Versió per a imprimir
Marta Cava
Bibliotecària
Institut Premià de Mar
Miret, Inés; Baró, Mònica; Dussel, Inés; Mañà, Teresa (2021). Huellas de un viaje: trayectorias y futuros de las bibliotecas escolares de Galicia. Santiago de Compostela: Dirección Xeral de Centros e Recursos Humanos. Consellería de Cultura, Educación e Universidade de la Xunta de Galicia. 311 p. Disponible a: <https://libraria.xunta.gal/sites/default/files/downloads/publicacion/huellas_de_un_viaje.pdf>. [Consulta: 27/02/2022].
Hi ha molts estudis, documents i informes que posen en valor la importància i els beneficis de la biblioteca escolar en els centres educatius. També són moltes les bones pràctiques que s’han recollit d’arreu del món amb exemples de biblioteques que duen a terme petites i grans accions a les quals cal prestar atenció.
A Huellas de un viaje trobem un exhaustiu document on s’explica el funcionament de les biblioteques escolars a Galícia, tot allò que aporten a la comunitat educativa i dades estadístiques i valoracions de primera mà d’alumnat, professorat i famílies. També té espai per fer una mirada cap al futur per analitzar quin paper tindran en els propers anys.
Al llarg de les més de 300 pàgines que té el document, podem fer-nos una idea de l’organització interna de les biblioteques amb molt de detall, però també de sentir la veu d’un gran ventall de persones diferents, tant des del mètode tradicional de l’enquesta com amb dues interessants propostes: els textos escrits pel professorat i els dibuixos fets per l’alumnat. És un text llarg i que requereix tenir un llapis a prop per poder subratllar totes les idees que hi apareixen. A partir de l’estructura del document, intentarem desgranar què s’hi recull.
Las trayectorias como objeto de estudio: el primer capítol actua com a introducció: situa el paper de les biblioteques escolars en el paradigma actual i reflexiona sobre els suports de lectura, el perfil del lector o les col·leccions documentals i els espais. En definitiva, ens ajuda a posar-nos en context i a situar-nos davant de tota la informació que ens arriba en les properes pàgines.
Políticas públicas de bibliotecas escolares en Galicia: un cop situats en alguns dels conceptes clau relacionats amb les biblioteques, aquí ens trobem de quina manera s’organitzen i s’estructuren les biblioteques escolars. L’Asesoría de Bibliotecas Escolares és un òrgan depenent de la Xunta de Galicia i és l'encarregat de gestionar, coordinar i desplegar totes les polítiques entorn de la biblioteca escolar. Destaquen com accions els PLAMBE (Plan de Mellora de Biblioteca Escolar), el principal pla per impulsar les biblioteques. Segons aquest pla, els centres que compleixin uns requisits exigents, i que després seran avaluats minuciosament, poden sol·licitar aquestes ajudes que inclouen suport econòmic, assessorament per part dels professionals, activitats i propostes de formació i materials de difusió. Així també, cal destacar que els centres seleccionats acaben formant una xarxa que permet treballar conjuntament i compartir experiències i inquietuds. Al llarg dels anys, s’han integrat en el pla 737 centres, entre d’altres, d’Educació Primària i Educació Secundària en totes les seves modalitats, preferentment públics, per bé que també privats-concertats.
Cal fer un incís i destacar per sobre de totes les accions anteriorment esmentades els ajuts econòmics que reben els centres que participen en el pla. Per fer-se’n una idea i tenir una referència de les quantitats, durant els anys 2005-2010, eren les següents: adquisició de documents en paper i en digital, 7.500.000 €; renovació de mobiliari i espai, 1.270.000 €; compra d’equips tecnològics, 1.312.000 €, entre d’altres.
Els PLAMBE no són les úniques accions que es duen a terme: també existeixen els Plans LIA (Lectura, Información y Aprendizaje) i també hi ha guies i directrius, perquè aquells centres que no són PLAMBE puguin treballar per impulsar la seva biblioteca escolar. Per acabar, cal destacar també els programes específics entorn unes qüestions concretes (adreçades tant als centres beneficiaris dels PLAMBE com els que no), que també reben suport per realitzar coses com clubs de lectura, maletes viatgeres, les ràdios escolars o cap a la digitalització de les biblioteques.
Imaginarios de la biblioteca escolar: aquest capítol està dedicat a analitzar la percepció i els usos de les biblioteques escolars gallegues per part dels seus principals usuaris: alumnat, professorat i responsables de biblioteca. Es podria dividir en dues parts, la primera, dedicada a l’anàlisi més «tradicional». A través d’enquestes de satisfacció, coneixem quina és la percepció que tenen de la biblioteca escolar, per a què i com l’utilitzen i, també, quines són les propostes de millora per tal d’anar-les valorant i incorporar de cara al futur. Aquests resultats s’han obtingut d’un total de 26 centres (20 dels quals beneficiaris dels PLAMBE, la resta, no).
A la segona part d’aquest capítol es pot trobar una altra manera de conèixer la percepció que tenen tant el professorat com l’alumnat de la biblioteca escolar, però d’una manera diferent. En el cas del personal educatiu s’ha optat per les «narrativas docentes», un exercici d’escriptura on es convida els docents a escriure un text a partir d’unes preguntes que els serveixen de guia i inspiració. A partir de fragments dels 45 textos participants, podem conèixer i visualitzar la idea que els docents tenen de la biblioteca escolar.
Pel que fa als alumnes, s'ha optat també, seguint en la línia de la proposta anterior, fer un exercici original: en comptes d'expressar-se a través de l'escriptura, se'ls ha demanat dibuixar. Així, analitzant els diferents elements que apareixen, per la seva forma o per la seva absència, o la disposició dels objectes, podem conèixer quina concepció tenen els nens i adolescents de les seves biblioteques escolars.
En y entre bibliotecas: per finalitzar aquest exhaustiu document, ens trobem amb un últim estudi. En aquest cas, s’han seleccionat vuit centres i s’ha demanat la participació tant de la direcció del centre, el personal docent, l’alumnat, i les famílies com també d’exalumnes o exdocents que han pogut veure la biblioteca en etapes anteriors. Aquest últim col·lectiu és clau, ja que la idea d’aquest estudi és conèixer quina ha estat l’evolució de la biblioteca: com ha anat canviant, què ha incorporat de nou, què ha millorat pel que fa a l’espai, el material, els usos, les activitats, les eines digitals, la formació, la pertinença al PLAMBE… Així com les sensacions i els sentiments que els ha generat la participació i el fet de tenir una biblioteca al centre. Acabant amb una mirada al futur sobre què haurien de ser les biblioteques escolars.
Per finalitzar, en aquestes més de tres-centes pàgines, hi apareixen la bibliografia, els annexos, les fotografies i les notes.
En aquesta ressenya s’ha intentat sintetitzar al màxim aquestes Huellas de un viaje, tot i que ha estat complicat perquè és un text molt complet que recull una extensa quantitat de dades, informacions i anècdotes que seran molt interessants i útils tant per als responsables de les biblioteques escolars com per als responsables polítics i tècnics dels quals depenen, tant d’aquí com de qualsevol part del món, perquè –adaptat a la realitat de cada zona i tenint en compte les seves particularitats– aquest pot ser un document inspirador i pràctic per impulsar-les.
© Image by neotenist from Pixabay
