Versió per a imprimir
Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Barker, Michelle; Manola, Natalia; Gaillard, Vinciane; Kuchma, Iryna; Lazzeri, Emma; Stoy, Lennart (editors); Piera, Jaume (2021). Digital skills for FAIR and open science: report from the EOSC Executive Board Skills and Training Working Group. Brussels: European Commission. 67 p. Disponible a: <https://doi.org/10.2777/59065>. [Consulta: 30/03/2021].
L’any 2015, la Comissió Europea va iniciar els treballs per la creació de l’European Open Science Cloud (EOSC) que, cinc anys i 320 M€ més tard, va culminar amb un prototipus d’una infraestructura digital que persegueix la compilació de totes les dades, serveis i eines de la Ciència oberta que es generaran a la UE durant els pròxims anys, per posar-los a disposició de la comunitat científica. El projecte és ambiciós: vol transformar la manera en què els recercaires accedeixen a les dades i les comparteixen, posicionant la UE en el lideratge mundial en la gestió de dades de recerca.
El Grup de Treball d’Habilitats i Formació de l’EOSC es va crear l’any 2020 amb una vida prevista de dotze mesos i la coordinació de Natalia Manola (Universitat d’Atenes) i Vinciane Gaillard (European University Association), per proporcionar directrius per al desenvolupament i la formació en competències digitals a partir de la premissa que la millora de les habilitats dels investigadors, del personal de suport a la investigació i dels proveïdors de serveis són essencials per a l’èxit de l’EOSC. El principal resultat d’aquests treballs és el document que avui ressenyem.
El públic objectiu de l’informe està format per finançadors i legisladors; per les universitats i assimilats; els centres de formació; i per l’EOSC mateixa i els seus projectes. I el contingut s’estructura en vuit apartats al voltant de les competències en dades FAIR1 i Ciència oberta: Introducció; Estratègia EOSC; Desenvolupament de professionals; Col·laboració per la millora d’aquestes competències; Construcció d’un repositori de formació; Influència en polítiques nacionals; Recomanacions finals (suma de les recomanacions que acompanyen a cada capítol); i Conclusió. Dos annexos completen l’obra: Casos d’estudi; i Catàleg de formació.
L’estratègia de l’EOSC contempla les competències digitals perquè parteix de la hipòtesi que sense cultura de les dades no hi ha infraestructura útil. De fet, el resum executiu de l’obra avança les prioritats de l’informe: desenvolupar la pròxima generació de professionals de la Ciència oberta i dades FAIR; col·laborar per millorar les habilitats digitals per a dades FAIR i la Ciència oberta; construir un node de coneixement segur i de llarga durada per la formació en la matèria; i influir en les polítiques nacionals. Si aquest és l’horitzó, el punt de partida apunta a la manca generalitzada d’expertesa en Ciència oberta i dades (els reptes derivats de la propietat intel·lectual i l’ètica en la gestió de dades són elements destacats, com preocupant és la manca d’aprenentatge sobre gestió de dades en els nivells predoctorals); feblesa que es veu reforçada per la manca d’una definició clara dels perfils professionals que poden contribuir a aquesta fita, així com per la fragmentació dels recursos de formació.
En el desenvolupament de la nova generació de professionals FAIR i de Ciència oberta es reivindica el treball en equip, capaç de generar majors resultats que el de la suma dels seus membres. A les universitats i centres de recerca se’ls reclama una visió diversa dels llocs de treball i de les necessitats formatives del personal, que articula en quatre eixos d’activitat: TIC (desenvolupament de programari), biblioteques (comprensió de les dades), recerca (producció de la recerca en cada disciplina específica) i públic general (en el sentit de ciutadania: els usuaris finals de la recerca). El capítol 3.3. (p. 18) concreta aquestes consideracions amb un llistat descriptiu dels perfils, exemples de situacions on es requerirà actuar, i competències necessàries. Així, transiten per aquest apartat recercaires, facilitadors EOSC, gestors de dades, enginyers de programari de recerca, professionals de suport en infraestructures, educadors EOSC, curadors de dades, auxiliars i bibliotecaris de dades, promotors de polítiques, i ciutadania. Si apliquem el zoom al públic del Blok de BiD, l’auxiliar de dades «és un expert en la preparació i processament de dades, incloent-hi la selecció, emmagatzematge, preservació, traçabilitat i altres manteniments, així com difusió» i els bibliotecaris de dades són «professionals experts en Gestió de Dades de Recerca, que utilitzen les dades de recerca com a recurs per donar suport als recercaires en la seva gestió de dades (descripció, arxiu, difusió)». Les competències requerides apunten a una comprensió avançada dels principis FAIR i CARE2; la capacitat d’utilitzar els serveis EOSC per carregar i preservar dades, així com per contribuir al desenvolupament de la infraestructura; l’habilitat de validar el compliment dels principis EOSC en l’ús d’aquests serveis; i la capacitat d’aconsellar investigadors i estudiants sobre Gestió de Dades de Recerca, incloent-hi la descoberta i reutilització de conjunts de dades existents, mitjançant els serveis EOSC. Es completa aquesta part amb dues recomanacions amb toc naïf: utilització de l’EOSC mateixa pel desenvolupament de les iniciatives; i coordinació per incorporar aquestes competències en els currículums universitaris europeus.
L’apartat dedicat a la col·laboració per la millora de les competències digitals a Europa s’inicia amb la figura dels centres de competències, o siguis nodes de formació integral per l’adquisició d’aquestes habilitats. A partir de 23 entrevistes s’analitzen exemples d’espais de formació d’aquest tipus existents a universitats, biblioteques i centres de recerca (incloent-hi el CSIC i la Universitat Politècnica de València, que destaca en la integració d’aquestes competències en els programes de formació continuada); però també en infraestructures de recerca (CESSDA, DARIAH), iniciatives nacionals i regionals (Bèlgica, Grècia, Hongria, Itàlia i Suïssa), i associacions professionals (GLOBET, LIBER). El treball d’anàlisi és exhaustiu, i el resultat apunta a accions de formació; serveis de dades o enginyeria de programari de recerca; recursos d'orientació i serveis d'assessorament (incloent assessorament sobre polítiques i serveis); desenvolupament de comunitats (per exemple, comunitats de formadors); catàlegs de recursos, serveis o polítiques; creació o difusió d’estàndards; serveis d’avaluació (per a formadors i aprenents, materials de formació, etc.); i foment de la col·laboració entre els grups d'interès.
A la secció dedicada a la creació d’un ecosistema federat, segur i de llarga durada que actuï com a node d’aprenentatge, s’insisteix en el format de recomanacions específiques per a cada tipologia d’agent: els reguladors i finançadors han de preveure inversió per crear aquests repositoris; les universitats i centres de recerca han de saber com proveir i accedir als recursos; els centres de competències han d’aprendre com gestionar els recursos de manera interoperable, etc. L’informe entra al detall d’aspectes tècnics, com els esquemes de metadades o els plans de qualitat d’aquests nodes.
En l’apartat d’influència en les polítiques nacionals de Ciència oberta s’amplia el zoom i s’evidencien els problemes: actualment, el desenvolupament del factor humà no va associat amb polítiques i programes adequats. L’anàlisi de nou països (Portugal, França, Finlàndia, entre d’altres) mostra poca coordinació interna: fragmentació de les prioritats en millora de les competències (moltes iniciatives, objectius poc clars); absència de polítiques nacionals específiques o integració de les competències en moltes altres polítiques; manca d’uniformitat en els agents que hi participen; nombrosos programes formatius sense una acreditació específica; poc treball transversal que uneixi competències digitals, competències vinculades a dades FAIR i també les relacionades amb Ciència oberta; i sovint, accions que tenen el focus principal en infraestructura, en detriment del desenvolupament professional de les persones.
La conclusió general de l’informe insisteix que desenvolupar les competències del personal de suport a la investigació i els proveïdors de serveis de l’EOSC és essencial per a l’èxit del projecte. La frase final és molt significativa: «tot i que aquest informe identifica els següents passos per superar les llacunes existents i les barreres pel desenvolupament de competències, cal mantenir el focus per continuar avançant-hi». És a dir, que «continuarà…».
L’informe que avui ressenyem és exhaustiu i rigorós, i apunta a elements que en el nostre sistema universitari són ja una realitat; tímida i precària, però realitat. Pot semblar confús que incorpori la Ciència oberta, en el títol i en tots els apartats, quan de fet està parlant només de dades: sona a imposició del títol per amplificar-ne l’impacte quan l’informe ja estava escrit. I peca d’un estil que als equips de gestió semblarà excessivament acadèmic: amb un llenguatge enrevessat, repetitiu, farcit de tecnicismes, i en general molt poc suggeridor. En certa manera contribueix a augmentar el que denuncia: la borratxera dels informes i avisos del que cal fer amb les dades de recerca. Però compensa aquestes febleses amb una anàlisi punyent de la situació generalitzada de «pollastres sense cap» en el sector de les dades de recerca en els països europeus, i és pertinent en la definició dels rols que acompanyen la recerca, i del què s’espera concretament de cada perfil, a partir de les bones pràctiques analitzades dins del context europeu.
En un any atípic, marcat per la COVID, aquest grup de treball ha estat capaç de produir una bona anàlisi. Si transiteu pel cicle de sobreexplotació de Gartner, just després del pic de les expectatives inflades i abans de baixar cap a la corba de la desil·lusió, trobareu la realitat que dibuixa, i encerta, aquest full de ruta per a la millora de les competències de les persones afectades per les dades de recerca.
1 FAIR, per l’acrònim anglès de Findability, Accessibility, Interoperability, Reusability: dades cercables, accessibles, interoperables i reutilitzables.
2 CARE, per l’acrònim anglès Collective benefit, Authority to control, Responsibility, Ethics: Benefici col·lectiu, Autoritat per controlar, Responsabilitat, Ètica.
