Proposta per a l'aplicació de les tècniques de "digital forensics" al patrimoni cultural digital

Universitat de Barcelona

Kirshenbaum, Matthew; Ovenden, Richard; Redwine, Gabriela. (2010) Digital Forensics and Born-Digital Content in Cultural Heritage Collections. Washington, DC: Council on Library and Information Resources. http://www.clir.org/pubs/abstract/pub149abst.html

A què es refereix, precisament, el terme digital forensics? Abans de definir-lo -cal precisar que, a diferència de l'ús limitat al camp mèdic en castellà, la paraula forensics en anglès es refereix a l'aplicació d'una varietat de tècniques per resoldre dubtes i respondre preguntes per al bon funcionament del sistema judicial. En conseqüència, digital forensics engloba els processos que serveixen per a:

descobrir, acreditar i analitzar les dades en format digital per produir resultats dignes de ser admesos en l'entorn legal.

El propòsit de l'informe ressenyat és doble: explicar el camp de digital forensics el col·lectiu del patrimoni cultural i exposar els possibles punts de convergència entre els dos camps, amb l'expectativa que determinats mètodes i aplicacions dels forenses digitals puguin servir també per als arxius i biblioteques -sobretot pel que fa a la custòdia de fons de manuscrits digitals. Tal com ho formulen els autors, hi ha poca diferència entre:

... Els mètodes d'emmagatzematge, els mecanismes de lliurament i les màquines usades per accedir, llegir i interpretar ...Tampoc hi ha una gran diferència entre la informació digital subjecta a l'anàlisi forense i la que s'empra, per exemple, per la recerca literària o històrica, ...tant si s'analitza el disc dur d'un criminal o si s'intenta organitzar i interpretar el d'un premi Nobel.

Segons WBGlisson de la Universitat de Glasgow, el flux de treball d'un "forense digital" inclou les següents accions i decisions:

1. decidir on emmagatzemar la informació trobada, prenent precaucions perquè el nou suport sigui completament net ("forensically cleaned").
2. descriure l'equip informàtic, incloent nom de fabricant i número de sèrie.
3. iniciar la cadena de custòdia mitjançant el transport de l'equip a un laboratori segur.
4. realitzar una còpia de la cadena de bits del suport mitjançant una clonació o una imatge "forense" del dispositiu. Cal prendre precaucions per evitar qualsevol alteració de les dades durant el procés de còpia, mitjançant software o hardware del tipus "write-block".
5. analitzar l'organització dels fitxers i identificar els fitxers -tant els actius com els inactius.

L'aplicació de digital forensics en material d'arxiu digital

S'ha de posar l'accent en la pertinència d'aquests mètodes per a finalitats de patrimoni cultural, es citen exemples de l'aplicació actual d'aquests en institucions de renom com, per exemple, la British Library (el projecte Digital Lives és considerat un pioner en el camp), la Stanford University, la biblioteca Bodleian de la Oxford University o la Emory University (específicament per a la gestió de l'arxiu personal en format digital donat per l'autor, Salman Rushdie). Tal com afirma Susan Thomas, de la Bodleian:

Ens interessen les eines de "digital forensics" ja que estan dissenyades per mantenir l'autenticitat de les dades originals i són capaços de tractar un gran volum de dades heterogènies, semblant al que trobem en arxius digitals personals o empresarials.

Entre les accions que la ciència forense digital pot aportar als arxivers, s'inclouen:

1. La interpretació dels segells de data i d'hora.
2. La captura de còpies digitals autèntiques dels originals.
3. L'extracció de metadades rellevants del sistema de fitxers original.

En el cas de la donació de Salman Rushdie, no es tractava només de fitxers sinó dels mateixos ordinadors (se cita una interessant anècdota: el fatwa del 1988 declarat en contra va ser el que va conduir a Rushdie a usar l'ordinador per escriure per primera vegada, ja que necessitava "una manera àgil de traslladar la meva oficina"). L'aplicació de les tècniques forenses en un entorn informàtic complet com aquest, permet que els arxivers puguin analitzar la relació entre els diferents components del sistema. A més de la còpia exacta dels bits, també hi ha elements estètics (el color del fons de l'escriptori), organitzatius (l'estructura del directori) i fins i tot informació que l'autor ignora o oblida: la relació de l'equip amb altres dispositius, l'historial del navegador web o el contingut que encara queda a la "paperera". A sobre queden les restes físiques -data remanence- de les dades esborrades, capaços de ser restaurats per les eines forenses.

Aquesta capacitat de recuperar dades oblidades o esborrades intencionalment representa una de les diferències entre digital forensics i la gestió del patrimoni cultural: en el primer cas, la informació eliminada trobada podria resoldre un cas criminal, en el segon, podria introduir problemes ètics i fins i tot legals. Per exemple, si la institució responsable de la custòdia de les obres donades donés accés a més -conscientment o no- a materials també emmagatzemats en els artefactes digitals i que l'autor no va tenir cap intenció de fer públics.

És per això que els autors adverteixen de la necessitat d'una actitud cautelosa en l'aplicació de les tècniques establertes en el món jurídic per a altres finalitats: mentre els forenses pretenen resoldre dubtes per presentar proves fefaents, els estudiosos no tenen necessitat de buscar "la veritat ", sinó fins i tot arriben a celebrar les ambigüitats.

Contingut de l'informe

L'estructura de l'informe se centra en dos grans blocs: els reptes i l'ètica. Sota el primer s'exposen temes com ara:

1. els formats legacy (sistemes antics no interoperables),
2. la condició única i no reemplaçable dels materials digitals,
3. el trustworthiness (condició de ser mereixedor de confiança), un concepte que abasta l'autenticitat i la fiabilitat (reliability),
4. l'autenticitat,
5. la recuperació de dades,
6. els aspectes econòmics.

El bloc dedicat a l'ètica es centra en qüestions de seguretat, privacitat i la col·laboració amb els creadors del material digital. També cal destacar les anàlisis d'eines forenses, tant programari com maquinari, recollits en la secció d'annexos.

Selecció de recursos complementaris citats en l'informe

(Consultats: 17.02.2011)

AIMS Born Digital Collections: An Inter-institutional Model for Stewardship
http://www2.lib.virginia.edu/aims/

British Library, Digital Lives Research Project
http://www.bl.uk/digital-lives/index.html

Glisson, W.B. (2009)  "Use of Computer forensics in the digital curation of removable media. In H.R. Tibbo, ed., Digital Curation: practice, promise and prospects. Proceedings of DigCCurr 209, April 1-3, 2009, Chapel Hill, NC. 
http://eprints.gla.ac.uk/33687/

Kirschenbaum, Matthew G. et al. (2009) Approaches to managing and collecting born-digital literary materials for scholarly use.
http://drum.lib.umd.edu/handle/1903/9787

Loftus, Mary J. (2010)"The Author's Desktop", Emory Magazine.
http://www.emory.edu/EMORY_MAGAZINE/2010/winter/authors.html

National Library of Australia. Prometheus Digital Preservation Workbench.
http://prometheus-digi.sourceforge.net/

Oxford Library. Bodleian Library. FutureArch Project.
http://www.bodleian.ox.ac.uk/beam/projects/futurearch

Stanford University Libraries.  Digital forensics.
http://lib.stanford.edu/digital-forensics

Workbook on Digital Private Papers.
http://www.paradigm.ac.uk/workbook/index.html