarà reduït al d'un document de reflexió més o menys rellevant.
