Afegeix un nou comentari

Bernat Ruiz Domènech
Observador actiu de la indústria editorial, autor del blog Verba volant, scripta manent

Huysmans, Frank; Vráblová, Timotea (eds.) (2016). Promoting reading in the digital environment: report of the working group of EU state’s experts on promoting reading in the digital environment under the open method of coordination. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 88 p. Disponible a: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/dms/mecd/cultura-mecd/areas-cultura/.... [Consulta: 12/12/2016].

Context de l’informe

Aquest informe estudia diferents mesures que s’estan duent a terme a Europa amb l’objectiu de fomentar la lectura en un entorn digital. Identifica oportunitats i reptes, repassa el marc legislatiu de la Unió i el de diferents països i en recull les iniciatives més reeixides.

En l’informe hi han participat 23 països de la UE, més Noruega. S’ha dut a terme en el marc de l’Agenda Europea per la Cultura definida el 2007 pel Consell de Ministres de la UE, inclou el Pla de Treball en matèria de Cultura (2015-2018), on opera el grup d’experts que ha realitzat l’informe.

Per part espanyola han participat: Mónica Fernández, vicedegana de la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya; Ignacio Lahoz, cap de Conservació de la Filmoteca de València; i Teresa Reyna, del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes.

El Pla de Treball en matèria de Cultura estableix quatre prioritats fonamentals:

• La cultura ha de ser accessible i inclusiva.
• S’ha de tenir cura del patrimoni cultural.
• Treballar en els sectors culturals i creatius.
• Promoure la diversitat cultural, la cultura a les relacions exteriors de la UE i la mobilitat.

El present document forma part de la primera de les prioritats. El foment de la lectura en un context europeu integrat i accessible ha de tenir en compte la tecnologia com a eina perquè la cultura sigui font de riquesa compartida per tota la Unió. Com diu la mateixa introducció de l’informe:

“The Work Plan gave a few clues, in addition to the mandate itself – indicating that the group’s work should focus on promoting reading ‘as a tool to spread knowledge, enhance creativity, support access to culture and cultural diversity and develop awareness of a European identity, taking into account the various conditions applied to e-books and physical books’”.

Descripció de l’informe

L’informe es divideix en quatre capítols més uns annexos:

Introducció, en el qual es determina el perquè de l’informe i les activitats realitzades pel grup d’experts que l’ha redactat.

Context de les polítiques, on es destaquen tres aspectes bàsics: el contingut digital, els canals de promoció de la lectura i el grau d’alfabetització tecnològica necessària per a accedir-hi. Es fa esment a diferents actors del sector del llibre i dels continguts: autors, editors, distribuïdors, llibreters, biblioteques, escoles i universitats, administracions públiques, etc. Es posen exemples culturals, socials i educatius:

• Les polítiques de caire cultural s’il·lustren amb Europeana, la Biblioteca Digital Europea, que té com a objectiu la digitalització i difusió de l’herència cultural europea.
• Les polítiques socials estan representades amb la Koninklijke Bibliotheek  (Biblioteca Reial) d’Holanda i el seu programa de lectura per a persones amb disminució de la percepció (invidents en diferents graus, persones amb dificultats cognitives, dislèctics, etc.). S’enfoca a oferir els continguts en tots els formats per tal que tothom hi pugui accedir.
• La política educativa destacada és la Plataforma Prosveta. Prosveta és l’editorial educativa més gran de Bulgària. Des de 2011 desenvolupa un programa de digitalització dels llibres de text i continguts educatius amb el Ministeri d’Educació. Prosveta se centra en l’estudi de com afecta la digitalització en la manera d’estudiar dels alumnes, identificant riscos, oportunitats i maneres de solucionar els problemes que es van presentant.

Finalment, aquest apartat també tracta la funció social i psicosocial de la lectura profunda i les especificitats de la lectura digital i el seu entorn. S’esmenten tres iniciatives:

• IBBY (International Board on Books for Young People), biblioteca digital per a joves lectors que involucra 77 països d’arreu del món.
• La biblioteca Hip-Hip, un projecte búlgar de biblioteca oberta dedicada a tot tipus de publicacions autoeditades.
• TwLetteratura, projecte italià basat en la interacció a Twitter que ‘reescriu’ diferents obres literàries a cop de 140 caràcters.

Marc regulador

Parla de qüestions com l’IVA aplicat als llibres, les conseqüències del preu fix, els preus dels llibres digitals i les subvencions. S’observa la interoperabilitat dels aparells de lectura i els llibres digitals. En un context fragmentat com l’europeu aquest aspecte és essencial si es vol avançar cap a un mercat digital integrat.

Es destaquen tres projectes:

• Biblioteca Digital Italiana, en col·laboració amb les autoritats d’Eslovènia i Croàcia, és accessible per les minories italoparlants dels dos països.
• ELLU, projecte del Ministeri de Cultura d’Estònia que ofereix una biblioteca digital als estonians de la diàspora en la seva llengua.
• Actualització de les lleis europees de drets d’autor, accessibilitat dels productes culturals i obres òrfenes.

Mereixen un esment algunes pràctiques de préstec digital a biblioteques com les de Txèquia, França, Espanya –amb eBiblio–, Eslovènia i Finlàndia, que descriuen els diferents estats de la qüestió, alguns més reeixits que d’altres, arreu d’Europa.

Conclusions i recomanacions

L’informe conclou amb unes recomanacions (algunes d’elles d’aplicació a més d’un col·lectiu):

- Recomanacions als governs dels estats membres:

• Implantar el Tractat de Marràqueix de mesures que facilitin l’accés dels continguts a persones amb dificultats específiques.
• Millorar i augmentar les dades estadístiques.
• Promoure les investigacions en les diferències entre la lectura impresa i la digital.
• Promoure la lectura impresa i digital, així com la motivació a la lectura.

- Recomanacions a la Unió Europea

• Implantar el Tractat de Marràqueix de mesures que facilitin l’accés dels continguts a persones amb dificultats específiques.
• Promoure la interoperabilitat de dispositius i continguts digitals de cara a l’Horitzó 2020.
• Estimular els serveis transfronterers.
• Millorar i augmentar les dades estadístiques.
• Promoure les investigacions en les diferències entre la lectura impresa i la digital.
• Revisar la legislació europea de l’IVA aplicat als llibres digitals igualant la seva fiscalitat a la dels llibres de paper.

- Recomanacions a la resta d’actors del llibre

• Continuar treballant en l’establiment d’estàndards seguint les directrius de la IDPF / European Digital Reading Lab, amb especial atenció al format EPUB 3.1.
• Promoure les activitats de lectura, digitals i en paper.
• Desenvolupar plataformes col·laboratives amb altres agents del sector i d’altres països.

L’informe ofereix una visió general de l’estat actual del foment de la lectura en l’entorn digital europeu. És un bon punt de partida per ampliar el coneixement dels diferents temes. La imatge que ens ofereix és la d’una Unió Europea plena d’iniciatives interessants però, amb algunes excepcions –Europeana, part de la legislació comunitària– encara lluny de l’eficiència de mercats com el dels Estats Units, molt més integrat no tan sols per l’idioma sinó per la manca de barreres internes i una legislació més àgil.

Que la xarxa de préstec de llibres digitals eBiblio, amb tots els seus problemes i manca d’usabilitat, aparegui com un dels exemples destacables diu més aviat poc de la maduresa dels projectes. La majoria estan en fases inicials, tenen uns objectius molt modestos o no està massa clara la seva utilitat. En aquest sentit, el cas d’Europeana és paradigmàtic: una forta inversió, un esforç constant durant anys i un ús més aviat discret.

Algunes de les propostes que fa l’informe ja s’estan aplicant en aquests moments, com l’equiparació de l’IVA dels llibres digitals al dels llibres de paper.