Versió per a imprimir
OCLC (2011). Libraries at Webscale: a discussion document. Dublin, OH: OCLC (Online Computer Library Center, Inc). 71 p. ISBN 978-1-55653-438-6. <http://www.oclc.org/ca/fr/reports/webscale/libraries-at-webscale.pdf>. [Consulta: 13/02/2012].
Quan jo era petit, estar als núvols era sinònim de no tenir els peus a terra, de ser un somiatruites i d'estar despistat. Ara mateix però, els serveis d'informació que no vagin pensant en estar al núvol estan ancorats en el passat, no saben per on van i no són realistes.
L'informe que ressenyem comença assenyalant que hi ha diferents escales o nivells d'estar a la xarxa. Crec que el que volen explicar es veu bé si contemplem els diferents moments que –de moment- han tingut els ordinadors aplicats a biblioteques. Un primer moment és intern, d'automatització d'operacions. Un segon és pel públic, quan a través dels OPACs l'automatització comença a poder ser usada pels usuaris. El tercer –no completat encara-, quan les dades de la biblioteca es fusionen amb dades d'altres biblioteques i es creen catàlegs col·lectius i serveis cooperatius.
Hi ha però un quart moment. Un estadi real per alguns serveis (Amazon, Youtube o la Vikipèdia), un nivell d'estar a la xarxa que es caracteritza per dos elements: la informació ja no està a ‘casa teva' sinó distribuïda en molts ordinadors i la informació ja no has d'anar a buscar-la sinó que se t'apareix incrustada en altres elements de la xarxa. Busquem a Google, per exemple, ‘Madame Bovary'. El que busquem és en 1a instància el títol d'un llibre, però la primera pàgina de resultats en dóna enllaços a la Vikipèdia, d'imatges i de Youtube i d'alguns blocs. A l'esquerra de la pantalla hi apareix la possibilitat de triar ‘llibres' i aquesta ens porta a Google Books i a llibreries virtuals, però no podem saber si a la biblioteca de la cantonada tenen aquest llibre!
OCLC està en procés de transformació. Per una banda està passant de ser una cooperativa bàsicament nord-americana que ven serveis a altres biblioteques del món a ser un consorci internacional de biblioteques que les ajuda a estar a la xarxa de manera global. L'informe mostra les oportunitats per a les biblioteques de situar-se a escala de xarxa (al quart nivell dels que hem mencionat) i explica l'estratègia d'OCLC per recolzar les biblioteques en aquest procés.
El document té, de fet, tres parts, encara que formalment es presenta dividit en cinc capítols i tres apèndixs: una caracterització del moment actual de la xarxa, la seva utilitat potencial per a les biblioteques i les visions que sobre el futur tenen alguns experts d'internet.
La primera part és didàctica i il·lustrativa. Se'ns presenta la xarxa com una dimensió on estar, que permet una concentració de servidors que crea economia d'escala. L'economia d'escala la solem veure només des del seu punt de vista econòmic (menys cost), però en té dos més no menys rellevants: permet als creadors d'un servei concentrar-se en aquest com a servei i no en la gestió informàtico-tecnològica del mateix, i permet que els productes o serveis que es creen se situïn a un nivell elevat de la xarxa, s'incrustin a altres serveis i productes i passin a formar part de la xarxa social.
Les idees clau d'OCLC són tres i no són totalment estranyes al nostre món, tot i que les hi podem trobar de forma encara incipient. Per una banda, es tracta de crear valor a partir de l'agregació de dades (un catàleg col·lectiu dóna bons resultats perquè agrega moltes dades disperses que serien poc valuoses agafades d'una en una). En segon lloc, el valor a partir de l'agregació de dades crea comunitats (Library Thing era una eina per catalogar biblioteques personals que ha esdevingut una xarxa social de lectors). Finalment, situar les nostres dades al núvol ens permet reduir costos i fer front a les necessitats creixents d'infraestructura informàtica.
La segona part de l'informe mostra el potencial que la xarxa té per a les biblioteques. Aquestes han estat usuàries primerenques i pioneres dels ordinadors i de les comunicacions, però actualment no ocupen pas cap espai privilegiat a la xarxa. Lorcan Dempsey, el cap d'estratègia d'OCLC usa el concepte de ‘força de gravetat' per il·lustrar això. Tots els cossos tenen una massa que produeix una força de gravetat que atreu cap a ells altres cossos. Però la força de gravetat depèn de la massa, és a dir, a més massa, més atracció. La metàfora és clara: a les biblioteques ens cal tenir molta massa per tal d'atreure l'atenció dels serveis d'internet cap a les nostres dades. Una biblioteca sola –per gran que sigui- no tindrà mai suficient massa; totes juntes sí.
Les dades de les biblioteques tenen dues característiques: han de gestionar-se de forma eficient i han de poder-se veure. La primeera cosa la fem a través dels sistemes de gestió (‘ILS'), la segona, a través de les eines de descoberta. OCLC –no sense controvèrsia- vol ser útil a les biblioteques en aquest dos àmbits. En l'àmbit de gestió OCLC tradicionalment no hi havia entrat malgrat tenir programari per algunes coses (préstec interbibliotecari amb Illiad i gestió d'imatges amb Content.dm, per exemple). Ara però ha desenvolupat WMS -WorldShare Management Services http://www.oclc.org/webscale/ - que és un sistema de gestió bibliotecària desevolupat en entorn web amb mòduls de préstec, catalogació, adquisicions... La principal innovació però és OCLC WorldShare http://www.oclc.org/news/releases/2011/201170.htm. Aquesta està encara en etapes incipients i pretén ser una plataforma sobre la qual crear serveis innovadors per a biblioteques i compartir dades entre aquestes. La idea és fer el que ha fet Apple amb els iPhone i iPad: obrir la seva estructura als creadors perquè aquests la puguin usar per construir-hi a sobre aplicacions que no són desenvolupades per qui té la plataforma.
Finalment, el document acaba amb 10 contribucions breus d'experts (per exemple, Thomas L. Friedman, Seth Godin i Steven Berlin Johnson), que expressen la seva visió d'algunes tendències clau en el desenvolupament futur d'aquesta realitat encara emergent que és Internet. Són dues pàgines per cada expert i la intensitat d'aquests escrits en fa possible un resum. Animem als interessats a llegir-los en directe.
Una reflexió final i una opinió personal. La reflexió és que l'èxit i supervivència de les biblioteques no ens vindrà (només) de que les institucions que les creen i mantenen reconeguin les contribucions que aquestes fan (cosa que no treu que no haguem de treballar fort per evidenciar-les). L'èxit i la supervivència ens vindrà de la cooperació i la imaginació. La tecnologia ens ha permès fer instruments molt poderosos com els catàlegs col·lectius que han fet les biblioteques més útils. Però aquests han estat possibles per una innovació (compartir catalogació) i la voluntat cooperativa de fer una cosa entre tots.
L'opinió és que jo veig una contradicció entre voler crear una plataforma de dades que sustenti aplicacions fetes per persones i entitats independents d'OCLC i el que OCLC desenvolupi ella mateixa sistemes ILS sobre la seva plataforma. Sembla que això darrer pot ser un inhibidor important (o una competència deslleial) per a qui vulgui fer-ne des de fora OCLC.
En qualsevol cas, el document (no massa llarg i de molt fàcil lectura) és interessant i suggerent, característiques que aquesta ressenya voldria compartir amb l'informe que ressenyem.
