Versió per a imprimir
UK RepositoryNet+ Project, EDINA, Edimburgo, UK
& GrandIR, C.B.
CIBER (2012). Coming of age? Strategic Directions for Digital Repositories. Charleston Observatory Study III. Disponible a http://ciber-research.eu/download/20120306-Charleston_Coming_of_Age.pdf
"Sabem des de fa anys que estem operant sobre un model de negoci caduc -però en tant les biblioteques continuïn subscrivint no hi ha necessitat de canviar. Continuarem explotant el model actual fins que expiri del tot". (Alt executiu editorial a les reunions del projecte PEER)
L'informe 'Coming of Age? Strategic Directions for Digital Repositories' es va publicar per part de CIBER Research Ltd el mes de març de 2012. Aquest informe sobre l'estat actual i el futur dels dipòsits digitals d'accés obert (OARs) és el tercer de la sèrie d'informes producte de les Conferències de la Biblioteca de Charleston (Carolina del Sud, EUA). Una introducció als resultats de l'informe es va presentar el 3 de novembre de 2011 a la XXXI Conferència Anual de Charleston.
L'informe 'Madurant?' presenta els resultats d'un mostreig -amb el consegüent anàlisi dels seus resultats- sobre dipòsits d'accés obert, tant institucionals com temàtics. L'enquesta es va enviar tant a directors de biblioteca com a investigadors, i el seu objectiu declarat era "prendre el pols als dipòsits digitals i establir quant han avançat, què han aconseguit i cap a on es dirigeixen a continuació, així com en quina mesura estan responent a les necessitats i les expectatives dels usuaris".
En aquest post s'analitzen els resultats de l'enquesta i s'ofereix una perspectiva general de l'estat actual dels dipòsits després dels amplis canvis esdevinguts en el panorama de l'accés obert des del juliol del 2012 en endavant.
L'Informe 'Coming of Age?' i el Projecte PEER
En el moment de la redacció i publicació d'aquest informe, CIBER Research Ltd estava així mateix preparant l'Estudi d'ús de PEER o 'PEER Usage Study'1, els resultats es van publicar el 18 de juny, tot just uns dies després de la celebració a Brussel·les de la Conferència Fi de Projecte de PEER el 29 de maig. Com a conseqüència d'això, són nombroses les troballes i línies de treball del PEER Usage Study que poden rastrejar-se en aquest informe 'Madurant?', començant per la característica terminologia PEER, que anomena articles Fase I, II i III als pre-prints, post-prints i versions finals d'editor.
Un dels principals conceptes compartits en ambdós informes és el sensat 'leitmotiv' del projecte PEER: "el pragmatisme per sobre de la ideologia", tal com ho va expressar Norbert Lossau, director de la Biblioteca de la Universitat de Göttingen, a la conferència de Brussel·les. L'àmplia presència d'editors STM en el projecte PEER es repeteix en aquest informe 'Madurant?', que agraeix la contribució de IoPP, Emerald i Elsevier en la realització del mostreig. Es tracta doncs d'un nou esforç per acostar postures entre institucions de recerca i editors, que cal esperar es vegi continuat per altres iniciatives -sinó per una segona fase de PEER en si mateix.
Una altra línia clau de solapament entre ambdós informes és el que el PEER Usage Study anomena la hipòtesi de "efecte nul": no només l'activitat dels dipòsits no comporta un descens en les dades d'ús dels articles de revista en els llocs web de els editors, sinó que de fet provoquen exactament el resultat oposat, amb un increment estimat del 11% en el nombre de descàrregues segons les xifres aportades per PEER el maig de l'any passat. Són així mateix molt nombroses les referències a aquesta hipòtesi de "efecte nul" en l'informe 'Madurant?'.
L'INFORME
La troballa principal proporcionada per l'informe és la resposta a la pregunta 'Madurant?' que li dóna títol. Tal com es recull en el resum executiu de l'informe, la resposta a aquesta pregunta és la següent:
"No del tot, els dipòsits digitals es troben encara en una etapa de formació: encara no madurs, però en fase d'aspiració. No són encara completament acceptats com un recurs clau en el panorama de la comunicació científica i acadèmica, però hi ha estímuls que els van movent cap a una primerenca maduresa. En realitat la gran sorpresa és que hagin avançat tant a partir d'uns recursos tan limitats".
Aquesta conclusió és una mica més optimista per als dipòsits que la que es proporcionaria un parell de mesos després a l'audiència de la Conferència de Brussel·les: d'acord amb les conclusions de PEER, els repositoris i l'accés obert verd "no són el camí òptim per la comunicació de la informació científica i acadèmica". Això no és una sorpresa: en el moment de la publicació d'aquest informe el març de 2012, el doble procés PEER per a la recol·lecció d'articles en Fase II (manuscrits finals d'autor) es trobava encara en plena operació, i no s'havia establert encara la xifra crítica de 99,8 vs 0,2% de articles transferits automàticament davant articles manualment arxivats pels autors -vegeu però algunes reflexions sobre el biaix de l'argumentació que lliga els baixos índexs d'autoarxiu en PEER amb la no idoneïtat de la via verda com a conclusió genèrica2.
Hi ha un infreqüent èmfasi en l'informe 'Madurant?' sobre la qüestió de l'escassetat de recursos dedicats al desenvolupament dels dipòsits d'accés obert per part de les institucions i les seves biblioteques (aspecte reconegut com "la major sorpresa del projecte"). Aquesta troballa és el resultat de l'anàlisi de les nombroses respostes a l'enquesta (més de 100) facilitades pels directors de biblioteca. El focus de l'informe amb els directors de biblioteques es justifica com un intent "d'obtenir una perspectiva àmplia, incloent objectius, polítiques i estratègies d'ampli espectre". Aquesta aproximació deixa però sense reconeixement específic als gestors dels dipòsits com a tals -sent ells i els seus reduïts equips els principals responsables que els dipòsits es troben en un nivell de desenvolupament tan avançat.
.png)
L'informe adopta una metodologia de "triangulació" per la qual es comparen les respostes del mostreig de directors de biblioteca amb les dels investigadors, cobrint d'aquesta manera els dos àmbits de treball -oferta i demanda d'informació- del procés de comunicació científica i acadèmica dut a terme pels dipòsits. El nivell de validació de les afirmacions realitzades sobre els dipòsits pels directors de biblioteca davant les percepcions dels investigadors com a usuaris finals del servei (com dipositants i com lectors) és significativament elevat. Això és en bona mesura resultat de l'important biaix que presenta l'informe com a conseqüència del fet que els investigadors enquestats siguin físics en la seva major part (i per tant més afins a l'accés obert).
El gruix de l'informe analitza un a un els resultats de les preguntes del mostreig, revelant interessants detalls sobre els biaixos geogràfics (per directors de biblioteca) i d'edat (per investigadors). Les seves principals conclusions estan però recollides amb gran precisió en el resum executiu. Es troben entre elles qüestions com ara l'escàs finançament, el tímid compromís institucional, els importants progressos realitzats pels dipòsits en l'àmbit de la difusió de la producció científica institucional, els elevats índexs de dipòsit per part dels autors (físics), el gran valor que s'adscriuen els investigadors als repositoris temàtics (arXiv), la voluntat significativament major dels investigadors joves en el sentit de complir amb els mandats institucionals o la major preocupació per l'entorn i els problemes relacionats amb la publicació científica per part dels investigadors que dels directors de biblioteca.
En la introducció a l'informe es fa també referència al seu objectiu de recollir evidències sobre la gestió de dades primàries d'investigació (RDM) i dades suplementàries dels articles per part dels dipòsits, però hi ha pocs comentaris sobre això en el resum executiu. Sí s'esmenta més endavant la gestió de dades com una línia de treball de prioritat alta en dipòsits mitjans o grans enfront dels petits, donant a entendre que es tracta d'una funcionalitat per a dipòsits avançats. La RDM s'esmenta també a l'apèndix de comentaris lliures com un servei àmpliament demandat per part dels investigadors, que expressen al seu torn certs dubtes sobre la capacitat d'uns equips de dipòsits tan reduïts per dur-la a la pràctica.
El fort biaix dels investigadors enquestats cap a la física té efectes fàcilment reconeixibles sobre els resultats del mostreig, com ara els elevats nivells de coneixement i d'ús dels dipòsits, la preferència cap als dipòsits temàtics, cert desdeny cap a les restriccions derivades del copyright i una confiança superior a la mitjana que la ruta daurada prevaldrà a llarg termini. En aquest sentit seria molt útil validar els resultats de l'informe sobre un àmbit disciplinar més ampli, per exemple de nivell institucional per a una única organització.
LA REALITAT
Una pregunta obligada a aquest comentari és: té sentit discutir els resultats d'una enquesta relativament antiga en lloc de presentar una visió actualitzada del panorama de l'accés obert i la posició dels dipòsits en el mateix? Cal adduir en primer lloc que no hi ha moltes enquestes que recullin els punts de vista dels directors de biblioteca en relació amb els dipòsits d'accés obert. Però sobretot, té sentit examinar els resultats d'aquest informe a la llum dels grans canvis introduïts en el panorama de l'accés obert després de la seva pública difusió -examinant l'impacte de la publicació el juliol passat l'Informe Finch, el seu reconeixement per part dels Research Councils UK i del BIS i la publicació de l'estratègia d'accés obert de la Comissió Europea per al programa marc europeu Horitzó 2020.
A hores d'ara hauria de semblar evident a un observador ben informat que les institucions són -en la seva major part, tot i que de cap manera les úniques- responsables que els dipòsits institucionals continuïn en la seva infància per la seva insuficient grau de compromís amb els seus projectes de dipòsits d'accés obert -en particular en l'àmbit de l'assignació de recursos humans i materials als mateixos. Quan aquest compromís es fa realitat, el model d'accés obert verd a través dels repositoris funciona perfectament- vegeu a tall d'exemple les iniciatives d'accés obert de la Universitat de Lieja2 com a exemple, així com moltes altres com ara la del University College London (UCL) o la del Trinity College Dublin (TCD) -i és possible començar a entreveure els resultats que podrien derivar-se de l'aplicació d'aquest model de comunicació. No obstant això, atès que les esmentades posicions institucionals continuen sent l'excepció i no la norma en el panorama general, existeix encara la necessitat d'estímuls -tal com afirma l'informe- que puguin conduir a la consolidació d'una determinada política. No falten tampoc els exemples en aquest sentit: els mandats d'accés obert 'verd' d'àmbit nacional adoptats recentment a Irlanda (octubre 2012) i Austràlia (Australian Research Council, Gener 2013) suposaran un important motor per a la promoció de l'accés obert als resultats de la recerca finançada amb fons públics. Fins i tot la en el seu moment molt criticada 'Febre de l'Or' al Regne Unit podria molt bé constituir un estímul semblant a vista de l'evolució recent dels esdeveniments, quan les institucions encarregades de la implantació del model proposat tornen la vista cap als seus dipòsits al prendre consciència dels costos associats al procés de transició del model actual de subscripció a un model d'accés obert 'daurat'3.
Si s'assumís la troballa del projecte PEER -repetidament esmentat també en aquest informe 'Madurant?'- En el sentit que els dipòsits no danyen als editors sinó que contribueixen en canvi a incrementar el tràfic de visites i descàrregues en els seus llocs web, aquests podrien potser considerar les possibilitat de contribuir en major mesura al desenvolupament d'una iniciativa que involucra i beneficia el conjunt de la comunitat científica (d'una manera molt similar a com ho fa per exemple ORCID) i que ofereix també clars avantatges per a ells. Un petit nombre d'editors s'ha adonat del dany que causa a la seva imatge el permanent conflicte amb autors i institucions i ha donat alguns passos l'adopció d'iniciatives de treball conjunt amb les institucions -i fins i tot amb els repositoris (vegeu per exemple la iniciativa conjunta de Nature Publishing Group i el projecte Repository Junction Broker del EDINA National Data Centre o la de Wiley amb el British Atmospheric Data Centre i la Universitat de Leicester en el projecte PREPARDE de gestió de dades d'investigació).
Potser una apropiada difusió dels (evidents) avantatges del treball conjunt entre editors i institucions permetria resoldre les actuals incògnites sobre el desenvolupament i la sostenibilitat dels dipòsits d'accés obert. No falten en aquest aspecte encertades reflexions aplanant el camí com la que proposa T. Scott Plutchak, Universitat d'Alabama-Birmingham per la Conferència UKSG 2013 de Bournemouth a l'abril pròxim amb la seva ponència "Editors i bibliotecaris: si compartim els mateixos valors, per què llavors estem en conflicte permanent?"
Una reflexió final
Quatre van ser els àmbits de desenvolupament futur dels dipòsits que es van proposar com a matèria de discussió en la Conferència 'International Repositories Workshop' organitzada el març de 2009 pel JISC, la SURF Foundation i el projecte europeu DRIVER: gestió de cites, interoperabilitat, identificadors persistents i organització i govern. En aquest moment, quan s'aprecien ja els graduals progressos en les diferents línies, va fent-se cada vegada més evident que l'àmbit clau de treball pendent és el d'organització i govern dels dipòsits, amb la tasca de definir un model sostenible per als mateixos. D'altra banda, i malgrat certa persistent tendència dels nostres dies en el sentit de trobar una nova línia de treball cada pocs anys que permeti vorejar completament l'anterior, els dipòsits d'accés obert gaudeixen d'una generalitzada bona salut, i en els propers mesos aniran sorgint oportunitats per a la implantació de noves funcionalitats sobre aquests -entre les quals destaca l'adveniment del model repositori-com-CRIS que s'anuncia per a la versió 3.x de la plataforma DSpace.
