Elias Rogent, un personatge prolífic
Elias Rogent (1821-1897) fou el primer arquitecte important del primer període romàntic. Professor, teòric, restaurador, historiador i, sobretot, arquitecte. Aquesta mateixa heterogeneïtat també es fa palesa en la intensa i variada activitat com a arquitecte d’Elias Rogent. Entre les seves obres trobem projectes de les tipologies més diverses i clients situats en qualsevol punt d’un ampli ventall sociològic. Trobem edificis de gran impacte arquitectònic i urbà, com l’edifici de la Universitat de Barcelona, i projectes més modestos de limitat efecte social.
Més informació
Això dóna com a resultat una obra que, tot i compartir unes característiques comunes fruit del seu pensament, presenta una diversificació que respon a la idiosincràsia particular que té cada edifici i que, segons Rogent, és necessari saber expressar mitjançant les eines que ofereix l’arquitectura.
Nascut el 1821, en el si d’una família dedicada a la venda de materials de construcció, la seva vida es va orientar de seguida a l’aprenentatge de l’arquitectura, per la qual sentia des de jove un interès especial, acomplint també així els desitjos del seu pare.
Molt influenciada pel teòric italià del segle XVIII Francesco Milizia, l’arquitectura de Rogent és una arquitectura de línies senzilles, lluny d’estridències i excessos, d’aparença ferma, sòlida, moltes vegades massissa. Una arquitectura rigorosa.
Però, sobretot, és una arquitectura que vol ser expressiva, és a dir, una arquitectura que doni respostes a les necessitats de l’home, tant físiques i utilitàries com simbòliques. Una arquitectura que expressi uns continguts. Una arquitectura que respongui a la societat del moment.
Amb aquesta finalitat la seva és una arquitectura eclèctica que cerca les millors solucions en les formes del passat a través de l’ús simultani d’elements corresponents a estils històrics diferents.
En moltes de les seves obres, però especialment en els edificis públics, Rogent adopta molt fidelment els trets que defineixen l’anomenat Rundbogenstil (“l’estil dels arcs rodons”), una manifestació molt característica de l’arquitectura romàntica alemanya, que va poder conèixer i admirar durant un viatge per terres alemanyes el 1855 i més tard, el 1869, per altres països europeus.
En alguns edificis públics, com la Universitat, així com en molts de religiosos, aquests trets Rundbogenstil apareixen juntament amb altres elements marcadament neoromànics i neogòtics. De fet, els arcs de punt rodó són sens dubte d’influència alemanya Rundbogenstil, però no hem d’oblidar que aquest estil beu de les fonts de l’arquitectura italiana medieval i del primer Renaixement. Per aquest motiu, les obres d’Elias Rogent s’associen molt sovint a l’arquitectura medieval, especialment a la catalana, de la qual era un gran coneixedor. Recordem que una de les facetes professionals de Rogent fou la de restaurador del patrimoni arquitectònic; així, va treballar, entre d’altres, en el projecte de restauració del monestir de Sant Cugat del Vallès i en el de Santa Maria de Ripoll, així com en la restauració de la façana de la Capella del Palau al carrer Ataülf, núm. 4, de Barcelona. No obstant això, en aquest neomedievalisme de Rogent, igual que en el neomedievalisme dels Jocs Florals —reinstaurats el 1859—, hi hem d’identificar també un retrobament amb l’autenticitat de Catalunya i amb la seva identitat com a poble, que havia anat desdibuixant-se a partir del Renaixement.
Aquest estil arquitectònic estava molt en consonància amb el seu pensament: admiració pel passat medieval, rigor, conviccions religioses, conservadorisme. Els trets definitoris d’aquest estil germànic i, en relació amb aquest, la necessitat de fer una arquitectura eclèctica, fan que l’arquitectura de Rogent tingui un paper fonamental en el naixement de l’arquitectura modernista del final del segle XIX i començament del XX.
