Versió per a imprimir
Cowan, Susanna M. (2012). Assessment 360: Mapping Undergraduates and the Library at the University of Connecticut. March 2012. [Washington, DC: Council on Library and Information Resources]. 68 p.
<http://www.clir.org/pubs/resources/Assessment360.pdf/at_download/file>. [Consulta: 18/07/2012].
Aquest informe, liderat per Susanna M. Cowan, ha estat elaborat pel grup "Undergraduate Education Team" de les biblioteques de la Universitat de Connecticut (USA) i publicat pel CLIR (Council on Library on Information Resources).
Recull l'experiència i els resultats d'aquest projecte, dut a terme durant 2010 que, com altres estudis realitzats per universitats americanes durant les dues últimes dècades, avaluen els serveis bibliotecaris per continuar assegurant que els serveis que es dissenyen i s'ofereixen estan orientats a l'usuari i satisfan les seves necessitats.
L'objectiu inicial de l'estudi és dibuixar un mapa de quina és l'experiència dels estudiants de grau (al voltant de 21.000 en aquesta universitat) envers l'ús dels recursos tecnològics i dels espais, inclosa la biblioteca, i els seus hàbits d'estudi i de cerca d'informació. En funció d'aquesta realitat observada i de la posició inicial de la biblioteca en relació a aquests hàbits i usos, l'objectiu principal és determinar quines línies de treball futures caldrà establir per adaptar-se a les necessitats dels estudiants.
L'estudi consta de 4 parts ben diferenciades: una descripció dels objectius del projecte, una anàlisi molt completa d'estudis semblants en altres universitats, una descripció molt detallada de la metodologia emprada, i unes conclusions amb els resultats obtinguts i els aprenentatges assolits.
Estudis semblants en altres universitats
L'estudi es basa principalment en un estudi anterior de Nancy Fried Foster, de l'any 2007, per la Universitat de Rochester Studing students: The Undergraduate Research Project at the University of Rochester i en l'estudi de Char Booth, de l'any 2009, Informing innovation: Tracking student interest in emerging library tecnologies at Ohio University.
També s'analitzen els estudis, entre d'altres, de les universitats de Rochester, Ohio, Illinois, MIT Libraries, i els informes més generalistes sobre els usuaris del que s'ha anomenat la "generació Google": el del Pew Internet Group de 2008, l'informe CIBER elaborat per la British Library i el JISC l'any 2008. Aquests informes tenen en comú tres aspectes. Són estudis que involucren els usuaris en l'avaluació dels serveis; que volen eliminar el perill de crear o oferir nous serveis basats en noves tecnologies, sense valorar primer com s'usen els recursos tecnològics; que comparteixen també la valoració global del fet que, l'ús habitual per part dels usuaris de les tecnologies en l'àmbit personal o acadèmic, no implica de forma directa que aquests usuaris siguin competents en cerca, ús i avaluació de la informació.
Metodologia
Utilitzen quatre instruments diferents d'avaluació. Un de quantitatiu, que consisteix en una enquesta en línia per saber quin ús fan els estudiants de grau de la tecnologia. Tres instruments d'avaluació qualitativa destinats a avaluar diferents aspectes: els grups focals o de discussió, els orienten a esbrinar la utilització del recent creat "Learning Commons"; les entrevistes filmades les usen per saber com els estudiants fan el seu treball acadèmic i finalment, una eina bastant original, que és la filmació de "vídeos" creats pels propis estudiants, per saber quins espais utilitzen per treballar i estudiar.
Resultats
Els estudiants participants en els grups de discussió confirmen que el nom i la funció del recent creat "Learning Commons" (espai unificat on s'ofereix recursos tecnològics diversos, ajuda i assistència tècnica, separat de la biblioteca tradicional) és desconegut per part dels alumnes. En canvi, es constata que l'estudiant aprofita per treballar-hi quan té períodes més llargs de temps, que no pas entre classe i classe, per tant fora de l'horari lectiu i als vespres, moment en el qual la presència de bibliotecaris en aquest centre és més escassa. En aquest entorn, els estudiants no tenen massa clar el paper de bibliotecari com a facilitador de la informació.
L'enquesta proporciona dades quantitatives interessants i que, a més, quadren amb altres estudis a nivell nacional nord-americà sobre l'ús de les tecnologies, com el PEW Internet de 2010, per exemple. Un 45% dels estudiants van dir que passen entre el 25-50% del temps a la xarxa fent un treball acadèmic. L'ús de Google per a les cerques bàsiques, en un 99% dels entrevistats, és rotund.
Les entrevistes filmades mostren que els estudiants identifiquen com a eines bàsiques per a realitzar el seu treball acadèmic (trobar informació, fer treballs i recerca), els ordinadors i Internet. Sobretot utilitzen la plataforma d'aprenentatge virtual de la seva universitat, les aplicacions ofimàtiques, i algunes bases de dades i les xarxes socials.
L'instrument dels vídeos filmats pels estudiants és el que dóna més dades sobre els llocs preferits pels estudiants per fer el seu treball acadèmic. Als estudiants els hi agrada que l'espai sigui confortable, amb bona llum i amb preses de corrent. També que siguin ells qui puguin controlar el seu espai, sobretot pel que fa al nivell de privacitat i de silenci.
Aprenentatges:
Els de caire metodològic es podrien resumir en:
El propi grup de treball que va dur a terme l'estudi, en una reflexió autocrítica, assenyala que el seu objectiu inicial era molt ambiciós, i que la seva inexperiència en estudis d'avaluació va fer que no es calculés de forma apropiada el temps de dedicació, sobretot en l'anàlisi de les dades. Un altre problema va ser que el nombre d'estudiants participants, principalment en les entrevistes, no era suficient per extreure tendències generalitzadores.
Com a aspecte positiu destaquen que han interioritzat l'avaluació com un procés més de les funcions dels bibliotecaris, i han observat que les avaluacions per ser efectives han de ser periòdiques, per poder seguir l'evolució en un món tant canviant com el de les tecnologies i els usos que en fan els estudiants de grau.
Sobre els seus usuaris:
Han observat que els seus estudiants de grau utilitzen la tecnologia, però no són necessariament els que l'adopten més ràpid, i que fan servir diferents dispositius, sense preferència per un en concret. Informació útil per als bibliotecaris que sempre estem en la disjuntiva d'aplicar de forma ràpida qualsevol tecnologia "nova" o esperar a que estigui ben desenvolupada, abans de posar-la en marxa.
Constaten que no existeix un tipus estàndard d'usuari sinó molts individus amb múltiples diferències. Per això, el seu model de servei per a l'estudiant és oferir la biblioteca com a un espai amb tecnologia disponible (lectors de llibres electrònics, ordinadors portàtils, taules electrificades, etc.) i també oferir les tecnologies com a portals (bases de dades, xats per referència virtual, eines de descobriment, etc.).
Encara que són conscients que han passat molt de puntetes sobre el tema de saber quin són els hàbits d'informació i de cerca dels estudiants, sembla que aquests, quan tenen dubtes, consulten l'entorn familiar o dels companys de classe, abans que l'acadèmic, professors i bibliotecaris.
Sobre el tema de l'ús de l'espai han après que els estudiants necessiten espais amples per treballar amb comoditat, i un ambient de semi-privacitat que faciliti la concentració. La frase dita per un estudiant, "sol en una multitud" ho exemplifica bé.
Altres necessitats més materials van poder ser satisfetes quan van disposar dels recursos necessaris per fer-ho: van augmentar el nombre de preses de corrent dins la biblioteca; van prioritzar l'atenció a l'usuari via xat, per ser més immediata que la presencial i amb cita; i van canviar el nom de Learning Commons i la senyalització d'aquest espai.
Per acabar, el títol informal de l'informe Assessment 360, ha suscitat la meva curiositat. És un mètode utilitzat en recursos humans que busca recollir informació des de tots els punts de vista sobre les formes de treball d'un empleat per a la millora del seu desenvolupament personal i professional.
L'analogia amb aquest estudi és perfecta: tenir una perspectiva completa de 360º dels estudiants era l'objectiu que perseguien aquests bibliotecaris. Per a ells era, a la vegada, ambiciós i necessari.
