Les abreviatures es formen de diverses maneres:
- Amb la lletra o les lletres inicials de la paraula.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte.png) | h. [habitants] oct. [octubre] |
- Amb la lletra o les lletres inicials de la paraula i alguna de les centrals.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte.png) | dc. [dimecres] espf. [específicament] |
- Amb la lletra o les lletres inicials de la paraula i alguna de les finals.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte.png) | fra. [factura] nre. [nombre] |
En les abreviatures formades amb les lletres inicials de la paraula, se segmenta abans de vocal.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte.png) | des. [desembre] esp. [especialment] |
En cas que aquesta vocal precedeixi consonants dobles, es manté també la segona consonant en l’abreviatura.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte.png) | butll. [butlletí] col·l. [col·legi] corr. [correus] diss. [disseny] |
Per abreujar sintagmes, és a dir, segments formats per més d’un element, cal considerar tots els criteris de formació d’abreviatures descrits.
- Si es marca l’abreujament amb un punt, s’han de mantenir tots els articles i les preposicions.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte.png) | com. de serv. [comissió de serveis] n. de la t. [nota de la traductora] |
- En cas que l’abreujament es marqui amb una barra, s’ometen tots aquests elements gramaticals.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte.png) | f/m [a favor meu] m/o [a la meva ordre] |
En qualsevol cas, al marge d’aquests procediments generals d’abreujament, convé saber que únicament són admissibles les abreviatures que representen un estalvi, com a mínim, de tres caràcters de la paraula desenvolupada.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte-26.png) | ll. [llatí] |
| ![Exemple inadequat Exemple inadequat](grafics/exemple-inadequat-26.png) | llat. |
|
| |
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte-26.png) | v. [vegeu] |
| ![Exemple inadequat Exemple inadequat](grafics/exemple-inadequat-26.png) | veg. |
|
A més, a l’hora de crear una abreviatura, cal tenir en compte el principi d’eficiència: és a dir, mantenir la màxima informació amb el mínim de lletres. Així, entre les diverses abreviatures possibles per a una mateixa paraula, sempre hi ha una forma preferible, atès que conté la informació necessària per reconèixer el mot del qual prové.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte-26.png) | assign.
[assignatura]
|
| ![Exemple inadequat Exemple inadequat](grafics/exemple-inadequat-26.png) | a. ass. assignat. |
|
| |
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte-26.png) | telec.
[telecomunicacions]
|
| ![Exemple inadequat Exemple inadequat](grafics/exemple-inadequat-26.png) | t. tel. telecom. telecomun. telecomunic. |
|
Això no obstant, la manca d’espai pot condicionar la forma abreujada que calgui utilitzar. En una taula de columnes estretes, per exemple, potser s’haurà d’optar per les abreviatures més curtes (
ass. o
a. i
tel. o
t.), encara que siguin menys transparents.
D’altra banda, si hi ha dos mots que es poden abreujar de la mateixa manera, l’extensió de les abreviatures pot servir per desfer ambigüitats. Per exemple, si cal abreujar
vegetals i
vegetació, es poden fer servir
veg. per a
vegetals i
veget. per a
vegetació, o bé
v. per a
vegetals i
veg. per a
vegetació.