Per a Rogent, les plantes dels edificis expressen la comoditat i la conveniència amb què s’ha construït un edifici, és a dir, l’adaptació correcta o incorrecta a uns usos determinats. Per això, estableix una disposició simètrica a partir d’uns eixos centrals que assumeixen un alt grau de significació per a l’edifici:
- A la Universitat, el Paranimf és la peça principal que articula la resta de l’edifici en dos cossos laterals.
- Al Seminari Conciliar, la capella ocupa el centre de l’edifici, que segueix una disposició en planta de creu grega.
- En alguns habitatges adopta solucions constructives inspirades en els palaus urbans gòtics, com el pati interior, al voltant del qual s’organitza l’edifici i des d’on s’accedeix al pis superior mitjançant una escala.
Galeria d'imatges