Versió per a imprimir
Anna Rovira Jarque
CRAI, Universitat de Barcelona
Membre de la Subcomissió per a la implementació de les RDA a Catalunya
Morris, Susan R., Wiggins, Beacher. “Implementing RDA at the Library of Congress”. JLIS.it. Vol. 7, n. 1 (January 2016). Disponible a: http://dx.doi.org/10.4403/jlis.it-11824. [Consulta: 07/12/2016]
L’article que ens ocupa descriu de manera extensa l’esforç que ha suposat, principalment als Estats Units, la implementació de les noves normes (o recomanacions) de catalogació, les RDA (Recursos, Descripció, Accés)1 sota el lideratge de la Library of Congress (LC) en les seves funcions de biblioteca nacional i en l’acompliment d’un dels seus principals objectius: proporcionar instruments de lideratge i servei a la comunitat de la informació en el si de la biblioteca.
El text s’organitza en set apartats: desenvolupament de les RDA; test per part de les biblioteques americanes de les recomanacions; decisions sobre la seva implementació als EUA; preparació per a la implementació; actuacions al voltant de Program for Cooperative Cataloging (PCC); programa i materials de formació; i postimplementació a la LC.
El treball descriu el procés d’implementació als EUA i, al mateix temps, destaca els beneficis que ha comportat la col·laboració entre les diferents institucions implicades. Cal destacar, en primer lloc, una major cooperació entre la comunitat bibliotecària nord-americana i la producció de plataformes de formació en línia que han permès als catalogadors l’aprenentatge de l’aplicació de les noves recomanacions en temps real i segons les seves necessitats. En el futur, l’adopció de les RDA permetrà una major flexibilitat en la presa de decisions catalogràfiques, la possibilitat de compartir més i millor les dades bibliogràfiques i, en l’àmbit del catàleg, una major claredat en la identificació de les obres relacionades entre si.
L’any 2004 va començar el període de màxima activitat al voltant de la redacció de les RDA amb la creació del Joint Steering Committee for Development of RDA (JSC). La iniciativa va ser liderada per la LC amb la col·laboració de l’American Library Association, la British Library, el Canadian Committee on Cataloging, el Chartered Institute of Library Information Professionals britànic i la National Library of Australia, sota la direcció de la Dra. Barbara Tillett i el Sr. Beacher Wiggins. Aquesta etapa culminà el 2009, coincidint amb la unificació de dos serveis de la LC i la creació del nou Acquisitions and Bibliographic Access (ABA) Directorate.
La Dra. Barbara Tillett inicià llavors la tasca de difusió de la feina realitzada pel comitè i els diferents grups de treball, incidint en els objectius i els continguts de les noves recomanacions. A ella, li va correspondre també la tasca pedagògica d’explicar els models conceptuals en els que es basen les RDA (FRBR, FRAD, FRSAD) i els nous principis de catalogació revisats el 2009.2
Entre 2011 i 2013 es van incorporar a les tasques de difusió i lideratge altres membres de la LC i es van iniciar les proves d’aplicació de les recomanacions amb catalogacions reals per tal d’efectuar un primer test d’avaluació tant de la descripció com de la cerca. Els resultats van quedar recollits en l’informe final del Comitè de Coordinació.3 En aquest informe es demanaven una sèrie de millores prèvies a la implementació prevista pel 2013. Entre aquestes millores destacava la necessitat de redactar les recomanacions en un anglès clar, evitar els termes ambigus, definir un procés en línia per a les diferents actualitzacions, desenvolupar registres creats en RDA en altres sistemes de metadades diferents al MARC, assegurar i facilitar la implicació de la comunitat bibliotecària en el procés i definir de manera creïble el procés cap a la substitució del MARC com a format de gestió de les dades en els catàlegs bibliogràfics. Abans de la implementació definitiva de les RDA, el març de 2013, encara hi hauria un període d’ajustament i de discussió que acabaria amb la publicació de l’RDA Toolkit.4
Paral·lelament, s’inicià la formació de catalogadors de biblioteques d’arreu del món que havien acceptat el canvi i la redacció de concrecions per l’aplicació de les RDA, principalment per als membre del BIBCO, CONSER, NACO i SACO5 implicats en el PCC, un consorci internacional de més de 900 institucions.
Les tasques de revisió, adaptació i traducció a diferents llengües de l’RDA Toolkit, que actualment ja és consultable en francès, alemany, finès, xinès, italià i, properament, en català,6 no s’aturen. I ja s’anuncia una revisió més global de l’estructura actual del Toolkit durant l’any 2017. Aquesta constant revisió, juntament amb la literatura que prolifera al voltant de la seva aplicació, afecta la dinàmica del procés, provocant un cert neguit als catalogadors, però el procés segueix en marxa ja que els objectius que l’han iniciat continuen vigents.
L’últim paràgraf de l’article fa esment de la tasca que la LC està duent a terme actualment de cara a la implementació d’un nou marc bibliogràfic amb la creació d’un format de gestió i intercanvi de dades bibliogràfiques basat en la tecnologia de dades enllaçades (LOD). Sense aquest compromís, el procés d’implementació de les RDA, que no acaba en l’ús de les recomanacions com a norma catalogràfica, no podria finalitzar.
L’informe ens serveix d’excusa per preguntar-nos què estem fent en el nostre entorn respecte aquesta nova realitat. A petita escala, i amb l’excepció de la redacció de les RDA, s’està seguint el mateix procés iniciat per la LC. La creació per part de la Comissió Assessora de Catalogació d’una subcomissió (STRDA) responsable de la coordinació de la implementació de les RDA a Catalunya és la confirmació de l’inici del procés. Els objectius, tasques, calendaris, materials de formació, etc. de la subcomissió es poden consultar a l’apartat del web de la BNC: Cap a RDA.7
Per tant, estem en la part inicial de la primera part del procés que acabarà amb la implementació definitiva de les RDA com a norma de catalogació bibliogràfica, però haurem d’anar pensant en la segona part del procés que s’iniciarà amb l’adquisició de sistemes de gestió, les eines d’informació i creació dels catàlegs bibliogràfics, que ens han de permetre treballar amb la tecnologia de les LOD, participar de la web semàntica i aplicar el model FRBR en la recuperació de la informació. Només així podrem apreciar els beneficis de l’aplicació de les normes RDA. S’obre doncs la incertesa de si els programaris adquirits en aquest futur immediat són i seran capaços d’assumir aquest repte.
Finalment, cal remarcar l’esforç del treball en equip que s’està duent a terme i crec que gràcies a la voluntat dels bibliotecaris i les ganes que el procés d’implementació total de les RDA culmini de manera satisfactòria posant les dades dels catàlegs a disposició de les xarxes, l’esforç haurà valgut la pena a pesar de tot.
1 http://www.bnc.cat/Cap-a-RDA/RDA-Traduccio-catalana
2 Declaració de principis internacionals de catalogació. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2009. ; Requisits funcionals dels registres bibliogràfics: informe final. Barcelona : Biblioteca de Catalunya : Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2009 ; Requisits funcionals de les dades d’autoritats: un model conceptual. Barcelona : Biblioteca de Catalunya : Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2010
3 www.loc.gov/catdir/RDAtest/rdatestrecords.htm
4 www.rdatoolkit.org
5 http://www.loc.gov/aba/pcc/
6 RDA traducció catalana
7 http://www.bnc.cat/Cap-a-RDA
