Amb el temps es liberalitzarà el mercat de cites bibliogràfiques

Hammond, Max; Oppenheim, Charles; Curtis, Geoff (2013). Access to citation data: Cost-benefit and risk review and forward look. Regne Unit: JISC. 74 p. [Consulta 19/11/2013]. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/5371/1/Access-to-Citation-data-report-final.pdf>.

En aquest informe encarregat pel JISC (antigues sigles de Joint Information Systems Committee, la institució que gestiona les tecnologies universitàries al Regne Unit) s'analitzen possibles futurs escenaris de disponibilitat de les dades de les cites bibliogràfiques entre treballs científics, tenint en compte l'existència de la Web of Science i Scopus..., i es planteja el paper que podrien jugar CrossRef i Orcid, entre d'altres, tenint en compte el creixent entorn de publicació en accés obert (OA), i considerant la possibilitat que les dades de citació fossin obertes per a tots.

Context
Una cita és una afirmació de que, per exemple, dos articles A i B publicats en revistes tenen una relació entre ells. Per exemple, la relació pot ser"A es basa en B" o "A refuta B". Les cites permeten analitzar la dinàmica de la recerca acadèmica i si s'exploten conjunts de cites a gran escala es poden evidenciar relacions entre investigadors, el grau de col·laboració, el seu impacte, o la influència d'una investigació sobre la resta de la seva àrea temàtica.

Des que Eugene Garfield creés els Science Citation Index en els 1960s, amb les seves importants aplicacions de la indexació per cites, el factor d'impacte i els fronts d'investigació, l'interès per estudiar les cites ha anat en augment. Amb elles s'analitza l'evolució de la ciència, la seva planificació, la direcció i la seva estratègia.

Els escenaris de possible ús de les dades de cites requereixen tenir dades completes. Això és, dades amb la cobertura de tots els treballs, un període de temps de cites actuals i històriques, i qualitat correcta de les revistes i llibres. La creació, difusió i explotació de les dades de cites ha de ser global.

Actualment hi ha dos serveis de gran qualitat, de pagament, ben establerts, que proporcionen dades de citació: Web of Science, de Thomson Reuters, i Scopus, d'Elsevier, i dos serveis automatitzats, gratuïts, relativament nous: Google Scholar Microsoft Academic Search, que realitzen menys control de qualitat, i són percebuts pels usuaris com que ofereixen resultats menys fiables. També hi ha altres iniciatives globals com ara CrossRef, l'empresa que tramita els DOIs, impulsada pels editors, i Orcid, que només està començant, recolzada també per institucions i editors. Tots dos projectes ajuden en la millora de la coherència i precisió de les dades de citació dels altres serveis i els permeten reduir costos.

Els autors d'aquest informe entrevistaren a diversos editors (no Thomson ni Elsevier, és clar), els quals es van mostrar favorables a poder usar aquest tipus d'informació en general, i no estaven interessats a comercialitzar le seves dades de cites, per la qual cosa estarien disposats a donar-les gratis.

El creixement de l'accés obert (OA) també ofereix bones perspectives de tenir cada vegada més dades de cites gratuïtament. No obstant això les cites per sí mateixes no tenen gaire valor; aquest l'adquireixen quan una organització recopila les de moltes revistes de molts editors, i les classifica per temes, països, etc.

Identifica situacions i fets que són inhibidors d'eventuals canvis:

• - El mercat del subministrament de cites al Regne Unit està funcionant bé, encara que sigui de pagament (WoS i Scopus).
• - Satisfacció general, encara que no total, amb els sistemes actuals.
• - Difícil extracció i interpretació de les cites que figuren en els articles.
• - Alt cost d'establir un possible nou sistema de cites que necessàriament hauria de ser a gran escala.
• - Problemàtic accés, recopilació i indexació de les cites històriques.
• - Aquest sistema de cites hauria de funcionar a nivell global, i el Regne Unit representa només una petita part del total.

Segons els inhibidors anteriors, i tenint en compte la general valoració positiva del sistema actual, juntament amb l'argument que l'accés obert a les dades de cites encara és relativament petit, l'equip de l'estudi conclou que seria difícil justificar una intervenció radical [per part del govern britànic ] imposada al mercat de les dades de cites. L'equip opina que és millor anar fomentant l'obertura de les dades de cites a través de l'obertura de les pròpies publicacions, i realitzar intervencions limitades que recolzin aquest objectiu.

• - Continuar donant suport al OA. Ha de participar activament amb les parts interessades i seguir monitoritzant la situació de les dades de citació, actuant en conseqüència.
• - Animar a les parts interessades (editors i proveïdors de serveis de dades de cites) perquè avancin cap a una sintaxi normalitzada per a les bibliografies, així com desenvolupar un model de metadades perquè els autors l'apliquin en els seus manuscrits. Això ajudaria a millorar l'eficàcia dels serveis de dades de cites, reduint la complexitat del procés.
• - Més que el simple suport, comprometre's amb Orcid.
• - Finançar una comissió que estudiï les millors pràctiques en l'ús d'indicadors de citació per avaluar institucions, departaments i persones. Això reduiria la preocupació de molts per prendre les decisions adequades basades en les cites.
• - Treballar amb els organismes representatius d'editors per desenvolupar i promulgar un flux de treball àgil de dades citació, digital, ajudant a posar-lo en pràctica. Es tracta de que la informació sobre cites funcioni de forma més eficient i per tant més econòmica.