El Profesional de la Información
Hammond, Max; Oppenheim, Charles; Curtis, Geoff (2013). Access to citation data: Cost-benefit and risk review and forward look. Regne Unit: JISC. 74 p. [Consulta 19/11/2013]. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/5371/1/Access-to-Citation-data-report-final.pdf>.
En aquest informe encarregat pel JISC (antigues sigles de Joint Information Systems Committee, la institució que gestiona les tecnologies universitàries al Regne Unit) s'analitzen possibles futurs escenaris de disponibilitat de les dades de les cites bibliogràfiques entre treballs científics, tenint en compte l'existència de la Web of Science i Scopus..., i es planteja el paper que podrien jugar CrossRef i Orcid, entre d'altres, tenint en compte el creixent entorn de publicació en accés obert (OA), i considerant la possibilitat que les dades de citació fossin obertes per a tots.
Context
Una cita és una afirmació de que, per exemple, dos articles A i B publicats en revistes tenen una relació entre ells. Per exemple, la relació pot ser"A es basa en B" o "A refuta B". Les cites permeten analitzar la dinàmica de la recerca acadèmica i si s'exploten conjunts de cites a gran escala es poden evidenciar relacions entre investigadors, el grau de col·laboració, el seu impacte, o la influència d'una investigació sobre la resta de la seva àrea temàtica.
Des que Eugene Garfield creés els Science Citation Index en els 1960s, amb les seves importants aplicacions de la indexació per cites, el factor d'impacte i els fronts d'investigació, l'interès per estudiar les cites ha anat en augment. Amb elles s'analitza l'evolució de la ciència, la seva planificació, la direcció i la seva estratègia.
QUIN ÉS L'IMPACTE DE LA MEVA RECERCA? Aquesta pregunta ha intrigat sempre a estudiosos i científics de totes les disciplines. Durant la major part de la història de la ciència, va ser una pregunta difícil de contestar. Senzillament, era massa complicat saber qui estava llegint el treball d'un, al marge del cercle, relativament petit, de col·legues propers. Això ha canviat completament en els últims anys amb l'impacte de les noves tecnologies de la informació i l'aparició d'Internet. Avui en dia, la comunicació dels treballs científics utilitza, no només vehicles tradicionals com els llibres i les publicacions periòdiques, sinó també altres formes de comunicació textual menys formals, característiques de l'entorn digital, que es veuen impulsades cada vegada més per la web social. Investigacions que solien trigar mesos o fins i tot anys en arribar als lectors, poden ser conegudes gairebé instantàniament via blogs i Twitter.
