Versió per a imprimir
Marina Losada
Biblioteca
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Early career researchers: the harbingers of change : final report from CIBER : year one (2016). Publishing Research Consortium. 70 p. Disponible a: http://ciber-research.eu/download/20161120-ECR_Year_1_final_report_07111.... [Consulta: 14/02/2018].
Aquest és un informe elaborat pel CIBER (grup de cerca interdisciplinari i independent, amb base al Regne Unit) i finançat pel Publishing Research Consortium. Comentarem aquí l’informe corresponent al primer dels tres anys de l’estudi, publicat el 2016. També es troben disponibles els resultats preliminars del segon any (2017).
A diferència d’altres estudis, aquest se centra, únicament, en els investigadors joves, definits com aquells menors de 35 anys sense posició fixa en els seus centres, i vol conèixer les seves actituds envers la publicació científica, i fins a quin punt els seus comportaments són nous.
Es tracta d’un estudi qualitatiu realitzat per mitjà d’entrevistes personals a 116 joves investigadors de set països (Espanya, Estats Units, França, Indonèsia, Polònia, Regne Unit i Xina) pertanyents a 86 universitats. Es comenten catorze aspectes diferents: la carrera, el comportament al voltant de la comunicació científica, la revisió d’experts, l’accés obert, les xarxes socials i acadèmiques, la cerca d’informació, els telèfons intel·ligents, la ciència oberta, la col·laboració, l’avaluació, les mètriques, l’impacte, el paper de les biblioteques i els editors.
En general, molts joves investigadors continuen sent conservadors en les seves actituds i pràctiques acadèmiques. Veuen oportunitats de canvi però se senten encadenats a un sistema de reputació que promou, per sobre de tot, les citacions rebudes i la revista on es publica. Es troben molt marcats per la necessitat de seguir les pràctiques majoritàries per tal d’aconseguir progressar en la seva carrera acadèmica. Es veuen motivats a publicar més i el més ràpid possible i en revistes amb bon factor d’impacte. No tenen moltes opcions més que seguir les normes establertes, així és que intenten publicar la seva recerca en revistes indexades a Web of science i Scopus.
Veuen arriscada la revisió d’experts oberta i prefereixen les revisions doble cec per assegurar que siguin anònimes. No consideren prioritari dipositar les seves publicacions als repositoris i mostren poc interès en la ciència oberta o les altmètriques.
Pel que fa a xarxes socials, ResearchGate, LinkedIn i Twitter són les més usades, principalment per trobar i compartir informació, tenir un perfil i contactar amb altres investigadors.
Prefereixen els portàtils i els ordinadors de sobretaula per als temes acadèmics encara que l’ús de tauletes augmenta ràpidament. Usen els seus telèfons intel·ligents per a les xarxes socials acadèmiques i per comunicar-se quan són fora de l’oficina.
Si parlem d’accés obert, consideren que les revistes en aquesta modalitat són una bona cosa per bé que mostren preocupació pel pagament dels costos de publicació (article processing charges, APC), que consideren alts i per això injustos, perquè no tots els investigadors els poden pagar. Que la revista sigui o no d’accés obert, no és un criteri que tingui pes a l’hora de decidir on publicar, encara que estan interessats a aconseguir la màxima visibilitat (així augmenten les citacions) i una més gran velocitat en la publicació dels seus treballs.
No consideren prioritari dipositar les seves publicacions en repositoris (pensen que és més un tema per a bibliotecaris o administratius). Ho fan quan és obligatori però no hi ha coneixement ni interès pels repositoris, fins al punt que molts desconeixen si les seves institucions en tenen.
El terme ciència oberta els resulta pràcticament desconegut, no estan interessats a compartir les dades perquè el seu interès principal és explotar al màxim les dades recollides en diverses publicacions. No troben interessant la publicació en blogs com alternativa a les publicacions.
Tampoc hi ha molt interès en les altmètriques ja que no es tenen en compte en els processos avaluatius. De totes maneres, consideren que tenen potencial com a nou mètode avaluatiu per mesurar l’impacte. També pensen que la millor manera d’aconseguir aquest impacte és per mitjà d’articles publicats a revistes prestigioses.
Pel que fa les biblioteques, semblen haver perdut tota visibilitat. Molts joves investigadors no han anat a una biblioteca en anys, i les consideren llocs on els estudiants de grau van a seure i treballar. Les eines de descoberta s’obvien totalment a favor de Google. Desconeixen que les revistes i altres recursos que usen de manera habitual són accessibles gràcies a les subscripcions i serveis de les biblioteques de les seves institucions.
Les opinions i actituds envers les biblioteques no poden ser una sorpresa. Aquest i altres informes ens diuen que el seu paper es desdibuixa... el seu ús físic disminueix i les eines que s’ofereixen (catàlegs i eines de descoberta) van en segon lloc després d’eines com Google. L’ús de la col·lecció digital és alt i creixent però sovint no s’identifica amb la biblioteca.
Altres estudis, com els ben coneguts Ithaka S+R US library survey o els de SCONUL, coincideixen en línies generals: invisibilitat de les biblioteques i els seus serveis. Per canviar aquesta tendència, les biblioteques ja estan desenvolupant nous serveis tant de suport a la recerca com de la docència però també és important el màrqueting, «vendre» els nostres serveis als usuaris i fer-los coneguts.
