Versió per a imprimir
Bibliotecària i Documentalista
Membre de la Junta de Govern de la IFLA
Peachey, Jennifer. Beyond Books. The role of enterprising libraries in promoting economic wellbeing. Dunfermline: Carnegie UK Trust, Carnegie Andrew Carnegie House, 2014.16 pág.
1. Introducció
Més enllà dels llibres. El paper de les biblioteques emprenedores en la promoció del benestar econòmic. És el títol de l'informe que el Carnegie UK Trust ha publicat sobre els projectes que ha impulsat a Anglaterra i Gal·les que s'han dut a terme entre juliol de 2013 i març de 2014. Està signat per Jennifer Peachey, la recentment incorporada responsable de la política del Carnegie UK Trust1 que destaca els factors que han contribuït al seu èxit, el debat que han aconseguit establir entre les autoritats bibliotecàries del Regne Unit, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord i una sèrie de recomanacions finals.
2. Els Projectes
Els quatre projectes objecte de l'informe són:
1) Enterprise Hubs and Knowledge-sharing Northamptonshire Libraries support and promote economic Prosperity through their Enterprise Hubs, una iniciativa de col·laboració entre l'Associació Empresarial de Northamptonshire i les biblioteques del comtat, basada en el suport des de les biblioteques a la gestió del coneixement compartit i la promoció de la inversió econòmica a través dels seus centres d'operacions empresarials. Les biblioteques han facilitat l'accés del públic als recursos, la celebració de tallers per ajudar a desenvolupar idees de negoci i a obtenir orientació sobre l'autoocupació. A més han començat a provar si el model de l'Enterprise Hub pot ser replicat en altres serveis de la biblioteca a través d'un programa d'intercanvi.
2) Technoclubs de les Biblioteques de Neath Port Talbot, clubs tecnològics sobre robòtica, amb l'objectiu d'apropar a nens i joves a les ciències de la computació d'una manera lúdica i que s'apassionin per les assignatures de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Els Technoclubs es van dur a terme en escoles i biblioteques durant les hores de permanència després de les classes. S'adrecen especialment a nens que no tenen l'oportunitat de participar en activitats similars a l'escola o a casa.
3) Activitats digitals a la Biblioteca Central de Gateshead, Newcastle-upon-Tyne. La biblioteca, en col·laboració amb diversos proveïdors comercials, grups d'aficionats digitals i la universitat, va organitzar una jornada digital permetent a adolescents i joves menors de 30 anys experimentar les noves tecnologies per ells mateixos, aprendre noves habilitats i tenir contacte directe amb els professionals del sector digital.
4) L'entrada principal de la Biblioteca del districte de St. Botolph de Colchester, Essex es va convertir en un espai "Library-hack-maker", un espai de treball dirigit a la comunitat per compartir i intercanviar. L'objectiu principal d'aquest espai va ser el de donar suport a la regeneració econòmica a través de les arts, la cultura, l'intercanvi de coneixements i la promoció de models econòmics de col·laboració. Una idea que amplia el concepte de biblioteca pública com un lloc on les persones amb interessos comuns es reuneixen per treballar conjuntament, intercanviar idees, crear coneixements i habilitats. Es veu a si mateix com un prototip amb un enfocament alternatiu per al desenvolupament d'una biblioteca com si es tractés d'una empresa comunitària.
3. Els factors que van contribuir a l'èxit
Malgrat que els quatre projectes diferien en el seu àmbit d'aplicació, es basaven en diferents activitats i estaven dirigits a diferents grups poblacionals, hi va haver una sèrie de factors comuns que van contribuir al seu èxit, com ara:
Lideratge sòlid
Claredat de la proposta
Cultura que permeti la dedicació del personal al projecte
Motivació i entusiasme
Disposició i voluntat d'aprendre
Disposició a utilitzar la biblioteca com a espai sorollós i social
Aliances i xarxes sòlides
Espai físic
Fer molt amb molt poc
Autoavaluació i models lògics
4. Els reptes
Els quatre projectes es van enfrontar a una sèrie de reptes i van demostrar que per impulsar projectes emprenedors i innovadors d'èxit el personal de les biblioteques ha de considerar i satisfer els següents aspectes:
• Com persuadir de la importància dels enfocaments alternatius de biblioteca pública.
• Com encoratjar el personal a participar en noves activitats en un moment de reduccions en la dotació de recursos humans.
• Com trobar una manera de promoure noves activitats amb una forta imatge de marca.
5. El debat
El propòsit d'aquest document és compartir informació sobre els esforços de les biblioteques per contribuir al benestar econòmic i el què es pot aprendre d'aquests intents. El debat s'estableix a partir de l'enfocament comú aconseguit a través de les activitats d'aquests quatre projectes, aconseguint que les biblioteques es vegin també com a agents promotors del benestar econòmic. L'experiència dels quatre estudis de cas suggereix la necessitat de trobar formes d'encoratjar al treball conjunt entre les diferents autoritats de les biblioteques, i la seva coordinació a través de l'Arts Council England2 perquè els enfocaments reeixits desenvolupats en una àrea poden ser compartits amb el personal d'altres llocs, provocant que aquest enfocament innovador pugui arribar a formar part del desenvolupament d'estratègies nacionals.
6. Les recomanacions
El document conclou amb recomanacions específiques per als tres grups d'interessats, per als serveis bibliotecaris, per a les organitzacions professionals i organismes del sector de la biblioteca pública i per als governs del Regne Unit, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.
