Versió per a imprimir
Judit Terma
Directora tècnica de planificació, projectes i avaluació
Biblioteques de Barcelona
Light, Ben; Houghton, Kirralie; Burgess, Jean [et al.] (2016). The impact of libraries as creative spaces. [Brisbane]: Queensland University of Technology . Digital Media Research Centre. Disponible a: http://www.plconnect.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0003/339717/S.... [Consulta: 29/12/2016].
Les biblioteques han estat responsables de garantir l’accés a la informació i al coneixement, de promoure la lectura i la cultura, de promoure i facilitar la formació al llarg de la vida. Des de mitjan dècada dels 90 les biblioteques s’estan reorientant. Aquesta reorientació ha estat propiciada, en part, pel fàcil accés a continguts digitals (Internet ho ha canviat tot), però també pels canvis de la societat mateixa: ciutadans cada vegada més participatius que han deixat de ser consumidors d’informació per ser generadors de continguts; aprenentatge al llarg de la vida basat en l’experiència i en la pràctica; societat que vol ser col·laborativa i involucrar-se en la vida de la comunitat, etc. Les biblioteques estan deixant de ser espais d’emmagatzematge i préstec de materials per esdevenir espais de participació, d’interacció amb els usuaris, tendint a ser espais flexibles amb una oferta creixent d’activitats creatives.
Partint d’aquesta realitat, el 2015 l’State Library of Queensland (a partir d’ara SQL) va encarregar als investigadors del Digital Media Research Centre de la Queensland University of Technology (a partir d’ara QUT) un estudi que explorés l'impacte en la comunitat de les biblioteques com a espais de creació, que proporcionés a les biblioteques eines per mesurar i demostrar aquest impacte i, finalment, que les ajudés a avançar en la planificació d’activitats creatives.
L’SQL té una llarga tradició en el camp de la planificació estratègica i ha publicat documents que han estat de referència per a les biblioteques catalanes en diferents moments. Per citar-ne alguns de paradigmàtics: les Guidelines and standards for Queensland public libraries (1997)1 que el 1999 el grup de treball de biblioteca pública del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya va fer traduir per utilitzar-lo en el marc del treball d’actualització dels estàndards per a biblioteques públiques; VISION 2017 for Queensland public libraries,2 una declaració de visió estratègica desenvolupada per al període 2013-2017; o documents ja més recents, com és el cas de The library dividend: a study of the socio-economic value of Queensland public libraries (2011).3 L’objectiu d’aquest últim era provar la contribució econòmica de les biblioteques en benefici de les comunitats i proveir les biblioteques públiques de Queensland d’arguments per justificar-se i assegurar-se el finançament. L'estudi també va servir de referència per als treballs sobre el valor social i econòmic de les biblioteques que, darrerament, s’han impulsat des de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.4
En el cas de The impact of libraries as creative spaces, la metodologia utilitzada pel grup d’investigació respon a tècniques d’avaluació qualitativa. Inclou una àmplia revisió del context (biblioteques com a espais de creació); una revisió de la literatura especialitzada sobre avaluació de l'activitat creativa a les biblioteques i a altres tipologies d’equipaments, i els resultats del treball de camp amb entrevistes a professionals, observació directa i visites a una selecció de biblioteques de Queensland. Per acabar, incorpora un paquet de recursos que il·lustren els resultats de la investigació.
Estructura del document
- Introducció amb la definició dels objectius, dels conceptes clau (creativitat, lloc i espai), descripció metodològica i de l’estructura del document.
- Revisió del context, versió resumida. Una de les conclusions és que malgrat que quan es parla d’espais de creació a les biblioteques es tendeix a pensar en makerspaces com el paradigma de l’experiència creativa a les biblioteques, hi ha un univers d’activitats i espais de creació que estan proporcionant les biblioteques.
- Conclusions de l’anàlisi del context: es remarca la importància de no avaluar les biblioteques només com a espais on es realitzen activitats creatives: lloc i espais són conceptes diferents (cal avaluar-les per la diversitat d’activitats creatives que faciliten que es realitzin i també per les que hi participen). Es defineixen els vuit criteris amb els corresponents indicadors d’impacte que han de servir per avaluar les biblioteques com a espais de creació: accés als recursos, incubadores d’idees, compromís cívic, desenvolupament de la comunitat, participació cultural, salut i benestar, suport a l’educació i productivitat econòmica.
- Resum de les dades obtingudes en el treball de camp fet a les biblioteques de Queensland (agost-setembre 2015) i els quatre estudis de cas analitzats. Aquest apartat demostra com es pot utilitzar.
- Conclusions i recomanacions: identificar i generar activitats creatives; identificar els objectius i els resultats d’aquestes activitats; alinear-les amb necessitats de la comunitat; fer seguiment de les tendències i fer una planificació estratègica; entre d’altres.
- Bibliografia i apèndix.
Pels qui s’animin a utilitzar-ho poden començar amb la guia de l’usuari que de forma molt esquemàtica i pràctica explica el propòsit de l’estudi, defineix què és una activitat creativa, i com –a partir de vuit criteris– es pot fer avaluació d’impacte. La guia inclou també la definició d’indicadors i alguns exemples reals analitzats.
Les nostres biblioteques públiques tenen una llarga tradició en la recollida i anàlisi estadística. S’ha treballat sobretot en l’avaluació quantitativa. Tot just en els darrers anys s’han començat a dur a terme alguns projectes interessants dedicats a l’anàlisi de l’impacte econòmic i social de les biblioteques sobre les comunitats i els individus.5
El valor del document en el nostre context és que ens introdueix arguments i eines metodològiques per fer una avaluació d’impacte sobre les biblioteques com a espais de creació, un aspecte gens treballat en els estudis d’impacte realitzats fins al moment.
1 Library Board of Queensland (1997). Guidelines and standards for Queensland public libraries. Brisbane, Qld.: Library Board of Qld and the Chief Public Librarians' Assoc. (Qld).
2 http://plconnect.slq.qld.gov.au/manage/21st-century-public-libraries/vis...
3 http://www.plconnect.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0009/225864/t...
4 Per exemple: Togores Martínez, Rosa (2015). El valor de les biblioteques públiques en la societat : el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Barcelona: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona.
5 El citat anteriorment: El valor de les biblioteques públiques en la societat: el cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals (2015).
Ballarin Rubio, Albert; Burguillos, Ferran; Camps Mir, Núria (2015). El valor econòmic de les biblioteques municipals de Sabadell: anàlisi del retorn a la inversió (ROI) del servei de biblioteca pública.
Gómez Yáñez, José Antonio (coord.). (2014). El valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas. Estudio FESABID. http://www.fesabid.org/federacion/noticia/el-estudio-realizado-por-fesab.... Ressenya al Blok de BiD.
