Afegeix un nou comentari

Biblioteques i llibreries: els espais de la paraula viscuda

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Carme Galve Montore
Directora de la Biblioteca Jaume Fuster
Biblioteques de Barcelona


Chartier, Roger (2018). Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 48 p. (Breves). ISBN 978-958-671-217-0. Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/bibliotecas-y-librerias-entre-herencias-y-futuro/>. [Consulta: 09/02/2019]. 


Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro és un breu assaig sobre els desafiaments que els llibreters i els bibliotecaris afronten en la transformació digital de la societat. Tot i el profund canvi, aquests professionals han estat agents clau en la construcció del mercat i el consum editorial i, per tant, les conseqüències de la irrupció dels suports digitals no suposen la primera gran mutació que experimenten. 

Per donar suport a aquesta afirmació, l’autor comença el discurs referint-se a l’etimologia moderna dels termes «llibreter» i «bibliotecari» i relata com han anat variant els seus perfils i les seves funcions professionals des de l’Època Moderna (segle XVI) fins a l’actualitat. En definitiva, una diacronia marcada per dues paradoxes: mentre que els llibreters han de superar el binomi capitalisme-proteccionisme, els bibliotecaris aborden l’equilibri entre la preservació, la selecció i la difusió. 

Amb la consolidació de la impremta, els llibreters són els grans difusors del coneixement als segles XVI-XVII, fet que aixeca no pocs recels: des de les acusacions de difusió de còpies fraudulentes a esquenes dels autors, al desprestigi per part d’intel·lectuals que veuen en la circulació de documents la desvirtuació del sentit dels textos. El segle XIX suposa una veritable convulsió en el món lector i editorial: se separen els rols dels llibreters i editors, es multipliquen les maneres de llegir (en veu baixa o en la intimitat de la cambra), augmenten els perfils de lectors (amb l’accés femení, infantil i de classes populars) i s’incrementen les modalitats comercials per donar resposta al desenvolupament de l’alfabetització de la societat, per exemple, amb l’accés als documents mitjançant les subscripcions.

Actualment, els llibreters han d’enfrontar-se a la concentració dels punts de venda, i conseqüentment, a la imminent desaparició de llibreries, a la competitivitat de gegants de la distribució, la reducció de les tirades editorials, la impressió sota demanda i un consum editorial que perd lectors o, si més no, grans lectors.

Quant a l’etimologia del concepte modern de «biblioteca», emergeixen ràpidament tres significats: l’espai, la selecció de textos i l’obra intel·lectual que dona notícia bibliogràfica d’aquests textos. A més a més, la biblioteca té una forta càrrega simbòlica de bé comú, en contraposició a la llibreria, de caire més privat. Continuant amb l’evolució històrica de les biblioteques, el seu decurs ha estat configurat per la contínua apel·lació a l’exhaustivitat, la selecció de continguts i l’accés dels usuaris a aquests continguts.

Ara per ara, tot i que la revolució digital sembla que auguri la fi de les biblioteques per la (teòrica) facilitat d’accés total al coneixement, aquests serveis tenen la gran oportunitat de posar en valor la materialitat del llibre. Una materialitat que ens proporciona una informació de context que permet aprofundir en els missatges eminentment discursius dels textos. Recordem que una constant de l’obra de Chartier és la invocació de dos processos en la lectura que es produeixen simultàniament: la literalitat del text, entesa com la descodificació del missatge, i la llegibilitat, és a dir, tota aquella informació conjuntural del suport i les pràctiques en l’apropiació del missatge que fa el lector.   

En segon terme, val la pena assenyalar el potencial formador que tenen els bibliotecaris en l’apropiació que fan els lectors dels nous suports textuals, així com en la selecció de continguts en un entorn de creixement exponencial d’informació.

A tall de conclusió, com a àmbits de creixement i evolució comuns a ambdues professions, s’apunten quines són les tres raons per les quals les llibreries i les biblioteques perviuran en l’era digital: en primer lloc, esdevenen llocs que permeten la relació física i material amb el llibre. Un suport perdurable que, malgrat l’aparent senzillesa, esdevé sofisticat ateses les múltiples formes d’ús.

El segon argument és la gran tasca de selecció i prescripció que fan els llibreters i els bibliotecaris, que orienten els lectors entre la gran oferta editorial.

Finalment, tant llibreries com biblioteques es converteixen en valuosos espais públics de socialització de la paraula, és a dir, indrets d’intercanvi on hi ha creació artística, preservació de la memòria col·lectiva, diverses pràctiques de lectura i, en definitiva, transformació d’informació en coneixement a fi de crear ciutadans amb esperit crític.

Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro és un petit tast dels temes recurrents de Roger Chartier que són, d’entre d’altres, la doble natura del suport llibre, el valor dels espais en la circulació dels textos i les diferents disrupcions que ha experimentat el món de la lectura al llarg del temps. L’obra és interessant i convida a internar-nos en conceptes, ara bé, el més rellevant és la seva aportació crítica a la revolució digital ja que, gràcies a la seva visió d’historiador, relativitza èxits (i fracassos) dels suports digitals tot defensant la convivència dels suports i la plena vigència d’un suport tan complex i versàtil com és el llibre. 

Roger Chartier és un dels grans referents en el camp de la història cultural i la història de la lectura i el llibre, i és el principal representant de la quarta generació del corrent historiogràfic de l’escola dels Annales. Ha exercit la docència al prestigiós Collège de France (2006-2016), va ser cap d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (1984-2006) i esdevé gran col·lega de l’influent sociòleg Pierre Bourdieu (vegeu la gran dialèctica que s’estableix entre ambdós a l’obra El sociólogo y el historiador, publicada a Madrid per Abada el 2011). 

Entre d’altres reconeixements ha rebut l’Annual Award de l’American Printing History Association (1990) o el Prix Gobert de l’Académie Française (1992).

Les seves obres més destacades són Libros, lecturas y lectores en la Edad Moderna (Alianza, 1993), Las revoluciones de la cultura escrita (Gedisa, 2018)1, La historia o la lectura del tiempo (Gedisa, 2007) així com la coedició, junt amb Guglielmo Cavallo, de l’essencial Historia de la lectura en el mundo occidental (Taurus, 2011), assaig de capçalera per entendre els habitus dels lectors de les societats occidentals.

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.


1 En podeu veure una ressenya aquí (N. de la R.)