Versió per a imprimir
Universidad de Zaragoza
NISO. ERM Data Standards and Best Practices Review Steering Committee (2012). Making good on the promise of erm: a standards and best practices discussion paper. Approved for publication, 31 January 2012. Baltimore: NISO. (NISO white papers). ISBN 978-1-9357522-00-1. 51 p. <http://www.niso.org/apps/group_public/download.php/7946/Making_Good_on_t.... [Consulta: 15/05/2012]
La NISO té el bon costum de no limitar les seves activitats a la redacció i venda d'estàndards (a bon entenedor...). Dins de les seves nombroses activitats, no resulten gens menyspreables els informes que preparen i publiquen diferents comitès i grups de treball. Aquest és el cas que ens ocupa. El NISO ERM Data Standards and Best Practices Review Steering Committee va publicar el passat mes de gener un interessant white paper, intitulat Making Good on the Promise of ERM: A Standards and Best Practices Discussion Paper, en el qual es fa referència a diversos aspectes relacionats amb els estàndards adoptats per a la gestió de recursos electrònics (electronic resources management).
Prenent com a punt de partida els estàndards establerts en els projectes ERMI y ERMI 2 desenvolupats per la Digital Library Federation, que es van recollir en un model de dades i un diccionari, els autors fan una anàlisi de les deficiències identificades en els estàndards recollits en aquells projectes.
El text comença amb un repàs (2. Introduction and Background) dels fonaments que es van establir gràcies als projectes ERMI y ERMI 2. El primer d'ells va establir la necessitat de modelar sistemes complets i complexos de gestió de recursos electrònics, i també les funcions bàsiques que havia d'oferir per cobrir el cicle de vida. Fruit d'aquest treball va ser la definició d'un diccionari de dades, que establia i relacionava els elements i components d'un sistema d'aquest tipus, i un conjunt complet de requeriments funcionals. El segon es va centrar en diversos aspectes no coberts pel primer, però que van ser identificats durant el seu desenvolupament, com a suport a consorcis, estàndards de dades, llicències, etc. No obstant això, el resultat dels dos no va arribar mai a formar un estàndard real, i el mercat de productes tampoc va evolucionar com s'havia previst. Diferents estudis de l'estat de la qüestió, que es recullen en el text que ens ocupa, serveixen com a referència d'això.
Aquest alentiment va portar a NISO a plantar entre 2008 i 2009 diverses accions per valorar la importància, necessitat i impacte dels estàndards en aquest camp (3. ERMS and the Current E-Resource Standards Lanscape). Es van plantejar una anàlisi de deficiències, una revisió del diccionari de dades, i es van dur a terme noves consultes sobre funcionalitats a usuaris i productors. Una conclusió interessant va ser la dificultat per crear productes que complissin amb els resultats de ERMI donada la rapidesa i agilitat amb la qual es desenvolupa el seu context d'operació. Una qüestió clau van ser els estàndards que s'haurien d'adoptar per assegurar la interoperabilitat dels sistemes, i es van identificar cinc grans categories, corresponents a link resolvers, treball, manifestació i punt d'accés, dades d'ús i cost; termes de codificació de llicències, i intercanvi de dades usant identificadors institucionals. El nucli de l'estudi ressenyat es recull en l'apartat 3.c, en el qual es discuteixen els estàndards, bones pràctiques i iniciatives relacionades amb la gestió de recursos electrònics (i que es recullen específicament en el Appendix A). OpenURL, IOTA, DOI, MARC21, ONIX, SRN, TRANSFER, SUSHI, SERU, WorldCat Registry, Shibboleth... són sigles i noms que són conegudes en el context bibliotecari, encara que de vegades no amb tot el detall que seria necessari. Aquest apartat serveix com una bona introducció a aquests estàndards, i a la seva utilització en el marc de processos de gestió de recursos electrònics. L'apartat 3.d ofereix el sumari de conclusions. Proposa adoptar els diferents link resolvers exposats. Estableix com a millors esquemes de descripció de dades a MARC21, ONIX for Serial i Tranfer. Per als usos i costos considera COUNTER la millor opció. No proposa una solució clara per les qüestions de llicències. Pel que fa a identificadors institucionals, proposa avançar més en les solucions existents. Però una de les conclusions més evidents l'ofereix sobre el propi nucli i cor de l'estudi: defensa que el diccionari que ha servit com a referència fins ara no és sostenible ni viable, precisament per la creixent complexitat de l'àmbit d'estudi, per l'evolució del context de serveis i productes, i proposa dedicar els esforços a projecte específics d'estandardització que tinguin major impacte real en la gestió de recursos electrònics.
Perquè s'han adonat, i ja els ha costat, que una qüestió fonamental en el treball amb recursos electrònics és la gestió dels fluxos de treball (4. Unfinished Business: the Workflow Support Problem). El sorprenent és que els hagi costat tres informes a arribar a aquesta conclusió. Per la via de la pràctica han descobert que no n'hi ha prou amb establir les funcionalitats: que aquestes s'han de veure en el context d'un flux de treball. De fet, el text dedica el Apendix C a oferir diferents propostes de fluxos de treball aplicats en diverses biblioteques. Serveix com a conclusió aquesta frase de la pàgina 37: "We see improved workflow support es crucial to the success of the next-generation ERMS..."
En una comunitat professional tan preocupada pels estàndards, com és la dels bibliotecaris, no deixa de resultar interessant l'apreciar un canvi de model com aquest pel que fa als estàndards. Una proposta que pretén ser global i exhaustiva es veu superada per un canvi d'enfocament que posa l'interès en estàndards més petits, específics, que facilitin la integració i el desenvolupament ràpid de productes i serveis.
