El punt dolç de la vida pública

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Eulàlia Espinàs
Secretària de la Fundació Biblioteca Social
Professora de la Facultat de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual

American Library Association; Harwood Institute for Public Innovation [2015]. Communities have challenges: libraries can help: a step-by-step guide to “turning outward” to your community. [Chicago, IL: American Library Association]. Disponible a: http://www.ala.org/transforminglibraries/sites/ala.org.transforminglibra... [Consulta: 11/09/2016].


Que les comunitats canvien constantment és un fet. Altra cosa és la magnitud, la velocitat o l'orientació d'aquest canvi. I que les biblioteques tenen el deure d'acompanyar les comunitats a les que serveixen en aquest canvi constant és un repte admès per tot el col·lectiu professional (especialment el de les públiques, però no només). La dificultat rau en com fer-ho i, sobretot, en com fer-ho bé, o el millor possible.

Des de sempre, les biblioteques públiques han dut incorporada la funció social i des del seu àmbit poden fer múltiples accions, especialment en moments complexos com l'actual, amb una creixent necessitat social derivada de la crisi, i en la qual molts estudiosos preveuen que s’incrementarà tant en complexitat com en profunditat. Mostra d'això és que cada vegada són més les biblioteques del nostre entorn que emprenen projectes per pal·liar, en major o menor mesura, aquesta situació1.

Però cal dissenyar accions amb fonament, que realment arribin a les persones per a les quals han estat pensades i procurar que tinguin el màxim d'impacte. Això requereix observació i anàlisi de les necessitats, processos de reflexió per part dels professionals, com també immersió en allò que passa en el seu entorn i emprendre processos compartits amb la comunitat.

Un dels nous reptes per a les biblioteques, doncs, és treballar cooperativament amb usuaris i ciutadans en el disseny de nous serveis i en la introducció de canvis que facin que la biblioteca s’ajusti més a les necessitats de la seva comunitat, evolucionant amb ella. Va un pas més enllà de conèixer l'opinió o el grau de satisfacció dels usuaris en relació als serveis que la biblioteca els ofereix. És un canvi de paradigma. La relació ja no és unidireccional, sinó que es basa a crear i incentivar entorns de participació i apoderament del ciutadà amb la biblioteca, com apunta l'informe Prospectiva 20202: "... de pensarse los servicios y edificios para el usuario a realizarlos con él".

Per oferir facilitats i eines als professionals l'American Library Association, a través del grup de treball Libraries Transforming Communities de la divisió PLA (Public Library Association), juntament amb el Harwood Institute for Public Innovation3, han elaborat una guia que té per objectiu simplificar en tots els seus aspectes aquesta tasca a les biblioteques: Communities have challenges: libraries can help: a step-by-step guide to “turning outward” to your community.

El reconegut nom d'aquestes institucions valida d'entrada aquesta guia. I l'estil –tan anglosaxó– d'abordar els temes de forma molt pautada, la converteix en una bona eina de treball per als professionals de les biblioteques.

Tal com ells mateixos anuncien a la introducció, "les eines d'aquest llibre estan dissenyades per ajudar les biblioteques a enfortir el seu paper com a líders de la comunitat i aconseguir-hi un canvi positiu", la qual cosa passa per posar en primer lloc les aspiracions de la comunitat, comprenent-les millor, dialogant amb ella i sent proactives en els aspectes que li preocupen.

El document ofereix un pla distribuït en 90 dies per ajudar la biblioteca a "girar cap a fora". Noranta dies que distribueix en 3 blocs de 30 dies.

El primer bloc se centra a canviar l'orientació de la manera de pensar dels col·laboradors de la biblioteca, per tal de centrar la seva mirada cap a l'exterior, en lloc de fer-ho cap a l'organització –com és molt/massa habitual–.

La guia ofereix una sèrie de qüestionaris per saber el punt de partida de l'equip en relació a la seva "mirada a l'exterior" i, a partir d'aquí, suggereix que l’equip mateix determini on vol arribar, com, i què necessita per aconseguir-ho, facilitant també una pauta per orientar aquest procés. Ofereix també una sèrie de qüestionaris d'autoajuda i autoreflexió per comprovar i enfortir l'evolució dels implicats en el canvi de mirada i la presa de decisions en aquest sentit.

El segon bloc, que la guia proposa fer en els propers 30 dies, aborda quan l'equip se sent còmode amb els nous conceptes de mirar a l'exterior i se centra a treballar fora dels murs de la biblioteca. Amb l'objectiu d'evitar actuacions empreses a partir de suposicions i interpretacions del què vol la comunitat, proposa anar directament a la font, per conèixer en directe les aspiracions de la comunitat, i utilitzar aquest coneixement per determinar les noves accions.

La guia ofereix les pautes per tal que l'equip parli i conegui de prop els membres de la comunitat per poder determinar què volen. La idea és començar amb preguntes curtes i concretes per acabar amb converses àmplies i comunitàries que el manual indica amb les pautes oportunes de metodologia, comunicació, dinàmica de reunions, etc. L'objectiu és que amb tot el que es recull es determinin els temes comuns, seguint la metodologia pautada a la guia i que, amb aquest recull, es doni forma a les accions futures de la biblioteca.

Aquesta part és la més extensa a la guia ja que, a més de la metodologia, ofereix orientacions i aspectes a tenir en compte en el procés i la interacció amb la comunitat. D'una manera indirecta, apunta aspectes més estratègics i vincula els processos amb els punts forts de les biblioteques. També orienta sobre el fet de treballar amb "el coneixement" de les persones i col·lectius per aconseguir resultats fructífers per a ells i, alhora, millorar els serveis de la biblioteca en aquest sentit.

El tercer bloc, de 30 dies més, se centra a compartir el que s'ha après. Conforme s'avança, i es coneixen més les aspiracions de la comunitat, és important posar-les en comú i valorar la seva posada en pràctica dins de la biblioteca. El que proposa la guia, en aquest apartat, és crear "espais d'innovació", reunions o trobades periòdiques dissenyades exclusivament per a aquest fi, en les quals l'equip de forma compartida identifica les noves idees sorgides i analitza com les pot incorporar a la biblioteca i a la seva forma de treballar. És un procés de reflexió comú entre l'equip de la biblioteca centrat en la nova manera d'orientar els serveis i les tasques, "amb la mirada cap enfora", que ajuda a enfortir-la i a mantenir-la.

Finalment, la guia exposa que passats els 90 dies s'ha de passar a l'acció. Considera que l'equip de la biblioteca ha fet un procés per conèixer i comprendre la seva comunitat, les seves preocupacions i problemes, i està preparada per fer emprendre accions. Arribats a aquest punt, per tal de saber quines accions són les més apropiades, ofereix un conjunt d'eines que ajuden la biblioteca a mesurar les condicions de la seva comunitat i a determinar el moment adequat per emprendre, de forma compartida, un pla d'acció que perduri i s'estabilitzi de forma positiva. També orienta en com determinar quines accions s'han d'emprendre per part de la biblioteca "en solitari" i quines juntament amb altres agents i/o col·laboradors.

És especialment interessant la pauta que ofereix basada en les cinc etapes identificades en "la vida comunitària", anomenades l'Índex de Harwood4, que van des de l'apatia per descontentament a la queixa, fins a la implicació, amb una taula de recomanacions de "què fer i no fer" en cadascuna d'aquestes fases dels processos comunitaris.

També és rellevant la descripció final dels factors que habiliten i capaciten una comunitat per treballar junts i crear les condicions de canvi per seguir endavant, el que ells anomenen "el punt dolç de la vida pública".

Un bon punt per iniciar sinergies entre la biblioteca i la seva comunitat i que cada biblioteca haurà de saber trobar.


1Vegeu: Mapa de projectes de biblioteques públiques per a la inclusió social desenvolupat per la Fundació Biblioteca Social. [Consulta: 11/09/2016].

2Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años elaborat pel Grupo Estratégico para el estudio de prospectiva sobre la biblioteca en el nuevo entorno informacional y social. Consejo de Cooperación Bibliotecaria, 2013. 92 p. [Consulta: 11/09/2016].

3Institut nord-americà que proporciona orientació, pràctiques i eines per introduir processos innovadors de canvi en l'àmbit públic. [Consulta: 11/09/2016]

4Disponible a: https://buildingdialogue.files.wordpress.com/2010/09/5stages.pdf [Consulta: 11/09/2016]