Versió per a imprimir
Miguel Navas-Fernández
Centre de Documentació
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Crawford, Walt (2018). Gold open access journals 2012-2017: GOAJ 3. Livermore (California): Cites & Insights Books. 179 p. Disponible a: <https://waltcrawford.name/goaj3.pdf>. [Consulta: 22/10/2018].
Crawford, Walt (2018). Gold open access journals by country 2012-2017: a supplement to GOAJ 3. Livermore (California): Cites & Insights Books. 293 p. Disponible a: <https://waltcrawford.name/cntry1217.pdf>. [ Consulta: 22/10/2018].
Walt Crawford és un bibliotecari retirat amb una activitat incansable. Al seu blog Walt at Random va publicant els seus propis informes sobre revistes científiques i el seu butlletí Cites & Insights: Crawford at large que tracta sobre biblioteques, tecnologia, mitjans de comunicació i comunicació científica. Fa servir la seva pròpia editorial, Cites & Insights Books.
Els seus treballs sobre revistes en accés obert, titulats GOAJ: gold open access journals, són exhaustius i de molta qualitat. Els publica des de 2016 en accés obert amb llicència CC BY i amb el suport i finançament d’SPARC. Crawford recull les revistes incloses al DOAJ i després realitza una descomunal feina manual revista per revista, recollint el preu dels article processing charges o APC (si n’hi ha) i el nombre d’articles per any.
Cadascun d’aquests informes GOAJ cobreix els sis anys anteriors a l’any de publicació. Així, GOAJ 3, que té una extensió de 179 pàgines, recull el període 2012-2017. A la pàgina del projecte es poden consultar els tres informes publicats fins ara, juntament amb els datasets. El darrer informe, objectiu d’aquesta ressenya, inclou també un annex de 293 pàgines, del qual només es comentarà la informació corresponent a Espanya.
El primer que ens crida l’atenció d’aquest informe és el títol, Gold open access journals. I ho fa perquè si l’accés obert es divideix en dues rutes, la daurada (gold) per a les revistes i la verda (green) per als repositoris, aleshores totes les revistes són gold. L’autor justifica aquesta nomenclatura per diferenciar les revistes indexades al DOAJ de les que no ho estan. A més, estableix la categoria gray per identificar les revistes (suposadament depredadores) que apareixien a la famosa i desapareguda llista de Jeffrey Beall.1
L’informe de Crawford recull 10.293 revistes, de les quals un 70 % van néixer després de l’any 2005. Del total de títols, el 69,7 % no cobra taxes de publicació APC. Això no obstant, una mica més de la meitat dels articles (56,3 %) provenen de revistes que sí cobren, perquè la ràtio d’articles per revista i any és molt més baixa per a les primeres (36) que per a les segones (110). El preu mitjà per article és de 1.557 $, amb un augment sostingut del 4 % anual durant els darrers quatre anys. Val a dir que més de 2/3 de tots els articles amb APC es concentren a les revistes més cares.
Una de les anàlisis estrella d’aquesta obra és la que apareix de manera gràfica a la seva coberta: els articles per any, dividits entre els que es paguen per publicar i els que no. El nombre d’articles ha crescut any rere any, però el factor diferenciat és que els articles amb APC han crescut més: un 84 % durant el total dels sis anys estudiats, davant del 58 % dels altres.
Crawford separa les revistes en dos grups ben diferenciats: «APC land» («la terra dels APC») i «OA world» («el món de l’accés obert»). El primer està constituït per 13 grans editorials, incloent Elsevier, Hindawi, Oxford University Press, PLoS, SAGE, Springer, Wiley i altres. BioMed Central i Nature també hi apareixen, ja que el DOAJ els considera com editorials separades d’Springer. Aquest grup va publicar quasi el 20 % del total de revistes al DOAJ, comptant amb el 43 % dels articles i el 84 % de tot el benefici potencial de cobrar per publicar, que l’autor estima en 413 milions de dòlars. No obstant, no totes les revistes publicades per aquestes editorials cobren APC: el 26 % de tots els articles de 2017 no en tenien, tot i que provenien de només el 13 % de les revistes. El preu mitjà de l’APC era de 1.955 $, superior al preu mitjà global del DOAJ que hem vist abans.
D’altra banda, «OA world» inclou més de 4.000 editorials, que són responsables del 80,5 % de les revistes actives el 2017 i el 57 % dels articles, però només del 16 % dels guanys de cobrar per publicar. El 81 % d’aquestes revistes ni tan sols cobraven APC, provocant que 2/3 parts de tots els articles d’aquest «món de l’accés obert» es publiquessin gratis. El preu mitjà d’APC en aquest grup va ser de 750 $, quasi tres vegades inferior al del grup de «la terra dels APC».
Quant a les editorials, l’autor n’estableix cinc tipus: universitats i centres de recerca; associacions, societats i ens governamentals; editorials «tradicionals» (comercials); editorials d’«accés obert» (comercials però especialitzades en revistes en obert); i d’altres. La primera tipologia d’editorial és la que publica el major nombre de revistes (51 %), i 3/4 parts de les quals no cobren APC. Això no obstant, les editorials especialitzades en accés obert, que estan en segon lloc amb el 20 % de títols, publiquen la majoria d’articles, 6/7 parts dels quals cobrant. Com s’ha vist, quants més articles publica una revista, més probable és que cobri per publicar. És més, les revistes amb APC més cars solen publicar més articles que les més barates.
La majoria de revistes sobre medicina les publiquen les editorials «especialitzades en accés obert», mentre que les editorials comercials tradicionals i les societats científiques, en canvi, publiquen més revistes sobre ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.
Quant al lloc de publicació, al grup «APC land» destaca el Regne Unit, responsable del 32 % dels títols, seguit d’Egipte (18 %) i Suïssa (11 %). Amb menys del 10 % podem destacar els Països Baixos, l’Índia i els EUA. El grup «OA world» està liderat clarament pel Brasil (13 %) i Indonèsia (12 %), que és el país que més ha crescut al DOAJ el 2017. L’autor destaca el creixement d’Espanya i Polònia i la baixada de l’Índia (3/4 parts de les seves revistes han desaparegut o han estat incloses a l’«APC land»). La distribució global de revistes per països es pot consultar en qualsevol moment al DOAJ (veure «country of publisher»), on es pot veure la preeminència del Regne Unit, Indonèsia, Brasil, Espanya, EUA, Polònia i Iran.
Una informació interessant que ofereix aquesta obra és el percentatge de revistes sense APC que publica cada país. Així, si considerem només aquells països que publiquen més de 50 revistes, tindríem Espanya en primer lloc amb el 96 %, seguit de l’Argentina amb el 95 %, Brasil amb el 92 %, i d’altres països de l’Amèrica Llatina o «perifèrics» (fora de l’òrbita anglosaxona i d’Europa occidental). A la cua d’aquesta llista tindríem Sudàfrica i el Regne Unit per sota del 40 %, i altres grans productors de revistes en obert com l’Índia (54 %), Indonèsia (70 %) i els EUA (74 %) per sota dels mencionats anteriorment.
Crawford estableix tres grans grups de matèries: biomedicina, «STEM» (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i humanitats i ciències socials. El grup «STEM» té més revistes i articles, però la biomedicina té més ingressos per APC, i és l’únic grup on les revistes que cobren APC són majoria. Finalment, les humanitats i les ciències socials són el grup amb més revistes (47 % de totes les que hi ha al DOAJ, amb un increment notable durant el 2017), però publiquen pocs articles i normalment no cobren per publicar (els ingressos són 1/15 part dels de biomedicina, per exemple).
Les editorials (comercials) d’accés obert publiquen el 39 % de les revistes sobre biomedicina, i les comercials «tradicionals» un altre 20 % més, arribant a quasi el 60 % dels títols en aquesta categoria, mentre que les universitats i centres de recerca només publiquen el 24 %. El preu mitjà de l’APC el 2017 és de 1.778 $, tot i que quasi la meitat dels articles són a les revistes més cares.
En el cas de la categoria «STEM», el 45 % de les revistes pertanyen a universitats, el 75 % de les quals no cobren cap APC. Les editorials comercials (tradicionals o no) publiquen en total un 36 % dels títols, i un 60 % dels quals sí que cobren per publicar. El preu mitjà de l’APC és de 1.507 $.
Quant a les revistes sobre humanitats i ciències socials, el 71 % són publicades per universitats i centres de recerca, i només el 13 % pertanyen a les comercials. Sobre el total de títols d’aquestes temàtiques, només 1/8 part cobren APC, i en el 60 % d’aquests casos és de menys de 200 $, amb un preu mitjà de 118 $.
L’autor dedica capítols sencers a analitzar tipologies de revistes, volums d’articles, anàlisis d’APC, etc. i dedica centenars de pàgines i de taules a estudiar grups de matèries i de regions, entre d’altres. La informació és abundant i precisa alhora, i per aquest motiu convidem el lector a consultar aquella part de l’estudi del seu interès, ja que resulta impossible encabir-la tota en aquesta ressenya.
L’esmentat annex Gold open access journals by country 2012-2017 proporciona informació sobre cada país. En el cas d’Espanya, consten 576 revistes que el 2017 havien publicat 16.332 articles, amb una mitjana de 29 articles per revista sense APC i de 45 articles per revista amb APC. El preu mitjà de l’APC és de 353 $. Les universitats publiquen 2/3 parts de les revistes. La tercera part restant queda repartida entre editorials comercials (10 % del total), societats i govern (9 %) i d’altres (14 %). El 74 % de totes les revistes són sobre matèries que entrarien dins el grup d’arts, humanitats i ciències socials.
Volem agrair l’atenció prestada per l’autor mateix, Walt Crawford, a l’hora de respondre les nostres qüestions sobre aspectes específics del seu estudi.
1 L'autor ha publicat una anàlisi exhaustiva, Gray OA 2012-2016: open access journals beyond DOAJ, el 2017, disponible a https://citesandinsights.info/civ17i1.pdf, així com un «seguiment parcial», disponible a https://citesandinsights.info/civ17i9.pdf, del mateix any.
