Versió per a imprimir
Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
OCLC ens té acostumats a un degoteig constant d'estudis prospectius generalment interessants per la seva actualitat, abast i enfocament. En aquesta ocasió Jim Michalko, vicepresident d'OCLC per a programes de desenvolupament del Research Libraries Group (RLG) encapçala un estudi sobre els riscos que planen sobre les biblioteques de recerca als Estats Units.
En el context d'aquest treball risc es defineix com "la possibilitat que un esdeveniment succeeixi i afecti negativament l'assoliment dels objectius de la biblioteca".
OCLC va emprar l'experiència d'una consultoria especialitzada en la realització d'avaluacions de riscos que, a partir de 15 entrevistes efectuades l'any 2008 a una selecció de directors de biblioteques de recerca membres de la ARL, va identificar un total de 26 riscos potencials que amenacen les biblioteques universitàries. Aquests riscos van ser agrupats en 5 clústers temàtics i categoritzats com a alt, mitjà o baix risc en funció de les respostes rebudes.
El grup més gran de riscos identificats (8 riscos) s'associa amb la minvant consideració del valor de la biblioteca. La segona categoria més gran (6 riscos) agrupa temes relacionats amb els recursos humans. Espais i col·leccions (4 riscos) , tecnologia (4 riscos) i propietat Intel·lectual (3 riscos) són les altres fonts de preocupació.
Segons l'estudi els riscos que presenten un impacte potencial i un grau de probabilitat més alt estan relacionats amb:
• Els recursos humans i la cultura organitzativa.
• La manca d'habilitats crítiques per a la gestió de conjunts de dades, el tracte directe amb els personal docent i investigador, o la reconversió de la infraestructura tecnològica
• Una cultura organitzativa que inhibeix la innovació
•La dificultat per atraure i retenir personal en un entorn competitiu en el que hi ha menys professionals bibliotecaris disponibles.
•La incertesa sobre el perfil adequat dels directors de biblioteques que poden necessitar habilitats desenvolupades en altres sectors.
Així doncs, la majoria dels riscos potencialment més catastròfics són principalment de caràcter operatiu, i conseqüència de les debilitats de la mateixa organització. Els directors de biblioteques entrevistats mostren una elevada autoinculpació en relació als seus principals perills, concentrant en els recursos humans l'origen de la meitat dels riscos més alts que podrien fer trontollar el futur de la biblioteca, mentre que únicament tres d'aquests riscos tenen a veure amb l'evolució tecnològica i no han associat cap risc alt amb temes de propietat intel·lectual.
També es posen de manifest una sèrie de riscos que encara que no s'han classificat com a amenaces immediates o catastròfiques, estan associats amb el canvi dels valors tradicionals de la biblioteca:
• Les inversions a llarg termini en les col·leccions impreses són un contrapès a la innovació en el desenvolupament dels serveis en línia.
• Els sistemes de gestió de la biblioteca no donen suport adequadament als continguts digitals.
• Es presta una atenció insuficient a l'avaluació comparativa i a l'avaluació de l'eficàcia i el valor dels serveis actuals.
I, finalment, es proposen algunes estratègies de mitigació dels riscos identificats en l'estudi:
• Una major dependència de la infraestructura compartida juntament amb l'augment de l'externalització i la consolidació de serveis comuns permetria un desplegament més ràpid dels serveis que els usuaris de la biblioteca de recerca volen i necessiten.
• La reestructuració dels fluxos de treball permetria la redistribució estratègica dels recursos que podrien mitigar de manera significativa els reptes relacionats amb els recursos humans.
• El disseny de noves estratègies i serveis semblaria la millor forma d'abordar riscos com la deserció dels usuaris degut a la disponibilitat d'altres recursos d'informació en línia (Google, etc) que debiliten la visibilitat i el valor de la biblioteca.
L'informe d'OCLC és breu – únicament 20 pàgines- però contundent. Per una banda s'agraeix la concisió però, per l'altra, potser hi trobem a faltar una mica més de matisos i d'informacions complementàries, en especial les metodològiques. Per exemple, l'informe està basat en les respostes de 15 dels directors de les 125 biblioteques de recerca membres de la ARL però no s'indica ni la manera com es va seleccionar la mostra ni l'índex de fiabilitat dels resultats obtinguts.
Com dèiem, l'informe és contundent. I aquestes són les seves conclusions:
"La majoria de les institucions segueix destinant recursos de forma tradicional a les operacions que estan al marge de les prioritats de recerca institucionals i nacionals, cap als processos i serveis que són ignorats o infravalorats pels seus clients i cap a les activitats del personal que estan més impulsades per l'herència d'interessos professionals que per les necessitats de l'usuari. Per respondre adequadament als riscos identificats aquí, les biblioteques de recerca han d'unir-se al voltant d'un programa d'acció destinat a la millora de la institució de recerca a la que serveixen. La revisió incremental dels models tradicionals de funcionament només accelerarà el moviment de nous serveis importants per la recerca a altres entitats dins de la institució, deixant a la biblioteca només els vestigis de valor de l'herència determinada pels seus fons patrimonials. Es veurà el mateix, però tot haurà canviat."
Seria interessant poder disposar d'un estudi similar a nivell de les biblioteques universitàries espanyoles. Cometem els mateixos errors? Ens preocupen els mateixos temes? Veiem els mateixos perills? Apliquem les mateixes estratègies?
Michalko, James, Constance Malpas and Arnold Arcolio. 2010. Research Libraries, Risk and Systemic Change. Report produced by OCLC Research. Published online at: http://www.oclc.org/research/publications/library/2010/2010-03.pdf
