Versió per a imprimir
Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Arroyo Ortega, Óscar (2021). Universalizar los servicios bibliotecarios públicos en España. Madrid: FESABID. (Informe FESABID). 80 p. ISBN 978-84-939694-4-8. Disponible a: <https://www.fesabid.org/wp-content/uploads/2022/01/informe-fesabid-2021-Universalizar-servicios-bibliotecarios-Espana-Oscar-Arroyo.pdf>. [Consulta: 13/05/22].
El dia 7 d’abril, les xarxes socials del nostre entorn bibliotecari es feien ressò de la presentació d’aquest informe al Senat amb una alta assistència de representants de col·lectius i associacions professionals. El vídeo de la presentació es pot veure a la Presentación del «Informe FESABID: Universalizar los servicios bibliotecarios públicos en España».
És una bona notícia que un document d’aquestes característiques tingui una audiència com aquesta perquè algunes de les seves conclusions, resultat d’una anàlisi aprofundida, posen en evidència un desequilibri territorial en l’accés als serveis bibliotecaris que és urgent corregir.
Tal com la federació mateixa diu a la presentació de l’informe, Desde FESABID siempre hemos exigido la generación de políticas bibliotecarias estables e igualitarias para la prestación de servicios profesionales y universales de calidad. Es tracta d’un repte important en un moment com l’actual en què, com el mateix informe recull, Se aprecia una España de varias velocidades; aunque en este caso no siempre tiene que ver con la renta per cápita de los territorios y quizá más bien con las sensibilidades políticas sostenidas en el tiempo frente a la importancia de contar con sólidos sistemas bibliotecarios en los territorios (p. 65).
El document s’estructura en quatre apartats. El primer presenta una anàlisi completa i detallada sobre la legislació espanyola i autonòmica pel que fa als serveis bibliotecaris que és la base sobre la qual se sustenten els tres capítols següents. Per a cada comunitat autònoma, s’analitza la legislació vigent i el nivell d’implantació dels serveis a partir de les dades publicades a Bibliotecas públicas españolas en cifras de l’any 2018. Aquesta anàlisi es tanca amb un quadre resum de la categorització dels serveis segons la població.
El següent és un capítol on es recullen algunes dades que permeten fonamentar l’afirmació amb què s’inicia aquest apartat: Que los ciudadanos españoles no cuentan con el mismo nivel de calidad de servicio bibliotecario público en todos los territorios (p. 58). La inversió per habitant, la distribució de despesa en biblioteques segons les administracions i la cobertura territorial dels serveis bibliotecaris són les dades que demostren aquest gran desequilibri entre les comunitats i, també, l’immens desequilibri entre les àrees urbanes i les àrees rurals que, una vegada més, són les que tenen una més baixa cobertura.
A continuació, es presenten les conclusions. Un apartat breu, i no per evident menys interessant, que recull les idees clau exposades en els dos apartats anteriors i que permet una visió àmplia de l’evolució de la legislació en l’àmbit bibliotecari i en les que destaca, per exemple, el fet que hi hagi lleis autonòmiques amb més de 30 anys que encara són vigents. D’altra banda, però, s’ha generalitzat la creació, i publicació, de mapes de biblioteques com a eina de planificació imprescindible per a la presa de decisions.
Imprescindible és l’apartat darrer de propostes de futur, realistes però agosarades, que haurien d’afavorir la revisió del marc legal a cadascuna de les comunitats autònomes. No volem deixar de destacar-les precisament per la seva oportunitat. Les sis conclusions de l’informe es refereixen a la necessitat de:
- Revisar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local per establir l’obligatorietat de dotar de biblioteca pública els municipis més grans de 2.000 habitants. Un servei amb què compten molts d’aquests municipis però que permetria un finançament més adequat i la conscienciació i la vinculació d’aquests ajuntaments amb el servei.
- Definir i establir el paper de les diputacions provincials a la legislació estatal per afavorir la seva implicació en el suport dels serveis bibliotecaris més enllà de la gestió del servei bibliotecari mòbil o de l’impuls de plans de foment de la lectura que, sovint, a més, es fan sense la coordinació necessària amb la comunitat autònoma.
- Revisar i renovar la legislació autonòmica, fonamentalment, per definir clarament la distribució competencial de responsabilitats entre les diferents administracions i per establir les condicions mínimes de servei, que l’informe concreta pel que fa als dies mínims d’obertura i la necessitat d’un professional al capdavant.
- Simplificar les estructures eliminant el nivell comarcal que, segons l’informe, es mostra totalment redundant i ineficaç.
- Redefinir el model de servei bibliotecari mòbil que hauria de pensar-se per a municipis de 300 a 2.000 habitants i la necessitat de garantir la seva sostenibilitat a través del finançament coordinat de les diputacions i del govern de la comunitat autònoma.
- Potenciar els serveis virtuals i d’extensió bibliotecària que la crisi sanitària ha posat en primera línia, i dels quals n’ha evidenciat la utilitat i viabilitat. En aquesta línia, l’informe proposa serveis d’extensió bibliotecària per a municipis menors de 300 habitants.
I quina és la situació de Catalunya en aquest marc? La resposta, probablement, no sorprengui ningú. En primer lloc, Catalunya és una de les comunitats amb una llei més antiga que, tot i que fou de segona (o de tercera) generació i molt visionària en el seu moment, seria necessari revisar per poder corregir alguns dels problemes que l’informe detecta.
Pel que fa al nivell d’implantació, el document recull algunes mancances importants. En concret, l’absència de servei, malgrat l’obligatorietat, a municipis com Argentona, Cubelles, Palau-Solità i Plegamans, amb més de 10.000 habitants, o Vilafant i Almacelles, amb més de 5.000 habitants.
Pel que fa a inversió, Catalunya és la comunitat autònoma amb la despesa total més alta (16,42 €/habitant), en la qual destaca la inversió dels ajuntaments (10,52 €/hab) –que només supera el País Basc amb 13,56 €–, i la més alta per part de les diputacions (4,73 €/hab). La inversió per part del govern autonòmic és la quarta per la cua amb un 1,16 €/hab. Pel que fa al paper de suport de les diputacions, l’informe fa menció específica al paper de la Diputació de Barcelona com a referent bibliotecari a l’Estat espanyol en tots els nivells.
L’informe respon perfectament al seu objectiu i caldria aprofitar-lo per continuar el debat, entre el col·lectiu professional i amb les administracions, i treballar per compensar el desequilibri i les mancances detectades.
