Majúscules i minúscules

L’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text —començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.

D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.

Des del punt de vista ortogràfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació.

Exemple adequatÀgueda

Exemple adequatÉs una assignatura de primer any.

Exemple adequatINICIACIÓ A LA CLÍNICA ODONTOLÒGICA
Més informació
Secretaria de Política Lingüística. Majúscules i minúscules [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 2016. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/18-BTPL-Majuscules-i-minuscules.pdf> [Consulta: 09 abril 2018].
Darrera actualització: 17-10-2023
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Majúscules i minúscules» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=309> [consulta: 21 novembre 2024].
Pujar al principi de la pàgina