Majúscules i minúscules
- Majúscula demarcativa
- Ús de la majúscula segons el tipus de text
- Documents administratius
- Casos especials de majúscules en la carta
- Casos especials de majúscules en el certificat
- Casos especials de majúscules en la declaració jurada
- Casos especials de majúscules en la diligčncia
- Casos especials de majúscules en la notificació d’una resolució
- Casos especials de majúscules en la petició
- Casos especials de majúscules en la sol·licitud
- Casos especials de minúscules en la invitació
- Casos especials de minúscules en la salutació
- Dedicatňries i epígrafs
- Enumeracions d’elements
- Citacions textuals
- Parŕgrafs amb elements segregats en línia a part
- Taules i il·lustracions
- Majúscules i signes de puntuació
- Punt
- Signes d’interrogació i d’admiració
- Punts suspensius
- Barra inclinada
- Dos punts
- Casos especials de minúscula en posició de majúscula demarcativa
- Índexs analítics
- Índexs d’abreviatures
- Articles de diccionari
- Adreces de correu electrňnic i d’Internet
- Símbols en posició de majúscula demarcativa
- Usos incorrectes de la majúscula demarcativa
- Desenvolupament de les sigles
- Remissions a parts o elements d’un text
- Majúscula distintiva
- Persones
- Persones i noms de divinitats
- Sobrenoms, renoms i pseudňnims
- Dinasties i llinatges
- Cŕrrecs
- Tractaments genčrics
- Tractaments estrangers
- Tractaments protocol·laris
- Tractaments abreujats
- Organismes
- Institucions, establiments i entitats
- Institucions, establiments i entitats: noms abreujats
- Ňrgans de gestió
- Grups de recerca i afins
- Activitats educatives, científiques i socials
- Estudis
- Cursos i assignatures
- Jornades, simposis i altres activitats instituďdes oficialment
- Jornades de portes obertes
- Premis i distincions
- Concursos
- Conferčncies i discursos
- Programes d’intercanvi i cooperació
- Termes especialitzats
- Moviments culturals i artístics
- Noms científics
- Teories i fórmules
- Documents i obres artístiques
- Documents normatius
- Parts de documents
- Documents acreditatius
- Publicacions i obres d’art
- Objectes i productes
- Objectes personalitzats
- Productes
- Internet i intranet
- Noms de lloc
- Noms de lloc catalans
- Noms de lloc no catalans
- Entitats locals territorials
- Divisions territorials
- Accidents geogrŕfics
- Punts cardinals
- Planetes, satčl·lits i constel·lacions
- Noms de lloc urbans
- Monuments, edificis i dependčncies
- Noms de lloc de la UB
- Expressions temporals
- Dies, mesos, estacions i segles
- Festivitats i commemoracions
- Períodes histňrics i geolňgics
- Fets singulars de la histňria
L’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text —començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.
D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.
Des del punt de vista ortogrŕfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent grŕfic d’acord amb les regles d’accentuació.
D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.
Des del punt de vista ortogrŕfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent grŕfic d’acord amb les regles d’accentuació.
 | Ŕgueda |
| És una assignatura de primer any. |
| INICIACIÓ A LA CLÍNICA ODONTOLŇGICA |
Més informació
Secretaria de Política Lingüística. Majúscules i minúscules [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidčncia, 2016. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/18-BTPL-Majuscules-i-minuscules.pdf> [Consulta: 09 abril 2018].
Els mots que no estan afectats per la funció distintiva de la majúscula —i que, per tant, s’escriuen habitualment en minúscula— han de portar majúscula inicial si ocupen unes posicions determinades dins el text.
Bŕsicament, es poden distingir tres casos generals en quč cal fer ús de la majúscula inicial.
Més enllŕ d’aquesta regla general cal remarcar l’ús de la majúscula en alguns tipus de text i diverses qüestions relacionades amb els signes de puntuació, a banda d’altres aspectes concrets:
Bŕsicament, es poden distingir tres casos generals en quč cal fer ús de la majúscula inicial.
- Van amb majúscula inicial els mots que comencen un títol o un subtítol.
Compaginació
Descripció - També cal escriure amb majúscula inicial el primer mot del parŕgraf que hi ha després d’un títol o d’un subtítol.
El resum
En textos impresos […]
Cal recordar que ni els títols ni els subtítols porten cap punt al final i que el canvi de línia en aquest cas té el mateix efecte que el punt. - Finalment, van amb majúscula inicial tots els mots precedits immediatament d’uns signes de puntuació determinats, tant si és a línia seguida com entre un parŕgraf i el següent.
- El punt:
L’assignatura és eminentment prŕctica. Es proposaran exercicis individuals i en grup. - El signe d’exclamació de tancament:
Atenció! Acabat de pintar - El signe d’interrogació de tancament:
A partir de quina edat som adults? Quč caracteritza una persona adulta?
- El punt:
Més enllŕ d’aquesta regla general cal remarcar l’ús de la majúscula en alguns tipus de text i diverses qüestions relacionades amb els signes de puntuació, a banda d’altres aspectes concrets:
Més informació
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, pŕg. 281.
Pujol, Josep Maria; Solŕ, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador grŕfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.
Pujol, Josep Maria; Solŕ, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador grŕfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.
A banda del cas del començament absolut de text (tant en els títols i subtítols com en el parŕgraf inicial), cal tenir present que hi ha algunes tipologies textuals o unes determinades disposicions del text que poden comportar canvis i contradiccions respecte a la norma general de l’ús de la majúscula en funció demarcativa.
Els documents administratius tenen una estructura molt fixada per la tradició i sovint es poden trobar casos en quč no es compleixen les normes generals pel que fa a l’ús de la majúscula inicial en començar un parŕgraf o després d’algun signe de puntuació que, per regla general, no obliga a fer ús de la majúscula.
Encara que els models d’aquests documents poden variar, en general els usos especials pel que fa a la majúscula hi solen aparčixer sempre. Tot seguit es detallen aquests casos especials, que s’il·lustren amb els documents d’exemple del criteri Documents administratius generals.
En els exemples de documents, es remarquen els casos en quč apareix una majúscula després d’un signe de puntuació que no obliga a fer-ne ús, i també els casos en quč la disposició especial del text fa que hi hagi una línia començada en minúscula.
Encara que els models d’aquests documents poden variar, en general els usos especials pel que fa a la majúscula hi solen aparčixer sempre. Tot seguit es detallen aquests casos especials, que s’il·lustren amb els documents d’exemple del criteri Documents administratius generals.
En els exemples de documents, es remarquen els casos en quč apareix una majúscula després d’un signe de puntuació que no obliga a fer-ne ús, i també els casos en quč la disposició especial del text fa que hi hagi una línia començada en minúscula.
- Majúscula inicial després d’un signe de puntuació que no obliga a fer-ne ús: carta, certificat, declaració jurada, diligčncia, notificació d’una resolució, petició, sol·licitud
- Parŕgraf començat en minúscula: invitació, saluda
Exemple
En aquest model de document es marquen els casos en quč hi ha una majúscula precedida d’un signe de puntuació que no obliga a fer-ne ús.
En aquest model de document es marquen els casos en quč hi ha una majúscula precedida d’un signe de puntuació que no obliga a fer-ne ús.
Exemple
En blau s’emmarquen els casos en quč hi ha una majúscula després d’un signe de puntuació que no obliga a fer-ne ús.
En blau s’emmarquen els casos en quč hi ha una majúscula després d’un signe de puntuació que no obliga a fer-ne ús.
Les dedicatňries i els epígrafs han de començar amb majúscula inicial.
| No costaria gaire escriure, si no calgués pensar tant abans. Puig i Ferreter |
 | per als meus pares i la meva germana |
- Enumeracions a ratlla seguida
En les enumeracions a ratlla seguida, la puntuació que es troba habitualment en aquests casos (coma o punt i coma) fa que no s’hagi de fer servir la majúscula inicial. Fins i tot, en el cas que hi hagi una marca d’enumeració abans de cada element —lletres en cursiva o nombres seguits d’un parčntesi de tancament en rodona— no hi ha cap motiu per fer servir la majúscula inicial, ni tan sols en el primer element situat després dels dos punts.S’ha elaborat una base de dades que conté cinc tipus d’entrades: a) historiadors; b) revistes i publicacions; c) institucions; d) obres cabdals, i e) conceptes i tendčncies historiogrŕfiques. - Enumeracions en parŕgraf a part
Quan es fa una enumeració d’elements disposats en parŕgrafs diferents, cal considerar un seguit d’aspectes per saber si els elements han d’anar amb majúscula inicial o no.- Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense cap forma verbal ni cap construcció complexa amb puntuació interna, els diferents elements no van amb majúscula inicial i no es tanquen amb cap signe de puntuació.
Els principis que regeixen aquestes actuacions són els següents: - cohesió social i territorial
- autonomia personal i familiar
- universalitat d’accés als serveis
Quan una enumeració d’aquest tipus apareix just després d’un títol o d’un subtítol, el primer element va amb majúscula inicial perquč li correspon per posició.Utillatge - Un generador de senyals sinusoidals
- dues resistčncies
- un condensador
- una bobina
- una placa de connexions
- un oscil·loscopi
- cohesió social i territorial
- D’altra banda, si els elements de l’enumeració inclouen alguna forma verbal, aleshores sí que cal començar el primer mot de cada parŕgraf amb majúscula i tancar-los amb punt.
L’alumnat ha d’assolir els objectius següents: - Cončixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fŕrmacs més representatives.
- Aprendre els possibles mecanismes d’acció dels fŕrmacs.
- Cončixer les principals transformacions metabňliques que pot experimentar un fŕrmac dins l’organisme.
- Cončixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fŕrmacs més representatives.
- Si els elements que formen part de l’enumeració, tot i no tenir carŕcter oracional, són molt llargs o, per exemple, tenen un text explicatiu delimitat per algun signe de puntuació també és millor optar per la majúscula inicial i el punt final.
L’estudi posa en relleu característiques com ara: - La condició d’excedent agrari comercialitzable (el 1605 ja era la principal exportació valenciana).
- L’enorme difusió assolida, especialment durant els períodes de 1720-1752 i 1789-1807.
- La vinculació amb l’augment de la superfície regada.
- La condició d’excedent agrari comercialitzable (el 1605 ja era la principal exportació valenciana).
- En el cas que en l’enumeració s’hi combinin elements dels dos supňsits anteriors (tot i que no és gaire recomanable), cal optar per la majúscula inicial i el punt final.
- Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense cap forma verbal ni cap construcció complexa amb puntuació interna, els diferents elements no van amb majúscula inicial i no es tanquen amb cap signe de puntuació.
En el cas de les citacions textuals, cal posar en majúscules la primera lletra de la transcripció d’un text, d’un fragment amb sentit complet. El text transcrit es marca amb cometes baixes i en aquest cas habitualment sol anar precedit de dos punts, encara que pot no portar-ne.
Si la citació és fragmentŕria i queda integrada en el text que es redacta, aleshores es mantenen les cometes perň no s’ha de fer ús de la majúscula inicial.
En el cas que es faci la citació parcial d’un text amb supressions al començament o a l’interior; el fragment s’ha d’adaptar a la puntuació resultant i, si cal, s’han de fer els canvis de majúscules i minúscules que siguin pertinents, sense tenir en compte les majúscules i minúscules de l’original.
| Com deia Fuster: «La metafísica, les preguntes vibrants sobre el sentit de la vida i el destí de l’home, venen després de sopar». |
| La gent sortia al carrer amb el crit de «visca la república!» |
Si la citació és fragmentŕria i queda integrada en el text que es redacta, aleshores es mantenen les cometes perň no s’ha de fer ús de la majúscula inicial.
| Blegen es veié amb cor d’escriure que «ja no pot negar ningú» la «historicitat fonamental de la tradició grega», la seva «solidesa i veracitat essencial». |
| La guerra de Troia fou un «Intent infructuós de restaurar un imperi que dequeia». |
En el cas que es faci la citació parcial d’un text amb supressions al començament o a l’interior; el fragment s’ha d’adaptar a la puntuació resultant i, si cal, s’han de fer els canvis de majúscules i minúscules que siguin pertinents, sense tenir en compte les majúscules i minúscules de l’original.
|
|
En alguns tipus de text es pot trobar un parŕgraf que inclogui algun element que en comptes d’aparčixer en línia seguida aparegui en línia a part. Aquest fet es pot donar tant per la complexitat grŕfica —fórmules matemŕtiques— com per la voluntat de claredat en la representació —exemplificacions lingüístiques.
A diferčncia de les enumeracions d’elements precedides de dos punts, en aquests casos pot no haver-hi cap signe de puntuació abans de l’element segregat. A més a més, en la represa del text, si no hi ha cap signe de puntuació que ho impedeixi, s’ha de fer servir la minúscula.
Per aquest motiu, cal remarcar la importŕncia de fer ús dels signes de puntuació en els textos que inclouen fórmules, sobretot quan queden integrades en el text com un element més de l’oració.
A diferčncia de les enumeracions d’elements precedides de dos punts, en aquests casos pot no haver-hi cap signe de puntuació abans de l’element segregat. A més a més, en la represa del text, si no hi ha cap signe de puntuació que ho impedeixi, s’ha de fer servir la minúscula.
| Les oracions d’infinitiu es poden trobar tant preposades al verb com posposades. Així, en l’oració [ or. inf. Esbrinar la veritat ] és la seva feina la clŕusula d’infinitiu fa la funció de subjecte. |
| El valor observat de la gravetat es relaciona amb el teňric mitjançant l’expressió g = g0 – Ca + Aa, on A és la part de l’anomalia de la pesantor que no és deguda purament a l’altura. |
Per aquest motiu, cal remarcar la importŕncia de fer ús dels signes de puntuació en els textos que inclouen fórmules, sobretot quan queden integrades en el text com un element més de l’oració.
Els textos de les taules i les il·lustracions inclosos en un document poden rebre un tractament tipogrŕfic molt divers. Així i tot, és convenient establir alguns criteris bŕsics per evitar solucions grŕfiques massa diferents.
Els títols o els peus de les taules i les il·lustracions sempre han de començar amb majúscula.
Taules
En les taules, a banda del títol o del peu de la taula, habitualment també s’escriuen amb majúscula inicial els encapçalaments de les columnes i, si n’hi ha, els de les línies.
Quan les dades que inclou la taula són mots o sintagmes breus es poden escriure en minúscula. En canvi, si són frases o sintagmes més complexos és millor fer servir la majúscula inicial.
La qüestió més important en aquest cas és que es mantingui un criteri uniforme en tot el text.
Il·lustracions
En el tractament dels textos que puguin contenir les il·lustracions, es pot mantenir el criteri establert en l’apartat anterior.
Els textos que fan de títol en alguna part de la il·lustració —com ara els eixos d’una grŕfica o d’un diagrama de barres, etc.— poden rebre el mateix tractament que els encapçalaments de columna de les taules i, per tant, és recomanable que s’escriguin amb majúscula inicial.
Pel que fa a la resta de textos, el fet de posar-los amb majúscula inicial o no és més una qüestió de tria personal. L’exigčncia de la majúscula queda per als casos de textos amb estructura complexa o oracional. En canvi, els mots o sintagmes breus poden aparčixer tant en minúscula com amb majúscula inicial. El més important és mantenir un criteri uniforme en tot el document.
Llegendes
En les llegendes que acompanyen alguns tipus d’il·lustració —com ara mapes i grŕfics— els textos poden anar amb majúscula, sobretot si el text és una frase o té una estructura complexa. Si abans del text explicatiu, perň, hi ha dos punts o el signe igual, el text ha d’anar en minúscula.
Remissions internes
Quan en un text es remet a una figura, una taula, un grŕfic, etc., no s’ha de començar amb majúscula inicial el mot que hi fa referčncia.
Els títols o els peus de les taules i les il·lustracions sempre han de començar amb majúscula.
|  |
|  figura 3. Fulles de Quercus ilex |
Taules
En les taules, a banda del títol o del peu de la taula, habitualment també s’escriuen amb majúscula inicial els encapçalaments de les columnes i, si n’hi ha, els de les línies.
|  |
Quan les dades que inclou la taula són mots o sintagmes breus es poden escriure en minúscula. En canvi, si són frases o sintagmes més complexos és millor fer servir la majúscula inicial.
|  |
La qüestió més important en aquest cas és que es mantingui un criteri uniforme en tot el text.
Il·lustracions
En el tractament dels textos que puguin contenir les il·lustracions, es pot mantenir el criteri establert en l’apartat anterior.
Els textos que fan de títol en alguna part de la il·lustració —com ara els eixos d’una grŕfica o d’un diagrama de barres, etc.— poden rebre el mateix tractament que els encapçalaments de columna de les taules i, per tant, és recomanable que s’escriguin amb majúscula inicial.
|  |
Pel que fa a la resta de textos, el fet de posar-los amb majúscula inicial o no és més una qüestió de tria personal. L’exigčncia de la majúscula queda per als casos de textos amb estructura complexa o oracional. En canvi, els mots o sintagmes breus poden aparčixer tant en minúscula com amb majúscula inicial. El més important és mantenir un criteri uniforme en tot el document.
|  |
|  |
Llegendes
En les llegendes que acompanyen alguns tipus d’il·lustració —com ara mapes i grŕfics— els textos poden anar amb majúscula, sobretot si el text és una frase o té una estructura complexa. Si abans del text explicatiu, perň, hi ha dos punts o el signe igual, el text ha d’anar en minúscula.
|  |
|  |
Remissions internes
Quan en un text es remet a una figura, una taula, un grŕfic, etc., no s’ha de començar amb majúscula inicial el mot que hi fa referčncia.
| En la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex. |
| En la Taula 2, es pot veure la distribució de responsabilitats dels membres. |
Tot i que el punt obliga a fer servir la majúscula en el mot següent, tot seguit es remarquen alguns casos especials.
Abreviatures
Les abreviatures generalment acaben amb un punt. Aquest punt no obliga a fer servir la majúscula després, llevat que el punt de l’abreviatura sigui també el punt que marca el final de la frase.
Pel que fa a l’ús de la majúscula en les abreviatures podeu consultar el criteri sobre Formació i escriptura d’abreviatures.
Informŕtica i Internet
Un altre punt que no obliga a fer ús de la majúscula és el que trobem abans dels formats dels fitxers informŕtics, en les adreces de correu electrňnic i en els URL d’Internet.
Parčntesis
Si després de punt hi ha un text entre parčntesis, el primer mot ha d’anar amb majúscula inicial.
També cal aplicar el mateix criteri si el text entre parčntesis apareix en una posició de títol o de subtítol.
Abreviatures
Les abreviatures generalment acaben amb un punt. Aquest punt no obliga a fer servir la majúscula després, llevat que el punt de l’abreviatura sigui també el punt que marca el final de la frase.
| Dept. de Física Experimental |
Pel que fa a l’ús de la majúscula en les abreviatures podeu consultar el criteri sobre Formació i escriptura d’abreviatures.
Informŕtica i Internet
Un altre punt que no obliga a fer ús de la majúscula és el que trobem abans dels formats dels fitxers informŕtics, en les adreces de correu electrňnic i en els URL d’Internet.
| ub.edu/omnia-nomina |
Parčntesis
Si després de punt hi ha un text entre parčntesis, el primer mot ha d’anar amb majúscula inicial.
| La Cantilčne de Sainte Eulalie […] inaugura una literatura hagiogrŕfica que serŕ molt abundant en la llengua antiga. (El manuscrit conservat és […] original.) |
També cal aplicar el mateix criteri si el text entre parčntesis apareix en una posició de títol o de subtítol.
| El sistema nerviós (Capítol introductori) |
Els signes d’interrogació i d’admiració obliguen a fer ús de la majúscula inicial en el mot que els segueix. No obstant aixň, si després dels signes d’admiració o d’interrogació hi ha una coma, un punt i coma, dos punts, un parčntesi de tancament o un guió llarg de final d’incís, el mot següent ja no ha de començar amb majúscula.
| Jo entenc que no són llibres per a tothom, perň, compte!, no hi ha cap llibre que sigui per a tothom. |
 | Quč podem fer? on hi ha la solució? |
S’ha d’escriure majúscula després dels punts suspensius si coincideixen amb el final d’una frase. Aquest fet es pot donar si una frase acaba amb una enumeració que no estŕ tancada o bé quan una frase queda incompleta.
Ara bé, si els punts suspensius es fan servir com a recurs estilístic per reflectir una pausa en el text, sense interrupció definitiva, o per tancar una enumeració incompleta que no sigui al final de la frase, aleshores el mot següent no ha d’anar amb majúscula inicial.
En el cas de les enumeracions, perň, cal recordar que en els documents de carŕcter administratiu, tčcnic i científic és preferible fer servir l’abreviatura etc., que no pot anar seguida dels punts suspensius.
| Una guerra no es pot aturar amb un llibre, per moltes edicions que se’n facin… Perň la histňria no s’acaba aquí. |
Ara bé, si els punts suspensius es fan servir com a recurs estilístic per reflectir una pausa en el text, sense interrupció definitiva, o per tancar una enumeració incompleta que no sigui al final de la frase, aleshores el mot següent no ha d’anar amb majúscula inicial.
| Per l’altre, lňgics com Hintikka, Kripke, Suppes, Grice… senten la necessitat de construir els formalismes que segueixen molts dels aspectes de la lňgica del llenguatge. |
| Perň… Encara no ho has acabat? |
En el cas de les enumeracions, perň, cal recordar que en els documents de carŕcter administratiu, tčcnic i científic és preferible fer servir l’abreviatura etc., que no pot anar seguida dels punts suspensius.
En els documents de tipus administratiu com ara formularis, circulars i impresos en quč es fa ús de la barra inclinada per indicar una alternança —de responsabilitat, de gčnere, etc.— si l’element duplicat és en una posició que obliga a fer ús de la majúscula inicial, cal escriure-la en cadascun dels elements separats per la barra.
En canvi, en els casos en quč la barra inclinada marca una oposició o alternança conceptual, la majúscula només afectaria el primer dels mots.
| Titular/Representant |
| Persona física / persona jurídica |
En canvi, en els casos en quč la barra inclinada marca una oposició o alternança conceptual, la majúscula només afectaria el primer dels mots.
| Entrada/sortida de la informació |
| Entrada/Sortida de la informació |
Tot i que els dos punts no obliguen a fer ús de la majúscula, hi ha tot un seguit d’usos en documents administratius en quč pot aparčixer un mot amb majúscula inicial després dels dos punts (vegeu l’apartat Documents administratius).
A banda d’aquest ús en documents amb una estructura tan fixada, hi ha una certa tendčncia a fer servir els dos punts seguits de majúscula quan s’escriu un títol d’apartat i el text explicatiu corresponent a línia seguida. En aquest cas és preferible fer ús del punt en comptes dels dos punts.
En aquest apartat de títols a línia seguida podríem incloure també els casos dels peus d’imatge i de figures, els títols de taules i grŕfics, etc.
L’ús dels dos punts només té sentit quan el que apareix després manté una certa relació de dependčncia amb el que hi ha abans, perquč en fa una descripció o una explicació. Aleshores els dos punts són adequats i, per tant, no cal fer ús de la majúscula inicial.
A banda d’aquest ús en documents amb una estructura tan fixada, hi ha una certa tendčncia a fer servir els dos punts seguits de majúscula quan s’escriu un títol d’apartat i el text explicatiu corresponent a línia seguida. En aquest cas és preferible fer ús del punt en comptes dels dos punts.
| Finançament. S’ha donat la puntuació més alta als sistemes sanitaris basats en impostos. |
| Edat: Els més grans tenen més processos, símptomes i malalties crňniques. |
En aquest apartat de títols a línia seguida podríem incloure també els casos dels peus d’imatge i de figures, els títols de taules i grŕfics, etc.
L’ús dels dos punts només té sentit quan el que apareix després manté una certa relació de dependčncia amb el que hi ha abans, perquč en fa una descripció o una explicació. Aleshores els dos punts són adequats i, per tant, no cal fer ús de la majúscula inicial.
| Enunciat de l’indicador: descriu l’esdeveniment que s’ha de monitorar. |
Hi ha tot un seguit de casos en quč podem trobar textos sense majúscula inicial, tot i ocupar una posició que en principi obligaria a fer-ne ús.
En els índexs analítics o alfabčtics no es fa servir mai la majúscula en funció demarcativa, ni tan sols en el primer terme que apareix sota el títol de l’índex. Només hi han d’aparčixer les majúscules corresponents a la funció distintiva.
Els índexs analítics no s’han de confondre amb les taules de contingut, en els quals sí que queden reflectides la majúscules inicials dels diferents apartats.
| bor, derivats orgŕnics, 331 bor, hidrurs, 114-115, 299, 337 borans, 312 Bravais, xarxes de, 79 |
Els índexs analítics no s’han de confondre amb les taules de contingut, en els quals sí que queden reflectides la majúscules inicials dels diferents apartats.
En el cas de les llistes d’abreviatures tampoc no es fa servir la majúscula amb funció demarcativa. Si hi apareixen abreviatures amb majúscula inicial és perquč estan afectades per la funció distintiva.
|  |
Les entrades que encapçalen els articles de diccionari, com també les diferents subentrades i les abreviatures de les categories gramaticals que hi pugui haver dins dels articles, no s’escriuen mai amb majúscula inicial, encara que vagin darrere d’un punt. En el cas de les enciclopčdies i d’alguns vocabularis, hi poden aparčixer entrades amb majúscula inicial, perň aquesta sempre respon a la funció distintiva.
| feina f. Treball que hom fa per obligació […]. | sense feina Desocupat. La crisi augmenta el nombre dels sense feina. |
Les adreces de correu electrňnic i els URL d’Internet, se solen escriure en minúscula, i no queden afectats per les normes d’ús de la majúscula demarcativa.
| Anna Maians Maians amaians@ub.edu |
| Serveis Lingüístics (Http://www.ub.edu/sl) |
A diferčncia de les abreviatures, els símbols són invariables pel que fa a les majúscules i minúscules. És a dir, els símbols tant poden contenir carŕcters en majúscula com en minúscula i sempre han de mantenir la mateixa forma encara que ocupin una posició que obligui a fer ús de la majúscula.
Aquests símbols també han de mantenir la forma fixada quan apareixen en un fragment de text, com ara un títol, compost totalment en majúscules.
En aquest cas, també funcionen com a símbols les abreviatures dels nombres ordinals, que s’han de mantenir en minúscula encara que apareguin en un context en majúscula.
| Tsuji, T. p-adic étale cohomology and crystalline cohomology in the semi-stable reduction case, Inv. Math. 137, 1999, 233-411. |
| Tema 10. […] Distribució vertical del carboni inorgŕnic i les seves variacions en el temps. pH i alcalinitat. |
Aquests símbols també han de mantenir la forma fixada quan apareixen en un fragment de text, com ara un títol, compost totalment en majúscules.
| LA VEGETACIÓ PER SOBRE DELS 1.500 m |
En aquest cas, també funcionen com a símbols les abreviatures dels nombres ordinals, que s’han de mantenir en minúscula encara que apareguin en un context en majúscula.
| MEMŇRIA DE LA 64a IFLA GENERAL CONFERENCE |
Quan es desenvolupa una sigla per aclarir-ne el significat, només cal escriure en majúscula els mots afectats per la funció distintiva de la majúscula, com ara els noms propis d’institucions o organismes. En cas contrari, el desenvolupament de la sigla cal escriure’l en minúscula.
Aquest criteri també és vŕlid a l’hora de desenvolupar una sigla en una llengua diferent del catalŕ.
En canvi, cal respectar les normes gramaticals de les llengües segons les quals algunes paraules han d’anar sempre amb majúscula inicial, com ara els substantius en el cas de l’alemany.
| ONU (Organització de les Nacions Unides) |
| VHB (virus de l’hepatitis B) |
Aquest criteri també és vŕlid a l’hora de desenvolupar una sigla en una llengua diferent del catalŕ.
| TSH (de l’anglčs, thyroid-stimulating hormone) |
| les cčl·lules NK (de l’anglčs, Natural Killers) |
En canvi, cal respectar les normes gramaticals de les llengües segons les quals algunes paraules han d’anar sempre amb majúscula inicial, com ara els substantius en el cas de l’alemany.
| PBE, sigla de l’expressió alemanya Perlsucht Bacillenemulsion. |
Quan en un text es remet a una part (capítol, annex, etc.) o element (figura, taula, grŕfic, etc.), no s’ha de començar amb majúscula inicial el mot que fa referčncia a aquesta part o element.
Per a més informació, es pot consultar el criteri «Remissions internes».
| En la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex. |
| En el capítol sobre la cičncia de la paraula (v. capítol 1) hem resseguit les raons aportades per diferents autors. |
| En la Taula 2, es pot veure la distribució de responsabilitats dels membres. |
Per a més informació, es pot consultar el criteri «Remissions internes».
La majúscula distintiva serveix, entre d’altres, per identificar els noms propis referits a persones; organismes; activitats educatives, científiques i socials; termes especialitzats; documents i obres artístiques; noms de lloc, i expressions temporals.
Persones | |
Jaume I el Conqueridor | |
els Montcada els Trastŕmara | |
la vicedegana l’administrador de centre | |
el professor Milŕ la doctora Pérez |
Organismes | |
la Unió Europea la Universitat de Barcelona el Col·legi d’Enginyers Tčcnics i Industrials | |
la Facultat de Medicina el Departament de Cičncies Clíniques les facultats de Química i Farmŕcia els departaments de Filologia Anglesa i Lingüística | |
el Grup de Recerca de Creació i Pensament de les Dones la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat els grups de recerca universitaris |
Activitats educatives, científiques i socials |
el grau en Física el mŕster en Geologia i Geofísica de Reservoris el doctorat en Filologia Romŕnica l’assignatura Treball Final de Grau | |
un manual de física una conferčncia de lingüística aplicada | |
les Jornades de Salut i Alimentació el Simposi de Física Nuclear una jornada sobre dret un simposi amb molt de públic | |
la conferčncia «Els paďsos en vies de desenvolupament» |
Termes especialitzats | |
el romanticisme el marxisme el keynesianisme | |
el ximpanzé (Pan troglodytes) la família de les petúnies (Petunia hybrida) el virus Streptococcus faecalis | |
la fórmula d’Euler el teorema del sinus la teoria de cordes la llei de la gravetat |
Documents | |
el Reglament de la Facultat de Dret la Llei de propietat intel·lectual la Normativa reguladora de la formació permanent | |
el capítol segon l’article 18 d’aquest reglament l’annex de la memňria la taula següent l’apartat 5 | |
el passaport el carnet d’estudiant | |
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Revista de Llengua i Dret la revista Science la novel·la Incerta glňria l’article «Educar els brivalls» Les senyoretes d’Avinyó, de Picasso |
Noms de lloc | |
el Masnou la República Txeca la Vall de Boí La Rioja Le Havre | |
la comarca del Priorat la ciutat de Reus | |
el mar Atlŕntic el riu Segre la serra de Collserola | |
el passeig de Grŕcia la plaça Reial el carrer del Consell de Cent | |
l’Edifici Histňric el Palau de les Heures el Campus Bellvitge l’edifici de les Cúpules l’aulari de Migdia 1 | |
l’Aula Magna el Pati de Lletres l’Aula Capella la sala d’actes el laboratori d’electrňnica el despatx 371 |
Expressions temporals | |
Dates i períodes | el 20 de juny el curs 2014-2015 el segon semestre |
dimarts primavera | |
l’Onze de Setembre les festes de Nadal | |
l’edat mitjana l’edat del ferro el paleozoic | |
la Revolució Industrial la Guerra dels Balcans |
Majúscules | Minúscules | |
Miquel Martí i Pol Al·lŕ, Zeus | ||
Martí l’Humŕ el Sŕtir de Grŕcia | ||
l’čpoca dels Ŕustries els Montcada | ||
el vicerector d’Economia la vicedegana Rosa Solé el conseller d’Educació | ||
Sir Lawrence Oliver Don Pedro Crespo Madame Dupont Molt Honorable Senyor President Excel·lentíssim Senyor Daniel Pedrosa Sr. Pujals Prof. Carreres Excm. Sr. President | la professora titular d’universitat Rosa Camí el doctor honoris causa Cosme Puig santa Apol·lňnia |
S’escriuen amb majúscula inicial.
Pel que fa als noms de persona que tenen una preposició de precedint el cognom, quan apareix sense el nom de fonts, cal posar la preposició amb majúscula inicial.
És preferible evitar la cacofonia i l’estranyesa que produeix la col·lisió de De. Per tant, en aquest cas convé afegir el nom de fonts, preferentment, i fer la frase menys forçada:
| Miquel Martí i Pol Al·lŕ Zeus Déu |
Pel que fa als noms de persona que tenen una preposició de precedint el cognom, quan apareix sense el nom de fonts, cal posar la preposició amb majúscula inicial.
| Aquestes han estat les paraules dites per De Madre. |
És preferible evitar la cacofonia i l’estranyesa que produeix la col·lisió de De. Per tant, en aquest cas convé afegir el nom de fonts, preferentment, i fer la frase menys forçada:
| Les paraules de Manuela de Madre han estat contundents. |
Els noms i adjectius que formen els sobrenoms, renoms i pseudňnims s’escriuen amb majúscula inicial.
| Martí l’Humŕ Salvador Seguí, el Noi del Sucre el Sŕtir de Grŕcia |
S’escriuen amb majúscula inicial.
| l’čpoca dels Ŕustries la Florčncia dels Mčdici els Montcada |
Tots els cŕrrecs, sense distinció, s’escriuen sempre amb minúscula inicial.
Qualsevol referčncia concreta a la denominació de la institució, entitat o ňrgan de gestió que pugui acompanyar el cŕrrec conserva la majúscula inicial de noms i adjectius que li correspon.
En aquest sentit, convé distingir entre els cŕrrecs que contenen una referčncia genčrica d’una entitat orgŕnica, que s’escriu sempre en minúscules, i els cŕrrecs que van acompanyats del nom propi de l’entitat (complet o abreujat), que conserva les majúscules que li pertoquen.
Hi ha cŕrrecs que no fan referčncia a cap entitat orgŕnica, sinó que es nomenen per exercir funcions específiques i sovint puntuals. En aquests casos, s’escriu en minúscules no només el cŕrrec, sinó també la descripció que els acompanya, exceptuant els noms propis que en puguin formar part.
Aquest ús general de les minúscules en els cŕrrecs s’aplica tant a les referčncies no personalitzades, com a les de persones concretes.
| el rector la secretŕria general la directora de departament el cap d’estudis l’administradora de centre |
Qualsevol referčncia concreta a la denominació de la institució, entitat o ňrgan de gestió que pugui acompanyar el cŕrrec conserva la majúscula inicial de noms i adjectius que li correspon.
| el vicerector d’Estudiants el conseller d’Universitats i Recerca la directora de Comunicació Estratčgica el ministre d’Educació i Cičncia la secretŕria d’estat d’Hisenda |
En aquest sentit, convé distingir entre els cŕrrecs que contenen una referčncia genčrica d’una entitat orgŕnica, que s’escriu sempre en minúscules, i els cŕrrecs que van acompanyats del nom propi de l’entitat (complet o abreujat), que conserva les majúscules que li pertoquen.
|
| ||||
|
| ||||
|
| ||||
|
|
Hi ha cŕrrecs que no fan referčncia a cap entitat orgŕnica, sinó que es nomenen per exercir funcions específiques i sovint puntuals. En aquests casos, s’escriu en minúscules no només el cŕrrec, sinó també la descripció que els acompanya, exceptuant els noms propis que en puguin formar part.
| el delegat del rector per a la coordinació de centres adscrits la vicedegana acadčmica de postgraus i mŕsters el delegat de protecció de dades la delegada de prevenció de riscos laborals |
| la delegada del rector per a la promoció del programa RIMDA el responsable de les relacions amb l’Hospital Clínic |
Aquest ús general de les minúscules en els cŕrrecs s’aplica tant a les referčncies no personalitzades, com a les de persones concretes.
| Les facultats tenen un degŕ o degana i un mŕxim de tres vicedegans, i les escoles universitŕries, un director o directora i un mŕxim de tres vicedirectors. |
| La cloenda anirŕ a cŕrrec de la vicerectora adjunta al rector, Maria Samper; el president del Consell Social, Miquel Vallespí; el síndic de greuges en funcions, Joan Subirats, i la gerenta, Olívia Pinyol. |
S’escriuen amb minúscula inicial.
| la professora titular d’universitat Rosa Camí l’advocat Joan Puig l’auxiliar administratiu Ramon Vidal el doctor honoris causa Cosme Puig la professora emčrita Carme Pous el comte Ramon Berenguer santa Apol·lňnia |
S’escriuen amb majúscula inicial.
| Sir Lawrence Olivier Don Pedro Crespo Madame Dupont Frau Maria Braun |
S’escriuen amb majúscula inicial.
Els cŕrrecs precedits de les formes de tractament protocol·lari, s’escriuen amb majúscula.
| Excel·lentíssim Senyor Daniel Pedrosa Il·lustríssima Senyora Roser Camps |
Els cŕrrecs precedits de les formes de tractament protocol·lari, s’escriuen amb majúscula.
| Molt Honorable Senyor President |
S’escriuen amb majúscula inicial.
| Sr. Pujals Dra. Rovira Prof. Carreres Excm. Sr. President M. I. Sr. López Sta. Apol·lňnia |
Majúscules | Minúscules | |
la Universitat de Barcelona la Facultat de Geografia i Histňria la Seguretat Social | les universitats de Catalunya les facultats de cada campus | |
la Secretaria del Departament de Filologia Catalana el Vicerectorat d’Economia la Junta de Govern de la UB | les secretaries dels departaments els serveis de la UB | |
Grup PREDIMED Centre d’Investigació sobre Canvi Social i Democrŕcia Observatori de l’Aigua |
Les entitats formalment constituďdes, com ara una institució, un organisme, una empresa o un establiment, tant públiques com privades, s’escriuen en majúscula inicial de tots els noms i adjectius que formen part de la denominació.
Els mots genčrics inicials s’escriuen en minúscula si no formen part de la denominació.
En el cas de les designacions d’entitats juridicoadministratives i religioses, l’adjectiu que acompanya el nom s’escriu sempre amb minúscula.
| la Universitat de Barcelona la Generalitat de Catalunya la Unió Europea el Govern Civil de Barcelona el Consell Comarcal del Baix Camp la Diputació de Girona la Seguretat Social la Borsa de Barcelona l’Hospital de Sant Pau el Museu Picasso el Centre d’Acollida Els Llimoners |
Els mots genčrics inicials s’escriuen en minúscula si no formen part de la denominació.
| l’hotel Ritz el restaurant Els Quatre Gats el bar Galŕxia la fonda Domčnech el cinema Vergara el teatre Romea |
En el cas de les designacions d’entitats juridicoadministratives i religioses, l’adjectiu que acompanya el nom s’escriu sempre amb minúscula.
| l’Administració pública el Parlament britŕnic la Hisenda pública l’Estat espanyol els estats del món l’Església catňlica les esglésies de tot el món |
Quan les institucions, els establiments i les entitats es designen de manera abreujada, per mitjŕ d’un dels noms que la componen, aquesta denominació s’escriu amb majúscula inicial.
S’escriu, perň, amb minúscula inicial en cas d’anar precedida per un demostratiu o un possessiu, que li atorguen un valor genčric més que no pas de denominació incompleta:
| la Universitat (per la Universitat de Barcelona) la Facultat (per la Facultat de Física) el Departament (pel Departament de Biomedicina) l’Ŕrea (per l’Ŕrea de Finances) la Comissió (per la Comissió Acadčmica) |
S’escriu, perň, amb minúscula inicial en cas d’anar precedida per un demostratiu o un possessiu, que li atorguen un valor genčric més que no pas de denominació incompleta:
| aquesta universitat la nostra universitat |
S’escriuen amb minúscula inicial excepte si formen part d’un ňrgan formalment constituďt.
| el Comitč Acadčmic de la UB el Ministeri d’Afers Estrangers el Servei de Personal de la UB els serveis de la UB el Centre de Transferčncia Tecnolňgica de la UB el Consell Social de la UB l’Assemblea General i la Junta Directiva del Club Esportiu Universitari el Vicerectorat d’Economia i Organització la Junta de Govern de la UB la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB les Corts Generals espanyoles la Secretaria del Departament de Filologia Catalana les secretaries dels departaments el Campus Torribera |
Els elements que formen part de les denominacions dels grups de recerca i afins s’escriuen amb majúscula inicial, fins i tot si no tenen un descriptor genčric del tipus grup, grup de recerca, observatori, etc.
A continuació s’agrupen els exemples segons els diferents mots que els descriuen.
Es pot consultar el GREC per cončixer el nom d’algun grup de recerca de la Universitat de Barcelona.
A continuació s’agrupen els exemples segons els diferents mots que els descriuen.
- Grups
Grup d’Estudis Alimentaris
Grup d’Anŕlisi de Dret Financer i Tributari - Grups de recerca
Grup de Recerca Ambiental Mediterrŕnia
Grup de Recerca Clínica Bŕsica en el Tractament del Dolor
Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (GRAT)
Grup de Recerca en Ecologia Aquŕtica Continental (GREAC)
GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagňgica) - Grups de recerca consolidats
Grup de Recerca Consolidat de Biočtica i Dret
Grup de Recerca Consolidat de Neurocičncia Cognitiva - Grups d’investigació
Grup d’Investigació en Lingüística Computacional - Grups d’estudi
Grup PREDIMED, Grup d’Estudi dels Efectes de la Dieta Mediterrŕnia sobre la Malaltia Cardiovascular
Grup d’Estudi i Recerca en Educació Social, Necessitats Emergents i Tecnologies - Centres d’investigació
Centre d’Investigació sobre Canvi Social i Democrŕcia - Observatoris
Observatori de Biočtica i Dret
Observatori de l’Aigua - Unitats de recerca
Unitat de Recerca de la SIDA
Unitat de Recerca en Síntesi Asimčtrica - Equips
Equip de Recerca Arqueomčtrica de la Universitat de Barcelona (ERAUB) - Laboratoris
Laboratori d’Investigació i Tractament de Textos i Epigrafia Romans i Antics, LITTERA - Seminaris
Seminari d’Estudis i Recerques Prehistňriques, SERP - Sense descriptor genčric inicial
Farmŕcia Clínica i Farmacoterŕpia
Histopatologia de Mol·luscs i Crustacis. Biologia de la Reproducció
Bioquímica i Biologia Molecular de Plantes
DHIGES (Didŕctica de la Histňria i la Geografia a la Secundŕria)
Es pot consultar el GREC per cončixer el nom d’algun grup de recerca de la Universitat de Barcelona.
Majúscules | Minúscules | |
l’ensenyament secundari obligatori (ESO) les proves d’accés a la universitat (PAU) un grau | ||
l’assignatura Introducció a l’Economia | ||
un article sobre física quŕntica disciplines com la botŕnica, la química, la medicina | ||
III Simposi d’Ensenyament i Histňria de les Cičncies i de les Tčcniques les IX Jornades de Didŕctica | un simposi sobre ensenyament | |
Premi Nobel de la Pau Premi d’Honor de les Lletres Catalanes | premis Crítica Serra d’Or premi Goya | |
XI Concurs Literari de Poesia | ||
conferčncia «El ciutadŕ del 2000» | ||
el IV Programa marc el Programa de formació per al PAS de la UB | el programa Sňcrates el programa ERASMUS |
S’escriuen sempre amb minúscula inicial.
Perň,
| el preescolar l’educació general bŕsica (EGB) el curs d’aptitud pedagňgica (CAP) el curs d’orientació universitŕria (COU) la formació professional, primer i segon grau (FP) el primer cicle d’ensenyament universitari l’ensenyament secundari obligatori (ESO) la reforma del sistema educatiu les proves d’accés a la universitat (PAU) un doctorat un mŕster una llicenciatura un postgrau una ŕrea de coneixement una cŕtedra |
Perň,
| l’ensenyament de Dret la cŕtedra d’Histňria de la Farmŕcia un llicenciat en Biologia |
En les denominacions d’assignatures, mŕsters, doctorats i cursos de postgrau s’escriuen sempre amb majúscula inicial els substantius i els adjectius que les formen.
En les denominacions de la resta de cursos, dels quals no s’expedeix títol, s’escriu només amb majúscula inicial la primera paraula.
Perň, si es tracta de disciplines, s’escriuen amb minúscula.
Els nivells i els noms dels exŕmens d’idiomes s’escriuen amb una majúscula o una minúscula inicials d’acord amb la designació prňpia de cada idioma.
| diploma de postgrau en Mčtodes Quantitatius i Informŕtics Aplicats a la Gestió Empresarial mŕster en Gestió Cultural doctorat en Cičncia Cognitiva i Llenguatge l’especialitat d’Economia General i Administracions Públiques la menció de Comptabilitat i Auditoria l’ŕrea de coneixement de Didŕctica de les Cičncies Socials l’assignatura de Física Estadística |
En les denominacions de la resta de cursos, dels quals no s’expedeix títol, s’escriu només amb majúscula inicial la primera paraula.
| el curs Mineralogia determinativa el curs Introducció als mčtodes d’estudi de la geologia del subsol el seminari de Dret local el taller d’Expressió sonora |
Perň, si es tracta de disciplines, s’escriuen amb minúscula.
| un article sobre física quŕntica disciplines com la botŕnica, la química, la medicina |
Els nivells i els noms dels exŕmens d’idiomes s’escriuen amb una majúscula o una minúscula inicials d’acord amb la designació prňpia de cada idioma.
| el First Certificate el Proficiency |
S’escriuen amb majúscula inicial les denominacions exactes que corresponen a designacions d’activitats oficialment instituďdes o amb una individualitat clara en la vida social.
Les denominacions genčriques s’escriuen amb minúscula inicial.
Les denominacions genčriques s’escriuen amb minúscula inicial.
| III Simposi d’Ensenyament i Histňria de les Cičncies i de les Tčcniques un simposi sobre ensenyament Conferčncia de Rectors Europeus la Segona Setmana d’Estudis Africans les jornades de portes obertes de la UB les IX Jornades de Didŕctica |
Les jornades de portes obertes que organitzen les institucions per mostrar les seves instal·lacions s’escriuen amb minúscula. Aquestes jornades tenen l’objectiu únic que els visitants puguin cončixer de prop aquests espais.
En canvi, s’escriuen amb majúscula inicial les jornades singulars, sobretot de centres educatius, que tenen un programa d’activitats i s’organitzen per captar estudiants i fomentar la matrícula.
Qualsevol expressió que especifiqui el carŕcter o la tipologia de la jornada s’escriu en minúscula.
Per referir-se a la suma de les jornades que organitzen els diversos centres de la Universitat, s’opta per un plural aglutinador que s’escriu amb minúscules.
| El Parlament tanca la jornada de portes obertes per celebrar la Diada amb un nou rčcord de visitants. |
| L’antic Hospital de Sant Pau celebra una jornada de portes obertes per presentar la recuperació del conjunt modernista. |
En canvi, s’escriuen amb majúscula inicial les jornades singulars, sobretot de centres educatius, que tenen un programa d’activitats i s’organitzen per captar estudiants i fomentar la matrícula.
| La Facultat de Cičncies de la Terra acull un any més estudiants de batxillerat en la Jornada de Portes Obertes. |
| Del 12 al 15 d’abril, podeu assistir a la Jornada de Portes Obertes de la Facultat d’Economia i Empresa. |
Qualsevol expressió que especifiqui el carŕcter o la tipologia de la jornada s’escriu en minúscula.
| Recepció i presentació conjunta dels graus de la Facultat de Física en la primera Jornada de Portes Obertes virtual. |
| El centre ha tornat a organitzar la Jornada de Portes Obertes de graus, mŕsters i postgraus. |
Per referir-se a la suma de les jornades que organitzen els diversos centres de la Universitat, s’opta per un plural aglutinador que s’escriu amb minúscules.
| Per als futurs alumnes, les jornades de portes obertes serveixen perquč la Universitat deixi de ser un concepte llunyŕ i abstracte. |
| Ja es poden consultar els vídeos de les jornades de portes obertes virtuals que enguany han ofert les facultats de Física i Química. |
Les denominacions exactes dels premis i altres guardons i distincions s’escriuen amb majúscula inicial.
Pel que fa a les distincions referides a llocs, s’han d’escriure amb minúscula.
| Premi Olof Palme Premi Nacional Ramón y Cajal Premi Nobel de la Pau Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística Premi Arrelats de narrativa breu premis Crítica Serra d’Or premi Ensaďmada Lingüística premi Goya |
| la Gran Creu de l’Ordre Civil la Medalla al Mčrit Científic la Creu de Sant Jordi la Distinció del Consell Social a la qualitat docent la Clau de la Ciutat la Pilota d’Or |
Pel que fa a les distincions referides a llocs, s’han d’escriure amb minúscula.
| Tarragona, patrimoni de la humanitat Menorca és una reserva de la biosfera parc natural d’Aigüestortes parc nacional de Yellowstone una platja amb bandera blava un restaurant amb tres estrelles Michelin |
El nom propi dels concursos s’escriu amb majúscula inicial dels substantius i adjectius que en componen la denominació específica, inclňs el mot concurs si en forma part.
Si la paraula concurs no forma part de la designació, s’escriu amb minúscula.
En textos discursius, no és necessari reproduir els jocs de majúscules i minúscules fixades en la imatge institucional del concurs.
L’ŕmbit, categoria o descripció que pot acompanyar la denominació generalment en queda fora i, per tant, s’escriu amb minúscules.
Si el nom del concurs s’assimila a un eslňgan, s’escriu entre cometes, i amb majúscula inicial absoluta i dels noms propis que pugui contenir.
També s’escriuen entre cometes, i amb majúscula inicial absoluta i dels noms propis que puguin contenir, els subtítols o lemes que poden especificar la temŕtica d’una edició concreta i acompanyar la designació específica del concurs.
Les referčncies genčriques s’escriuen sempre amb minúscules.
| 2n Concurs de Nanorelats 17č Concurs Carpeta UB VI Concurs de Cristal·lització a l’Escola XXII Concurs de Pintura al Passeig de Sant Joan |
Si la paraula concurs no forma part de la designació, s’escriu amb minúscula.
| el concurs literari Lletres de Maig el concurs fotogrŕfic Enfoca UB |
En textos discursius, no és necessari reproduir els jocs de majúscules i minúscules fixades en la imatge institucional del concurs.
| el 17č Concurs de Fotografia de Natura Fotonat UB [fotoNAT UB] el concurs Enrodoreda’t dedicat a Mercč Rodoreda [enRODOREDA’t] |
L’ŕmbit, categoria o descripció que pot acompanyar la denominació generalment en queda fora i, per tant, s’escriu amb minúscules.
| 10č Concurs Humet-Saula de pintura III Concurs Comas i Solŕ de curtmetratges |
Si el nom del concurs s’assimila a un eslňgan, s’escriu entre cometes, i amb majúscula inicial absoluta i dels noms propis que pugui contenir.
| el concurs de fotografia «Elles poden, tu també!» per a investigadores el concurs «Presenta la teva tesi en 4 minuts» |
També s’escriuen entre cometes, i amb majúscula inicial absoluta i dels noms propis que puguin contenir, els subtítols o lemes que poden especificar la temŕtica d’una edició concreta i acompanyar la designació específica del concurs.
| el concurs Lletres de Maig, amb el tema «Sobretot no et facis mal» el concurs Enfoca UB, amb el tema «Una visió inčdita de la UB» |
Les referčncies genčriques s’escriuen sempre amb minúscules.
| els concursos interuniversitaris de divulgació científica un concurs de triples solidari de les Lligues Universitŕries |
Només s’escriu amb majúscula la lletra inicial del títol (i les altres que correspon de fer-ho per les altres regles).
| conferčncia «El ciutadŕ del 2000» la pončncia titulada «La dansa i el cinema» una pončncia sobre dansa i cinema |
Les denominacions dels programes d’intercanvi i de cooperació s’escriuen amb majúscula inicial (i íntegrament amb majúscules si es tracta d’una sigla o d’un acrňnim), perň amb minúscula inicial el mot genčric —programa— que sol precedir-les. Si la designació del programa és també genčrica, s’escriu sols amb majúscula el primer mot.
| el IV Programa marc el Programa de formació per al PAS de la UB el programa Sňcrates el programa Erasmus |
Majúscules | Minúscules | |
la Reinaixença el Renaixement | el romanticisme el darwinisme l’impressionisme | |
el pi negre (Pinus uncinata) el gčnere Spheniscus | la família de les solanŕcies l’ordre dels gadiformes | |
el teorema de Pitŕgores la teoria de la relativitat la fórmula de Taylor |
S’escriuen amb minúscula.
Excepte la Renaixença i el Renaixement
| el romanticisme Florčncia, bressol de l’humanisme el darwinisme el realisme l’impressionisme |
Excepte la Renaixença i el Renaixement
Només s’escriu amb majúscula la inicial del primer element i els noms de persona que inclogui.
En canvi, les formes catalanitzades s’escriuen amb minúscula.
| la família de les rosŕcies (Ribus thyrsoideus) el pingüí austral reial (Aptenodytes patagonica) el gčnere Spheniscus el pi negre (Pinus uncinata) |
En canvi, les formes catalanitzades s’escriuen amb minúscula.
| la classe dels lamel·libranquis la família de les solanŕcies el subordre dels fissípedes l’ordre dels gadiformes |
S’escriuen amb minúscula inicial excepte els noms propis que formin part de la denominació.
| el teorema de Pitŕgores el teorema del valor mitjŕ la teoria de la relativitat el mčtode de Cramer el criteri de D’Alembert la fórmula de Taylor |
Majúscules | Minúscules | |
l’Estatut de la Universitat de Barcelona el Projecte de llei de reforma universitŕria la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels treballadors | ||
la disposició addicional 4a el capítol I la disposició transitňria 6a | ||
el carnet d’estudiant el passaport la cartilla de la Seguretat Social |
Els noms i adjectius que componen el títol d’un document oficial s’escriuen amb minúscula inicial, exceptuant la inicial del mot que designa la classe de document i dels noms propis que formen part del títol. Se segueix la mateixa norma quan es tracta de denominacions de tramitacions que corresponen al títol d’un document oficial. S’escriuen amb minúscula inicial les denominacions genčriques corresponents.
| el Projecte de construcció d’un sobreeixidor al sector nord de Manresa l’Avantprojecte de llei orgŕnica del sistema universitari l’Estatut de la Universitat de Barcelona el Dictamen de la Comissió d’Hisenda un dictamen de comissió correcció d’errada de l’Ordre de 10 de juliol de 1989 el compliment de la Sentčncia de l’Audičncia Territorial de Barcelona de 13 de juliol de 1987 la Resolució de 12 de setembre de 1989, per la qual es fa pública la relació d’ensenyaments seleccionats el Projecte de llei de reforma universitŕria el Pla nou d’estudis de la Universitat de Barcelona el Pla pluriennal de la Universitat de Barcelona la Llei de reforma universitŕria la Llei orgŕnica 11/1983, de 25 d’agost, de reforma universitŕria la Llei 13/89, de 14 de desembre, d’organització, procediment i rčgim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels treballadors el Reial decret 480/1981, de 6 de març el Reglament del domini públic hidrŕulic, d’11 d’abril de 1986 el Codi civil espanyol el Tractat d’adhesió de 1985 la Constitució de Weimar la Memňria acadčmica de la Facultat de Dret del curs 2009-2010 l’Acord marc de cooperació científica en Geologia el text refós de l’Estatut dels treballadors el Marc europeu comú de referčncia per a les llengües |
S’escriuen amb minúscula inicial.
| el preŕmbul el títol primer el subtítol segon l’apartat c de l’article 13 la disposició addicional 4a la disposició transitňria 6a el capítol I l’annex II |
S’escriuen amb minúscula inicial.
| el document nacional d’identitat núm. 34 945 435 el passaport la cartilla de la Seguretat Social la llicčncia fiscal el carnet d’estudiant el llibre de família |
Els títols d’obres, treballs i publicacions de tota mena —que ja es distingeixen tipogrŕficament— s’escriuen amb majúscula de la lletra inicial absoluta i dels noms propis que continguin.
El mateix criteri s’aplica als títols de les parts components d’aquestes obres, treballs i publicacions.
Les referčncies a les parts genčriques d’obres, treballs i publicacions s’escriuen amb minúscula.
Els noms de les col·leccions s’escriuen amb majúscula inicial de noms i adjectius.
| el tractat D’arquitectura de Vitruvi la novel·la El pčndol de Foucault d’Umberto Eco un article de la Revista de física el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya el portal Aprčn llengües a la UB la pel·lícula La ciutat cremada l’escultura El desconsol de Josep Llimona el quadre Les senyoretes d’Avinyó de Picasso l’últim moviment de la Novena simfonia de Beethoven |
El mateix criteri s’aplica als títols de les parts components d’aquestes obres, treballs i publicacions.
| el capítol «Descripció bibliogrŕfica» del manual sobre Ortotipografia l’article «La conversa a dues llengües» del diari Ara l’episodi «Ferides» de la sčrie Nit i dia l’apunt «Posada i posta» del blog terminolňgic Vocabulŕria |
Les referčncies a les parts genčriques d’obres, treballs i publicacions s’escriuen amb minúscula.
| el preŕmbul el capítol I l’annex II la prŕctica 69 la taula següent l’índex de continguts la presentació la bibliografia |
Els noms de les col·leccions s’escriuen amb majúscula inicial de noms i adjectius.
| una manual de la col·lecció Textos Docents la col·lecció de novel·la negra La Cua de Palla un relat breu de la col·lecció El Balancí la col·lecció digital Cartes i Menús de Restaurant |
Majúscules | Minúscules | |
l’Excalibur (espasa) el Titanic (transatlŕntic) | ||
la marca Cel·lo un Rollex un Cinzano | un rotlle de cel·lo una aspirina un jeep |
S’escriuen amb majúscula inicial.
| l’Excalibur (espasa) el Titanic (transatlŕntic) |
S’escriuen amb majúscula inicial si fan referčncia a una marca concreta, i amb minúscula si es tracta d’un genčric.
Les denominacions d’origen s’escriuen amb majúscula inicial quan formen part del complement de nom del producte en qüestió.
En la resta de casos s’escriuen amb minúscula inicial.
| un Cinzano un rotlle de cel·lo, perň la marca Cello una aspirina un jeep |
Les denominacions d’origen s’escriuen amb majúscula inicial quan formen part del complement de nom del producte en qüestió.
| el vi del Priorat un formatge del Montsec |
En la resta de casos s’escriuen amb minúscula inicial.
| un priorat de primera un montsec molt gustós |
La paraula Internet és un nom propi i, per tant, s’ha d’escriure amb majúscula i sense article.
Intranet, en canvi, és un nom comú, i per aquest motiu ha d’anar en minúscula i amb article.
A l’hora de fer la concordança, convé tenir en compte que tant Internet com intranet són mots femenins, ja que darrere de tots dos hi subjau el terme xarxa.
| Internet ha provocat tota una revolució informŕtica. |
| La internet ha provocat tota una revolució informŕtica. |
| Aquest article es pot trobar per Internet. |
| Aquest article es pot trobar per la internet. |
Intranet, en canvi, és un nom comú, i per aquest motiu ha d’anar en minúscula i amb article.
| A diferčncia d’Internet, una intranet és una xarxa privada. |
| A diferčncia d’Internet, Intranet és una xarxa privada. |
| Podeu accedir a la intranet des d’una estació de treball que disposi de navegador. |
| Podeu accedir a Intranet des d’una estació de treball que disposi de navegador. |
A l’hora de fer la concordança, convé tenir en compte que tant Internet com intranet són mots femenins, ja que darrere de tots dos hi subjau el terme xarxa.
| Internet és utilitzada cada cop més. |
| Internet és utilitzat cada cop més. |
Majúscules | Minúscules | |
el Maresme l’Anoia els municipis del Barcelončs | ||
Los Angeles d’El Escorial La Rioja | el Caire, del Caire els Estats Units, dels Estats Units | |
les Illes Balears la Vall d’Aran Castellar de n’Hug | ||
la província de Tarragona la regió d’Alsŕcia-Lorena la comunitat autňnoma d’Aragó | ||
la mar Roja el delta de l’Ebre (perň el Delta) la península Ibčrica | ||
Amčrica del Sud l’Oest americŕ | la costa nord dels Paďsos Catalans l’est d’Europa NE (nord-est) | |
Mart l’Óssa Major el planeta Terra | ||
el passeig de Grŕcia la plaça Reial el carrer del Consell de Cent / el c. del Consell de Cent la zona universitŕria de Pedralbes | ||
el Campus Mundet el Palau Reial el Pavelló Alemany | l’edifici de Llevant el pavelló de parquet (INEFC) les borses de l’Estat espanyol | |
la Sala de Graus Ernest Lluch el Saló de Cent el Pati de Llletres | l’aula C el laboratori de fončtica el saló de plens | |
L’article s’escriu sempre amb minúscula i experimenta les contraccions normals de l’article amb altres partícules.
Vegeu també el criteri L’article davant de noms de lloc catalans.
| el Maresme l’Anoia els municipis del Barcelončs l’Hospitalet de Llobregat |
Vegeu també el criteri L’article davant de noms de lloc catalans.
L’article s’escriu amb majúscula inicial i no experimenta cap contracció.
Perň s’escriu amb minúscula inicial i es contrau l’article dels topňnims no catalans amb forma catalanitzada.
Vegeu també el criteri L’article davant de noms de lloc no catalans.
| Los Angeles d’El Escorial Le Havre La Rioja |
Perň s’escriu amb minúscula inicial i es contrau l’article dels topňnims no catalans amb forma catalanitzada.
| l’Havana el Caire > del Caire els Estats Units > dels Estats Units el Sŕhara>del Sŕhara |
Vegeu també el criteri L’article davant de noms de lloc no catalans.
Més informació
Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/criteri_1_.pdf> [Consulta: 09 maig 2017]
S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements, tret dels articles i de les preposicions, que componen la forma establerta d’una comarca, un municipi, un agregat, una entitat local menor o un barri.
| les Illes Balears la Vall d’Aran Sant Pere dels Arquells Sant Andreu Castellar de n’Hug |
S’escriu sempre amb minúscula la designació genčrica que acompanya el nom d’una demarcació o d’una divisió territorial.
| la província de Tarragona la comarca d’Osona la diňcesi de Girona el bisbat de Solsona la regió d’Alsŕcia-Lorena la comunitat autňnoma d’Aragó |
S’escriuen amb minúscula sempre que sigui una designació genčrica.
| la vall de Bianya (perň amb majúscula si es tracta del municipi) la mar Roja l’oceŕ Pacífic el delta de l’Ebre (perň, el Delta) la plana de Vic la serra de Collserola la península Ibčrica |
S’escriuen amb minúscula inicial, excepte si es representen amb els símbols internacionals o formen part d’un topňnim.
| la costa nord dels Paďsos Catalans l’est d’Europa Amčrica del Sud l’Oest americŕ les civilitzacions d’Orient NE (nord-est) |
S’escriuen amb majúscula inicial.
Perň si terra, lluna i sol s’usen com a genčrics, s’escriuen amb minúscula.
| Mart l’Ossa Major la Via Lŕctia el planeta Terra |
Perň si terra, lluna i sol s’usen com a genčrics, s’escriuen amb minúscula.
| demŕ hi haurŕ lluna nova |
S’escriu amb minúscula la designació genčrica que els acompanya.
Les abreviatures també s’escriuen amb minúscula.
Vegeu també el criteri Noms de lloc (recintes, edificis, dependčncies) de la UB.
Aquesta designació genčrica, perň, s’escriu amb majúscula inicial quan és usada absolutament com a nom de lloc i quan s’esmenta toponímia menor en una altra llengua.
Les abreviatures també s’escriuen amb minúscula.
| el passeig de Grŕcia la rambla de Catalunya la plaça del Rei la plaça Reial la ronda de Sant Pere el carrer del Consell de Cent el c. Consell de Cent el carrer Gran el carrer de Sant Pere Més Baix el barri de Sant Martí de Provençals la zona universitŕria de Pedralbes la Maternitat el recinte de la Maternitat les Llars Mundet |
Vegeu també el criteri Noms de lloc (recintes, edificis, dependčncies) de la UB.
Aquesta designació genčrica, perň, s’escriu amb majúscula inicial quan és usada absolutament com a nom de lloc i quan s’esmenta toponímia menor en una altra llengua.
| la Gran Via de les Corts Catalanes la Rambla de Badalona la Via Laietana Trafalgar Square Rue de Rivoli Alexanderplatz |
En general, s’escriu amb minúscula el genčric de la denominació de monuments, edificis o dependčncies.
Quan es tracta de monuments, edificis o espais singulars, amb una especial rellevŕncia histňrica, política, cultural o arquitectňnica, tots els noms i adjectius que formen part de la denominació s’escriuen amb majúscula inicial.
Vegeu també el criteri Noms de lloc (recintes, edificis, dependčncies) de la UB.
| la casa de les Punxes la casa Batlló la casa Jeroni Granell la catedral de Barcelona l’església del Pi el monestir de Santes Creus el temple de la Sagrada Família el museu Dalí el teatre del Liceu l’ermita del Puig |
Quan es tracta de monuments, edificis o espais singulars, amb una especial rellevŕncia histňrica, política, cultural o arquitectňnica, tots els noms i adjectius que formen part de la denominació s’escriuen amb majúscula inicial.
| el Palau Reial el Palau de la Música Catalana la Borsa de Barcelona la Llotja (de Barcelona) les Drassanes les Cotxeres de Sants la Casa de la Caritat la Casa de la Misericňrdia Museu Monestir de Pedralbes el Castell de Peralada (casino, restaurant, festival, etc.) el Pavelló Alemany o Pavelló Mies van der Rohe |
Vegeu també el criteri Noms de lloc (recintes, edificis, dependčncies) de la UB.
Recintes i edificis
De manera general, el nom genčric (edifici, recinte, etc.) que acompanya la denominació del lloc s’escriu amb minúscula, mentre que els elements que l’acompanyen s’escriuen amb majúscula.
Recintes
Edificis
Per la seva singularitat, perň, l’edifici de la plaça Universitat s’escriu amb majúscules:
Altres
En canvi, s’escriu el genčric amb majúscula quan el seu significat no s’ajusta al significat original o quan es tracta d’un edifici singular.
Els noms dels campus, que s’acosten a ňrgans de gestió, també s’escriuen amb majúscula inicial de noms i adjectius.
Dependčncies i parts d’edificis
En aquests casos, tant el genčric com els elements que l’acompanyen s’escriuen amb minúscula inicial, llevat que l’element sigui un nom propi, una sigla o una lletra.
Aules
Sales
Despatxos
Laboratoris
Tallers
Altres espais
Biblioteques
Ara bé, si el nom coincideix amb l’entitat formalment constituďda, aleshores s’escriu amb majúscula inicial.
Espais singulars
S’escriuen amb majúscula inicial les denominacions corresponents a dependčncies singulars, és a dir, les que són úniques, no repetides en edificis similars.
Hi ha, perň, algunes estances que, per tradició i atčs que s’hi fan actes protocol·laris, de transcendčncia, etc., s’escriuen amb majúscula inicial.
De manera general, el nom genčric (edifici, recinte, etc.) que acompanya la denominació del lloc s’escriu amb minúscula, mentre que els elements que l’acompanyen s’escriuen amb majúscula.
Recintes
| el recinte de la Maternitat el recinte de Torribera |
Edificis
| l’edifici Ilerdense l’edifici Modular l’edifici Principal de la Facultat de Dret l’edifici Parxís l’edifici Calderes l’edifici de Llevant l’edifici de Migdia l’edifici de Ponent l’edifici de Sants l’edifici del Teatre l’edifici de les Cúpules l’edifici Adolf Florensa l’edifici Josep Carner l’edifici Tomás y Valiente l’edifici Verdaguer l’edifici Gaudí l’edifici de Marina l’edifici de la Masia l’edifici B de la Facultat de Farmŕcia |
Per la seva singularitat, perň, l’edifici de la plaça Universitat s’escriu amb majúscules:
| l’Edifici Histňric |
Altres
| l’aulari de Migdia 1 l’aulari de Migdia 2 la plaça del Teatre (Mundet) la plaça del Campus (Bellvitge) el pavelló poliesportiu de la unitat d’Esports el jardí Ferran Soldevila la torre del Rellotge |
En canvi, s’escriu el genčric amb majúscula quan el seu significat no s’ajusta al significat original o quan es tracta d’un edifici singular.
| la Finca Pedro i Pons el Pavelló Rosa el Pavelló de la República el despatx 4 del Vagó 2 de l’edifici de Ponent el Palau de les Heures |
Els noms dels campus, que s’acosten a ňrgans de gestió, també s’escriuen amb majúscula inicial de noms i adjectius.
| el Campus Bellvitge el Campus Clínic el Campus Diagonal el Campus Mundet el Campus Plaça Universitat el Campus Raval el Campus Sants el Campus Torribera |
Dependčncies i parts d’edificis
En aquests casos, tant el genčric com els elements que l’acompanyen s’escriuen amb minúscula inicial, llevat que l’element sigui un nom propi, una sigla o una lletra.
Aules
| l’aula C l’aula 3B l’aula 113 l’aula seminari l’aula taller l’aula José M. Valverde l’aula Fčlix Serratosa l’aula TEAM de l’IDP l’aula de mŕster l’aula de prŕctiques l’aula d’informŕtica l’aula de jocs |
Sales
| la sala d’actes la sala d’activitats dirigides (Esports) la sala de dissecció la sala d’estudiants la sala de juntes la sala de professorat la sala de recepcions la sala de reproducció la sala de reunions la sala d’estudi la sala de benestar la sala de terminals la sala d’exposicions la sala d’informŕtica de Física la sala del Mirador la sala de les Voltes la sala polivalent la sala Ramón y Cajal la sala Laval |
Despatxos
| el despatx 371 el despatx de professorat dels Serveis Lingüístics el despatx multimčdia (Programa de millora i innovació docent) |
Laboratoris
| el laboratori de fotografia el laboratori de vídeo el laboratori de gran format el laboratori de fončtica el laboratori de color el laboratori de procediments antics |
Tallers
| el taller d’escultura el taller de gravat el taller de pintura |
Altres espais
| el plató d’escultura l’estudi de gravació el vestíbul l’escala el soterrani la torre A el bar els menjadors universitaris la copisteria el solŕrium (Esports) el gimnŕs de musculació el pŕrquing l’auditori Antoni Caparrós |
Biblioteques
| la biblioteca dels Serveis Lingüístics la biblioteca del Departament |
Ara bé, si el nom coincideix amb l’entitat formalment constituďda, aleshores s’escriu amb majúscula inicial.
| la Biblioteca de Farmŕcia la Biblioteca de Dret |
Espais singulars
S’escriuen amb majúscula inicial les denominacions corresponents a dependčncies singulars, és a dir, les que són úniques, no repetides en edificis similars.
| el Paranimf de la UB el Pati de Lletres el Pati de Cičncies l’Aula Capella l’Atri Solar de la Facultat de Física l’Escala d’Honor del Rectorat |
Hi ha, perň, algunes estances que, per tradició i atčs que s’hi fan actes protocol·laris, de transcendčncia, etc., s’escriuen amb majúscula inicial.
| l’Aula Magna de la Facultat de Biologia la Sala de Graus Ernest Lluch |
Més informació
Solŕ, J. Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995, pŕg. 85.
Majúscules | Minúscules | |
el dilluns 29 de gener Barcelona, 2 de novembre de 1997 vacances d’estiu | ||
l’Onze de Setembre la Setmana Santa el Carnestoltes | ||
l’edat mitjana l’imperi romŕ la il·lustració | ||
la Primera Guerra Mundial la Guerra Civil la Revolució Industrial |
S’escriuen sempre amb minúscula.
| L’acte tindrŕ lloc el dilluns 29 de gener. Barcelona, 2 de novembre de 1997 Les obres es faran durant aquest estiu. A l’estiu anirem a Grčcia. Les classes comencen dilluns. |
Les festes i celebracions oficials, populars i religioses s’escriuen amb majúscula inicial de noms i adjectius.
| les festes de Nadal el dinar de Sant Esteve la nit de Cap d’Any la cavalcada dels Tres Tombs la rua de Carnaval la manifestació del Primer de Maig el dia de Sant Jordi la processó de Corpus la processó de Dijous Sant la revetlla de Sant Joan la commemoració de l’Onze de Setembre la celebració de Tots Sants el pont de la Puríssima |
S’escriuen amb minúscula.
En textos especialitzats (sobretot en les ŕrees de coneixement d’histňria i de geologia), perň, és habitual l’ús de la majúscula inicial perquč es considera que les paraules que designen aquests períodes són noms propis.
| l’era cristiana l’edat mitjana la decadčncia l’edat de pedra el triŕsic el neolític l’imperi romŕ la dinastia yuan |
En textos especialitzats (sobretot en les ŕrees de coneixement d’histňria i de geologia), perň, és habitual l’ús de la majúscula inicial perquč es considera que les paraules que designen aquests períodes són noms propis.
En general, s’escriuen amb majúscula.
| la Segona República la Primavera de Praga la Setmana Trŕgica la Revolució Industrial la Transició espanyola la Renaixença |
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 17-10-2023
Citació recomanada:
«Majúscules i minúscules» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=309> [consulta: 21 novembre 2024].
