Versió per a imprimir
Ángel M. Delgado-Vázquez
Coordinador de Apoyo a la Investigación en la Biblioteca/CRAI
Universidad Pablo de Olavide
https://orcid.org/0000-0003-2461-8553
Morka, Agata; Gatti, Rupert. (2021). Academic libraries and open access books in Europe: a landscape study. [Bruxelles]: OPERAS. 63 p. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.4483773>. [Consulta: 12/04/2021].
Després d’anys d’infravaloració en determinades àrees de recerca, tant en processos d’avaluació com per part d’alguns sectors del moviment per l’accés obert, els llibres acadèmics tornen a la palestra amb forces renovades.
Sembla que per fi es comença a entreveure un model de negoci viable per a aquesta tipologia documental precisament de la mà de l’accés obert. Via edició directa per part de les institucions acadèmiques, o bé mitjançant el pagament de taxes de processament a través de projectes i d’altres esquemes de finançament, s’observa un interès renovat perquè les monografies de recerca i els volums editats tornin al lloc que els correspon en el paradigma de la comunicació científica.
En aquest procés de renovació, les biblioteques universitàries estan cridades a jugar un paper molt rellevant. Sigui com a entitats d’edició o de suport a aquesta, sigui com a canalitzadores del pagament de les taxes, o bé, «simplement», com a portadores de la «bona nova» de l’accés obert a investigadors i institucions.
Precisament aquest informe, elaborat a redós d’OPERAS-P (Open Scholarly Communication in the European Research Area for Social Sciences and Humanities), un projecte finançat dins d’Horitzó 2020 i COPIM (Community-led Open Publication Infrastructures for Monographs), tracta d’oferir una àmplia panoràmica sobre el paper que juguen les biblioteques acadèmiques europees en el context de la publicació de llibres en accés obert.
L’informe no intenta ser exhaustiu en la seva cobertura de països i iniciatives, centrant-se en els membres d’OPERAS, als quals s’uneixen Espanya i els països nòrdics, en total 14. De la mateixa manera, el text es limita a abordar les monografies de recerca i les obres editades, deixant fora d’altres formats de llibres en accés obert, expressament els materials docents.
Els responsables de l’informe han rastrejat la literatura, alhora que han mantingut entrevistes amb responsables de la matèria dels diferents països. Així mateix, han organitzat esdeveniments amb el llibre en accés obert al centre, on han tingut ocasió de recollir els coneixements i impressions dels assistents.
Amb tot plegat, construeixen una fitxa analítica estructurada per a cada país en la qual s’inclouen diferents paràmetres d’estudi.
Els resultats d’aquesta fitxa analítica es presenten de manera sintètica en una taula al principi del document. No obstant, val la pena entrar al detall per obtenir una visió més completa.
Així, els aspectes estudiats són els següents:
1. Una síntesi del sistema de biblioteques universitàries, amb indicació de l’existència de consorcis regionals o nacionals. En aquest apartat, cobra especial importància la informació sobre polítiques d’adquisicions/subscripcions de recursos electrònics.
És significatiu en aquest apartat que, tret dels països nòrdics, Alemanya i Espanya, la resta tenen sistemes centralitzats el lideratge dels quals sol recaure en la corresponent biblioteca nacional. No obstant, pel que fa a les universitàries, sembla que hi ha cert nivell d’autonomia. També és cridaner el cas d’Eslovènia, cas en què es parla d’un sistema «dispers», amb la seva biblioteca nacional al capdavant del sistema, però amb un bon nombre de petites biblioteques acadèmiques que actuen de manera independent.
Pel que fa als consorcis, s’observa que en el cas dels sistemes més centralitzats acostuma a haver-hi un únic consorci en l’àmbit nacional, que agrupa biblioteques de diferent mida. A més, per a la negociació de llicències de recursos electrònics, sembla ser que és bastant comú que sigui la biblioteca nacional corresponent qui la lideri, o almenys participi juntament amb aquests consorcis en les negociacions. En el cas de GASCO (German, Austrian and Swiss Consortia Organisation), ens trobem amb un consorci supranacional per als països germanoparlants. A la banda oposada, ens trobem el cas espanyol on existeixen diversos consorcis regionals, i una agrupació nacional de biblioteques, REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias Españolas), a redós de la conferència de rectors de les universitats, la CRUE. Un ens similar a aquest, la CRUI (Conferenza dei Rettori delle Università Italiane), allotja un grup de treball, CARE (Gruppo di Coordinamento per l’Accesso alle Risorse Eletroniche), encarregat d’aquestes negociacions a Itàlia.
2. Actituds i projectes bibliotecaris al voltant de l’accés obert, on s’apleguen les iniciatives en l’àmbit de l’accés obert i de la ciència oberta, amb especial èmfasi en les infraestructures de suport com són els repositoris i recol·lectors.
En general, s’observa que existeixen grups de treball incardinats en xarxes bibliotecàries o organismes públics que treballen en favor de l’accés obert, per bé que amb diferent grau d’implicació i autonomia.
3. Polítiques sobre llibres en accés obert, que inclou tant les polítiques en si, como els mandats institucionals mateixos que tenen en consideració o mencionen els llibres en obert com a tipus documental específic.
A tots els països estudiats s’han desplegat polítiques o mandats d’accés obert. A molts d’ells s’hi tracta de polítiques nacionals (8 de 14) que són complementades amb polítiques institucionals o d’agències finançadores, com és el cas d’Alemanya. No obstant, la menció en aquestes polítiques als llibres en obert és molt menor. Només França, Suècia i Holanda inclouen mesures explícites en les polítiques nacionals, mentre que, en el cas de les institucionals, encara que més nombroses i presents a tots els països, a penes arriba al cinquanta per cent en el millor dels casos.
4. Finançament de la publicació de llibres en accés obert, on es ret compte d’iniciatives de finançament per a la publicació d’aquest tipus de materials en accés obert per permetre el pagament de taxes per processament de publicacions (APC-article processing charges, BPC-book processing charges o CPC-chapter processing charge), tant en l’àmbit nacional, com regional i d’institucions específiques.
En aquest punt l’informe apunta que només tres països, Alemanya, Noruega i Holanda tenen convocatòries en les quals es disposen fons específicament per publicar llibres en obert.
5. La cinquena de les categories analitzades té a veure amb iniciatives abanderades bé per biblioteques, bé per institucions acadèmiques o directament per comunitats d’acadèmics per a la publicació de llibres en obert.
Novament, s’observen diferències notables entre països. Hi ha un nodrit grup en el qual no s’identifiquen iniciatives en aquest sentit, format per França, Itàlia, Polònia, Portugal, i Holanda.
6. Finalment, se estudia també la integració dels llibres en accés obert dins dels sistemes de gestió de biblioteques.
Exceptuant els casos de França, que mitjançant l’agència ABES (Agence bibliographique de l’enseignement supérieur) genera registres bibliogràfics dels llibres en obert per a tot el sistema, o de Dinamarca que els carrega a l’Alma, la major part de les biblioteques confien en els agregadors per al subministrament de registres de metadades d’aquest tipus de materials. Per part seva, Grècia no acostuma a incloure els llibres en obert en els seus catàlegs.
En tots els casos, per a cada país, s’identifiquen aquells agents que, a parer dels autors, tenen un major pes en l’àmbit del llibre obert universitari.
Si bé, en la seva intenció de sintetitzar, l’informe deixa el lector amb la mel als llavis en alguns aspectes, paga la pena fer una lectura (bastant ràpida, per la seva estructura mateixa) per obtenir una visió ràpida de la situació de la publicació de llibres de recerca en accés obert i sobretot tot allò que té a veure amb la participació de les biblioteques en tot el procés en l’àmbit europeu.
