Versió per a imprimir
Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Moreno-Castro, Carolina; Baldi, Vania; Azurmendi, Ana; Paisana, Miguel; Iranzo-Cabrera, María; Calvo, Dafne; Crespo, Miguel; Cabrera García-Ochoa, Yolanda; Llorca-Abad, Germán; Cardoso, Gustavo; Hernández Escayola, Pablo; Salaverría, Ramón (2023). Political and legal aspects of disinformation in Portugal and Spain: report. Pamplona: IBERIFIER. 71 p. Disponible a: <https://doi.org/10.15581/026.004>. [Consulta: 13/02/2024].
Tot i el lideratge actiu dels àmbits de la comunicació i el periodisme, és evident que els professionals de la informació i la documentació han de ser-ne un agent clau, i el paper a jugar per part de les biblioteques, públiques i universitàries, tot just s’està començant a esclarir, tal com vam poder comprovar recentment a la Jornada Desinformació, mala informació o mentida?, organitzada per l’Institut Français de Barcelona, el Goethe-Institut de Barcelona, la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i Biblioteques de Barcelona.
Hem parlat en anteriors ressenyes d’informes relacionats amb la desinformació. En concret, vàrem descriure l’informe coordinat per en Ramon Salaverría relacionat amb la desinformació al voltant de la COVID-19 publicat el 2021 i que, per tant, en aquell moment tenia una rellevància important. En efecte, els efectes de la COVID-19 poden semblar llunyans i minimitzats, però els efectes de la desinformació estan prenent noves dimensions gràcies a la intel·ligència artificial i també les deep fakes, la creació de falsos enregistraments que podran incentivar i desincentivar els votants en un any tan important, el 2024, amb les eleccions europees i les dels Estats Units, però també poden eixamplar una bretxa de gènere per les seves possibilitats.
IBERIFIER és un observatori de mitjans digitals d'Espanya i Portugal, impulsat per la Comissió Europea i vinculat i finançat per l’European Digital Media Observatory (EDMO). Està coordinat des de la Universidad de Navarra, i resta integrat per dotze universitats, cinc organitzacions de verificació i agències de notícies, i sis centres de recerca multidisciplinària. Per tant, la capacitat d’anàlisi i extracció de resultats és rellevant. Recentment, també han publicat un informe d’anàlisi i tendències en l’ecosistema de mitjans d’Espanya i Portugal.
L’informe que ressenyem al Blok pretén considerar el context legal i polític en el qual té lloc la desinformació, per tal de poder explorar i comparar semblances i diferències que permetin harmonitzar ritmes i legislacions. En aquest sentit, els objectius de l’informe són:
- Compilar els diversos aspectes jurídics i polítics de la desinformació a Portugal i Espanya.
- Estudiar l’entorn de comunicació política a Portugal i Espanya.
Per dur-ho a terme, trien la següent metodologia:
- Analitzar les diferents decisions judicials recents sobre la desinformació a Portugal i Espanya.
- Revisió de publicacions capdavanteres relacionades amb diferents aproximacions als aspectes polítics de la desinformació a Portugal i a Espanya.
- Identificar tres casos d’estudi per país (Portugal i Espanya) per reconèixer la desinformació que s’estén a l’esfera pública.
En aquest sentit, tot i la proximitat i les dinàmiques globals i geopolítiques que podrien afectar els dos estats amb reptes tan importants com l’emergència climàtica, o bé l’ascens de partits populistes de la dreta radical, els casos d’estudi triats entre 2020 i 2023 reflecteixen un terreny de joc més local, encara que també es vegin influïts per la polarització social i política que està tenint lloc dins la Unió Europea. En concret:
En el cas portuguès, van triar:
- la inflació del 2022
- eleccions parlamentàries del 2022
- invasió d’Ucraïna del 2022.
En el cas espanyol, van escollir:
- llei «Només sí és sí», Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual
- immigració
- eleccions locals i autonòmiques del 2023.
Pel que fa a l’anàlisi legal s’observa una forma transversal de tractar la desinformació, i que, tot i els intents europeus per adreçar el problema d’una forma coordinada, sembla no tenir prou força per considerar els casos més locals. Analitzant els casos, s’observa que la desinformació campa habitualment en temes polítics, on trobaríem la dinàmica pròpia dels mitjans, la naturalesa del discurs polític o la psicologia humana. A més a més, em sembla rellevant destacar les tres raons principals que els autors descriuen:
Compromís emocional: els problemes polítics sovint evoquen emocions i creences fortes, fent que les persones siguin més susceptibles a la informació que confirma les seves opinions o s'alineen amb els seus prejudicis. Per tant, els creadors de desinformació utilitzen aquestes emocions per difondre narratives falses que ressonen amb audiències dirigides, polaritzant encara més les opinions i aprofundint les divisions.
Poder i influència: la desinformació política ofereix el potencial de poder i influència significativa. En difondre informació falsa, els actors maliciosos poden manipular l'opinió pública, influir en les eleccions i soscavar la confiança en les institucions democràtiques. Aquest motiu impulsa individus i grups a fabricar o amplificar continguts enganyosos per a guanys personals, ideològics o estratègics.
Ecosistema de mitjans: la ràpida propagació de la desinformació es facilita amb l’evolució del panorama mediàtic, que inclou plataformes de xarxes socials i fonts de notícies en línia. Aquestes plataformes prioritzen el contingut sensacional.
Un dels elements interessants de l’estudi, en el cas espanyol, és que gràcies a la col·laboració en el projecte amb Maldita, es llisten els principals rumors escampats per a cada un dels tres estudis de cas (tot i que possiblement tenien més cabuda com a annex que dins del text), podent tenir una llista qualitativament important per entendre la naturalesa de les desinformacions i que habitualment són els centres de les crítiques. Si les esquerres més progressistes i defensores de la visió de gènere i els immigrants estan relacionats amb la majoria de rumors, és que som davant d’una campanya més o menys coordinada per part d’uns mateixos autors que, per activa o per passiva, es poden aprofitar d’aquest tipus de desinformació, entesa com una pluja fina que pot anar calant sobre determinats col·lectius, en especial joves.
Així mateix, també a l’annex I es llisten les publicacions acadèmiques en els aspectes legals i econòmics a Espanya en el període 2019-2023, essent un dels principals valors de l’informe per als qui treballen en aquest àmbit. Tal com els propis autors conclouen, es fa evident que mentre els dos països han pres mesures en aquest sentit, la batalla contra la desinformació està en curs i seguirà. La vigilància continuada, la cooperació internacional i el compromís de fomentar una ciutadania ben informada són imprescindibles. A mesura que els mètodes de desinformació evolucionen, també ho han de fer les eines i regulacions dissenyades per combatre'ls. I és aquesta idea del gat i el ratolí que esmentàvem en el títol, perquè a voltes com la censura, la desinformació és capaç de trobar altres camins i semblen restar una passa per davant de legisladors i verificadors.
Com a tancament, podem dir que es tracta d’un informe interessant:
- Per al col·lectiu científic en general, i en especial el relacionat amb la comunicació i la ciència política, per tal de veure com la desinformació en processos electorals pot afectar la presa de decisions tan rellevant com el vot.
- Per a les biblioteques, tant universitàries com generals, per la necessitat de seguir un fenomen que se situa en l’arrel mateixa de la societat de la informació i el coneixement, per poder pensar en possibles activitats i tallers, en especial en relació amb els períodes electorals i els rumors escampats en aquests moments.
- Per al col·lectiu de professionals de la informació en general, perquè és una forma excel·lent d’anar seguint i entenent com molts dels problemes relacionats amb la informació s’adrecen via polítiques i legislacions que poden permetre encarar els reptes existents relacionats amb la qualitat de la informació.
© Imatge inicial de Markus Bieck a Pixabay
