Per saber-ne més...
En aquesta secció anirem publicant articles, ressenyes bibliogràfiques, notícies i qualsevol altre material que serveixi per complementar i ampliar la informació proporcionada en aquesta pàgina web. Els visitants de la pàgina poden fer-nos arribar els seus suggeriments a través de l'apartat "Deixa'ns la teva opinió", al peu de la pàgina.
-
En aquesta secció anirem publicant articles, ressenyes bibliogràfiques, notícies i qualsevol altre material que serveixi per complementar i ampliar la informació proporcionada en aquesta pàgina web. Els visitants de la pàgina poden fer-nos arribar els seus suggeriments a través de l'apartat "Deixa'ns la teva opinió", al peu de la pàgina.
HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
LIBERTAS PERFUNDET OMNIA LUCE
ELIAS ROGENT
EDIFICI HISTÒRIC
PINTURES (GENERAL)
CAPELLA
REPLÀ SUPERIOR DEL RECTORAT
GALERIA DE RETRATS DELS RECTORS
PARANIMF
BIBLIOTECA
JARDÍ FERRAN SOLDEVILA
BIBLIOGRAFIA BÀSICA RECOMANADA
- Història de la Universitat de Barcelona, orígens del nou edifici i escoles que s'hi van incorporar: Memoria del estado de la instrucción pública en el distrito universitario de Barcelona en el año académico de 1858 á 1859 remitida á la Dirección General por el Rector de la Universidad, Barcelona, 1860, p. 5-26.
- Colección de retratos de rectores y profesores de la Universidad de Barcelona desde su instalación formada por la Facultad de Filosofía y Letras de la misma, Universitat de Barcelona, 1875.
- Història de la Universitat de Barcelona i descripció de l'Edifici Històric: Gaietà Vidal i Valenciano, Reseña histórica de la Universidad Literaria de Barcelona, Anuari - Memòria d'activitats de la Universitat de Barcelona 1880, Barcelona, 1881.
- Història de la Universitat de Barcelona, les diferents escoles i la Biblioteca: Anuario de la Universidad Literaria de Barcelona 1896-1897, Barcelona, 1897.
- Homenatges al rector Manuel Duran i Bas, a: La Vanguardia, 9 de novembre de 1907, p. 2.
- Història de la Universitat de Barcelona: Agustín Murua y Valerdi, "La Universidad de Barcelona y su significación cultural y nacional", La Ilustración Española y Americana, núm. 3, 22 de gener de 1916, p. 14-15 (47 i ss.).
- Ressenya històrica i bibliogràfica sobre les obertures de curs a la Universitat de Barcelona des de 1536 fins a 1919, a: Manuel Rubio y Borrás, "Aperturas de Curso en la Universidad de Barcelona desde 1536 a 1919", Editorial Cultura, 1919.
- Visita d’Albert Einstein a la Universitat de Barcelona: “Einstein en Barcelona”, El Noticiero Universal, 26 de febrer de 1923, p. 8. Més referències sobre l’estada d’Einstein a la ciutat de Barcelona: “Conferencia del Dr. Einstein. Teoría de la relatividad”, La Vanguardia, 25 de febrer de 1923, p. 10; “La actualidad científica. Einstein en Barcelona”, La Vanguardia, 4 de març de 1923, p. 14; “Hace 95 años. Einstein en Barcelona”, La Vanguardia, 23 de febrer de 2013 (edició digital).
- Història de la Universitat de Barcelona i descripció dels edificis històric i de Medicina: Antonio de la Torre y del Cerro, Reseña histórica y guía descriptiva, Barcelona, 1929, p. 7-51. Descripció de l'Edifici Històric, p. 41-49.
- Constitució del patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona, a: "El régimen de Cataluña. La Universidad autónoma de Barcelona. Constitución de un patronato. Las gestiones del señor Maciá cerca del gobierno. La comisión mixta de traspasos", La Vanguardia, 2 de juny de 1933, p. 23.
- El patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona: "Primera sesión plenaria del Patronato de la Universidad autónoma", La Vanguardia, 25 de febrer de 1936, p. 9.
- Centenari del restabliment de la Universitat de Barcelona (1837-1937): "El Centenario de la reinstauración de la Universidad de Barcelona", La Vanguardia-Suplemento, 19 de desembre de 1937, p. 3.
- El moviment estudiantil, a: Joan Tapia, "Universitat 68", Mirador, núm. 4, hivern 1967-68, p. 6-7.
- Ocupació del rectorat per part dels estudiants el 1969: "Un grupo de estudiantes asaltó el Rectorado", La Vanguardia Española, 18 de gener de 1969, p. 22.
- Història de la Universitat de Barcelona, Pere Bosch Gimpera, La Universitat i Catalunya, Edicions 62/Llibres a l'abast, Barcelona, 1972, 124 p.
- La Universitat de Barcelona al segle XIX: Antonio Palomeque Torres, La Universidad de Barcelona desde el Plan Pidal de 1845 a la ley Moyano de 1857, Ed. Univ. Barcelona, 1979, 880 p.
- Notícia sobre la descoberta de l'edifici que va albergar la primera universitat de Barcelona, a: Blanca Cia, "Descubiertos los restos de la primera universidad laica de Barcelona, del siglo XV", El País, 4 de maig de 2003.
- La Universitat de Barcelona al segle XIX: Joaquim M. Puigvert i Solà, "Barcelona, capital universitària de districte, 1837-1868", Barcelona Quaderns d'Història, 12, 2005, p. 203-218.
- La Universitat de Barcelona durant la Segona República, a: Gracia, F.; Fullola, J.; Casassas, J.; Mateo, P. (coord. i textos), República, universitat i autonomia (1931-1939): la República i la Universitat de Barcelona, catàleg de l’exposició, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2009, 123 p.
- La fundació de la Universitat de Cervera el 1717, a: Mateo, Pilar (coord. editorial), La Universitat de Cervera. Commemoració del 1714 a la UB, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2014, 146 p.
- Ressenya històrica sobre l'edifici de l'Estudi General, a: "Estudi General de Barcelona (1538-1715) i Caserna dels Estudis (1715-1843)", Barcelofilia, 26 de febrer de 2017.
- La paraula "libertas" al lema universitari, a: Daniel Capella Samper, "La universidad de Barcelona recupera su lema, suprimido por la dictadura", El País, 27 d'agost de 1987.
- Fernando de Castro i l'origen del lema universitari, a: Discurs del rector de la Universitat d'Alacant, Salvador Ordóñez, a l'acte d'investidura com a doctor honoris causa del pare Miquel Batllori i Munné, 23 de maig de 2002.
- El paper de Fernando de Castro en l'origen del lema universitari, a: Gonzalo Quintero Olivares, "La imagen de la justicia en el Quijote, en Cervantes y en su tiempo", Quaderns Fòrum, IX, Il·lustre Col·legi d'Advocats de Tarragona, desembre 2005, p. 1-37.
- El disseny de Lluís Bassat i Francec Ribot per al logotip de la Universitat de Barcelona, a: Modesto García, "Se presenta un nuevo logo para la Universidad de Barcelona", brandemia.org, 31 de juliol de 2015 / Francesc Muñoz, "La UB deixa de ser la UB", elpuntavui.cat, 10 d'abril de 2016.
- Referència a la visita al monestir de Poblet d'Elias Rogent amb els seus alumnes de l'Escola Provincial d'Arquitectura, a: La Ilustració catalana, núm. 109, 30 d'abril de 1884, p. 1 (113) - 2 (114).
- La construcció del recinte de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, a: Jaume Rosell i Colomina, "El repte d'Elias Rogent", BMM (Barcelona Metròpolis Mediterrània-Publicacions municipals), 1988-1989.
- EXPOSICIÓ VIRTUAL Elias Rogent: ciutat i arquitectura. L'edifici del Seminari Conciliar. Aquesta exposició virtual recull el contingut de l’exposició “El Seminari Conciliar i Elias Rogent, arquitecte” (2003), comissariada per Pilar Mateo.
- Actes de les jornades sobre la figura d'Elias Rogent i Barcelona (Edifici Històric de la Universitat de Barcelona i Seminari Conciliar de Barcelona), 6 i 7 de juny de 2017: Dilla Martí, R.; Torras Freixa, M. (eds.): Elias Rogent i Barcelona. Arquitectura, patrimoni i restauració, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2019, 376 p.
- Història de la Universitat de Barcelona, orígens del nou edifici i escoles que s'hi van incorporar: Memoria del estado de la instrucción pública en el distrito universitario de Barcelona en el año académico de 1858 á 1859 remitida á la Dirección General por el Rector de la Universidad, Barcelona, 1860, p. 5-26.
- Exposició a l'Edifici Històric i mapa dels espais expositius: Guia para visitar la Exposición General de las Cuatro Provincias Catalanas inaugurada por S.M. el Rey D. Amadeo en 24 de septiembre de 1871, Barcelona, 1871.
- Orígens i descripció de l'Edifici Històric: Discurso inaugural que en la solemne apertura del curso académico de 1872 á 1873 leyó ante el claustro de la Universidad de Barcelona el Dr. D. Felipe Vergés, decano de la Facultad de Derecho, Barcelona, 1872, p. 5-43.
- Història de la Universitat de Barcelona i descripció de l'Edifici Històric: Gaietà Vidal i Valenciano, Reseña histórica de la Universidad Literaria de Barcelona, Anuari - Memòria d'activitats de la Universitat de Barcelona 1880, Barcelona, 1881. Descripció de l'Edifici Històric, part 2, p. 72 i ss.
- Descripció de l'Edifici Històric, a: "Universidad de Barcelona", Barcelona cómica, núm. 40, de 29 de setembre de 1894, p. 3-11.
- Descripció de l'Edifici Històric: "El edificio actual de la Universidad", Anuario de la Universidad Literaria de Barcelona 1897-1898, Barcelona, 1898, part 1, p. 45-72.
- Descripció dels diversos espais, laboratoris i Biblioteca de l'Edifici Històric: Universidad de Barcelona 1905 á 1906, Anuari-Memòria d'activitats de 1905-1906, part 1 - part 2 - part 4.
- Descripció de l'Edifici Històric: Agustín Murua y Valerdi, "La Universidad de Barcelona y su significación cultural y nacional", La Ilustración Española y Americana, núm. 4, 30 de gener de 1916, p. 12 (61).
- Descripció de l'Edifici Històric: Agustín Murua y Valerdi, "La Universidad de Barcelona y su significación cultural y nacional", La Ilustración Española y Americana, núm. 5, 8 de febrer de 1916, p. 12 (77).
- Descripció de l'Edifici Històric i de Medicina i ressenya sobre història de la Universitat: Antonio de la Torre y del Cerro, Reseña histórica y guía descriptiva, Barcelona, 1929, p. 7-51. Descripció de l'Edifici Històric, p. 41-49.
- Descripció de l'Edifici Històric i anunci de la incoació de l'expedient per a la seva declaració com a "Monumento Histórico-Artístico", a: Joan Bassegoda, "Hacia la adecuada valoración de un edificio notable", La Vanguardia Española, 19 de desembre de 1969, p. 57.
- Decreto 624/1970, de 26 de febrero, por el que se declara Monumento Histórico-Artístico la antigua Universidad Literaria de Barcelona i Memoria redactada por el Prof. don Juan Bossegoda Nonell, Catedrático de la Arquitectura y Urbanismo para la Incoación de expediente de declaración de Monumento Histórico-Artístico a favor del edificio de la Universidad Literaria de Barcelona (1863-1893), Anuario del curso 1960-70, part 1, p. 3-28.
- Els models artístics des de la perspectiva de la metodologia lingüística, a: Xavier Laborda Gil, "Historiografía lingüística y canon monumental", Revista electrónica de estudios filológicos, núm. 21, juliol 2011.
- EXPOSICIÓ VIRTUAL La construcció de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona: documents d'arxiu, org. Arxiu Històric de la UB, 2014.
- Breu relat sobre la construcció de l'Edifici Històric, a: Lluís Permanyer, "La construcción de la Universitat", La Vanguardia, 7 de gener de 2016, p. 6.
- EXPOSICIÓ VIRTUAL L'edifici històric de la Universitat de Barcelona a la literatura, org. CRAI Biblioteca de Lletres, 2017.
- Actes de les jornades sobre la figura d'Elias Rogent i Barcelona (Edifici Històric de la Universitat de Barcelona i Seminari Conciliar de Barcelona), 6 i 7 de juny de 2017: Dilla Martí, R.; Torras Freixa, M. (eds.): Elias Rogent i Barcelona. Arquitectura, patrimoni i restauració, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2019, 376 p.
- L'Edifici Històric de la UB recupera el so de les campanes el dia 9 d'abril de 2019: web UB, El Periódico, La Vanguardia.
- Les campanes de l'Edifici Històric de la UB recuperen el seu so, a: "Les campanes de l'Edifici Històric tornen a sonar", Web Cultura UB, 2 d'abril de 2019.
- Visita a l'Edifici Històric, una de les seves torres i l'antic observatori, a: La Família Barris, "Antiga Esquerra de l'Eixample", Betevé, 14 de novembre de 2019 (del minut 13:54 al minut 19:00).
- Fotografia panoràmica de l'interior de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, a: "La Universidad de Barcelona por dentro", La Vanguardia, 4 de febrer de 2020.
- Al llarg del segle XIX el Museu Nacional del Prado va deixar diverses obres pictòriques en dipòsit a la Universitat de Barcelona: El Prado disperso, núm. 7, vol. 20, 1986, p. 118-131.
- Consagració de la capella: "Diversos actos religiosos en la Universidad", La Vanguardia Española, 6 de març de 1945, p. 12.
QUADRES DEL MUSEU NACIONAL DEL PRADO:
- El quadre La muller de Juan Padilla rep la notícia de la derrota de Villalar, obra de Vicenç Borràs (1881), va ser premiada a l'Exposició de Belles Arts de 1881: La Ilustración Española y Americana, Nº XLIII, Madrid, 22 de novembre de 1881, p. 299 i 305.
- Anàlisi del quadre Sagrada Família amb els atributs de la Passió (ca. 1660), obra de Luca Giordano, a: "Pinturas de la Universidad de Barcelona: catálogo", Edicions Universitat de Barcelona (cal obrir l'enllaç en una pestanya nova), 1980, p.148.
- Anàlisi del quadre El dubte de sant Pere (1864), obra de José Marcelo Contreras Muñoz, a: "Pinturas de la Universidad de Barcelona: catálogo", Edicions Universitat de Barcelona (cal obrir l'enllaç en una pestanya nova), 1980, p.124.
- Anàlisi del quadre Enric III de Castella imposant la seva autoritat als nobles, obra de Dionisio Fierros Álvarez (1866), a: "Pinturas de la Universidad de Barcelona: catálogo", Edicions Universitat de Barcelona (cal obrir l'enllaç en una pestanya nova), 1980, p.122.
- Recreació del quadre La muller de Juan Padilla rep la notícia de la derrota de Villalar, obra de Vicenç Borràs (1881), al capítol 6 de la sèrie de TVE "Carlos Rey, Emperador" (minuts 01:14:12 - 01:15:04), 2015-2016.
- Notícia sobre la restauració del quadre Sagrada Família amb els atributs de la Passió (ca. 1660) a: "Més llum per al barroc", La Vanguardia, 16 de setembre de 2018.
- Fitxa tècnica del quadre El dubte de sant Pere (1864), a: "La duda de San Pedro", Museo del Prado, 6 de maig de 2019.
- Fitxa tècnica del quadre La muller de Juan Padilla rep la notícia de la derrota de Villalar, obra de Vicenç Borràs (1881), a: "Doña María Pacheco de Padilla después de Villalar", Museo del Prado, 6 de maig de 2019.
- Fitxa tècnica del quadre Coronació de la Verge (1720), obra de Pedro de Calabria, a: "La Coronación de la Virgen", Museo del Prado, 6 de maig de 2019.
- Fitxa tècnica del quadre Enric III de Castella imposant la seva autoritat als nobles, obra de Dionisio Fierros Álvarez (1866), a: "Episodio del reinado de don Enrique III de Castilla, llamado el Doliente, cuando al día siguiente de haber tenido que empeñar su gabán para comer, corrige el orgullo y desmanes de los señores y ricoshomes de Castilla", Museo del Prado, 6 de maig de 2019.
- Comentari històricoartístic del quadre La muller de Juan Padilla rep la notícia de la derrota de Villalar, obra de Vicenç Borràs (1881), a: Paloma G. Zamudio, "Doña María Pacheco de Padilla después de Villalar", La Cámara del arte, 17 de juny de 2019.
- Fitxa tècnica del quadre Marc Curci es llança a l'avenc, obra de Luca Giordano (ca. 1685), a: "Quinto Curzio lanzándose a la sima", Museo del Prado, 29 de juny de 2019.
PINTORS DELS QUADRES DEL MUSEU NACIONAL DEL PRADO:
Pedro de Calabria:
- Article sobre Pedro de Calabria, autor del quadre Coronació de la Verge (1720): José Luis Barrio Moya, "Pedro de Calabria, un pintor vallisoletano en el Madrid de Felipe V", Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, vol. 65, Universidad de Valladolid, 1999, p. 343-370.
- Biografia del pintor Pedro de Calabria, a: Ángel Aterido Fernández, "Pedro de Calabria Escudero", Real Academia de la Historia, sense data.
- Ressenya biogràfica del pintor Pedro de Calabria, a: "Pedro de Calabria", Museo del Prado, sense data.
Luca Giordano:
- Anàlisi d'algunes obres de Luca de Giordano, a: "Luca Giordano", Centro Virtual Cervantes, 2002.
- Article sobre la participació de Luca Giordano en projectes d'art efímer, a: Miguel Hermoso Cuesta, "Apuntes sobre Luca Giordano y el arte efímero", Artigrama, núm.19, 2004, p.139-154.
- Diversos treballs sobre la pintura mural en Luca Giordano, a: Andrés Úbeda de los Cobos (coord.), "Luca Giordano: técnica. Pintura mural.", Actes del Congrés Internacional, Madrid, Museo del Prado, febrer 2008, publ. 2010.
- Ressenya biogràfica del pintor Luca Giordano, a: Roberto Contini, "Luca Giordano . Nápoles 1632- 1705", Museo de Thyssen - Bornemiza Museo Nacional, sense data.
- Ressenya biogràfica del pintor Luca Giordano, a: Andrés Úbeda de los Cobos, "Luca Giordano", Museo del Prado, sense data.
- L'activitat pictòrica de Luca Giordano a Itàlia i Espanya, a: Tiziana Luisi, "Luca Giordano entre Italia y España", Actes del simposi, Madrid, setembre 2001, p. 727-744.
- Biografia del pintor José Marcelo Contreras Muñoz, a: José Manuel Rodríguez Domingo, "José Marcelo Contreras Muñoz", Real Academia de la Historia, sense data.
- Ressenya biogràfica del pintor José Marcelo Contreras Muñoz, a: "José Marcelo Contreras Muñoz", Museo del Prado, sense data.
Vicenç Borràs i Mompó:
- Ressenya biogràfica del pintor Vicenç Borràs i Mompó, a: "Vicente Borrás y Mompó", Museo del Prado, sense data.
Dionisio Fierros Álvarez:
- Anàlisi sobre els autoretrats a l'obra de Dionisio Fierros Álvarez, a: Diego Rodríguez Paz, "El pintor ante su imagen: Una aproximación a la obra de Dionisio Fierros a través de sus autorretratos", Mirando a Clío. El arte español espejo de su historia, Actas del XVII Congreso CEHA, p. 1576 -1590, Universidad de Santiago de Compostela, 20-24 de setembre de 2010.
- Estudi sobre l'estada de Dionisio Fierros a Santiago de Compostela, a: Diego Rodríguez, "Dionisio Fierros en Compostela, 1855-1858: Presencia para una renovación de la pintura gallega", Santiago, ciudad de encuentros y presencias, Opus Monasticorum VI, p.321-343, 2012.
- Ressenya biogràfica del pintor Dionisio Fierros Álvarez, a: "Dionisio Fierros Álvarez", Museo del Prado, sense data.
- Biografia del pintor Dionisio Fierros Álvarez, a: "Dionisio Fierros", Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea, sense data.
ALTRES:
- Al·lusió al medalló representant Alfons V, a: La Vanguardia, edició del matí, 9 de juny de 1889, p. 1.
- Resum biogràfic de Joan Roig i Solé, escultor de les estàtues representant macers, a: Jaume Massó Carballido, "Notes sobre l'escultor Joan Roig i Solé (Reus, 1835- Barcelona, 1918)", Revista del Centre de Lectura, 4 de juny de 2018.
- Bitllets locals amb el retrat de Joan Roig i Solé, a: Maria Dolors Capdevila i Boqué, "Joan Roig i Solé entre el setze fills il·lustres de Reus als billets locals del 1937", Revista del Centre de Lectura, 8 de juny de 2018.
- Reproducció fotogràfica del retrat d'Albert Pujol, a: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Brangulí (fotògrafs), 1930-1935.
- Notícia sobre la correspondència entre els rectors Bosch Gimpera i Fabià Estapé, i relat de la inclusió del quadre de Bosch Gimpera a la Galeria de retrats dels rectors, a: "Última carta de Pere Bosch Gimpera al actual rector de la Universidad de Barcelona", La Vanguardia Española, 16 d'octubre de 1974, p. 29.
- Carta de Bosch Gimpera a Lluís Pericot en la qual esmenta el nou retrat d'Albert Pujol i el compara amb l'antic, que havia desaparegut, a: Francisco Gracia Alonso, "58 anys i 7 dies: correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot: 1919-1974", Barcelona: Universitat de Barcelona, 2002, p. 435-436.
- Retrats encarregats per Fabià Estapé, a: Fabià Estapé, Tres grandes economistas catalanes y la Real Academia, Discurso de recepción del académico de número Excmo. Sr. D. Fabián Estapé Rodríguez, 31 de gener de 2006, p. 1-106 (ref. a p. 44).
- Notícia sobre l'acte de presentació del retrat del rector Màrius Rubiralta i la seva incorporació a la Galeria de retrats, a: "La galeria de retrats incorpora el quadre del Dr. Màrius Rubiralta", Notícies web Universitat de Barcelona, 18 de novembre de 2014.
QUADRES DE TEMÀTICA HISTÒRICA:
- Descripció dels quadres de temàtica històrica, a: Oración inaugural del año académico de 1879 á 1880 leída en la Universidad de Barcelona por el Dr. D. José Ramon de Luanco, catedrático de la Facultad de Ciencias (p. 17 i ss.).
- Convocatòria del concurs dels sis quadres: Diari català, núm. 231, 15 de gener de 1880, p. 107.
- Concurs per a l'execució dels sis quadres: Gaceta de Madrid, núm. 17, 17 de gener de 1880, p. 1 (164) - 2 (165).
- Obres presentades al concurs: L'Avens, núm. 6, 15 de març de 1882, p. 46-47.
- Condicions del concurs: La Vanguardia, 31 d'agost de 1882, p. 11 (5531) - 12 (5532).
- Nou concurs per a un dels premis no adjudicats: La Ilustración, periódico semanal de literatura, artes, ciencias y viajes, núm. 112, 24 de desembre de 1882, p. 78.
- Anunci de l'adjudicació a Ricard Anckermann: La Vanguardia, 16 de febrer de 1883, p. 1.
- Article al voltant de l'origen i el lloc representat a l'obra La civilització del califat en temps d'Abd-al-Rahman III, a: "Medina Azahara, de Córdoba al Paraninfo de la UB", Universitat de Barcelona, 17 de juliol de 2018.
- Notícia sobre l'origen de l'obra La civilització del califat en temps d'Abd-al-Rahman III, a: "Una pincelada de la Córdoba omeya en la Universidad de Barcelona", Diario de Córdoba, 18 de juliol de 2018.
- Anunci de la convocatòria del concurs del quadre Els consellers de Barcelona, representats, sol·liciten a Alfons V, demanant-li reial cèdula per a la creació d'uns estudis generals o universitaris a la capital del Principat de Catalunya, a: La Vanguardia, 12 d'agost de 1882, p.5.
- Anunci de l'arribada a Barcelona del quadre El cardenal Cisneros rep un exemplar de la Bíblia Poliglota, impresa a Alcalá de Henares gràcies a la seva iniciativa i direcció, a: La Vanguardia, 12 de juny de 1884, p.5.
PINTORS DELS QUADRES DE TEMÀTICA HISTÒRICA:
Dionís Baixeras:
- Estudi al voltant de la pintura mural de Dionís Baixeras, autor dels quadres El Concili de Toledo presidit per sant Isidor de Sevilla, La civilització del califat de Còrdova en temps d'Abd-al-Rahman III i Alfons X el Savi, envoltat dels seus col·laboradors, a: Esther Alsina Galofré, "La pintura mural de Dionís Baixeras (1862- 1943)", Universitat de Barcelona, juliol de 2014 (accés només per a estudiants de la UB).
- Ressenya biogràfica del pintor Dionís Baixeras, a: "Dionís Baixeras Verdaguer", Colección Banco Sabadell, sense data.
- Breu ressenya biogràfica sobre Dionís Baixeras, a: "Dionís Baixeras i Verdaguer", Enciclopedia.cat, sense data.
- Recorregut biogràfic i de l'activitat pictòrica de Dionís Baixeras, a: Maria Eloísa Sendra Salillas, "Dionís Baixeras i Verdaguer (1862-1943)", D’art, 1977, núm. 3, p. 74-78.
Ricard Anckermann:
- Ressenya biogràfica de Ricard Anckerman, autor del quadre Els consellers de Barcelona, representats, sol·liciten a Alfons V, demanant-li reial cèdula per a la creació d'uns estudis generals o universitaris a la capital del Principat de Catalunya, a: Manuel Ossorio y Bernard, Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX, 1868, vol. I, p. 35.
- Breu ressenya sobre el pintor Ricard Anckermann, a: "Ricard Anckermann i Riera", Enciclopedia.cat, sense data.
- Estudi a l'entorn de la pintura paisatgística de Ricard Anckermann, a: Bernat Benassar Coll, "Pintura de paisaje en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XIX. Ricardo Anckermann (1842-1907)", Mayurqa: Annals de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, 1985-1987, p. 303-325.
- Pintura mallorquina de segle XIX, a: Catalina Cantarellas Camps, "Una aproximación a la pintura mallorquina del siglo XIX y a su entorno", Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis històrics, Nº. 37, 1979-1980, p. 621-642.
Joan Bauzà i Mas:
- Breu ressenya sobre el pintor Joan Bauzà i Mas, autor del quadre El cardenal Cisneros rep un exemplar de la Bíblia Poliglota, impresa a Alcalá de Henares gràcies a la seva iniciativa i direcció, a: "Joan Bauzà i Mas", Enciclopedia.cat, sense data.
- Pintura mallorquina de segle XIX, a: Catalina Cantarellas Camps, "Una aproximación a la pintura mallorquina del siglo XIX y a su entorno", Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis històrics, núm. 37, 1979-1980, p. 621-642.
Antoni Reynés i Gurguí:
- Antoni Reynés i Gurguí, autor del quadre Els estudis impulsats per la Junta de Comerç a Barcelona, ressenya biogràfica, a: Frederic Masriera, "Antoni Reynés i Gurguí", Gaseta de les arts, Any III, núm. 53, 15 de juliol de 1926, p. 5-6.
- Ressenya biogràfica sobre el pintor Antoni Reynés, a: "Antoni Reynès Gurgui", Pintors i dibuixants catalans, novembre de 2017.
PINTOR DE LES AL·LEGORIES:
Joan Vicens i Cots:
- Comentari a l'entorn del quadre "La primera hazaña del Cid" de Joan Vicens i Cots, a: "JUAN VICENS COTS -Pintor- -Autor del cuadro La primera hazaña del Cid", Burgospedia, 7 de setembre de 2010.
- Ressenya biogràfica sobre el pintor Joan Vicens i Cots, a: "Juan Vicens Cots", Museo del Prado, sense data.
- Breu ressenya sobre Joan Vicens i Cot, a: "Joan Vicens i Cots", Enciclopedia.cat, sense data.
PINTORS DELS MEDALLONS:
Francesc Sans i Cabot:
- Ressenya biogràfica sobre el pintor Francesc Sans i Cabot, autor dels retrats de Carles I, Isabel II i Alfons V d’Aragó a la capçalera del Paranimf, a: Santiago Alcolea Blanch, "Francisco Sans Cabot", Museo del Prado, sense data.
- Breu ressenya sobre Francesc Sans i Cabot, a: "Francesc Sans i Cabot", Enciclopedia.cat, sense data.
- Dades bibliogràfiques de Francesc Sans i Cabot, a: "Sans y Cabot, Francisco (1828-1881)", Biblioteca Nacional de España, sense data.
- Breu ressenya sobre el pintor al Fons d'art de la Diputació de Girona, a: "Francesc Sans Cabot", Fons d'art de la Diputació de Girona, 2014.
Josep Mirabent i Gatell:
- Catalogació de l'obra de Josep Mirabent, a: "Un libro cataloga por primera vez la obra de Josep Mirabent i Gatell", La Vanguardia, 19 d'abril de 2017.
- El pintor que va ornamentar el Liceu, la UB i l'Ateneu, a: Natàlia Farré, "El gran decorador de la Barcelona del XIX", El Periódico, 10 de maig de 2017.
- Biografia del pintor i decorador Josep Mirabent, a: Isabel Coll Mirabent, "Josep Mirabent i Gatell", Real Academia de la Historia, sense data.
- Breu ressenya sobre Josep Mirabent, a: "Josep Mirabent i Gatell", Enciclopedia.cat, sense data.
- Ressenya biogràfica sobre Josep Mirabent i Gatell, a: "José Mirabent y Gatell", Museo del Prado, sense data.
Dionís Baixeras i Verdaguer:
- Veure les referències anteriors (v. supra).
Ramiro Lorenzale Rogent:
- Ressenya biogràfica sobre el pintor Ramiro Lorenzale Rogent, a: "Ramiro Lorenzale Rogent", Museo del Prado, sense data.
- Àlbum de dibuixos de Ramiro Lorenzale Rogent, a: "Album", MAMT-Museu d'art Modern Tarragona, 1874.
Enric Monserdà i Vidal:
- Dibuixos d'Enric Monserdà, a: Ramon Ribera Gassol, "Catàleg dels dibuixos del pintor Enric Monserdà i Vidal conservats al Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Una nova aportació a l'obra del pintor", Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2002, vol. 16, núm. 2 , p. 309-316.
- Breu ressenya sobre el pintor i decorador Enric Monserdà, a: "Enric Monserdà i Vidal", Enciclopedia.cat, sense data.
- Llista d'obres d'Enric Monserdà, a: "Enric Monserdà i Vidal", Modernisme Accés Obert UB.
- Estudi de les obres d'Enric Monserdà a l'església parroquial de Vilassar de Mar, a: Ramon Ribera Gassol, "El baptisme de Jesús" i "La degollació de Sant Joan. Dues pintures del pintor modernista Enric Monserdà a l’església parroquial de Vilassar de Mar", Singladures: Revista d’història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme, núm. 31, 2014, p. 71-76.
Joan Bernadet i Aguilar:
- Xerrada sobre l'estada de Joan Bernadet a Mèxic, a: "Charla sobre el pintor Joan Bernadet y Aguilar y su estancia en tierras veracruzanas", SDPNoticias, 23 de juny de 2011.
- Article sobre l'activitat artística de Joan Bernadet a Mèxic, a: Asociación Cultural Mexicano Catalana, "Joan Bernadet, un pintor catalán en Xalapa", Noticias Mexcat, 4 de juliol de 2011.
- Biografia del pintor i escultor Joan Bernadet i Aguilar, a: Fernando Alcolea (web), "Joan Bernadet i Aguilar", Fernando Alcolea, octubre de 2013.
- Breu ressenya sobre el pintor i escultor Joan Bernadet, a: "Joan Bernadet i Aguilar", Enciclopedia.cat, sense data.
Agustí Rigalt i Tresàngels:
- Perfil biogràfic, obres i projectes d'Agustí Rigalt, com a pintor i professional de les arts aplicades, a: Lluïsa Amenós, Santi Barjau, Victoria Durá i Núria Gil; "El pintor Agustí Rigalt i Cortiella (Barcelona, 1836-1899) i les arts aplicades", Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2014, p.69-101.
Bartomeu Ribó i Terriz:
- Breu ressenya sobre el pintor Bartomeu Ribó, a: "Bartomeu Ribó i Terriz", Enciclopedia.cat, sense data.
Pere Borrell del Caso:
- Inventari de les pintures de Pere Borrell, a: Francesc Fontbona, "Pere Borrell del Caso (1835-1910) y el inventario de sus pinturas", D'art, 1973, núm. 2, p. 24-44.
- Estudi a l'entorn de la figura de Pere Borrell del Caso, a: Andrea Pascual, "El pintor cerdà conegut arreu del món: Pere Borrell del Caso", Querol. Revista Cultural de Cerdanya, 2017, núm. 21, p.35-40.
- Comentari sobre el quadre Huyendo de la crítica de Pere Borrell, a: Miguel Calvo Santos, "Huyendo de la crítica", Historia/Arte, sense data.
Manuel Amell i Jordà:
- Ressenya biogràfica sobre el pintor Manuel Amell i Jordà, a: "Manuel Amell y Jordá", Museo del Prado, sense data.
- Breu ressenya sobre Manuel Amell i Jordà, a: "Manuel Amell i Jordà", Enciclopedia.cat, sense data.
- Biografia i obres de Manuel Amell al fons de la Diputació de Girona, a: "Manuel Amell Jordà", Fons de la Diputació de Girona, 2014.
Josep Armet i Portanell:
- Ressenya biogràfica sobre el pintor i litògraf Josep Armet i Portanell, a: "José Armet Portanell", Museo del Prado, sense data.
- Llista d'obres de Josep Armet, a: "Josep Armet i Portanell", Modernisme Accés Obert UB.
- Breu ressenya sobre Josep Armet, a: "Josep Armet i Portanell" , Enciclopedia.cat, sense data.
Joan Planella i Rodríguez:
- Comentari del quadre La niña obrera de Joan Planella i Rodríguez, a: Juan Bejarano Veiga, "La niña obrera de Juan Planella y Rodríguez: una visión pictórica de la Revolución Industrial textil en Cataluña", Datatèxtil, 2014, núm. 30.
- Biografia de l'artista Joan Planella i Rodríguez, a: Juan Bejarano Veiga, "Joan Planella i Rodríguez (1849-1910)".
- Ressenya biogràfica sobre el pintor Joan Planella i Rodríguez, a: "Juan Planella y Rodríguez", Museo del Prado, sense data.
- Biografia del pintor Joan Planella i Rodríguez, a: Victoria Durá Ojea, "Joan Planella i Rodríguez", Real Academia de la Historia, sense data.
- Breu ressenya sobre Joan Planella, a: "Joan Planella i Rodríguez", Enciclopedia.cat, sense data.
Francesc Parera i Munté:
- Breu ressenya sobre el pintor Francesc Parera i Munté, a: "Francesc Parera i Munté", Enciclopedia.cat, sense data.
Ressenyes biogràfiques de diversos pintors, a:
- Manuel Ossorio y Bernard, Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX, 1868, vol. I-II. Els pintors ressenyats són:
-- Agustín de Mora: vol. II, p. 63.
-- Agustí Rigalt i Cortiella: vol. II, p. 164.
-- Bartomeu Ribó i Terriz: vol. II, p. 162.
-- Josep Mirabent i Gatell: vol. II, p. 53.
-- Pere Borrell del Caso: vol. I, p. 89.
PINTOR DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ:
Alonso del Arco:
- Els frescos d'Alonso del Arco a l'ermita de la Virgen d'Oliva, a: Natividad Galindo San Miguel, "Alonso del Arco: un fresquista inédito", Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología: BSSA, vol. 46, 1980, p. 451-460.
- Ressenya biogràfica sobre el pintor Alonso del Arco, a: "Alonso del Arco", Museo del Prado, sense data.
- Biografia d'Alonso del Arco, a: Natividad Galindo San Miguel, "Alonso del Arco", Real Academia de la Historia, sense data.
PERSONATGES DEL FRIS D'ARCUACIONS CEGUES:
Jorge Manrique:
- Ressenya de les coples de Jorge Manrique, a: Augusto Morales-Pino, "Jorge Manrique y sus coplas inmortales", Boletín Cultural y Bibliográfico, març de 1979, vol. 16, núm. 03, p. 173-180.
- Estudi sobre les estructures de les coples de Jorge Manrique, a: César A. Ayuso, "El tiempo y más allá del tiempo. Las coplas de Jorge Manrique una vez más", Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses, núm. 87, 2016, p. 37-69.
- La rellevància de les coples de Jorge Manrique, a: Miguel Barrero, "Jorge Manrique o el nacimiento de la posteridad", Zenda, 12 de febrer de 2019.
- Biografia de Jorge Manrique, a: Vicenç Beltrán, "Jorge Manrique", Real Academia de la Historia, sense data.
Juliana Morell:
- Referència i imatge de Juliana Morell a l'article: Carme Vinyoles, "Dones essencials", publ. Presència, núm. 2092, 30-5 març-abril 2012, p. 46-49 (ressenya sobre el llibre: Elisenda Albertí, Dones de Barcelona, Albertí ed., Barcelona, 2011).
- Estudi a l'entorn del pensament i discurs educatiu de Juliana Morell, a: Rosa M. Alabrús Iglesias, "Silencio y obediencia en el proyecto educativo de la catalana Juliana Morell (1594-1653)", Studia Historica: Historia Moderna, 1 de juny de 2018, p.159-183.
- Ressenya biogràfica de Juliana Morell, a: Dani Domínguez, "Juliana Morell, la vida de la catalana que se doctoró a los 14 años", La Marea, 30 de juliol de 2018.
- Article sobre els orígens de Juliana Morell, a: Agnès Rotger, "Juliana Morell, la primera doctora en lleis", Sàpiens, 26 de juny de 2019.
- Mostra de la biblioteca de Juliana Morell al CRAI Biblioteca de Reserva, a: "Juliana Morell (1594-1653), una de les poques mostres de biblioteques femenines", CRAI Biblioteca de Reserva, Universitat de Barcelona.
Antonio Mendoza:
- Estudi sobre l'etapa com a metge militar d'Antonio Mendoza, a: Josep Lluís Ausín Hervella i Josep M. Calbet i Camarasa, "L'etapa militar d'Antonio Mendoza Rueda", Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 2012, vol. 57, p. 75-86.
- Biografia d'Antonio Mendoza, a: Miguel Bruguera Cortada, "Antonio Mendoza Rueda", Real Academia de la Historia, sense data.
Vélez Arciniega:
- Article sobre l'ús de nous medicaments per part de Vélez Arciniega, a: José M. Valderas, "Francisco Vélez de Arciniega en la polémica de la coloquíntinda", Asclepio, Vol. LII, juny de 2000, p.7-35.
- Biografia de Vélez Arciniega, a: María Esther Alegre, "Francisco Vélez de Arciniega", Real Academia de la Historia, sense data.
Martín Martínez:
- Estudi d'obres anatòmiques escrites per Martín Martínez, a: Ataulfo Saíz, "Pedro Martín Martínez, profesor de anatomia del Hospital General de Madrid", Historia de la Urología de España, 2007.
- Biografia de Martín Martínez, a: Rosa Ballester, "Martín Martínez", Real Academia de la Historia, sense data.
González Téllez:
- Biografia de González Téllez, a: Roberto López Vela i Teresa Sánchez Rivilla, "Manuel González Téllez", Real Academia de la Historia, sense data.
Ignacio Lacaba:
- Estudi sobre el treball com a cirurgià d'Ignacio Lacaba, a: Maribel Morente, "Modelando ciencia. La ceroplástica de Ignacio Lacaba en el Colegio de Cirugía de San Carlos de Madrid", Universidad Complutense de Madrid, 10 de setembre de 2015.
- Biografia d'Ignacio Lacaba, a: Cristina Partearroyo Lacaba, "Ignacio Lacaba y Vila", Real Academia de la Historia, sense data.
Tirso de Molina:
- Biografia de Tirso de Molina, a: José Antonio Pérez-Rioja i García Sierra, "Gabriel Téllez", Real Academia de la Historia, sense data.
- Article biogràfic sobre Tirso de Molina, a: "Tirso de Molina", Biblioteca Virtual Miguel Cervantes, sense data.
Antonio Ulloa:
- Estudis d'Antonio Ulloa sobre la natura a Hispanoamèrica, a: Antonio Gutiérrez Escudero, "Entre España e Hispanoamérica: Antonio de Ulloa, un hombre de su tiempo. Sus escritos y publicaciones", II Centenario de Don Antonio de Ulloa, Sevilla, 1995, p. 257-270.
- Biografia d'Antonio Ulloa, a: Manuel Losada Villasante, "Antonio de Ulloa y de la Torre-Guiral", Real Academia de la Historia, sense data.
- Selecció d'obres d'Antonio Ulloa, a: "Jorge Juan y Antonio Ulloa", Biblioteca Nacional de España, sense data.
Antoni Martí:
- Estudi sobre l'impacte de la investigació científica d'Antoni Martí en el desenvolupament de la ciència a Catalunya, a: Agustí Camós, "Antoni de Martí i Franquès, ¿un genio aislado? La llegada del lamarckismo a Barcelona en la primera mitad del siglo XIX", Dynamis, vol.36, núm.2, Granada, 2016.
- Ressenya biogràfica d'Antoni Martí, a: "Antoni Martí i Franquès", Galería de Científicos Catalanes, sense data.
- Biografia d'Antoni Martí, a: Agustí Nieto-Galán, "Antonio Martí Franqués", Real Academia de la Historia, sense data.
- Breu ressenya sobre Antoni Martí, a: "Antoni de Martí i Franquès", Enciclopedia.cat, sense data.
Gómez Ortega:
- Transcripció del discurs de Gómez per acceptar l'ingrés a la Real Academia de la Historia, a: F. Javier Puerto Sarmiento i María del Carmen Calleja Folguera, "La Oración de Gracias de Casimiro Gómez Ortega a la Real Academia de la Historia (5 de octubre de 1770)", Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, 1987, vol. 7 , p. 355-366.
- Estudi sobre l'expedició científica de Gómez Ortega a Perú i Xile, a: José Luis Valverde, "Casimiro Gómez Ortega y la expedición de 1777 al Perú y Chile", Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, Año XXXVIII, núm. 149-150, juny 1987.
- Ressenya biogràfica i bibliografia de Gómez Ortega, a: Manuel Alvar Ezquerra, "Casimiro Gómez Ortega (1741-1818)", Biblioteca Virtual de la Filología Española, 15 de novembre de 2019.
- Biografia de Gómez Ortega, a: Francisco Javier Puerto Sarmiento, "Casimiro Gómez Ortega", Real Academia de la Historia, sense data.
Severo López:
- Biografia de Sévero López, a: Fernando Rodríguez de la Torre, "José Severo López Pérez", Real Academia de la Historia, sense data.
Félix Azara:
- Documental sobre Félix de Azara a Radio Nacional, a: "Félix de Azara, el español que inspiró a Darwin en Documentos RNE", RTVE, 12 de maig de 2017.
- Biografia de Félix Azara, a: Andrés Galera Gómez, "Félix de Azara y Perera", Real Academia de la Historia, sense data.
- Ressenya biogràfica sobre Félix Azara, a: Guillermo Fatás, "Félix de Azara (1742-1821)", Info Goya, sense data.
- Descripció del retrat de Félix Azara fet per Goya, a: "Retrato de Félix de Azara", Museo Goya, sense data.
Garcilaso:
- Article sobre l'estil poètic de Garcilaso de la Vega, a: Eulogio Losada Badía, "Morfosemántica y estilo en Garcilaso de la Vega", Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, núm. 11, 1992, p.125-140.
- Estudi de les imatges en els sonets de Garcilaso, a: Alba Estela Dellepiane, "Imágenes en los sonetos de Garcilaso", Actas XII. AIH, 1995.
- Pàgina web sobre Garcilaso de la Vega, a: "La web de Garcilaso"
- Portal sobre Garcilaso, a: "Garcilaso de la Vega", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Biografia de Garcilaso, a: Antonio Prieto, "Garci Laso de la Vega", Real Academia de la Historia, sense data.
Canyelles:
- Estudi biogràfic sobre Canyelles, a: Carles Puig-Pla, "Agustí Canelles i Carrera (1765-1818), astrònom impulsor de la navegació científica a Catalunya", AUSA, XXIV, núm. 163, 2009, p.49-83.
- Breu ressenya sobre Canyelles, a: "Agustí Canelles i Carreres", Enciclopedia.cat, sense data.
Moratín:
- Estudi sobre la traducció dramàtica de Moratín, a: Jesús Cañas Murillo, "Leandro Fernández de Moratín, traductor y adaptador dramático", Anuario de Estudios Filológicos, vol. 22, 1999, p.73-98.
- Article sobre els textos de viatge de Moratín, a: Jorge Carrión, "El viajero don Leandro Fernández de Moratín", Jot Down, maig de 2018.
- Anàlisi artística del retrat de Moratín realitzat per Goya, a: "Leandro Fernández de Moratín", Fundación Goya en Aragón, sense data.
- Biografia de Moratín, a: René Andioc, "Leandro Fernández de Moratín", Real Academia de la Historia, sense data.
Alarcón:
- Portal sobre Alarcón, a: "Juan Ruiz de Alarcón", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Biografia d'Alarcón, a: José Montero Reguera, "Juan Ruiz de Alarcón y Mendoza", Real Academia de la Historia, sense data.
Ribera:
- Catàleg de l'exposició sobre Ribera al Museo del Prado, a: Alfonso E. Pérez Sánchez , Nicola Spinosa, "Ribera (1591-1652). Catálogo de la exposición celebrada en Madrid", Museo del Prado, 2 juny - 16 agost 1992.
- Breu ressenya sobre Ribera, a: "Josep de Ribera i Cucó", Enciclopedia.cat, sense data.
Feijoo:
- Estudi de l'obra Defensa de las mujeres de Feijoo, a: Ana Garriga Espino, "Defensa de las mujeres: el conformismo obligado de Feijoo en la España del siglo XVIII", Revista Electrónica de Estudios Filológicos, núm. XXII, gener 2012.
- Portal sobre Feijoo, a: Inmaculada Urzainqui, "Benito Jerónimo Feijoo", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Biografia de Feijoo, a: Emilio Palacios Fernández, "Benito Jerónimo Feijóo y Montenegro Puga", Real Academia de la Historia, sense data.
Cáncer:
- Biografia de Jaime Cáncer, a: Gonzalo Oliva Manso, "Jaime Cáncer", Real Academia de la Historia, sense data.
Carlos Gimbernat:
- Biografia de Carles Gimbernat, a: María Dolores Parra del Río, "Carlos de Gimbernat y Grassot", Real Academia de la Historia, sense data.
- Història i descripció de la placa litogràfica de Carles Gimbernat, a: "Placa litográfica de Carlos Gimbernat", Museo de la Geología, Universidad Complutense de Madrid, sense data.
- Breu ressenya de Gimbernat, a: "Carles de Gimbernat", Enciclopedia.cat, sense data.
Francesc Bolòs:
- Elogi a Francesc Bolòs, a: Agustín Yáñez, "Elogio histórico del doctor D. Francisco Javier Bolos", Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona (cal obrir l'enllaç en una pestanya nova), Barcelona, 11 d'abril de 1847.
- Història del museu de Francesc Bolòs a Olot, a: Gabriel Alcalde Gurt, "El museu de Francesc Bolòs en els inicis dels museus a Catalunya", Mnemòsine: revista catalana de museologia, núm. 3, 2006, p.141-145.
- L'herbari de Francesc Bolòs, a: "Herbario Francesc Bolòs", Institut Botànic de Barcelona, sense data.
- Biografia de Francesc Bolòs, a: Anna Maria Carmona i Ramón Jordi González, "Francesc Xavier Bolòs Germà de Minuart", Real Academia de la Historia, sense data.
Hernández de Gregorio:
- Biografia d'Hernández de Gregorio, a: María Esther Alegre Pérez, "Manuel Hernández de Gregorio", Real Academia de la Historia, sense data.
Benedicto Mateo:
- Assaig biogràfic sobre Benet Mateu, a: Francisco Gelpi, "Ensayo biográfico de Pedro Benedicto Mateo", Colegio de Farmacéuticos de Barcelona, 1892.
- Estudi sobre les aportacions de Benet Mateu a la botànica mèdica, a: José Ramón Vallejo i José Miguel Cobos, "De la Botánica médica a la Farmacia en España: la obra de Pedro Benedicto Mateo", Medicina Naturista, 2015, vol.9, núm.2, p.82-87.
- Breu ressenya sobre Benet Mateu, a: "Pere Benet Mateu", Enciclopedia.cat, sense data.
El Marqués de Santillana:
- Biografia d'el Marquès de Santillana, a: Ángel Gómez Moreno, "Íñigo López de Mendoza", Real Academia de la Historia, sense data.
- Portal sobre el Marquès de Santillana, a: "Marqués de Santillana", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
El Arcipreste de Hita:
- Article sobre l'autoria i els orígens d'El libro del Buen Amor, a: "El misterio sobre el autor del 'Libro de buen amor' centra un debate internacional", El País, 11 de maig de 2002.
- Portal sobre l'arxipreste d'Hita, a: "Arcipreste de Hita", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Biografia i bibliografia de l'arxipreste d'Hita, a: Álvarez de la Villa, El libro del Buen Amor, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Estudi sobre El libro del Buen Amor, a: Antonio Linage Conde, "El mundo del Arcipreste de Hita", Centro Virtual Cervantes, sense data.
Josep Salvany:
- Referència a la campanya de vacunació de la verola per part de Francisco Javier Balmis i Josep Salvany, a: José Ignacio de Arana Amurrio, Evolución de los saberes pediátricos en España desde el tratado de Gerónimo Soriano. Cuatro siglos de historia, 2000, p. 6.
- Estudi biogràfic sobre Josep Salvany, a: Susana Ramírez i José Tuells, "Reinvidicando a Salvany", 2003
- Article sobre l'expedició filantròpica de la vacuna, en la qual va participar Josep Salvany, a: Jorge Veiga de Cabo, Elena de la Fuente Díez i Helena Martín Rodero, "La Real Expedición Filantrópica de la vacuna (1803 - 1810)", Medicina y Seguridad del Trabajo, vol.53, núm.209, Madrid, desembre 2007.
- Homenatge a Salvany, a: Pilar R. Veiga, "Josep Salvany, un héroe de la ciencia por fin homenajeado", La Vanguardia, 24 d'octubre de 2015.
- Ressenya biogràfica de Josep Salvany, a: "José Salvany, un héroe silencioso", Embajada de España en La Paz, 15 de juliol de 2015.
- Biografia de Josep Salvany, a: Susana María Ramírez, "José Salvany Lleopart", Real Academia de la Historia, sense data.
- Fitxa biogràfica de Josep Salvany, a: "José Salvany y Lleopart", Biblioteca Complutense - Médicos históricos, sense data.
Diego de Siloé:
- Biografia de Diego de Siloé, a: Alberto Ibáñez Pérez, "Diego de Siloe", Real Academia de la Historia, sense data.
- Obres de Diego de Siloé al Museo Nacional de Escultura, a: "Diego de Siloe", Museo Nacional de Escultura, sense data.
- Ressenya sobre Diego de Siloé, a: Franscico Manuel Valiñas, "Diego de Siloé, escultor y arquitecto", Identidad e Imagen de Andalucía en la Edad Moderna, sense data.
Luis de Oviedo:
- Digitalització del llibre de Luis de Oviedo Methodo de la colección y reposición de las medicinas simples, de su corrección y preparación, Biblioteca Complutense, Universidad Complutense de Madrid, sense data.
Ant. Gómez:
- Biografia d'Antonio Gómez, a: Salustiano de Dios de Dios, "Antonio Gómez", Real Academia de la Historia, sense data.
- Bibliografia d'Antonio Gómez, a: "Gomez, Antonio", Biblioteca Digital de Castilla y León, sense data.
Alonso Barba:
- Article sobre els consells d'Alonso Barba a Felip IV al voltant de l'activitat minera, a: José Manuel Díaz Blanco, "Noticias nuevas sobre el metalurgista Álvaro Alonso Barba. La negociación cortesana de 1660", Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, vol.35, núm. 76, 2012, p.317-338.
- Biografia d'Alonso Barba, a: Julio Sánchez Gómez, "Álvaro Alonso Barba", Real Academia de la Historia, sense data.
- Ressenya sobre Alonso Barba, a: Isabel María Povea, "Álvaro Alonso Barba, eclesiástico y metalúrgico (1569-1662)", Identidad e Imagen de Andalucía en la Edad Moderna, sense data.
Juan Minuart:
- Menció de Juan Minuart en un llibre sobre la farmàcia a la Il·lustració, a: María del Carmen Calleja, "La farmacia en la Ilustración", Historia de la Ciencia y de la técnica (cal obrir l'enllaç en una pestanya nova), núm. 31, Ediciones Akal, 1992, p.19.
Diego de Covarrubias:
- Documents jurídics de Diego de Covarrubias, a: "Diego de Covarrubias y Leyva, maestro de Salamanca", Revista Española de Derecho Canónico, 1956, vol.11, núm. 31, p.191-199.
- Referències al pensament econòmic de Diego de Covarrubias, a: Jesús Huerta de Soto, Juan de Mariana y los escolásticos españoles, 2007, p. 6 (37) i ss.
- Fitxa del quadre Don Diego Covarrubias y Leiva (copia) del Greco, a: "Don Diego Covarrubias y Leiva (copia)", Museo Nacional del Prado, 28 d'abril de 2015.
- Biografia de Covarrubias, a: Luciano Pereña Vicente, "Diego de Covarrubias y Leyva", Real Academia de la Historia, sense data.
- Ressenya biogràfica sobre Covarrubias, a: "Diego de Covarrubias", Facultad de Derecho - Universidad de Salamanca, sense data.
El Tostado:
- Ressenya històrica i estudis escripturaris d'El Tostado, a: Gonzalo Maeso, "Alonso de Madrigal (Tostado) y su labor escrituraria", Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, Sección Árabe-Islam, Norteamérica, 4, 1955.
- Vida i obra d'Alfonso Fernández de Madrigal, a: "Introducción al Tostado: de su vida y de su obra", Cuadernos Salmantinos de Filosofía, 1988, vol.15, p.153-177.
- Ressenya sobre Alonso de Madrigal, a: "El Tostado que tanto escribió", ABC, 11 de novembre de 2014.
- Biografia d'El Tostado, a: Nuria Belloso Martín, "Alfonso Fernández de Madrigal", Real Academia de la Historia, sense data.
Finestres:
- La figura de Josep Finestres i el dret a Catalunya, a: Josep D. Guàrdia i Canela, "Josep Finestres i de Monsalvo i el dret de Catalunya", Comunicació a la sessió de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, 27 de gener de 2009
- Breu ressenya sobre Finestres, a: "Josep Finestres i de Monsalvo", Enciclopedia.cat, sense data.
- Dades bibliogràfiques de Finestres, a: "Josep Finestres i de Monsalvo (1688-1777)", Biblioteca Nacional de España, sense data.
Goya:
- Número extraordinari de la revista de l'Ajuntament de Madrid en homenatge a Goya, a: "Villa de Madrid: revista del Excmo. Ayuntamiento", Madrid, any III, núm.17 i 18, 1957.
- El context històric de l'obra de Goya i l'impacte en l'artista, a: José Antonio Vigara Zafra, "Goya, un pintor genial en tiempo de tinieblas", National Geographic España, 30 de març de 2019.
- Ressenya biogràfica sobre Goya, a: "Francisco de Goya y Lucientes", Museo Nacional del Prado, sense data.
- Obres de Goya al Prado, a: "Goya en el Prado", Museo Nacional del Prado, sense data.
- Estudi sobre l'obra de Goya, a: "La pintura de Goya", Info 96 Goya, sense data.
PERSONATGES DELS MEDALLONS
- Les sèries iconogràfiques de retrats d'espanyols il·lustres realitzades durant el segle XIX van poder servir de model per als retrats dels medallons del Paranimf: Galería de españoles ilustres : retratos y biografías publicados por "El Correo Español", vol. I i II, publ. orig. Buenos Aires, 1893 i 1894.
Chindasvinto:
- Análisi de l'Epistolarium de Braulio de Zaragoza i la seva relació amb el rei Xindasvint, a: Ruth Miguel Franco, "Braulio de Zaragoza, el rey Chindasvinto y Eugenio de Toledo: imagen y opinión en el Epistularium de Braulio de Zaragoza", Emerita, Revista de Lingüística y Filología Clásica, vol.79, núm.1, juny 2011, p. 155-176.
- Fitxa tècnica del quadre de Juan de Barroeta representant Xindasvint, a: "Chindasvinto", Museo del Prado, 19 de febrer de 2016.
- Biografia de Xindasvint, a: Luis Agustín García Moreno, "Quindasvinto", Real Academia de la Historia, sense data.
Ramon Berenguer:
- Biografia de Ramon Berenguer, a: Esteban Sarasa Sánchez, "Ramón Berenguer IV", Real Academia de la Historia, sense data.
- Breu ressenya sobre Ramon Berenguer IV, a: "Ramon Berenguer IV de Barcelona", Enciclopedia.cat, sense data.
- Fets de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, a: Josep Climent i Parcet, "Remenant la història. Fets de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona", Paratge, núm. 30, 2017, p.81-89.
- Article sobre les ciutats conquerides per Ramon Berenguer, a: Montse Armengol i David Garrido, "Les expansions territorials de Ramon Berenguer IV", Sàpiens, 5 d'agost de 2019.
Arnau de Vilanova:
- La influència del pensament àrab en l'obra d'Arnau de Vilanova, a: Pedro Santonja, "Arnau de Vilanova y el pensamiento islámico", Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, vol.10, 1990, p.39-61.
- Biografia i obres d'Arnau de Vilanova, a: "Arnaldo de Vilanova", Filosofia.org, sense data.
- Biografia d'Arnau de Vilanova, a: Juan Antonio Paniagua Arellano, "Arnau de Vilanova", Real Academia de la Historia, sense data.
- Dades bibliogràfiques d'Arnau de Vilanova, a: "Arnau de Vilanova", Biblioteca Nacional de España, sense data.
- La ciutat de València a l'obra d'Arnau de Vilanova, a: "Valencia en la vida de Arnau de Vilanova", Biblioteca Valenciana Digital.
Raimundo de Peñafort:
- Biografia de sant Ramon de Penyafort, a: "Biografía del Patrón San Raimundo Peñafort", Facultat de Dret-Universitat d'Alacant, sense data.
- Síntesi biogràfica de sant Ramon de Penyafort, a: "San Raimundo de Peñafort", Dominicos.es, sense data.
- Estudi sobre sant Ramon de Penyafort a Barcelona i el seu paper com a canonge, a: Josep Rius Serra, "San Raimundo de Peñafort: ¿Fue canónigo de Barcelona?", Analecta Sacra Tarraconensia, Barcelona, vol. XX, 1947, p.251-253.
- Aportacions de sant Ramon de Penyafort a la pràctica del dret a l'església, a: "Valor y proyección histórica de la obra jurídica de San Raimundo de Peñafort", Revista Española de Derecho Canónico, vol.18, núm.52, Universidad Pontificia de Salamanca, 1963, p. 233-251.
- La vida i les obres de sant Ramon de Penyafort, a: "Raimundo de Peñafort Decretalista", Revista Española de Derecho Canónico, vol. 75, núm. 184, Universidad Pontificia de Salamanca, 2018, p. 329-364.
Ferran el Catòlic:
- Ressenya biogràfica de Ferran el Catòlic, a: Juan Manuel Carretero, "Fernando el Católico: un monarca decisivo en las encrucijadas de su época" (ressenya del llibre d'E. Belenguer, Ed. Península, 1999), Cuadernos de Historia Moderna, núm. 24, 2000, p. 255-257.
- Ferran el Catòlic a Il Principe de Maquiavel, a: Manel Rodríguez Fuster, "La visión de Fernando el Católico en El Príncipe", Ab Initio: Revista digital para estudiantes de Historia, Año 2, núm. 4, 2011, p. 37-48.
- Estudi sobre el regnat de Ferran el Catòlic, a: Eliseo Serrano i Jesús Gascón, Poder, sociedad, religión y tolerancia en el mundo hispánico, de Fernando el Católico al siglo XVIII, Institución Fernando el Católico, 2018.
- Breu ressenya sobre Ferran el Catòlic, a: "Fernando V (1479-1516)", La Monarquía Hispánica-Cervantes Virtual, sense data.
Cristóbal Colón:
- Biografia de Cristòfor Colom i història dels seus viatges, a: "Cristóbal Colón", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Articles sobre Cristòfor Colom, a: "Cristóbal Colón", National Geographic España, sense data.
- El viatge de Cristòfor Colom, a: "Cristóbal Colón, el navegante que cambió la historia", La Vanguardia, 9 d'octubre de 2018.
Santa Teresa:
- Portal a l'entorn de la figura de santa Teresa, a: "Santa Teresa de Jesús", Biblioteca Miguel de Cervantes, sense data.
- Biografia de santa Teresa, a: "Biografìa - Santa Teresa de Jesús", Santateresadejesus.com, sense data.
- Estudi sobre l'origen de santa Teresa de Jesús, a: Manuel Burgos Madroñero, "En torno a Santa Teresa de Jesús", Isla de Arriarán: revista cultural y científica, núm. 10, 1997, p. 263-28.
- Segona part de l'estudi sobre l'origen de santa Teresa de Jesús, a: Manuel Burgos Madroñero, "En torno a Santa Teresa (II)", Isla de Arriarán: revista cultural y científica, núm. 11, 1998, p. 81-100.
Cervantes:
- Portal a l'entorn de la figura de Miguel de Cervantes, a: "Miguel de Cervantes", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Biografia de Miguel de Cervantes, a: Martín de Riquer, "Cervantes y el Quijote", Real Academia Española, sense data.
- Estudi sobre la documentació coneguda al voltant de Miguel de Cervantes, a: José Manuel Megías, "Un personaje llamado Miguel de Cervantes - una lectura crítica de la documentación conservada", Cuadernos AISPI: Estudios de lenguas y literaturas hispánicas, núm. 5, 2015 (exemplar dedicat a: Un paseo entre los centenarios cervantinos), p. 15-32.
- Estudi sobre el context històric en què va viure Miguel de Cervantes, a: Francisco Sánchez de Haro, "Coordenadas históricas de Miguel Cervantes", eXtoikos, núm. Extra 1 (Extra), 2016, p. 5-14.
Sèneca:
- Biografia de Sèneca, a: José María Blázquez, "Lucio Anneo Séneca", Real Academia de la Historia, sense data.
- Estudi sobre el context històric de la vida de Sèneca, a: Fátima Martín Sánchez, "Séneca en Contexto", "Taula" Quaderns de pensament, núm. 6, Universitat de les Illes Balears, 1986.
- El personatge i l'obra de Sèneca, a: Joaquín Mellado Rodríguez, "Séneca: El personaje y su obra", Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, núm. 132, 1997, p. 43-51.
Marcial:
- Biografia de Marcial, a: Marc Mayer, "Marco Valerio Marcial", Real Academia de la Historia, sense data.
Quintiliano:
- Estudi a l'entorn de les idees de Quintilià sobre la comunicació retòrica, a: Tomás Albaladejo, "Notas sobre la comunicación retórica en Quintiliano", Monteagudo, núm.8, 2003, p.27-36.
- Estudi sobre la retòrica democràtica a l'obra de Quintilià, a: Víctor Alonso Rocafort, "Marco Fabio Quintiliano y la retórica democrática", Utopía y praxis latinoamericana: revista internacional de filosofía iberoamericana y teoría social, núm. 43, 2008, p. 49-66.
- Biografia de Quintilià, a: Juan Manuel Abascal, "Quintiliano", Real Academia de la Historia, sense data.
- Breu ressenya sobre Quintilià, a: "Marco Fabio Quintiliano", Auñamendi Euskoentziklopedia, sense data.
Aben Zoar:
- Estudi sobre un escrit mèdic d'Aben Zoar i la importància del personatge a la Medicina a Espanya, a: Fernando Girón i Carmen Peña, "Libro de los alimentos", El científico español ante su historia: la ciencia en España entre 1750-1850 : I Congreso de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias / coord. per Santiago Garma Pons, Arbre acadèmic, 1980, p. 473-480.
- Biografia d'Aben Zoar, a: Cristina Álvarez Millán, "Ibn Zuhr al-Hafid", Real Academia de la Historia, sense data.
- Compendi d'obres d'Aben Zoar, a: "Compendio de obras sobre medicina de Avenzoar y Averroes", Biblioteca Digital Mundial.
- Breu ressenya sobre Aben Zoar, a: "Abu Marwan ibn Zuhr", Enciclopedia.cat, sense data.
- Estudi sobre la presència de fòssils i minerals a l'obra d'Aben Zoar, a: Maria Liñán, Joaquín Carrasco i Eladio Liñán; "Fósiles y minerales en la obra de Avenzoar (Ibn Zuhr), médico sevillano del siglo XII."; Naturaleza Aragonesa; núm. 31; p. 54.
Vidal de Canyellas:
- Síntesi de totes les dades relacionades a la vida i obra de Vidal de Canyellas, a: Jesús Delgado Echevarría, "El Vidal Mayor, Don Vidal de Canellas y los fueros de Aragón", Revista de derecho civil aragonés, núm.15, 2009, p. 11-21.
- Breu ressenya sobre Vidal de Canyellas, a: "Vidal de Canellas", Gran Enciclopedia Aragonesa, 20 d'agost de 2009.
- Biografia de Vidal de Canyellas, a: Salvador Claramunt Rodríguez, "Vidal de Cañellas", Real Academia de la Historia, sense data.
Ausiàs March:
- Estudi dels manuscrits d'Ausiàs March, a: Robert Archer, "Ausiàs March en sus manuscritos", Actas del X Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas: Barcelona 21-26 de agosto de 1989 / coord. per Antonio Vilanova, vol. 1, 1992, p. 103-110.
- Portal sobre Ausiàs March, a: "Ausiàs March 1397-1459", Associació d'escriptors en llengua catalana, sense data.
- Biografia d'Ausiàs March, a: Rafael Alemany Ferrer, "Ausiàs March", Real Academia de la Historia, sense data.
- Portal sobre Ausiàs March, a: "Ausiàs March", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Breu ressenya sobre Ausiàs March, a: "Ausiàs Marc", Enciclopedia.cat, sense data.
Cisneros:
- Biografia de Francisco Jiménez de Cisneros, a: José García Oro, "Francisco (Gonzalo) Jiménez de Cisneros", Real Academia de la Historia, sense data.
- Primera edició de la Biblia políglota complutense, a: "Biblia políglota complutense", Biblioteca Digital Mundial, sense data.
Berruguete:
- Ressenya biogràfica del pintor Pedro Berruguete, a: Pilar Silva Maroto, "Pedro Berruguete", Museo Nacional del Prado, sense data.
- Biografia de Pedro Berruguete, a: Pilar Silva Maroto, "Pedro Berruguete", Real Academia de la Historia, sense data.
- Portal d'obres de Pedro Berruguete comentades, a: "Pedro Berruguete", Centro Virtual Cervantes - Citas en Claroscuro, sense data.
Servet:
- Estudi de la relació de Servet amb Navarra, a: Francisco Javier González Echeverría, "Miguel Serveto o Miguel de Villanueva, su relación con Navarra y los navarros", gener 2004.
- Breu ressenya sobre Servet, a: "Servet (o Serveto), Miguel", Gran Enciclopedia Aragonesa, 29 de setembre de 2011.
- Estudi sobre la vida, obres i etapa francesa de Miguel Servet, a: Francisco Javier González Echeverría, "La naturalización francesa de Miguel de Villanueva", Príncipe de Viana, núm.255, 2012, p. 139-174.
- Reportatge a l'entorn de Miguel Servet, a: "Miguel Servet, mártir de una época de intolerancia", National Geographic España, 21 de novembre de 2018.
Francisco Suárez:
- Estudi sobre el pensament filòsofic i teològic de Francisco Suárez al voltant de la llibertat, a: Ramón Kuri Camacho, "Francisco Suárez, teólogo y filósofo de la imaginación y la libertad", Revista de Filosofía, núm.58, gener de 2008, p. 79 - 101.
- Portal biogràfic sobre Francisco Suárez, a: "Francisco Suárez (1548 - 1617)", Biblioteca de Universidad de Navarra, abril de 2017.
- Article sobre el pensament filòsofic de Francisco Suárez, a: "Pensamiento filósofico de Francisco Suárez", Biblioteca de la Facultad de Filosofia de la UCM, sense data.
Arias Montano:
- Estudi crític sobre Arias Montano, a: Juan Belda Plans, "Benito Arias Montano", Fundación Ignacio Larramendi, 2017.
- Biografia d'Arias Montano, a: María Fuencisla García, "Benito Arias Montano", Real Academia de la Historia, sense data.
- Bibliografia al voltant de la figura d'Arias Montano, a: Rafael Caso Amador, "Bibliografia sobre el humanista Benito Arias Montano", Etiópicas, 2004-2005, p. 1-30.
- Influència de la Contrareforma a la Retòrica d'Arias Montano, a: E. Sánchez Salor, "Arias Montano, entre la cruz y la pluma", Universidad de Extremadura, 2006.
Mercado:
- Biografia de Luis de Mercado, a: Juan Riera Palmero, "Luis de Mercado", Real Academia de la Historia, sense data.
- Biografia i bibliografia sobre Mercado, a: Anastasio Rojo Vega, "Biografia del doctor Luis de Mercado", Revista Española de Investigaciones Quirúrgicas, vol.XVIII, núm. 4, 2015, p. 189-197.
Fernando de Herrera:
- Estudi al voltant de les anotacions de Fernando de Herrera a l'obra de Garcilaso, a: Inoria Pepe Sarno, "Anotaciones a la poesía de Garcilaso", Madrid, Cátedra, 2001.
- Portal sobre Fernando de Herrera, a: "Fernando de Herrera", Real Academia de la Historia, sense data.
- Biografia de Fernando de Herrera, a: Begoña López, "Fernando de Herrera", Real Academia de la Historia, sense data.
Gregorio López:
- Biografia, estudis realizats i càrrecs exercits de Gregorio López, a: Antonio Pérez Martín, "El aparato de Glosas a las Siete Partidas de Gregorio López de Valenzuela", European Journal of Legal History, 2016.
- Biografia de Gregorio López, a: Salustiano de Dios, "Gregorio López", Real Academia de la Historia, sense data.
- Biobliografia de Gregorio López, a: Boletín Oficial de Estado, "El jurista Gregorio López, Alcalde Mayor de Guadalupe, Consejero de Indias y editor de las partidas", 1993-1994.
Francisco Vallés:
- Noticia sobre la trobada de l'urna de Francisco Vallés, a: Rafel Fraguas, "Hallado en Alcalá al 'Divino Vallés'", El País, 10 de maig de 2011.
- Biografia de Francisco Vallés, a: José María López Piñero, "Francisco Vallés de Covarrubias", Real Academia de la Historia, sense data.
- Ressenya biogràfica de Francisco Vallés, a: "Francisco Vallés de Covarrubias", Universidad Álcala de Henares, sense data.
- Dades bibliogràfiques de Francisco Vallés, a: "Francisco Vallés ( 1524-1592)", Biblioteca Nacional de España, sense data.
El P. Mariana:
- Estudi sobre el pensament econòmic de Juan de Mariana, a: Jesús Huerta de Soto,Juan de Mariana y los escolásticos españoles, 2007, p. 1 (32) - 14 (45).
- El concepte de ciutadania activa en Juan de Mariana, a: José Rubio Carracedo, "Ciudadanos y príncipes. El concepto de ciudadanía activa en Juan de Mariana", Revista de estudios políticos, núm.138, 2007, p. 129-156.
- Influència de l'agustinisme en l'obra de Juan de Mariana, a: Harold E. Braun, "Juan de Mariana, la antropología política del agustinismo católico y la razón de Estado", Criticón, núm.118, 2013, p. 99-112.
- Juan de Mariana, precursor del liberalisme, a: Manuel Fernández Álvarez, "Juan de Mariana. Heredero de la escuela de Salamanca y precursor del liberalismo", Universidad Complutense de Madrid, 2016.
- Vida i obra de Juan de Mariana, a: "Juan de Mariana", Instituto Juan de Mariana, sense data.
- Biografia i pensament del Pare Mariana, a: "Juan de Mariana", Sitio Escolástico, Universidad Francisco Marroquín, Guatemala, sense data.
- Biografia del Pare Mariana, a: Rogelio Fernández, "Juan de Mariana", Real Academia de la Historia, sense data.
Antonio Agustín:
- Estudi sobre la vida i el pensament d'Antonio Agustín, a: Juan F. Alcina Rovira, "El humanismo de Antonio Agustín", 2004, p. 1 (31) - 20 (50).
- Breu ressenya sobre Antonio Agustín, a: "Antonio Agustín Albanell, Gran Enciclopedia Aragonesa", 15 de gener de 2010.
- L'humanisme d'Antonio Agustín, a: Santiago Aleixos Alapont, "El interés por el humanista Antonio Agustín en la Europa ilustrada", Universidad Jaume I de Castelló, 2016.
- Biografia d'Antonio Agustín, a: Marc Mayer, "Antonio Agustín y Albanell", Real Academia de la Historia, sense data.
- Dades bibliogràfiques d'Antonio Agustín, a: "Antonio Agustín", Biblioteca Nacional de España, sense data.
- Apunts a l'entorn d'Antonio Agustín, a: Arturo Bernal Palacios, "Apuntes alifanos sobre Antonio Agustín", Facultad de Teología, Analecta Sacra Tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, núm. 70, 1997, p. 81-118.
Domingo de Soto:
- Aportacions a la Física de Domingo de Soto, a: Juan José Pérez Camacho,"Domingo de Soto en el origen de la ciencia moderna", Revista de Filosofía, vol. VII, 1994, p. 1 (455) - 21 (475).
- Bibliografia sobre Domingo de Soto, a: David Jiménez Castaño, "Domingo de Soto: una breve bibliografía para iniciarse en el estudio de su obra y de su pensamiento", Azafea, 2016, p. 113-128.
- Biografia de Domingo de Soto, a: Maria del Pilar Cuesta Domingo, "Domingo de Soto", Real Academia de la Historia, sense data.
- Dades bibliogràfiques de Domingo de Soto, a: "Domingo de Soto", Biblioteca Nacional de España, sense data.
- Ressenya biogràfica sobre Domingo de Soto, a: "Domingo de Soto", Universidad Alcalá de Henares, sense data.
Juan de Badajoz:
- Projectes de Juan de Badajoz a Lleó, a: Dolores Campos Sánchez, "Proyectos urbanísticos de Juan de Badajoz y Juan del Ribero Rada para la ciudad de León", Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, vol.IV, 1992.
- Programa de ràdio sobre els treballs com a arquitecte de Juan de Badajoz, a: Chechu Gómez, "Juan de Badajoz 'El Mozo': estirpe de arquitectos", La Ser Castilla y León, 3 d'abril de 2016.
- Biografia de Juan de Badajoz, a: Dolores Campos Sánchez, "Juan de Badajoz", Real Academia de la Historia, sense data.
Velázquez:
- Biografia de Diego Velázquez, a: "Biografía de Velázquez", Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, sense data.
- Ressenya biogràfica de Velázquez, a: "Diego Rodríguez de Silva y Velázquez", Museo Nacional del Prado, sense data.
- Biografia de Velázquez, a: Alfonso E. Pérez Sánchez, "Diego Rodríguez de Silva y Velázquez", Real Academia de la Historia, sense data.
Fr. Luis de León:
- Documental sobre la figura de Fray Luis de León, a: "Paisaje con Figuras - Fray Luis de León", Rtve, 8 de novembre de 1976.
- Portal sobre Fray Luis de León, a: "Fray Luis de León", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Estudi a l'entorn de les investigacions sobre la filosofia de Fray Luis de León, a: María Martín Gómez, "Presente y futuro de Fray Luis de León", Azafea, 8 desembre de 2016, p. 129-145.
Juan de Herrera:
- Medalla de Jacobo da Trezzo en homenatge a Juan de Herrera, a: "Juan de Herrera - La Arquitectura", Museo Nacional del Prado, 2 de desembre de 2015.
- Estudi sobre la influència de Ramon Llull en Juan de Herrera, a: Mariano Carbonell Buades, "Ramon Llull y el Discurso de Juan de Herrera", Acta/Artis. Estudis d’Art Modern, 4-5, 2016-2017, p. 13-26.
- Perfil de Juan de Herrera, a: Miguel Ángel Chica, "Juan de Herrera, el arquitecto que diseñó el renacimiento español", Eldiario.es, 10 de desembre de 2016.
- Biografia de Juan de Herrera, a: Juan Gómez y González de la Buelga, "Juan de Herrera Maliaño", Real Academia de la Historia, sense data.
Lope de Vega:
- Vida i obra de Lope de Vega, a: Enrico di Pastena, "Vida y obra de Lope de Vega", Anuario Lope de Vega: Texto, literatura, cultura, Nº. 17, 2011, p. 158-162
- Perfil sobre la figura de Lope de Vega, a: Alberto López, "Lope de Vega, el dramaturgo de las aventuras galantes", El País, 25 de novembre de 2017.
- Reportatge sobre els nous treballs al voltant de la vida i obra de Lope de Vega, a: Miguel Ángel Villena, "El legado de Lope de Vega, un genio que continúa de actualidad 400 años después", Eldiario.es, 2 de gener de 2019.
- Programa de ràdio sobre Lope de Vega, a: Documentos RNE, "Lope de Vega, el favorito de las musas", Rtve, 9 de maig de 2019.
- Portal sobre Lope de Vega, a: "Lope de Vega", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Biografia de Lope de Vega, a: "Biografía", Casa Museo Lope de Vega, sense data.
Juan de Arfe:
- Biografia de Juan de Arfe, a: María Jesús Sanz, "Juan de Arfe y Villafañe", Real Academia de la Historia, sense data.
- Biografia i dades del llibre De Varia Commensuracion para la Sculptura y Architectura de Juan de Arfe, a: "De Varia Commensuracion para la Sculptura y Architectura de Juan de Arfe", Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, 2014.
- Biografia i bibliografia de Juan de Arfe, a: "Juan de Arfe y Villafañe, platero (1535 - 1603)", Identidad e Imagen de Andalucía en la Edad Moderna, sense data.
Solano de Luque:
- Biografia de Solano de Luque i crítica de les seves obres, a: Pablo García Fernández, "Biografía de Don Francisco Solano de Luque", Real Sociedad Económica Cordobesa, Còrdova, 1903.
- Estudi sobre l'obra mèdica de Francisco Solano de Luque, a: Luis Miguel Pino Campos, "La doctrina de los pulsos de Galeno en el siglo XVIII: El ejemplo de Francisco Solano de Luque", Cuadernos de filología clásica: Estudios griegos e indoeuropeos, 2004, p. 1 (267) - 18 (284).
- Biografia de Solano de Luque, a: Soledad Gómez Navarro, "Francisco Solano de Luque", Real Academia de la Historia, sense data.
Saavedra Fajardo:
- Natura i cultura a l'obra de Saavedra Fajardo, a: José Luis Mirete Navarro, "Naturaleza y Cultura en Diego Saavedra Fajardo", Monteagudo: Revista de literatura española, hispanoamericana y teoría de la literatura, núm. 86, 1984, p. 91-93.
- Portal sobre Saavedra Fajardo, a: "Diego Saavedra Fajardo", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Biografia de Saavedra Fajardo, a: Quintín Aldea Vaquero, "Diego de Saavedra Fajardo", Real Academia de la Historia, sense data.
Alonso Cano:
- La universalitat de l'obra d'Alonso Cano, a: Beatriz Blasco Esquivias, "Consideraciones sobre la universalidad de Alonso Cano y su fama de arquitecto", Anales de historia del arte, núm.15, 2005, p. 127-150.
- Ressenya biogràfica sobre Alonso Cano, a: "Alonso Cano", Museo Nacional del Prado, sense data.
- Biografia de l'escultor Alonso Cano, a: "Alonso Cano, escultor", Identidad e Imagen de Andalucía en la Edad Moderna, sense data.
- Portal sobre Alonso Cano, a: "Alonso Cano", Centro Virtual Cervantes, sense data.
- Biografia d'Alonso Cano, a: Alonso E. Pérez, "Alonso Cano", Real Academia de la Historia, sense data.
Murillo:
- Notícia d'un dels fets més importants a la vida del pintor Murillo, a: "Bartolomé Esteban Murillo: La tragedia que le convirtió en el mejor pintor de niños", El Periódico, 29 de novembre de 2018.
- Ressenya biogràfica sobre Murillo, a: "Bartolomé Esteban Murillo", Museo Nacional del Prado, sense data.
- Biografia de Murillo, a: "Bartolomé Esteban Murillo, pintor", Identidad e Imagen de Andalucía en la Edad Moderna, sense data.
- Biografia de Murillo, a: Enrique Valdivieso González, "Bartolomé Esteban Murillo", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
Calderón:
- Portal sobre Pedro Calderón de la Barca, a: "Calderón de la Barca", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Biografia de Calderón, a: Ignacio Arellano i Carlos Mata, "Calderón de la Barca, un maestro en el olvido", Nuestro Tiempo, núm.700, p. 36-43.
Viladomat:
- Tesi sobre la figura i l'obra d'Antoni Viladomat, a: Francesc Miralpeix, "El pintor Antoni Viladomat i Manalt", dir. Joan Bosch i Vallbona, Universitat de Girona (cal obrir l'enllaç en una pestanya nova), 2005.
- Comentaris sobre l'obra d'Antoni Viladomat, a: Joan Bosch i Vallbona, "El pintor Antoni Viladomat i Manalt", ACTA ARTIS: Estudis d'Art Modern, núm. 2, 2014, p. 140-143.
- Breu ressenya sobre el pintor Antoni Viladomat, a: "Antoni Viladomat i Manald", Enciclopedia.cat, sense data.
- Ressenya biogràfica d'Antoni Viladomat, a: "Antonio Viladomat y Manalt", Museo Nacional del Prado, sense data.
- Biografia de Viladomat, a: Francesc Miralpeix, "Antoni Viladomat Manalt", Real Academia de la Historia, sense data.
D. Jorge Juan:
- Estudi sobre els viatges de Jorge Juan, a: Román Bono Guardiola, "Jorge Juan y el arte de navegar", Canelobre: Revista del Instituto Alicantino de Cultura "Juan Gil-Albert", núm.51, 2006, p. 170-177.
- Estudi sobre els informes de Jorge Juan en relació amb Amèrica, a: María Magdalena Martínez, "América en los informes de Jorge Juan", Canelobre: Revista del Instituto Alicantino de Cultura "Juan Gil-Albert", núm.51, 2006, p. 128-153.
- Portal sobre Jorge Juan Santacilia, a: "Jorge Juan Santacilia", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Biografia de Jorge Juan, a: Manuel Sellés, "Jorge Juan y Santacilia", Real Academia de la Historia, sense data.
José de Mendoza:
- Biografia de José de Mendoza, a: Rafael Sánchez-Concha Barrios, "Antonio José de Mendoza Caamaño y Sotomayor", Real Academia de la Historia, sense data.
- Dades bibliogràfiques de José de Mendoza, a: "Antonio José de Mendoza Caamaño y Sotomayor", Biblioteca Nacional de España, sense data.
Cavanilles:
- Reflexions a l'entorn de les idees i plantejaments de Cavanilles, a: Leandro Sequeiros, "Las ideas geológicas de Antonio José de Cavanilles. Reflexiones didácticas en el bicentenario de su fallecimiento", Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, 2003, vol.11, núm.1, p. 2-9.
- Estudi dels gèneres botànics dedicats a Cavanilles, a: Emilio Laguna Lumbreras, "Géneros botánicos dedicados a Antonio José de Cavanilles", Flora Montiberica, núm.31, 2005, p. 79-88.
- Homenatge de botànics britànics a Cavanilles, a: "Los botánicos británicos rinden homenaje al científico ilustrado José Antonio Cavanilles", Levante - El Mercantil Valenciano, 6 de febrer de 2008.
- Biografia de Cavanilles, a: Antonio González Bueno, "Antonio José Cavanilles Palop", Real Academia de la Historia, sense data.
- Estudi biobibliogràfic sobre Cavanilles, a: Eduardo Reyes Prósper, "Estudio bio-bibliográfico de A. Cavanilles y Centi", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
El P.e Flórez:
- Biografia d'Enrique Flórez, a: Francisco Javier Campos y Fernández de Sevilla, "Enrique Fernando Flórez de Setién Huidobro y Velasco", Real Academia de la Historia, sense data.
- Apunts biogràfics sobre Enrique Flórez, a: "Flórez de Setién y Huidobro, Enrique, 1702-1773", Biblioteca Virtual de Polígrafos, Fundación Ignacio Larramendi, sense data.
- Dades bibliogràfiques d'Enrique Flórez, a: "Enrique Flórez de Setién Huidobro y Velasco", Biblioteca Nacional de España, sense data.
G.M. de Jovellanos:
- Anàlisi de les idees i propostes de Gaspar Melchor de Jovellanos en relació amb l'ensenyament públic a l'Espanya del segle XVIII, a: Martín Domínguez Lázaro, "Jovellanos reformador", Campo abierto: revista de educación, núm.1, 1982, p. 121-138.
- Ressenya sobre l'obra Gaspar Melchor de Jovellanos de Francisco Goya, a: "Gaspar Melchor de Jovellanos", Museo Nacional del Prado, 28 d'abril de 2015.
- Portal sobre Jovellanos, a: "Gaspar Melchor de Jovellanos", Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, sense data.
- Dades bibliogràfiques de Jovellanos, a: "Gaspar Melchor de Jovellanos", Biblioteca Nacional de España, sense data.
Salvà:
- Biografia de Salvà, a: Antoni Roca Rossel, "Francesc Salvá Campillo", Real Academia de la Historia, sense data.
- Ressenya biogràfica sobre Salvà, a: "Francesc Salvà i Campillo", Galeria de Metges Catalans, sense data.
Balmes:
- Homenatge amb motiu del 200è aniversari del naixement de Jaume Balmes, a: Ignasi Roviró Alemany, "Jaume Balmes, a 200 anys. Presentació", Ausa, 2011, vol. 25, núm. 167, p. 4-6.
- Estudi a l'entorn de la figura de Balmes, a: Vicente Igual, "Jaume Balmes: entre el ayer y el hoy", Espíritu: cuadernos del Instituto Filosófico de Balemsiana, any 60, núm.142, 2011, p. 181-201.
- Biografia de Balmes, a: Eudaldo Forment, "Jaime Luciano Balmes Urpià", Real Academia de la Historia, sense data.
- Breu ressenya sobre Balmes, a: "Jaume Llucià Balmes i Urpià", Enciclopedia.cat, sense data.
SENTÈNCIES LLATINES:
- Ars medica tota est in observationibus: M. L. Martinet, Compendio de Clínica médica, Girona, 1827, p. 17-18 / L. A. Lesage, Peligro y absurdo de la doctrina fisiológica del doctor Broussais, Sevilla, 1827, p. VII i ss.
- Quetglas, Pere: "Els secrets de les inscripcions i les inscripcions secretes del Paranimf de la Universitat de Barcelona", Anuari de Filologia. Antiqva et Mediaevalia, 12/2022, p. 1-14.
AL·LEGORIA DE LES CIÈNCIES:
ALTRES:
- Descripció de l'evolució del projecte decoratiu del Paranimf el 1881, a: Eduard Támaro, "Congrés Catalá de Jurisconcults, primera sessió en lo Paraninf de l'Universitat Literaria de Barcelona", La Ilustració Catalana, núm. 26, 20 de març de 1881, p. 202-203 i 205.
- Referència al bust de Manuel Milà i Fontanals, a: "Homenaje al Excmo. Señor Doctor D. Manuel Milá y Fontanals", Universidad de Barcelona 1907 á 1908, part 3, p. 18 (195).
- Exposició sobre Ramon Llull al Paranimf: La Ilustración Española y Americana, núm. 6, 15 de febrer de 1916, p. 12-13 (93-94).
- El Paranimf mostra similituds iconogràfiques i simbòliques amb altres paranimfs hispànics del segle XIX, com el de la Universidad Complutense de Madrid. Descripció del Paranimf de la Universidad Complutense de Madrid, a: "El Paraninfo de la Central, antes Templo del Noviciado", d'Elías Tormo, Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, Madrid, 1945.
- Comentaris i imatges sobre l'Exposició del Libre Alemany el 1941 al Paranimf de la Universitat de Barcelona: EXPOSICIÓ VIRTUAL Barcelona en postguerra, 1939-1945, Arxiu Municipal de Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
- Orígens de la Biblioteca de Reserva i característiques: Neus Verger, La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, b i d - textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 21, desembre de 2008.
- Sobre el finançament del jardí botànic de la Universitat, a: La Vanguardia, ed. de tarda, 28 de juliol de 1881, p. 3866.
- Inici de la col·locació de la reixa al voltant del jardí, a: La Vanguardia, 8 de desembre de 1891, p. 4.
- Article sobre el cupressus funebris de la zona de l'estany central del jardí: Antonio Madridejos, "El xiprer fúnebre de la universitat", El Periódico, 14 de gener de 2017.
- Alcolea, Santiago; amb la col·laboració de J. Garriga i I. Coll: Pinturas de la Universidad de Barcelona – Catálogo, Ed. Universitat de Barcelona, Barcelona, 1980, 171 p.
- Alcolea, S.; Lamarca, D.; Llopart, P.; Torra, J.: La Biblioteca de la Universitat de Barcelona, Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1994, 189 p.
- Anuaris i memòries de la Universitat de Barcelona, diversos números entre 1860 i 1977, Ed. Universitat de Barcelona.
- Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, Biblioteca de Catalunya: ARCA
- Autors diversos: Elias Rogent i la Universitat de Barcelona, en commemoració del 150è Aniversari de la Restauració de la Universitat de Barcelona, Ed. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona, Barcelona, 1988, 167 p.
- Bassegoda i Amigó, Bonaventura: El Arquitecto Elías Rogent, Asociación de Arquitectos de Cataluña, Galería de Arquitectos Ilustres, Barcelona, 1929, 134 p.
- Canalda Llobet, S.; Dilla Martí, R. (eds.): Les pintures de la Universitat de Barcelona (I). El dipòsit del Museu del Prado, Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2022, 480 p.
- Casassas, Jordi; Gracia, Francisco; Fullola, Josep Maria: La Universitat de Barcelona, Libertas Perfundet Omnia Luce (1450, ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2008, 217 p.
- Casassas, Jordi; Gracia, Francisco; Fullola, Josep Maria: La Universitat de Barcelona, Libertas Perfundet Omnia Luce. Història dels ensenyaments (1450-2010), ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2010, 207 p.
- Dilla Martí, R.; Torras Freixa, M. (eds.): Elias Rogent i Barcelona. Arquitectura, patrimoni i restauració, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2019, 376 pp.
- Fernández Luzón, Antonio: La Universidad de Barcelona en el siglo XVI, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2005, 342 p.
- Grau, Ramon (coord.): Cerdà i els altres. La modernitat a Barcelona, 1854-1874, Seminari d’Història de Barcelona, Barcelona Quaderns d’Història, 14, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2008, 334 p.
- Hereu i Payet, Pere: Vers una arquitectura nacional, Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, 1987, 154 p.
- Història de la Universitat de Barcelona, I Simposium 1988, Ed. Universitat de Barcelona, Barcelona, 1990, 743 p.
- Mackay, David: L'Arquitectura Moderna a Barcelona (1854-1939), Edicions 62, Barcelona, 1989, 120 p.
- Mateo, Pilar (coord. editorial): La Universitat de Cervera. Commemoració del 1714 a la UB, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2014, 146 p.
- Rogent i Amat, Elias: Memòries, viatges i lliçons, pròleg i cura de l’edició a càrrec de Pere Hereu i Payet, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Barcelona, 1990, 306 p.
- Rogent i Pedrosa, Francisco: Arquitectura Moderna de Barcelona, Parera y cia. Editores, Col. España artística, arqueológica, monumental, Barcelona, 1897, 168 pp.
- Soldevila, Ferran: Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837), 1a ed. 1938, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2013.
- Termes, J.; Alcolea, S.; Casassas, J.; Lluch, E.: La Universitat de Barcelona, Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1991, 291 pp.
- Vallès Xirau, Joan: El jardí de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2017.